IN FERNEM LAND

SALOME, segon repartiment


Erika Sunnegårdh, Salome del segon repartiment. Liceu 2009

Erika Sunnegårdh, Salome del segon repartiment. Liceu 2009

L’endemà del esclat Stemme era difícil, per molt bona que fos la Erika Sunnegårdh, ens fes oblidar, ni que fos per un moment, el que varem viure la nit anterior.

La Sunnegårdh és una soprano lírica, que a vegades sembla una soubrette, amb una veu d’escassa projecció en el centre i quasi nul•la a la zona greu, on Strauss l’obliga a baixar vàries vegades al llarg de l’exigent partitura. Sempre he defensat la Salome per a una soprano lírica, però amb el cos suficient per traspassar la densitat orquestral i fer-se sentir en tota la seva partitura. No oblidem que a aquest atractiu de nena-dona, li escau molt millor una lírica amb cos, que no una veu dramàtica, més apropiada per altres heroïnes com l’Elektra o la Tintorera. Però no és el cas de la cantant suec-americana, que ni és lírica, a vegades sembla lleugera, ni molt menys dramàtica.

Com s’explica aleshores que aquesta senyora debutés a Malmö l’any 2004 cantant ni més ni menys que Turandot?, o que canti Senta i Fidelio?, doncs no s’explica d’altre manera que escoltant el seus portentosos aguts, potents, amplíssims (doblen en volum i consistència l’emissió normal de la seva veu), afinats i espectaculars. És un goig escoltar-los, a part que físicament i per aquesta Salome, llueix un físic juvenil, atractiu i seductor, que fins i tot al inici de la inexistent dansa dels vels, ha marcat uns moviments coreogràfics més interessants que l’encarcarada Stemme, però senzillament res més a destacar. No entenc com ve precedida de l’anomenada d’haver alternat la famosa Salome del MET amb la Mattila. Si que entenc, que en el seu currículum figuri la Helmwige de Die Walküre, doncs els seus aguts deuen fer les delícies de la cavalcada, però un rol d’aquesta importància li ve gran i l’orquestra la sobrepassa quasi sempre.

El Herodes de Gerhard Siegel és correcta, diria que tradicional, tot i que amb més volum vocal que el habitual, però no sorprèn com Brubaker, no és tan bo. En algun moment per donar èmfasi a la seva paranoia ha caigut en la temptació de cridar, cosa que el seu col•lega del primer repartiment no fa mai. No ha respectat les indicacions de Joosten que ja deu haver fet les maletes, traient-se les ulleres de sol, després de la seva aparició.

M’ha agradat bastant la Herodias de Vivian Tierney. Vocalment més que la Henschel i escènicament l’he trobat més treballada o al menys més àgil, fent allò que el director li ha dit que havia de fer i que l’altre, degut al seu volum corporal no pot fer. Tot i així, el personatge encara queda més vulgar. Una cosa és que sigui perversa i moralment depravada, l’altre és que sigui un putot i insisteixo que la Herodias crec que dona més joc del que la majoria de regisseurs solen donar-li.

Robert Bork, com em pensava, hagués hagut de ser el Jochanaan del primer repartiment. Vocalment més adient, amb una veu més impactant i sonora i amb un físic més creïble, malgrat que va tapat fins a les celles, i que difícilment podrà temptar a la libidinosa princesa amb la blancor d’una carn que no es pot ni tan sols intuir, sota una americana, una armilla i una camisa (suposo que no porta samarreta imperi). També el perjudica, com a Delavan, l’amplificació de la veu quan el personatge no es troba en escena, però al menys els defectes no es magnifiquen, doncs no hi són. És un bon cantant i encara que no estigui a l’alçada dels profetes que jo reclamava ahir, al menys aixecaria un dels pocs punts febles del primer cast.

Ahir, segurament per estar assegut a la banda contraria i tenir-la frontal, la veu d’Anna Tobella m’ha arribat sempre, no amb gran projecció, però al menys l’he escoltada i la veritat és que no m’ha desagradat. Potser amb el temps la veu guanyarà en projecció. Em semblava de justícia rectificar la pobríssima impressió que em va causar ahir, segurament per una inadequada escenografia en la primera escena, que no afavoreix mai a les veus. Un  altre aspecte que els directors escènics haurien de tenir present quan fan muntatges operístics, però crec que aquest aspecte musical/vocal el deuen trobar secundari. Tampoc la localitat d’ahir era la millor per apreciar totes les veus.

Francisco Vas, avui si que l’he reconegut, m’ha fet la mateixa sensació d’ahir. Li hem vist coses infinitament millors.

La resta com ahir. Potser el grup de jueus han anat més alhora.

Coses a destacar. L’orquestra.

Tenint tota la corda al davant, l’equilibri orquestral ha estat molt més assolit que ahir, que per contra tenia tota la fusta, el vent i el metall al davant. No és que hagi trobat subtileses, però al menys el so m’ha arribat més homogeni. Potser encara millorarà i el que és segur és que amb el mestre Boder, l’orquestra pren un gruix, una densitat i una contundència que havia trobat a faltar en les anèmiques prestacions dels dos darrers títols abans que aquest.

No van fet pujar l’orquestra al escenari per rebre els aplaudiments. No ho he trobat just.

Ahir vaig veure la totalitat de l’escena i potser justifico una mica més la gran esbroncada d’abans d’ahir. Ben mirat aquesta proposta és infumable i ridícula. Alguns encerts lumínics, i alguna actuació aïllada, no salven la quantitat d’estupideses gratuïtes i poc justificables que no afegeixen res a la història i distreuen.

Continuo aconsellant que compreu entrades pel primer repartiment, lo de la Stemme, avui encara em sembla més prodigiós.

One comment

  1. colbran

    No lo quise decir el otro día porque quería ver qué sucedía en esta función, pero lo diré ahora. Me comentaron que, por indicación de la dirección artística del Liceu, recomendaron al maestro Boder que subiera la orquesta al escenario (cosa que, por lo visto, es lo último en los teatros de ópera) para paliar las posibles broncas que iban a recibir los responsables de la escena.

    Ayer la orquesta no fue convidada a subir al escenario porque escenógrafos y director de escena ya no aparecían a recibir los aplausos o las protestas del público.

    Cuando me lo dijeron lo puse en cuestión y no se lo comenté a nadie, pero ayer tuve la impresión de que la noticia de Radio Macuto tenía lógica y podía ser cierta.

    Joaquim nos lo comenta y yo añado la posible explicación.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: