IN FERNEM LAND

EL GÖTTERDÄMMERUNG D’AIX-EN-PROVENCE 2009


Katarina Dalayman (Brünnhilde) i Anne-Sofie von Otter (Waltraute). AFP PHOTO ANNE-CHRISTINE POUJOULAT (Photo credit should read ANNE-CHRISTINE POUJOULAT/AFP/Getty Images)

KATARINA DALAYMAN (Brünnhilde) i ANNE-SOFIE VON OTTER (Waltraute). AFP Photo Anne-Christine Poujoulat (Photo credit should read Anne-Christine Poujoulat/AFP/Getty Images)

Ara fa un any arribava a In Fernem Land el Siegfried de la Tetralogia que el Festival d’Aix-en-Provence està duent a terme en coproducció amb el Festival de Pasqua de Salzburg. Aquelles funcions varen suposar el debut del tenor canadenc Ben Heppner en el difícil rol de Siegfried, el paradigma del heldentenor. La ressenya d’aquella funció aquí

El 3 de juliol d’enguany s’han iniciat les representacions de Götterdämmerung, que tancaran el cicle amb el mateix equip artístic, és a dir:

Richard Wagner
GÖTTERDÄMMERUNG

Siegfried: Ben Heppner
Gunther: Gerd Grochowski
Hagen: Mikhail Petrenko
Alberich: Dale Duesing
Brünnhilde: Katarina Dalayman
Gutrune: Emma Vetter
Waltraute: Anne-Sofie von Otter
1. Norn: Maria Radner
2. Norn: Lilli Paasikivi
3. Norn: Miranda Keys
Woglinde: Anna Siminska
Wellgunde: Eva Vogel
Floßhilde: Maria Radner

Rundfunkchor Berlin
Chorleitung: Simon Halsey
Berliner Philharmoniker
Director musical: Sir Simon Rattle
Director escènic: Stephane Braunschweig

La fabulosa Berliner Philharmoniker sota la direcció del seu titular, Sir Simon Rattle, torna a enlluernar per la luxuriosa sonoritat. És sense cap mena de dubte la veritable protagonista d’aquesta representació, amb una varietat de colors i grans moments lírics, altres tràgics o heroics, que amb la direcció del britànic, amaga algunes de les carències de part del equip vocal, amb un acompanyament preciós i minuciós. No sé si en directe l’orquestra es menjava als cantants, però per ràdio no ho sembla pas.

Cal dir que la Berliner comet una pífia bastant espectacular al inici del tercer acte, la qual cosa la situa a dalt de tot de la mortalitat, ja està bé això.

Els cantants, seguint la línea del any passat, tot i que Ben Heppner
denota alguns signes evidents de cansament vocal, amb unes oscil·lacions preocupants. La veu i el color li escauen molt al Siegfried i sobretot és un cantant excel·lent i això s’agraeix molt en aquest rols que sovint es canten a força de testosterona. En el segon acte te moments esplèndits, però alguna enganxadeta amb els aguts, desllueixen una mica un excel·lent, sensible i musical Siegfried.

Kataryna Dalayman ja fa molt temps que m’agrada. No és una veritable soprano dramàtica, no té uns mitjans espectaculars, però la seva qualitat com a cantant, supleixen la manca de potència en la zona aguda més compromesa i els aguts crispats que tant la fan patir en la immolació. És incisiva en el cant i en el segon acte se’ns mostra intensament tràgica i venjativa. El timbre és molt interessant i l’apropa a les mezzos que varen fer el salt als rols de soprano dramàtica, amb un bon greu i sobretot un centre ample i preciós.

Qui ens havia de dir fa pocs anys que quatre senyores que canten avui en dia la Brünnhilde (Dalayman, Theorin, Wilson o Stemme per bé que aquesta encara no totes tres Brünnhildes), ho fessin amb aquesta categoria i solvència. Cap de les quatre ho fa a Bayreuth, curiós, oi?

Ja fa temps que Mikhail Petrenko va imposant-se per tots els teatres importants, fins ara no l’acabava de situar en el món dels baixos rotunds. El Hagen ho és i Petrenko em continua semblant un baix per acabar de coure, però aquí m’ha agradat la intenció mordaç del seu cant. Segurament serà un bon Hagen, ara em sembla correcta, però lluny de Salminen, per posar un exemple recent, difícil de superar i oblidar, certament.

El Alberich de Dale Duesing m’ha semblat ben intencionat però vocalment cridat a moments.

La gran sorpresa de la vetllada és la Waltraute d’Anna-Sofie von Otter. Al menys per la radio, m’ha semblat excel·lent. No sé si la intensitat interpretativa de la gran cantant sueca ha arribat a la sala de la mateixa manera que per la ràdio, però no hi ha cap dubte que la seva prestació ha fet honor a la gran carrera que porta a les seves espatlles. Una prestació d’aquest tipus dona molt prestigi a la cantant i a qui l’ha contractada.

Ben Hepner (Siegfried) i Emma Vetter (Gutrune)

Ben Heppner (Siegfried) i Emma Vetter (Gutrune)

Bé la soprano sueca ( i van…) Emma Vetter en el antipàtic rol de Gutrune, correcta Gerd Grochowski com el seu germà Gunther i molt bé les Nornes. No tant les filles del Rin.

És sobretot un Capvespre de conjunt, on he trobat a faltar una mica més de brillantor vocal, però al menys i gràcies a una captivadores direcció i orquestra, la dignitat ha esdevingut per moments, enlluernadora.

Us deixaré l’escena sencera de la Waltraute, per tal de que pugueu admirar a la von Otter. Ja ho sé que la Dalayman té la veu més fosca que ella, però la qualitat i la sensibilitat musical és tan gran que no puc negar-vos aquesta escena, per altre part, una de les que més m’agraden de tota la Tetralogia.

També us deixaré els enllaços que us permetran gaudir d’aquesta nova festa sonora que representa un Götterdämmerung tocat per la Berliner Philharmoniker i Sir Simon Rattle portant el vaixell amb ma experta, fina i enèrgica.

Com a preàmbul de la festa wagneriana que ens espera, com cada any, a finals de mes, no està gens malament. Al blog varem començar amb Die Walküre a Les Arts, ahir teníem el Lohengrin de Munic i avui Aix-en-Provence.

Bayreuth s’albira amb les seves virtuts i els seus defectes. Allà hi serem, encara que malauradament no de manera presencial, però enganxats a la radio segur i puntualment informats a In Fernem Land.

Espero que us agradi

5 comments

  1. toni

    Bon Götter en conjunt, i malgrat algun error dels Berliner.

    T’oblides d’una altra Bruni, la sueca Gasten .

    A mi em sembla que el Hagen, no fa por, però potser són coses meves.

    I per cert, per als que puguin copsar el canal Mezzo, aquest dissabte 11 a les 20,00, en diferit emeten un remix, de les representacions anteriors.

    Moltes gràcies Joaquim.

    M'agrada

  2. Toni, la Lisa Gasteen no és sueca, va néixer al 1957 a Brisbane, Queensland, Austràlia.
    És cert, fa totes les Brünnhildes, però jo la situaria més amb les urlatrices, com la Watson.
    Gràcies per la informació

    M'agrada

  3. alex

    Gracias Joaquim.
    Creo que en estos momentos y por tipología de voz ( aunque los gustos son los gustos), Jennifer Wilson que la cantó hace pocas semans en Les Arts, es la mejor Brunhilde de hoy en día. Voz muy poderosa

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: