IN FERNEM LAND

UNA TURANDOT APROXIMADA


turandot08

Turandot (acte 2on Liceu) Foto Bofill

Si en una representació de Turandot no hi ha “In questa Reggia” i “Nessum dorma”, és com qui té gana i li donen bicarbonat. És per això que jo he trobat aquesta representació de Turandot, “aproximada”.

M’agrada molt Turandot, no hi puc fer més. Hi ha qui la troba fàcil, simple, buida, mancada de força teatral i “granguinyolesca”, poc creïble i a més a més mal acabada. Per a mi és una òpera de permanent calfred per l’espinada. Potser perquè un dia, quan era petit, vaig descobrir-la per la ràdio i aquella impressió inicial d’escoltar l’aclaparador final del segon acte amb l’apunt del “Nessum dorma”, potser la millor ària de tenor per ensorrar i esborronar a un teatre o portar a la glòria un equip de futbol, em va marcar per sempre més. El cert és que havent fet un llarg viatge (que encara no ha acabat, recordeu que tinc límits per superar) pel coneixement operístic, Turandot encara em pot i l’escena de la Liu és de les que musicalment em fan treure el reclinatori.

La temperamental Maria Guleghina hagués dit a priori que seria una bona Turandot, però avui m’ha semblat que no tenia el dia. És tot un handicap començar amb l’ària temible que tothom espera, sense temps per escalfar la veu. Problemes d’afinació i algunes notes agudes calades, per altra part marca de la casa, no haguessin estat el principal problema, si no hagués trobat que li ha mancat una interpretació més agressiva i més gèlida de la princesa. Sembla com si ella volgués demostrar que a part de la fera que tots li coneixem, també és capaç de cantar Turandot, precisament Turandot, d’una manera més humana. Doncs a ella he trobat que no li esqueia. Que això ho fes la Caballé quan cantava aquest rol ho trobo normal, no ho podia fer d’altre manera (i com ho feia!), però que la Guleghina ens vulgui mostrar la vessant més humana i feble del personatge i tot just començar la seva intervenció, que s’ha de caracteritzar per tot lo contrari, doncs no.

A part, a Maria Guleghina no li entès ni un esborrall del que deia i no estic segur que hagi cantat tota l’òpera. Juraria que en el duet del tercet acte s’ha saltat algun trosset i altres els ha xiuxiuejat.

Tot i així la Guleghina ha tingut frases i moments esplèndids, però precisament perquè no sempre s’ha mantingut en aquest nivell, l’he trobada una Turandot aproximada.

Marco Berti, negat actor o dit d’altre manera tenor de la bella escola, amb un físic voluminós i tan sols capaç de fer altre cosa, a part de cantar bé (que no és poc), que entrar i sortir del escenari, m’ha agradat molt fins la frase final del ària. Direu que sóc injust, no, crec que no. Si el tenor és incapaç de rematar la perla del òpera, de demostrar no tant que té l’agut, que això ja ens ho havia demostrat al final del segon acte amb un “Ti voglio tutta ardente d’amor” amb l’optatiu “ardente” enlairat, però si d’espantar-se, per dir-ho de manera gens escatològica, i precipitar-se en la respiració i per tant d’escanyar i tallar el vinceró, que tots tenim tan idealitzat, aleshores amics, el Calaf és aproximat. I mira que ha fet coses ben fetes. D’acord ha començat amb l’afinació un tant dubtosa, però de mica en mica s’ha anat imposant i semblava que estava força segur i sobretot molt valent, no obviant cap nota i sobretot dient el text de manera clara i nítida. Berti és un tenor italià i exerceix de ser-ho. El cant és franc i la veu rica, ample i la dicció claríssima,  se li entén tot. És per això que m’ha sabut greu que l’ària no l’hagi acabat com hom espera. En el duet amb la Turandot ha tornat a estar esplèndid vocalment. Un Calaf, malgrat tot, aproximat.

Ainhoa Arteta ha estat la triomfadora de la nit. Injust?, no. No tenia gaires esperances amb la soprano basca. És cert que hi ha molta gent que l’odia i altres que la idolatren. El pitjor que li pot passar a l’Arteta és sortir tant a les revistes del cor, per a desesperació dels detractors i arguments (!) per tots aquells tan sols per aquest fet ja es pensen que és la millor soprano del moment. Certament les revistes del cor i els anuncis luxosos, li han donat notorietat, però també fa que molts ens omplin de perjudicis.

Pel que a mi respecte us haig de dir que he trobat que canta bé i emet uns pianíssims molt notables. El que ha fet a “perchè un dì nella reggia, m’hai sorriso” ha estat de manual, però li ha faltat una mica més de morbidesa a una veu molt punyet i no massa maca, potser massa metàl·lica. Tant l’ària del primer acte, com sobretot les dues enlleçades del tercer acte, han estat ben interpretades i ben dites. L’Arteta és una notable Liu, que no m’ha fet oblidar altres que he vist en aquesta mateixa producció de les altres vegades que s’ha fet, però molt superior al que els meus prejudicis em feien creure. Sembla ser que tornarà a fer Micaela i Mimi, veurem aleshores si aquesta bona impressió  millora.

Stefano Palatchi fa un Timur sòlid. És un rol que no li representa cap problema i que domina a la perfecció.

No m’ha agradat gaire els tres ministres, el millor, sense entusiasmar, el Ping de Gabriel Bermúdez, però ni Eduardo Santamaria, ni Vicenç Esteve Madrid, tenien gaire bé la projecció. Han estat tres ministres sense cartera.

Bé el mandarí de Philip Cutlip i també Josep Ruíz, un clàssic Altoum, que en la seva intervenció final no s’ha projectat gaire.

La veu del príncep de Pèrsia, sense comentaris, és clar que sabent que et tallaran el coll immediatament, deu ser molt difícil emetre un agut.

turandot05

Turandot (acte 1er Liceu) foto Bofill

Giuliano Carella ha anat a la seva i això no s’ho pot permetre un mestre que ha de dirigir i concertar. No dic que el so hagi estat lleig, NO, però que l’orquestra i el cor, en el primer acte, anaven totalment descompassats, SI. També dic que el volum i l’excés d’espectacularitat sonora l’han emborratxat de tal manera que el cor de dones s’ha forçat al extrem, arribant més d’una vegada al crit. També li haig de retreure que no hagi estat atent amb els cantants. Un mestre director ha de improvisar, si hi ha alguna cosa que no acaba d’anar del tot bé. Si Carella ha vist, com ho hem vist i escoltat tots, que Berti s’espantava i precipitava, per què no l’ha acompanyat i ajudat a salvar la situació, en lloc de d’augmentar el volum per tal d’ofegar-lo?. Tampoc m’ha semblat gaire condescendent amb la Guleghina i els problemes d’emissió i projecció que ha tingut en l’ària i l’escena dels enigmes. Això si, els finals d’acte han estat apoteòsics.

No tothom s’ha deixat endur per la brillantor de l’obra pucciniana i ha rebut una lleu esbroncada al final, ell, no l’orquestra, que ha estat molt digne.

El cor del Liceu, reforçat amb la Polifònica de Puig-Reig han cridat. D’acord, també han tingut moments brillants, però no ens hauríem de deixar endur per l’espectacularitat pucciniana per reconèixer que han tingut millors nits.

Turandot (acte 3er Liceu) foto Bofill

Turandot (acte 3er Liceu) foto Bofill

Avui no ha sortit la Núria Espert a rebre el judici sumaríssim del públic. Quan es va reposar aquesta producció va tornar a rebre, de manera molt injusta, una esbronca, senzillament per optar per una solució diferent, valenta i deixeu-me dir que força coherent amb la història i el personatge. La producció és brillant, bonica, luxosa, tradicional, amb decorats i vestuari per fer oooooooooh!, d’aquelles que agraden a tothom i senzillament perquè la Turandot, decideix que no podrà ser lliure, com ella vol, doncs ha conegut l’amor que sap que l’esclavitzarà per sempre, decideix morir. D’acord un cop més, Puccini no ho volia així, però segurament tampoc hagués volgut que el Baró Scarpia fos un oficial nazi.

Tornaré a veure un altre repartiment, el del dia 31 i us en faré cinc cèntims, tancant definitivament la temporada amb un resum i valoració de tot plegat.

26 comments

  1. kenderina

    Pues no se que le habra pasado a Berti…en Valencia el año pasado fue el que mas me gustó, y el Nessum dorma le quedó precioso (con agudo y todo, jejeje).
    Eso si, claro, a este como actor le daran un “Razzie” de esos…pero bueno, el Calaf tampoco da mucho de sí.
    La Guleghina…pues es la Guleghina, o lo tomas o lo dejas. Yo soy de las que lo deja 🙂
    Me alegro que a Ainhoa Arteta le vaya bien en esta Turandot, a mi , a pesar de que a veces me suena algo metalica , me gusta su forma de cantar.
    No es mi opera favorita…pero a mi tambien me gusta la Turandot 🙂

    M'agrada

  2. alex

    Joaquim, bastante de auerdo con tu crítica como ya comentamos a vuelapluma durante los entreactos.
    Lástima que Berti emborronara su buena noche con el fallo ya mencionado en el vincerò…, del que parte de la culpa la tuvo el batutero Carella, que más que dirigir esta Turandot, preocupándose de los cantantes y del coro, se dedicó a dirigir toda la noche con aspavientos, movimientos, saltos en el atril ( lo tenía enfrente y mareaba observarlo), apretando el volumen y en fin…justamente protestado desde arriba.
    Totalmente de acuerdo con lo que dices de Arteta y de Guleghina ( a ésta, en una de sus peores noches liceistas, con una muy deficiente in questa reggia y en todos los enigmas). La ucraniana hizo como casi siempre, una exhibición de agudos calantes y mostró que apenas sabe frasear.
    De los 3 Ministros, particularmente sí me gustó la interpretación de V.Esteve.
    Un placer, haber compartido un poco de conversación durante los entreactos.

    M'agrada

  3. colbran

    A mí “Turandot” me gusta muchísimo y esta producción que ya he visto no sé cuántas veces la encuentro muy adecuada, incluso con su final Espert.

    En esta ocasión Maria Guleghina no me ha gustado, quizás ha sido, para mí, la peor interpretación vocal que le he visto, inferior incluso a su “Turandot” de Valencia (que conozco via DVD). Yo creía que después de un calante y poco convincente “In questa reggia” nos iba a asombrar con unos apabullantes enigmas y no ha sido así. Ha omitido texto en varias ocasiones haciendo un “barababá” inteligible para salir adelante y yo creo que también se ha ajustado de una forma peculiar a la partitura. Donde me ha gustado de verdad ha sido en las últimas frases del duo de Alfano.

    Lo de Berti en el agudo final de “Nessun dorma” ha sido una pena porque ha sido el mejor cantante de la velada.

    Ainhoa Arteta me ha sorprendido favorablemente, sobretodo en el primer pianissimo que menciona Joaquim; el segundo pianissimo del final de “Signore, ascolta” le ha salido abierto y ha tenido que cortar porque quizás hubiera acabado en catástrofe. Indudablemente ha cantado mejor de lo que esperaba, pero no ha sido, ni de lejos, la mejor Liu de mi vida. De todas formas, a partir de ahora, pienso escucharla con atención, a pesar de que su voz es poco agraciada para mis oidos, pero tiene un sorprendente volumen, cosa que ignoraba.

    Giuliano Carella ha ido a la suya, queriendo ser él la estrella del show y al final ha tenido el justo castigo a su egocentrismo. Cuando ha dirigido solos orquestales ha estado muy brillante, pero no hay derecho a que se dedique a cubrir con su volumen orquestal a voces tan grandes (exceptuando los Ping, Pang, Pong) como las que ha tenido la noche pasada sobre el escenario.

    M'agrada

  4. Branca

    ¿Què vols dir Joaquim quan dius: “Si en una representació de Turandot no hi ha “In questa Reggia” i “Nessum dorma”, és com qui té gana i li donen bicarbonat” ? ¿Ho he de llegir al peu de la lletra?
    M’he quedat esglaiada i ara ja vaig mig decebuda perquè avui havia de ser el meu primer Turandot i ja veig que no em marcarà massa…
    Salutacions

    M'agrada

  5. Branca, avui és un altre dia i uns altres cantants. Fins i tot amb els mateixos, l’actuació d’ahir no es repetirà. La grandesa del directe té això, cada dia es diferent.
    Amb el que he dit vull dir que, quan el “In questa Reggia” no surt com hom espera i el “Nessum dorma” no es remata amb un vinceró VINCERÓ, és com qui té gana i li donen bicarbonat, frase genial que deia mon pare. Si el bicarbonat és per pair i el dones a algú que no ha menjat….
    Álex i Colbran, segurament no recordeu la Manon Lescaut de la Guleghina. Allò si que crec que continua sent el pitjor que ha fet al Liceu. Lo d’ahir va ser decebedor, allò dolent.
    Kende, a Berti le pudo el pánico escénico. Un accidente y un error de cálculo quizás, en el peor momento. No fue el agudo. Antes se precipìtó, seguramente cogió de modo irregular el aire y se quedó sin fiato, cortando un agudo, de modo decepcionante y completamente desbordado por un director que decidió cubrirlo, vete a saber si para disimular el desastre que hubiera podido ser o para una vez más, querer ser el único protagonista en una ópera que sin voces o cubiertas por la orquesta, és como un jardín sin flores.
    A l’òpera hi ha moments que els cantants ho tenen que donar tot i si no els surt bé, l’han pifiat. L’actuació de Berti, per a ser brillant s’havia de rematar amb el que es demana a un Calaf. Si hagués fet un “Nessum dorma” brillant i la resta d’anar fent, l’èxit injustament o no, hagués sigut apoteòsic i així serà sempre en l’òpera, sobretot la italiana. Cal que Marco Berti aprengui la lliçó, l’any que ve canta el Manrico de Il Trovatore i no m’agradaria que tirés per terra una bona actuació, per l’agut de la pira, per altre part no escrit per Verdi, però exigit pel públic.
    Quines coses! l’agut que no ha escrit l’autor i el públic vol tant si com no, pot fer o no l’èxit a tota una funció i la defunció no escrita d’un personatge, també. No em sembla coherent.

    M'agrada

  6. Branca

    Gràcies Joaquim per les explicacions. Estic revisant la fitxa artística de l’òpera, no recordava l’alternància que hi havia d’alguns cantants.

    M'agrada

  7. A mi, la funció operística en conjunt, que mai no havai vist en directe, em va semblar sumptuosa.El cor, malgrat el so estriden de l’orquestra, em va agrdar molt. La Guleghina fa una Turandot prou hieràtica com perque me la cregui. La veu és molt rodona i plena de manera que, a vegades, no se l’enten i els aguts els ha de rebuscar. Estic d’acord amb que aquella Manon Lescaut no li va sortir gens reeixida, no així la senyora Macbeth que, vista en dvd, és de molt bon escoltar i veure.
    També em va sorprendre l’Arteta que sempre m’havia deixat indiferent i que ahir va fer una Liú molt dramàtica i matisada, tant que la seva veu no em va semblar poc agraciada. Va fer una Liù dolça i trista. La més propera al personatge.
    En Marco Berti fa un primer cte de funcionari: Va complir. A la resta va estar molt desigual amb fragment ben cantants que em feien albirar una bona seguida i que al cap de dos minuts ja s’espatllaven. És una llàstima perquè en Marco berti és un tenor amb condicions, té la veu preciosa i molt clara-se l’ha d’escoltar fent “A la paterna mano…” de Macbeth, però, és clar, allà és una sola ària.
    E l que deia, en conjunt va ser un bon espectacle amb les salvetats esmentades pel que fa a la meva opinió.
    Salutacions, Joaquim!

    M'agrada

  8. kenderina

    Tienes razón, Joaquim..no es nada coherente. Especialmente porque el Calaf no tiene mucho mas donde lucir aparte del Non piangere Liu y el Nessun dorma …pero el Manrico canta muuuuucho y mas complicado que la pira y el agudo no escrito…y la gente esta esperando ese momento y decide si la función vale o no vale por eso. No me parece justo…pero es así la cosa. Lo que si me parece coherente es que la Turandot se suicide…es coherente con el personaje y ademas , tener que aguantar a uno como el Calaf….ufffffffffff 😛

    M'agrada

  9. bocachete

    Jo aniré divendres, però el repartiment és diferent. De fet, després de la Manon, no me’n refio de la Guleghina en un Puccini, i això que aquest és el que li pot anar millor. Turandot m’agrada molt: des del primer cop amb la Caballé i Lavirgen, em va deixar amb aquest calfred que dius. Vaig trobar llavors que tenia una música interessantíssima i molt “moderna”. I potser sóc rar, però entre el que trobo més maco hi ha l’escena de Ping, Pang i Pong. Que pugui ser poc creïble, al final, sí… ara, que sigui poc teatral… qui pot dir això? El final no acaba de ser rodó, la veritat: hi falta alguna cosa. El moment del petó és massa ràpid, massa poca cosa, quan hauria de tenir, com a mínim, una intervenció orquestral una mica més extensa, que deixés veure, sense veus, què passa en aquell moment transcendental. No dic jo que hagués de ser un intermedi, però sí que faria que el final pogués ser més creïble.

    Vosaltres que sabeu gairebé tot el que es pugui saber d’òpera, sarsuela, musicals i qualsevol manifestació canora coneguda: ¿hi ha algun enregistrament (o edició, o alguna cosa per l’estil) amb el primer final d’Alfano? El que va rebutjar Toscanini. Havia llegit en algun lloc que potser aquest primer final s’adeia més a l’esperit de l’obra i a les indicacions de Puccini i que potser hagués anat millor. La veritat, no ho sé pas: m’agradaria saber què tal és. He sentit el final de Berio i, home… tampoc no és tan diferent del d’Alfano. Potser més contingut, però suposo que hi ha pesat molt la tradició d’aquest final ja existent.

    M'agrada

    • Joaquim

      Hola Bocachete, no sempre és tan fàcil.
      Aqui tens el final original de Franco ALfano, tal i com es va cantar per primera vegada a Londres l’any 1982.
      Els cantants varen ser Franco Bonisolli (Calaf) i la soprano hongaresa Silvia Sass (Turandot), dirigeix l’orquestra Olwain Hughes.
      Prem FINAL ALFANO per descarregar-te el final original que a Toscanini no li va agradar.

      M'agrada

  10. Emilio-Bcn

    Yo en una ópera quiero ver lujo y poderío, y esta Turandot lo tiene.

    Al ver este montaje en la inauguración, tras el incendio, pensé que sería el principio del esplendor, pero no…. llegaron los minimalismos y la pobreza escenica… yo prefiero que cuando suba el telón me tape la boca para no chillar de placer y no romperme la cabeza pensando que habrá querido sugerir el escenografo de turno. Que se la va a hacer… soy así.
    Turandot es una de mis preferidas por no decir amadas óperas….
    Lloré al verla en el Palau Sant Jordi, recién quemado el Liceu.. os acordais???
    LLoré al verla en la inauguracíon…
    Y lloraré, supongo al verla de nuevo.
    Soy muy llorón, pero …… me quedo tan a gusto… os lo recomiendo.

    M'agrada

  11. Pel que diuen per ahí, ni Guleghina ni Berti estaven contents amb el seu rendiment, els dos saben que son capaços de molt més, com van demostrar a València l’any passat. Potser els nervis de l’estrena, potser la falta de sintonia amb el director, el cas és que si superen els seus problemes hi ha material per gaudir d’una Turandot i d’un Calaf de categoria.

    M'agrada

  12. Eleonora

    En efecto, creo que son capaces Guleghina y Berti de mucho más, espero que lo demuestren en sucesivas funciones porque ella estuvo muy irregular y a él no le acabó de cuajar Calaf; la gran triunfadora, Arteta, muy bien, expresiva y sin los nervios del estreno, será estupendo escucharla. No me gustaron los tres ministros, nada cómicos y vocalmente poco homogéneos; Palatchi cumplió simplemente y no sé qué pasaba con la orquesta…Algo descontrolada,( por lo visto también en la función del día siguiente), cosa imperdonable en la ópera en general y en Turandot en particular. Esperemos días sucesivos…

    M'agrada

  13. bocachete

    Moltes gràcies. No canvia tant, però sí que penso que el primer final resol millor la qüestió del bes i la transformació de la princessa. Potser és per la novetat, però trobo que, en conjunt, funcionaria millor el primer final que el segon. El podrien fer de tant en tant, ja posats, igual que es fan les diferents versions d’altres òperes. Tot un descobriment.

    M'agrada

  14. alex

    Yo creo que más que insatisfechos de sus actuaciones vocales ( Berti, tuvo solo el lapsus – importante ,por cierto – del vincerò ), diría que estaban algo cabreados ( así me lo insinuó Berti después de la función )- con la ruidosa y hasta mala dirección de Carella, que ni respetó a los cantantes ( a Arteta, sí la acompañó bien en ..el signor ascolta).., tapándolos con volumen a todo trapo, dejándolos apenas respirar, etc…
    Creo que Carella, aún anduvo más brutote todavía que en sus anteriores direcciones liceísticas de TOSCA (donde en alguna función , también recibió buhs..) y NORMA.

    M'agrada

  15. colbran

    En la retransmisión de esta noche del 24 de julio de 2009, que hemos podido seguir por el canal 33, Maria Guleghina ha mejorado notablemente como Turandot; ha colocado mejor las notas y se ha esforzado en la dicción.

    Marco Berti ha finalizado su “Nessun dorma” con un aceptable “vinceró, vinceró”, aunque nada extraordinario.

    Ainhoa Arteta ha mejorado su encarnación de Liu, tanto en el final de “Signore ascolta”, como en las dos arias consecutivas del acto III.

    La orquesta ha sonado brillante. Yo no sé si en el Liceu el volumen superaba a los cantantes; en la retransmisión no, aunque algunas notas graves de Guleghina y unas frases de Berti en el acto I no se han podido escuchar.

    En conjunto el rendimiento vocal de esta función retransmitida, ha mejorado bastante respecto a la del día 21.

    M'agrada

  16. Jo també la vaig veure per TV3. Va estar prou bé, però ni Guleghina ni Berti em semblen que estan al mateix nivell que a la gravació de l’any passat a Les Arts, no sé per què. En el que no hi ha color és en la Liù, Arteta està molt bé i Voulgaridou a Les Arts… deixem-ho estar.

    M'agrada

  17. bocachete

    Hola,

    El divendres l’orquestra va sonar brillant, però no tapava els cantants (potser en algun moment), però no anava tocant “contra” ells. La veritat és que anava convençut que anava a sentir el repartiment de Dessì-Armiliato, però em vaig equivocar. Va sortir molt bé, de tota manera.

    Berti va estar brillant i va resoldre bé; el “Vincerò”? Bé, però potser sí que deixa una mica la sensació que podria ser una mica més espectacular. En les proves, vaig trobar-lo molt bé, i en el moment aquell del “Ti voglio ardente d’amor”.

    Guleghina, bé, però no sé… Realment, canta bé, però trobo que li falta alguna cosa per a fer-la inoblidable. Té la veu adequada per a l’acte segon, va actuar raonablement bé… Potser un agut més brillant quan puja? No sé.

    I Arteta, certament, esplèndida: canta molt bé, actua amb gràcia i té una veu molt bonica. Tampoc no li havia donat gaire crèdit, la veritat, però en aquest tipus de papers, la veritat, és francament interessant. I també van estar bé els Ping, Pang i Pong.

    Déu n’hi do la gent que hi havia: algun butaca lliure, però en general, ple. Això sí: pot ser casualitat, però dels dos llocs on vaig ser-hi (vaig canviar-lo a l’entreacte), els dos veïns eren grupets que hi anaven per primer cop i que, a banda de xerrar bastant i d’expressions del tipus (“oh”, “què maco”, que no deixen de ser significatives), eren prou “melòmans” perquè, en arribar alguna melodia coneguda (el Nessun dorma, per exemple), no els fes cap vergonya mormolar-la, taralejar-la o, fins i tot, fer-ne els cors… Té el seu costat maco, pel que té de trobada entre l’aficionat “verge” i l’espectacle operístic, però no deixa de ser una llauna.

    M'agrada

  18. Después de escucharla en directo en el teatro y verla en la tele (grabada), no coincido con bocachete en lo de que la orquesta no tapaba a los cantantes. En la tele daba esa impresión pero creo que el sonido estaba bastante retocado . Había momentos en los que a Guleghina y a Berti casi no se les escuchaba, y no es que tengan voces pequeñas precisamente.
    Berti no acabó de convencerme. Digno, como mucho (aunque con los tiempos que corren, no es poco). El nessun dorma me pareció bastante regularcillo (daba la impresión de que estaba cagado de miedo; con Carella a la batuta no era para menos).
    Arteta, una grata sorpresa.

    M'agrada

  19. Concep

    No em va agradar gaire la funció del divendres. Jo també crec que hi havia moments que els cantants quedaven tapats.
    Vaig trobar a la Guleghina una mica barroera i a Berti mancat de tot el que ha de fer-nos emocionar.
    La millor l’Arteta, amb això coincidim quasi bé tothom i és que tots l’esperàvem poc i ens ha sorprès.
    La producció la trobo preciosa i el final inventat de l’Espert tan discutible com es vulgui, però plausible.
    Ara que la deixin reposar una temporada i ens facin La Fanciulla del West, el Tríptic o La Rondine, que fa molt temps que no es programen.

    M'agrada

  20. Eleonora

    Tres Calafs, tres principesse y dos Liù llevo escuchadas…Función del 26: espléndido Berti, bien Guleghina y magnífica Arteta; orquesta, lo mismo. Función del 28: impresionante Anna Shafainskaia, bien Armiliato(se las vio y deseó con la errabunda dirección musical y el volumen sonoro), así, así, Amsellem(cumplió, al día siguiente le costó mucho, natural). Función del 29: la orquesta suena a la perfección(¿?¿?¿?¿?¿?¿?), Tanner es aclamado(a mí no me gustó, pero bueno fue braveado al final de Nessum Dorma), Lukacs recibió los plácemes del público(a pesar de sus voces)…Creo que la orquesta sonó tan bien que contagió su embrujo, el de la música de Puccini…A ver el 31, con Dessì…

    M'agrada

  21. elena

    Ping, Pang, i Pong es queixen del seu lloc com a ministres, ocupant-se dels documents oficials i presidint cerimònies sense fi. Estan preparant-se per a un nou funeral o un casament. Ping, de sobte, recorda la seua casa a Honan, amb el seu petit llac envoltat de bambú. Pong recorda el seu bosc prop de Tsiang, i Pang evoca els seus jardins prop de Kiu. Els tres comparteixen memòries de la vida lluny de palau, però els colpeja la realitat del regnat sagnant de Turandot. Contínuament han d’acompanyar a homes joves al patíbul i recorden sempre llur paorós destí.

    Quina és la funció d’aquest fragment? Què aconsegueix el llibretista en presentar-nos les queixes i l’enyorança dels tres ministres de Turandot?

    M'agrada

    • Hola elena, benvinguda a IFL.
      Puccini sempre jugava amb la dualitat i aquí també ens mostra una segona cara més humana dels temibles ministres de la princesa.
      Per a molts és un fragment pesat i sobrer, ja que precedeix a la gran escena de Turandot i ben bé no aporta res, ni fa transcorre l’acció, és com un preludi estàtic, això si, carregat de bellíssims temes i melodies musicals. A mi m’agrada molt però per a molts no aporta res i endarrereix l’acció. No se on vaig llegir que si Puccini no l’hagués escrit potser ara tindríem el gran duo final genuí i no aquest nyap que tenim ara.
      Torna quan vulguis, seràs ben rebuda tu i els teus comentaris

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: