Ángel Corella (Solor) i Alina Cojocaru (Nikiya) acte 1er
No m’agrada la dansa clàssica, així en genèric. No l’entenc, no em transmet emoció i no he tingut gaires oportunitats en la meva vida, de veure grans figures i companyies, que sense cap mena de dubte, hagués pogut motivar-me cert interès. Malgrat això, haig de reconèixer alguns moments de veritable impacte, amb la companyia de Alicia Alonso, les visites de Maurice Bejart, un Romeu i Julieta de Prokofiev (la meva partitura predilecta de ballet) al ROH amb la clàssica coreografia de Kennet MacMillan, Natalia Makarova ballant els dos ballets del musical On Your toes de Richard Rodgers, també a Londres, la Bayadère versió Rudolf Nureyev amb la fantàstica companyia de l’Òpera de Paris al Liceu i l’actuació d’Ángel Corella a La Gioconda inaugural de fa 3 temporades. Poc bagatge, poc interés per part meva, un altre limitació.
Precisament el record de la visita de la companyia de l’Òpera de Paris i aquella dansa de les hores de La Gioconda, em va animar a comprar unes entrades per la presentació de la companyia Corella Ballet Castilla y León al Liceu, en una de les dos úniques actuacions del ballarí estrella i director de la jove companyia.
Cal recordar que durant un temps, aquesta companyia havia de ser catalana i tenir la seu a Sant Feliu de Guíxols, però no es va arribar a un acord i finalment ha anat a parar a Castilla León.
Un altre al·licient era que l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu es feia càrrec de la part musical. Per fi teníem música en directa i no les odioses bandes sonores gravades. La prestació orquestral ha assolit un aprovat justet, tot i que donaré suport tantes vegades calgui a aquesta formació jove, per tal de que vagi assolint compromisos en les temporades. Potser no han assajat gaire i Philip Ellis, el director musical ha fet el que ha pogut. Hi ha hagut moment de veritable taxim, taxam.
No hi havien entrades ni per ahir, ni per la darrera funció de dissabte, les dos úniques que es va anunciar que Ángel Corella balla la part de Solor, per les altres l’aforament del teatre presentava fins la setmana passada, uns buits molt preocupants.
La Bayadère és un ballet molt, però molt clàssic i se’ns presenta en una versió molt respectuosa amb l’original coreografia de Marius Petipa, però adaptada (suposo que per allò de cobrat drets) per Natalia Makarova. Amb uns decorats de Pier Luigi Samaritani, que ens transporten als arcaics telons pintats i un vestuari (Theoni V. Aldredge) i il·luminació (bastant deficient de Diego Acera Bofarull) que encara incideixen més en un espectacle de tendències arqueològiques.
M’he avorrit molt. He trobat que es ballava poc i es movien molt, sobretot al primer acte, amb una gesticulació més pròpia del cinema mut de principis del segle XX. En el segon que s’ha de ballar molt, crec que el cos de ball femení no té encara la preparació o la genialitat precisa i mil·limètrica de les ballarines de l’Òpera de Paris, que tan ens va marevellar fa 17 anys.
La companyia, que en unes declaracions de Corella aquests dies a la premsa, ha situat com ja de les primeres del món, m’ha semblat molt voluntariosa però sense la categoria suficient per fer-me obrir la boca admirat, com va succeir amb la companyia parisenca, al inici del segon acte (en la versió Nureyev era el tercer) en un dels moments més màgics que he vist mai. Avui m’ha semblat, per moments, una olla de cols. Des de les alçades es veien molts braços i cames i recordo que en la fascinant versió de fa 17 anys el nombrós cos de ball semblava un única ballarina, sense ser mecàniques o clòniques.
Final de La Bayadère. Corella Ballet Castilla y León
Les intervencions de Corella, lògicament han estat el millor de la nit, però molt lluny d’aquell esclat de la dansa de les hores a l’òpera de Ponchielli, que cada nit s’enduia l’apoteosica resposta d’un teatre fascinat i uns cantants engelosits. És un ballarí excepcional que avui no ha meravellat, si haig de jutjar per la resposta del públic, generosa però no embogida, com hom podria esperar. Un públic que ha saludat timidament cadascuna de les sortides en escena dels protagonistes principals, com era costum en els grans ballets i en alguns teatres d’òpera (sobretot americans) l’entrada en escena dels divos operístics. Vells costums per a una representació a la seva alçada.
No he acabat d’entendre que al final, al hora de rebre els aplaudiments, no hagin sortit la totalitat de la companyia, ni tan sols el trio d’ombres del acte II. Tan sols ho han fet els participants en el tercer acte. Per cert, molt aplaudit i merescudament, Fernando Bufalá ballant el ídol de bronze.
M’agradaria que els infernemlandaires que estimen la dansa i assisteixin a alguna funció d’aquesta Bayadère es pronunciessin al respecte, ja que jo no puc aportar res més que la meva subjectivitat en forma d’avorriment mortal.
En la dansa clàssica, com en el belcanto, crec que s’ha de ser tècnicament virtuós, sobretot en aquestes obres amb referents estelars encara presents en forma de suports audiovisuals. Jo potser vaig tenir la mala sort de veure una versió antològica i referencial d’aquest ballet i la comparació amb aquesta companyia jove, no s’aguanta per enlloc.
Ens queden les Turandots i caurà definitivament el teló de la temporada 2008-2009. Ja en tinc ganes.
IN FERNEM LAND 
Jo també he fet, en el ballet, incursions esporàdiques i he valorat, via dvd, la bellesa plàstica d’en Valdimir Vassiliev i el seu Spartacus que no llueïx per ningú més. He vist en Bocca i no em va agradar. Quines coses! La meva partitura de ballet preferida és la del Romeo i Julieta de Prokofiev. M’agrada escoltar-la com a peça sinfònica que prefigura ja el ballet modern i m’agrada veure-la ballar, com vaig tenir la sort de poder fer, per la gent del Kirov. Inoblidables. La bayadère no em causa atracció. La causa és irracional i de La Gioconda amb Voigt i Podlès i un tenor que4 va ser poc premiat, en recordo sobretot en Corella i les seves enspegades cabrioles. És va menjar l’espectacle i, per sort, li va conferir un lluiment que no hauria tingut.
Kisses!
M'agradaM'agrada
Hola Joaquím,
Ahir vaig anar a veure aquesta obra però abans de fer cap comentari vull dir que a mi tampoc m’agrada gaire el ballet però que a més a més n’he vist molt poc. Recordo que vaig gaudir molt amb un Romeu i Julieta de Prokofiev, interpretat pel Rudolph Nureyev, que vaig veure a Londres ja fa uns quants anys, i també amb va agradar molt l’Angel Corella a La Gioconda.
Jo els ballets els trobo massa llargs i repetitius peró segurament deu ser perque no m’agraden massa o no hi entenc.
Estic pràcticament d’acord amb tu respecte als teus comentaris de la funció d’ahir. Jo hi vaig anar perque ballava l’Angel Corella i tot que em va agradar molt penso que hi ha altres papers de més lluiment.
El primer acte és el que em va semblar pitjor a nivell de la resta de ballarins, els vaig trobar poc coordinats. Penso que encara necessiten molt de rodatge.
No em van agradar gens els decorats, i mira que jo soc molt clàssica i odio aquestes produccions que ara estan de moda, i la il-luminació la vaig trobar poc encertada. A vegades hi havia ballarins que quasi no es veien.
De l’orquesta no en puc parlar perque els meus coneixements musicals són molt limitats en comparació a la majoria de vosaltres . A mi em va agradar.
Com ja he dit abans estic pràcticament d’acord amb els teus comentaris. El ballarí Fernando Bufalà el vaig trobar molt bo.
A veure si hi ha alguna persona que també hi vagi i sigui entesa en ballet que ens faci la seva crítica.
M'agradaM'agrada
Gràcies noies per encetar les opinions.
Olympia, coincidim amb el Romeu i Julieta que escolto molt sovint i m’has fet recordar que també havia vist a Julio Bocca i d’altres, però és que si no m’acaba d’agradar, no em queden gaire presents les bones actuacions que sense cap mena de dubte dec haver vist.
Anna, jo també vaig notar que en molts moments l’escenari era massa fosc i no es veien prou bé als mateixos ballarins i als solistes. A part de les errades notòries d’apagades generals quan no tocava
M'agradaM'agrada
Como los entendidos en ballet parece ser que no se deciden a pronunciarse, los no entendidos en este género seguiremos haciéndolo.
Sin ser un fan del ballet, me gusta mucho “Romeo y
Julieta”, “Spartacus” (el que màs), “La fille mal gardè”
y los ballets clásicos de Tchaikovsky, sin olvidar el “Bolero” de Bèjart y, quizás, “Giselle”.
“La bayadère” también estaba entre mis favoritos, después de asistir en el Liceu a la versión de Nureyev con el Ballet de la Opera de Paris, pero vista la función de ayer ya no sé qué decir. Me aburrí estrepitosamente. Todo lo encontré barato: los decorados de papel (del estilo de los años del catapún); la luz que parecía que estábamos en los tiempos de las restricciones (años 40 y 50 del siglo pasado); la coreografía repetitiva, facilona y arcaica; el cuerpo de baile muy mejorable y Angel Corella estuvo bien pero sin matar, no me hizo olvidar antiguos ases del ballet como, por ejemplo, Atilio Labis…
La orquesta, además, sonó regular, pero era en directo y esto siempre hay que agradecerlo.
Me dió la impresión de que todos estaban poco motivados y el público reaccionó como se merecieron, con cortesía y “prou”.
Si encima que no me entusiasma el ballet tengo que soportar una mediocridad mejor quedarme en casa que es lo que debiera haber hecho, pero uno siempre espera lo mejor y lo mejor rara vez llega y por eso fui al Liceu.
M'agradaM'agrada
Vull fer un petit comentari respecte als decorats. Ahir vaig veure per televisió una entrevista que li van fer a l’Àngel Corella (em va semblar una persona encantadora). Durant l’entrevista van emetre el ball de l´Idol de bronze que ell va interpretar fa un temps al Covent Garden, davant la Reina d’Angleterra (estava magnìfic) i em vaig fixar que eren els mateixos decorats que vàrem veure al Liceu. Poca broma, es pot dir que són decorats reials!. És una petita anèdcota.
M'agradaM'agrada
Hola,
Jo vaig anar-hi dijous. El ballet, depèn, la veritat: trobo que perquè el clàssic agradi ha d’estar molt ben ballat i tenir una companyia d’aquelles de treure’s el barret. En aquest cas… suposo que són joves (en el sentit que és una companyia nova, amb poc temps de rodatge) i que, traient alguns solistes, les escenes de conjunt se’n resenteixen. D’altra banda, “La bayadère”, com molts altres ballets, és una peça on, si no funciona aquesta precisió en el ball, no té res més: la música és molt convencional i, per si mateixa, no té gaire suc.
Pel que fa a decorats, coreografia, etc… és una producció d’allò més clàssic: de fet, com una reproducció “facsímil” de l’original, amb decorats “d’abans”, coreografia del dia de l’estrena, etc., etc. En aquest sentit, com l’Aida del Mestres Cabanes, si fa no fa. Ara, és això: perquè funcioni bé, han de fer-ho els de París, els de Sant Petersburg, els de Londres o alguna d’aquestes companyies “de tota la vida” que poden ballar-la a ulls clucs amb la perfecció requerida.
Mentre ho veia, pensava que l’òpera és convencional, sí, però el ballet… És un món, almenys el clàssic, molt més tradicional encara. Ja no només pels aplaudiments en sortir les figures o per la manera de saludar, tan gràcil i artificiosa: l’ús de decorats antics no és estrany, ni de les coreografies originals. Suposo que la música també està molt condicionada per un tipus de moviments que en el moment que es va fer, eren els habituals: el número de conjunt, el pas à deux, el de lluïment del noi, el de la noia, el lent dels dos, la “cabaletta” (el més ràpid) posterior… i això deu condicionar molt que no es puguin fer tantes coses. No sé jo si els directors d’escena “innovadors” i “iconoclastes” no han descobert encara el món del ballet, que si no… No sé què diria el públic habitual de ballet (sempre procliu al portar-hi els nens) si veiés un Bieito fent llacs dels cignes amb marees negres i bidons de gasolina surant entre els cignes, o el Trencanous matant amb un bazooka el rei dels ratolins i violant la Fada de Sucre a ritme de vals, si fa no fa.
El Corella va destacar sobre tots, realment, i el Fernando Bufalá, i fins i tot, elles dues, les dues noies. La resta, va acompanyar, però no van estar al mateix nivell.
Suposo que, quan l’any vinent facin La bella dorment els del Royal Ballet, serà tota una altra cosa. De tota manera, penso que s’ha de donar temps a la companyia del Corella, que acaben de començar. Una altra cosa és com es presentin o com es cobri l’entrada, tenint en compte això.
Pel que fa al tan comentat Romeu i Julieta, recordo que fa anys van fer per televisió (al segon canal, suposo, o encara deuria ser l’UHF!) el que havien fet a Londres el Nureiev i la Margot Fontayn: va ser una revelació del que pot arribar a expressar la dansa! Realment, la música és excepcional, però aquella interpretació és sublim. Sabeu si està en DVD? No l’he tornat a veure i m’agradaria fer-ho.
M'agradaM'agrada
Hola Bocachete, gràcies pel comentari.
Començaré pel Romeu i Julieta
El pots trobar, desconec si a casa nostra, però si comprant-lo (no vull fer propaganda gratuïta, però no sé com fer-ho, a AMAZON.
A mi és el ballet, musicalment parlant, però també ortogràficament, que he vist mai. Altres coses també m’han agradat, amb les premisses que ja he esmentat en el post, però aquest m’ha emocionat de veritat. És cert que els dos protagonistes són llegendaris i estem admirant-los, per sort, en un format que podrem admirar tantes vegades com vulguem, però és que quan vaig tenir la sort del veure aquest ballet al Covent Garden, encara amb la mateixa coreografia, escenografia i vestuari, però amb uns altres ballarins (potser vint anys després d’aquesta pel·lícula), tot i ser molt bons, no tenien la màgia del mítics Rudolf Nureyev i Margot Fonteyn, però em varen emocionar de valent. Aquest DVD és una obra d’art.
Pel que dius de la Companyia de Ángel Corella, doncs no puc afegir-hi res més. Son molt novells i aquestes obres o les fan les grans companyies o milor deixar-les al armari.
Anna, els decorats son una recuperació dels clàssics de Samaritani i fa molts anys que s’arrosseguen per tots els teatres del món, tret de l’Òpera de Paris que va fer aquell espectacular muntatge ideat i coreografiat (basat en el clàssic de Petipa també) per Rudolf Nureyev. Allò era tot un altre cosa, malgrat ser cartró pedra i aquell inici del tercer acte (l’acte blanc), aquí el segon, encara roman com un moment de fascinació visual absoluta.
M'agradaM'agrada
La Bayadere- Sábado 11 22 horas
Empezaré por decir, que poco ballet he visto, y por tanto no me vuelve loco y no puedo opinar tecnicamente hablando.
Coincido contigo, Joaquim, en lo del cine mudo, para mi opinión…. antiguo….. y mira que me gusta lo antiguo…
Las mallas han de saberse llevar y sobre todo te han de quedar bien. Lo digo por las piernas Eh!…..
Yo no digo que todos han de ser como Roberto Bolle o Julio Bocca… Pero algunos bailarines con mallas eran por lo menos, digamos cómicos por no decir patéticos.
A mi se me fueron los complejos con las mías…..
No sé si fue por la altura donde me situé.. .pero vi a los bailarines/as “taps de bassa”, salvo alguna espectacular excepción, las generaciones actuales dicen que van ganando altura… en este ballet no.
Corella estuvo muy bien, llenando la escena que a veces parecía el decorado de fin de curso del colegio de mi sobrino…..
Perdonad mi comentario mas físico, que técnico, pero en las tres horas que duró si no me fijo en eso, no lo aguanto….
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim:
En primer lloc felicitats pel teu blog, des de fa temps que el llegeixo casi cada dia, aprofito per anar baixant aquestes peces magnífiques que hi penges i d’aquesta manera vaig descobrint aquest món tant apassionant de l’òpera.
Avui m’estreno fent un comentari, m’agrada molt la dansa, n’he vist força i tot i no considerar-me una gran experta crec que tinc una certa cultura dansística.
Vaig estar a punt de comprar entrades per anar a veure aquesta Bayadère, però al final no ho vaig fer, per tant no puc fer cap crítica d’aquest espectacle, pels comentaris que heu anat fent me’n puc fer una idea.
La versió que ha portat l’Angel Corella al Liceu és la mateixa que la que tinc en vídeo a casa produïda pel ROH i sincerament a mi m’agrada molt, en cap moment els decorats els vaig trobar carrinclons, ara bé, una cosa és un gran ballet clàssic produït per una gran companyia amb un gran pressupost i l’altra és un gran ballet produït per una companyia jove i amb un pressupost més aviat escàs.
La versió de’n Nureyev que van fer al Liceu just abans que es cremés si que la vaig anar a veure i va ser magnífica, recordo molt bé el Regne de les Ombres, era insuperable, però estem parlant del Ballet de l’Opera de Paris, una companyia que té més de 3 segles d’història a l’esquena (va ser fundada per Lluis XIV) i una de les millors i més complertes del món.
La meva aportació al blog és per comentar que aquí hi ha molt poca cultura de ballet. El món de la dansa és tant apassionant com el món de l’òpera, però com tot cal anar-hi entrant i entenent, hi ha ballets que són veritables joies, però per desgràcia aquí pràcticament no ens arriba res.
Crec que és molt meritori el que està fent l’Angel Corella de tirar endavant una companyia de repertori. En tot l’estat espanyol no n’hi ha cap i crec que si volem ser 100% occidentals també ens cal una companyia de ballet que pugui representar peces de repertori (al cap i a la fi també és patrimoni cultural)
En aquests moments en totes les grans companyies europees i americanes: Opera de Paris, ROH, Òpera de Munic, ôpera de Stuttgart , ABT hi ha ballarins espanyols que ocupen la posició d’estrella, són conegudíssims fóra i aquí ningú no sap qui són. Son d’aquella mena d’artistes que quan els veus ballar t’emocionen de debó (de reclinatori) però has d’anar a fora per veure’ls. Per això, repeteixo que és tant meritori el que està fent l’Àngel Corella, ell ha muntat aquesta companyia perquè els nostres nois i noies que volen ser ballarins no hagin de marxar lluny de casa per tenir un futur. Per ser ballarí cal començar de molt jove, als deu anys, n’hi ha molts que als 16-18 ja estant dalt dels escenaris. És una carrera que exigeix a part d’unes condicions físiques molt concretes, molta disciplina, molt sacrifici i ser molt exigent amb un mateix, crec que és una carrera molt més dura que la d’un cantant i a sobre, artísticament molt més curta.
Dos apunts per Bocachete: 1) També hi ha versions de ballet clàssic a lo “Calixto Bieto”, el que passa és que aquí no arriben. 2) El Romeu i Julieta, coreografiat per McMillan crec que el podràs trobar a Barcelona: al Corte Inglés, FNAC (a la secció de música clàssica) o a l’ Espai Liceu, Sinó a la botiga del web de la ROH, o bé a través d’Amazon.
Una recomanació per a tots, la temporada que bé al Liceu venen dues joies, unes quantes peces dels Ballets Russos, produïdes per l’English National Ballet i la Bella Dorment, produïda pel ROH i molt millor que la versió de l’Òpera de París de’n Nureyev.
Perdoneu per aquest comentari tant llarg i que té poca cosa a veure amb la Bayadère que va portar l’Angel Corella al Liceu, però crec que de tant en tant parlar de dansa en un blog on majoritàriament es parla d’òpera també esta bé, al cap i a la fi òpera i dansa comparteixen els mateixos escenaris.
M'agradaM'agrada
Hola Marta BENVINGUDA.
Deixa’m-ho escriure en majúscules, docs la teva estrena com a comentarista em sembla espectacular. MOLTES GRÀCIES.
De totes maneres, puc discrepar una mica la teva argumentació?
La Compañía Ángel Corella de Castilla y León es presenta al Liceu am una tarifa III, és la companyia més cara de les quatre que s’han presentat aquesta temporada. A la mateixa tarifa vindrà l’any vinent l’esperat Royal Ballet i l’English National Ballet. La primera sobretot, una de les més grans.
Jo no puc anar a un espectacle de gran volada com és una Bayadère, pensant que es tracta d’una companyia jove i que necessiten rodatge. De la mateixa manera no esperaré que una companyia d’òpera jove faci una tetralogia o uns Troyens.
Crec que és molt important el que fa Ángel Corella, però això no vol dir que ens haguem de conformar amb menys del que exigiríem a un altre companyia que vingués amb el nivell que han vingut ells. Bon nivell, però insuficient per fer aquest ballet. Si els hi calien tres anys més, haguessin hagut d’esperar.
Els solistes, sense ser excepcionals, a part d’ell, és clar, són bons, però el cos de ball necessita moltes hores de vol per presentar-se, al menys al Liceu, amb un ballet com aquest i amb una intervenció tan important com és el inici del segon acte.
Estic encantat de la teva participació i agraït del teu llarg i argumentat comentari. No cal que et digui que t’agreixo molt les teves habituals visites.
M'agradaM'agrada
Joaquim,
gràcies per la teva resposta, hi estic totalment d’acord.
M'agradaM'agrada
Hola !
estic preparant una presentació per l’alumnat, parlant-los del Modernisme i busco una imatge del llibret de l’òpera La Fada que va ilustrar Alexandre de Riquer. Sabrieu on la puc trobar… fa estona que navego per la xarxa i no hi ha manera …
gràcies
M'agradaM'agrada
Hola Maria, benvinguda a In Fernem Land.
Fa anys vaig veure aquesta òpera en una representació hilarant, per no dir directament indigne al Teatre El Retiro de Sitges (a Sitges segur, però ara dubto del teatre).
Hauria de buscar el programa, ja que segurament hi deu haver alguna il·lustració del llibret. No sé per on pot parar, però si no et corre molta pressa, ho puc mirar i con que tinc el teu mail, ja t’ho faré saber.
M'agradaM'agrada