IN FERNEM LAND

ROBERTO ALAGNA: CONCERT A AARHUS 17.05.2009


Roberto Alagna

Roberto Alagna

El proppassat 17 de maig el tenor Roberto Alagna va oferir un concert a la ciutat danesa de Aarhaus, acompanyat per l’Orquestra Simfònica de Aarhaus, i el Den Jynske Operas Cor, sota la direcció de Giordano Bellincampi, dins el marc de la temporada de la Den Jyske Opera.

El programa variat, fa un repàs al repertori actual del tenor, entre l’obligada intervenció de l’orquestra, en els fragments previsibles pels moments de descans del tenor.

Roberto Alagna, després de 21 anys de carrera, continua malgrat els darrers problemes de salut, escàndols, abandonaments notoris i aquella imatge de pillet de barri marsellès que tant m’exaspera, estant al capdamunt del panorama sempre agitat dels cantants operístics actuals.

Aquests 21 anys de carrera i l’elecció d’un repertori que sobrepassa el inicialment destinat a la seva veu, el de líric, amb clares incursions al repertori tradicionalment destinat als tenors spinto, com els Don José, Manrico, Radamés o Canio, li ha passat una certa factura tot i que continua cantant el seus magnífics i emblemàtics Rodolfo o Roméo (la seva llunyana versió del ROH em continua semblant la millor).

En aquest generós concert, la veu mostra alguns problemes, ja sigui el pianíssim amb falset, com sembla que està escrit, a l’ària de la fleur de la Carmen o alguns atacs en forte als aguts de les àries més dramàtiques, oberts en excés. L’agut, una de les armes més preuades del tenor, ja no surt tan lliure com anys enrere i es nota una certa tibantor en l’emissió, però no hi ha cap dubte que encara el llueix amb orgull i sense reserves.

Algunes notes obertes en excés, per emfatitzar efectes veristes una mica gratuïts i precisament per això prescindibles, l’haurien de fer pensar més en la puresa de l’emissió, però hores d’ara, qui és el qui li fa entendre a Roberto Alagna que hauria de corregir algunes coses?.

Sempre m’ha agradat l’Alagna, des de aquells juvenils Rodolfo substituint l’Aragall i Alfredo, fins el discutit però magnífic Radamés del Liceu. El fraseig continua captivant i tot i que la veu ha perdut una mica de la brillantor dels primers anys, continua sent un tenor sense trampa i amb una veu generosa i sense gaires límits en la zona més problemàtica, és a dir l’agut. El fraseig generós i l’expressivitat intensa acaben per arrodonir unes interpretacions sempre pel gran públic, però es que aquest també té dret a passar-s’ho bé.

Korfoto_742x183_05

Ara us deixo el programa del concert i després us deixaré una petita selecció, tot i així, si voleu tot el concert, no hi ha cap dubte que us el deixaré en tota la seva integritat.

Aarhaus 17 de maig de 2009

Roberto Alagna, tenor
Recital in Aarhus (Danemark)
Den Jyske Operas Kor
Aarhus Symphony Orchestra
Giordano Bellincampi, conductor

  • Hector Berlioz “Carnaval Romain”, obertura
  • Jacques Halévy “Rachel, quand du Seigneur” (“La Juive”)
  • Etienne-Nicolas Méhul “Vainement Pharaon dans sa reconnaissance” (“Joseph”)
  • Georges Bizet Prélude Aragonaise Marche et choeur “Les voici! Voici la quadrille!” (“Carmen”)
  • Georges Bizet “La Fleur que tu m’avais jetée” (“Carmen”)
    Charles Gounod Entr’acte et Choeur, “O nuit!” Cavatine “Ah! Lève toi soleil!” (“Romeo et Juliette”)
  • Giacomo Puccini Preludio sinfonico
  • Umberto Giordano “Un dì all’azzurro spazio” (“Andrea Chenier”)
  • Umberto Giordano “Come un bel dì di maggio” (“Andrea Chenier”)
  • Ruggero Leoncavallo Intermezzo (“I Pagliacci”)
  • Ruggero Leoncavallo “Musetta, o Gioia della mia dimora! …. Testa adorata” (“La Boheme”)
  • Ruggero Leoncavallo “Recitar… Vesti la giubba” (“I Pagliacci”)
  • A.Buzzi – Peccia “Lolita”
  • Anonimo. “Fenesta che lucive”
  • E.De Curtis “Senza nisciuno”
  • Sicilian song “Carretiere”
  • Sicilian song

Per començar us deixaré el Improvviso de Andrea Chénier, una ària que no canta gaire i desconnec si ha cantat mai al teatre.

Seguidamet un altre ària verista, la “Testa adorata” de La Boheme de Leoncavallo, que ja tocaria veure al Liceu, és clar que si no ens fan Puccini com ens han de fer un Leoncavallo que no sigui I Pagliacci, que es preveu aviat. L’Alagna canta al límit i es nota.

Finalment us deixaré les dues sicilianes que varen tancar el concert. La veritat és que impressionen. És una música primitiva que surt del sentiment, del fons de l’ànima i són les peces que m’han electritzat més de tot el concert, especialment la darrera, cantada a capella amb un llunyà acompanyament de percussió. Un concert força distret.

Si voleu tot el concert, heu de premer aquí

8 comments

  1. Isolda

    És un cantant sense reserves, li sortirà bé o malament però sempre donant tot el seu saber a l’afeccionat tirant-se a la piscina, s’hi ha aigua flotarà com pocs i si no n’hi ha s’estavellerà també com pocs. Francament en tots els seus defectes, encara escoltar-lo em posa la pell de gallina.
    Espero que l’agost a Orange amb Cavalleria i Pagliacci estiri a la piscina amb aigua.

    M'agrada

  2. A mí también me gusta Alagna. Es cierto que en este recital -muchísimas gracias, amic, me has animado la tarde- están presentes todos esos defecto que comentas, y se muestran muchas facturas pagadas con la voz, pero no es menos cierto que también hay un canto directo, en muchos momentos elegante, entroncado con la tradición tenoril de corte italiano con el añadido de un estilo y dicción francesa impecable. Alagna me ha parecido siempre el triunfo de la voluntad: creo que ama el canto tanto como ama la vida divo-style y las americanas blancas, y la conjunción de ambos amores le ha llevado a salir adelante -muy adelante- con un instrumento que tampoco es la octava maravilla, ni siquiera en su juventud. A mí me “interesa” cuando canta, me entretiene, capta mi atención, y a estas alturas del partido tampoco creas que le pido mucho más a un artista.
    La penúltima canción siciliana es una maravilla, polvorienta y soleada, y aquí la canta regularcilla, sobre todo comparada con la versión que grabó hace años acompañado por sus hermanos a la guitarra; si no la tienes, silba…

    M'agrada

  3. Joaquim,
    Moltes gràcies per aquest nou regal en forma de gravació que fas. L’Alagna ja fa uns quants anys que ens agrada i molt, i tot i que no és el de 10 anys enrrera, segueix a un gran nivell. En el nostre top ten particular de tenors, hi segueix estant. Un abraçada

    M'agrada

  4. Estava convençut que us agradaria.

    Alagna acostuma a ser un tenor que cau bé a molta gent, perquè com ja heu dit, és franc i directe.

    Josep ets afortunat, a mi em surten a molt estirar un top five.

    En qualsevol cas amics infernemlandaires, sempre és un plaer compartir aquestes coses amb tots vosaltres.

    M'agrada

  5. Joaquim, jo també sóc alagnista i estic molt contenta que, malgrat senyalar-li defectes, que deu tenir-t’hagi agradat tant. Amb perdó del Villazón’s Club, el Nemorino de l’Alagna és també molt bonic i ple d’ingenuitat i a mi també m’agrada molt en el Hoffman, vaja que és un tenor excel·lent.
    M’he baixat l’arxiu que escoltaré amb gran plaer.
    Kissinets!

    M'agrada

  6. roser

    Moltes gracias per deixar-nos pengada la gravacio, esta molt be jo soc molt entusiasta de Alagna amb tots es seus defectes.A primers de juny vsig a Sevilla a veure el Pescador de perles a la tornada ja fare un comentari.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: