IN FERNEM LAND

JOYCE DiDONATO A PESARO


Joyce DiDonato Adina al ROF 2003

Joyce DiDonato Adina al ROF 2003

El 9 d’agost de 2003 i en el Auditorium Pedrotti del Conservatori de Música Gioachino Rossini de Pesaro, dins el marc del ROF (Rossini Opera Festival) de la ciutat italiana, hi debutava la aleshores desconeguda mezzosoprano nord-americana Joyce DiDonato, cantant el rol d’Adina de l’òpera del mateix nom, del fill il·lustre de la ciutat.

Aquell any també va ser el debut d’en Colbran i meu al festival, i des de aleshores, hi hem tornat ininterrompudament, tret del 2004 que va ser en exclusivitat per Bayreuth.

Descobrir el ROF i la DiDonato va ser tot un plaer. Des de la seva primera edició l’any 1980, aquest festival ha esdevingut una fita imprescindible i ineludible pel renaixement del cant rossinià, tan maltractat durant les dues tres primeres parts del segle XX i també durant part del XIX, fins i tot en vida del “pobre” Rossini, que es desesperava amb les variacions que es feien en les seves obres pels capricis dels divos i les dives de torn.

Pel ROF hi ha passat tothom que és algú en el cant i en la direcció del catàleg rossinià, i no cal dir que ha descobert pel món, noms d’artistes  referencials i reclinatoriables i òperes que estaven completament oblidades, per la impossibilitat de trobar els cantants amb l’estil adient.

La década irrepetible dels 80’s amb el millor de Ramey, Merritt, Blake, Anderson, Gasdia, Valentini Terrani, Ricciarelli, Raimondi, Cuberli, Horne, Gonzalez, Dupuy, Raffanti, Araiza, Dara, Matteuzzi, entre d’altres, ja no es va tornar a repetir en els 90’s, tot i aïllades lluminàries com Bruce Ford, Ramón Vargas, Jennifer Larmore, Gregory Kunde o el debut del estel més esclatant de l’actualitat Juan Diego Flórez,  que juntament amb Daniela Barcellona, Joyce DiDonato, Sonia Ganassi, Francesco Meli, Lorenzo Regazzo, Michele Pertusi o  Alex Exposito, constitueixen la continuïtat de l’essència del cant rossinià.

Adina 2Així doncs, la primera experiència amb aquesta Adina, que tot viatjant amb el cotxe cap a Pesaro i motivat per una gravació nefasta, ens semblava una obra molt fluixeta, va resultar ser tot un agradable descobriment, una sorpresa. És clar que Joyce DiDonato va tenir-hi molt a veure, doncs aviat ens varem adonar que ella sobresortia molt, per sobre d’un repartiment discret, però digne i en canvi ella va imposar des de la cavatina de sortida “Fragolette fortunate”, un toc de distinció i qualitat exquisida. Escoltem-ho

És una DiDonato jove, amb alguna inseguretat i dubte, però no hi manca res del que admirem bocabadats ara, la musicalitat, la elegància extrema en el fraseig i el domini de la coloratura.

Si voleu baixar-vos tota l’òpera tan sols heu de prémer,

CD Adina.

adina1

Aquesta gravació com la del recital del 2005, us les puc oferir gràcies a la generositat del Antonio (més conegut en alguns ambients de tertúlies operístiques, com Dr. Bartolo). Quan vaig perdre una famosa memòria externa del ordinador amb fotos i música, entre les valuoses perles perdudes hi havien aquestes dues gravacions que ara he pogut recuperar. ¡GRACIAS ANTONIO!

barbiere 1L’èxit personal de Joyce DiDonato en aquella deliciosa Adina va fer que Alberto Zedda, l’actual director del ROF, la contractés pel festival del 2005, on va cantar la Rosina de Il Barbiere di Siviglia, al costat de Juan Diego Flórez i sota la magnífica direcció musical de Daniele Gatti i escènica de Luca Ronconi.

Aquestes funcions varen motivar un post la setmana passada, en el blog de la Mei, arran del èxit assolit per ambdós cantants en les recents representacions del ROH. En un comentari que vaig deixar al post, va sorgir la petició que avui, amb molt de plaer us porto a In Fernem Land.

Les funcions de Il Barbiere di Siviglia varen suposar el primer i feliç encontre de Flórez i la DiDonato dalt d’un escenari. Ambdós artistes, ambdues veus, s’acoplen a la perfecció i és un veritable goig gaudir d’una vetllada d’òpera, amb un nivell com el que ells ens ofereixen. Ja ho varem poder gaudir al Liceu amb les memorables funcions de La Cenerentola. Ens trobem sense cap mena de dubte, dalt de tot del cim del cant rossinià.

D’aquelles representacions de Pesaro, us proposo el “Contro un cor che accende amore“, és a dir, la lliçó de cant i no perquè en la cavatina no estigui bé, ans el contrari, però així aprofito per fer-vos escoltar, ni que sigui una pinzellada, el tenor peruà, que estic segur que no us sabrà greu, a part que per aquesta edició es va obrir un petit tall que no s’acostuma a escoltar.

Joyce DiDonato (Rosina al ROF 2005 - Producció Luca Ronconi)

Joyce DiDonato (Rosina al ROF 2005 - Producció Luca Ronconi)

Si, no us puc deixar sense els enllaços d’aquella fantàstica representació que us proporciono en dos arxius, de so excel·lent. En el segon (també ho he incorporat al arxiu de l’Adina), us deixo la portada del programa de sala, així com el repartiment complert, amb el format del full del festival, tal i com veieu en el post, però amb les dimensions més grans.

Petits detalls pels infernemlandaires rossinians, que estic segur que fruiran d’allò més, amb aquestes perles “DiDonatianes”.

barbiere 2

Finalment, el 15 d’agost de 2005 i en el entranyable Teatro Rossini, la Joyce DiDonato, acompanyada al piano per David Zobel, ens va oferir la que fins ara ha estat la tercera i última intervenció de la cantant al ROF, un recital magnífic, on va cantar la cantata Arianna a Naxos de Franz Joseph Haydn, el Dopo notte de l’Ariodante de Georg Friederic Händel i la Giovanna d’Arco de Gioacchino Rossini.

Una exquisida vetllada que va acabar amb dos bisos, el rondó final de la Cenerentola de Rossini i la deliciosa cançó d’Obradors, “El cabello más sutil”.

Per rematar aquest espectacular post de la DiDonato al ROF, us deixo l’electritzant i vertiginós  “Nacqui all’affano…Non piu mesta”.

Si voleu gaudir de la resta de la vetllada tan sols heu de prémer:

Recital de Joyce DiDonato a Pesaro 15-08-2005.

Espero Mei i tota la resta, que us agradi. Tot plegat, val molt la pena.

En el ROF del 2008, com molt bé em rectifica la Mei, la Joyce DiDonato va fer un concert dedicat a la Malibran. Crec recordar que un bon amic em va passar una gravació, no gaire bona, d’aquell concert amb orquestra, on la cantant feia un repàs al repertori de gran diva del segle XIX.Intentaré penjar alguna cosa, tot i que el concert sencer no podrà ser.

M’agradaria molt poder tornar a Pesaro, en la propera visita que hi faci la Joyce DiDonato, d’aquesta manera prepararia una segona part d’aquest post, que m’ha fet recordar tres vetllades inoblidables, d’un Festival deliciós, tot escoltant altre cop aquelles funcions.

9 comments

  1. Mei

    Gràcies per aquesta completíssima entrada de la DiDonato al ROF.

    Només cal fer una correcció i és que la darrera actuació de la DiDonato va ser l’Agost de l’any passat amb un concert dedicat a la Malibran on va ser dirigida pel seu marit, el mestre Leonardo Vordoni.

    M'agrada

  2. Amfortas

    Escoltar una opera de Rossini sempre em deixa una sensació d’optimisme i a un dia com avui que ja el matí es molt calorós a Madrid es també refrescant per començar a treballar. A banda de la protagonista del post i Rossini, fantàstic el Florez.
    Bravi Gioachino i Joaquim.

    M'agrada

  3. Joaquim

    MEI ÉS CERT!!!!
    Quin oblit més gran i crec recordar que aquest concert també el tinc, el va dedicar a la Malibran i per una qüestió de dates no varem poder assistir-hi o sigui que tan bon punt tingui temps actualitzaré l’entrada.
    M’agrada que t’hagi agradat Amfortas

    M'agrada

  4. Concep

    Gràcies un cop més Joaquim per posar-nos al abast, òperes i concerts, difícils d’obtenir, al menys per a mi.
    No tenia cap coneixement d’aquesta Adina, tot i ser conscient que de la majoria d’òperes de Rossini em són desconegudes.
    No cal que et digui que ja m’he baixat les òperes i tot buscant informació, he vist a Google que l’obra porta l’afegit, habitual en les obres de Rossini de “Adina ovvero Il califfo di Bagdad” i d’una cosa he anat a un altre i m’he topat amb una obra de Manuel García que al mateix temps era un cantant i compositor, que estrenà moltes òperes de Rossini, empresari i pare de la Malibran i la Viardot.
    Es tracta de la mateixa obra amb música diferent?
    Se que en aquella època s’utilitzaven sovint els mateixos arguments i llibrets i que cada compositor i deia la seva. És curiós com els temes moriscos atreien als llibretistes i musics. Era talment una moda exòtica.
    Si algú em pot aclarir l’embolic, n’estic segura, us ho agrairia.

    M'agrada

  5. Joaquim, M’he fet amb Il Barbiere que escoltaré, com a molt tard, demà. És una òpera que m’entusiasma i amb el repertori que tu ens ofereixes no deu poder millorar. Jo només he vist a la Di Donato cantant Cenerentola al liceu, amb en Flòrez, off course, i em va seduir totlment. Encara la veig amb l’escombra i les ratetes i aquella veu tan elegant…Gràcies Boss!

    M'agrada

  6. maria teresa

    Gràcies…per els que no podem anar a tantes bandes, es una alegría poder accedir a tot aquest material, anem fent recopilació per l’estiu…Us hi deixem anar si després ens porteu “regalets”,jejeje!!!

    M'agrada

  7. colbran

    Concep, Manuel García era un compositor famosísimo mucho antes de que Rossini estrenara su primera ópera (1810). En total llegó a componer unas 50 óperas y, además, tonadillas y zarzuelas. Su estilo musical preanuncia a Rossini.

    “Il califfo di Bagdad” es de 1813, el año en que Rossini estrenó “L´italiana in Algeri”, entre otras óperas. Las obras “alla turca” como se les llamó a partir de las óperas exóticas de Gluck (“les pelèrins de la Mecque”) y Mozart (“La oca del Cairo”, “Die entführung aus dem Serail”, etc…estaban de moda y tanto Rossini como García se apuntaron a la misma.

    No, ni el libretto ni el argumento de “Adina ossia il califfo di Bagdad” proceden de “Il califfo di Bagdad” de García, pero sí, efectivamente cada una de ellas procede del libretto de una ópera anterior. Concretamente “Il califfo…” de García debe su argumento y texto a una traducción de los correspondientes a “Le califfe de Bagdad” (1800), la ópera más exitosa de Boieldieu y “Adina” procede del mismo libretto (aunque algo adaptado) de Felice Romani para la ópera “Il califfo e la schiava” (1819) de Francesco Basili.

    No se quién de los dos (Rossini o Basili) recibió antes el libretto escrito por Romani, pero hay que aclarar que Rossini ya tenía compuesta la música en 1818 (un encargo del superintendente de policía de Lisboa, para ganarse los favores de una soprano que iba a estrenarla en el San Carlos), pero no se estrenó hasta 1826 (se desconocen las causas de la demora), 7 años después que la ópera de mismo libretto de Basili.

    Era práctica comun en tiempos pretéritos utilizar el mismo argumento e incluso el mismo libretto para óperas de diferentes compositores. Un ejemplo: “La clemenza di Tito” de Mozart es la producción musical nº 41 del argumento y libretto originales de Pietro Metastasio”. El genio de Salzburg consiguió que Guardasoni le hiciera unos arreglos a su gusto del mencionado libretto.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: