IN FERNEM LAND

EWA PODLES CANTA EL AMOR BRUJO


Ewa Podles

Ewa Podles

El 16 de febrer de 1992 l’orquestra Simfònica de Varsòvia, sota la direcció de Krysztof Penderecki, oferien una versió molt sui generis del ballet de Manuel de Falla, El amor brujo. Dic molt sui generis, doncs no es respecta l’ordre original dels números i es segueix un criteri inexplicable.

La distribució original dels dos quadres és:

Cuadre primer

Introducción y ecena
Canción del amor dolido
Sortilegio
Danza del fin del día
Escena
Romance del pescador
Intermezzo

Cuadre segon

Introducción
Escena
Danza del fuego fatuo
Interludio
Canción del fuego atuo
Conjuro para reconquistar el amor perdido
Escena
Danza y canción de la bruja fingida
Final

En la versió polonesa, segurament deguda al mateix Penderecki, l’ordre caòtic és el seguent:

Danza del fuego fatuo
Danza del fin del día
Intermezzo
Final
Introducción 2
Escena y canción del amor dolido
Romance del pescador
Sortilegio
Interludio
Canción del fuego fatuo
Introducción 1
Danza y canción de la bruja fingida

La solista d’aquesta versió, no és altre que la contralt polonesa Ewa Podles, molt habitual del blog i després del concert d’aquest estiu a Pesaro cantant Haydn, encara més.

El 15 d’abril de 1915 s’estrenava en el Teatro Lara de Madrid una gitaneria titulada El amor brujo, amb text de Gegorio y María Martínez Sierra. Era una obra teatral en un acte i dos quadres, especialment escrita per a Pastora Imperio, amb parts parlades, altres  cantades i moltes danses. Aquella gitaneria no era altre que la primera versió de El Amor Brujo. Per motius d’espai en el fossar del teatre, Falla va haver de refer l’orquestració, reduint els efectius orquestrals fins a 15.

Un any més tard, va refer l’obra, la va tornar a instrument, suprimint la part vocal. Era la versió de concert .

Però l’obra va continuà evolucionant i es va tornar a instrumentar, esdevenint un ballet, que es va estrenar a Paris, el 22 de maig de 1925 amb Antonia Mercé “La Argentina” com a protagonista.

L'”exòtica” versió que avui us proposo, té el curiós interès d’escoltar a la Podles, dirigida per Penderecki, ambdòs fent de les seves, amb una obra tan allunyada de la seva estètica, tan racial, peró tan allunyada com ho pot ser per a un polonés, un llatí interpretant Zymanowski o Moniusko. En principi no ens hauria d’extrenyar, però ja em direu que us sembla, un cop hagueu escoltat la “Canción de la bruja fingida” que és el fragment que us deixo

¡Tú eres aquél mal gitano
que una gitana quería!…
¡El querer que eya te daba,
ú no te lo merecías!…

¡Quién la había de decir
que con la otra vendías!…

¡No te acerques, no me quieres,
que soy bruja consumá;
y er que se atreva a tocarme
la mano se abrasará!

¡Soy la voz de tu destino!
¡Soy el fuego en que te abrasas!
¡Soy el viento en que suspiras!
¡Soy la mar en que naufragas!

Si us interessa escoltar versió sencera, per bé que com l’escudella, barrejada, premeu l’enllaç (format mp3 comprimit en un fitxer tipus rar):

12 comments

  1. colbran

    Es una auténtica curiosidad este “Amor Brujo”. Ewa Podlès está contundente, aunque su castellano es un poco peculiar. De todas formas es un auténtico placer escuchar una contralto tan contralto y polaca, cantando algo tan racialmente español.

    Me hago cruces de pensar cómo ejecutaría las partes cantadas Pastora Imperio en su estreno, pues, a juzgar por unas grabaciones de cuplés que tengo de ella de sus buenos tiempos, lo suyo no era cantar. Lo sobresaliente de la gran Pastora era el movimiento de brazos y manos cuando bailaba. Se asegura que nadie lo ha hecho como ella, pero cantar…

    Posteriomente, para dar más clasicismo a la pieza, cuando se interpretaba la versión cantada se recurría a una mezzo o a una contralto (a mí me gusta mucho la versión de la mezzo vasca Marina de Gabarain que la grabó en los años 50 (cuando estaba exiliada por republicana), con la Orquesta de la Suisse Romande y dirigida por mi admirado Ernest Arnsermet. Al menos en España, ultimamente se suele recurrir a una cantante de flamenco de categoría, para estar más acorde con la idea original de Falla.

    Los peros a la calidad vocal de la Imperio no pretenden desmerecer su importancia histórica como bailaora y como actríz (precisamente está espléndida como tal tanto en “La marquesona” como en “El amor brujo”, versión de 1949). Por lo visto, era una mujer de ojos muy atractivos y de una gracia innata, razón por la cual fue tentada por el cine ya en 1915. Parte de la belleza de sus ojos la ha heredado su nieta Pastora Vega, esposa de Imanol Arias.

    M'agrada

  2. A mi, la veritat és que la veu de la Podles em fascina, però no sabria dir si m’agrada per la seva qualitat com artista o si tinc més aviat una certa atracció morbosa per la seva veu… 🙂
    Aquesta cançó, en tot cas, prefereixo sentir-la cantada per una mezzo que pugui explotar el seu registre de veu de pit, sense haver de recórrer tant a la veu de cap. Em sembla que així sona més autèntic, més gità.
    Moltes gràcies pels incomptables fitxers! Trigo hores en baixar-me’ls perquè no tinc compte obert al RapidShare, però val la pena! 🙂

    M'agrada

  3. Amb el risc de fer-me pesat i repetitiu (i malgrat ja haver rebut una puntuació negativa), voldria tornar al que he dit abans. No m’ho havia plantejat mai però començo a creure realment que aquesta obra guanya moltíssim en una veu com la de la Rocío Jurado. Les cançons estan escrites en la tessitura i amb l’estil d’aquest tipus de cantants, de tal forma que el que fan els mezzos és imitar-ne l’estil, l’ornamentació, l’actitud…
    Acabo de sentir aquestes cançons interpretades per alguns dels mezzo-sopranos (i també alguns sopranos) més grans de la història i sempre hi trobo els mateixos problemes: que les cançons insten a cantar fort en veu de pit en un registre molt incòmode per a les dones perquè és la zona de transició entre la veu de pit i la de cap. No dic que no m’agradin les interpretacions més ortodoxes, sinó que ara mateix m’he sorprès en adonar-me que hi ha interpretacions menys “clàssiques”, per dir-ho d’alguna manera, però tant o més autèntiques.

    M'agrada

  4. He d’admetre que no hvia escoltat mai a la Rocio Jurado per prejudicis; el seu és un estil que no em crida gens l’atenció.

    He escoltat les dues versions i potser em decanto més per la Jurado (els meus prejudicis em cara criden dins meu: Què estàs escrivint!!!!????)…

    Bé, ja ho he dit. Ja puc anar a la foguera! 🙂

    M'agrada

  5. La versió de la Jurado és bona. No cal amagar-se de res. Ella era una cantant amb una veu amb moltes possibilitats i va saber adaptar-se perfectament a les parts escrites per Falla.
    Demà, si tinc una mica més de temps, us deixaré un enllaç de la magnífica versió que va gravar Josep Pons amb la malaurada orquestra del Teatre Lliure i amb Ginesa Ortega de solista, que amb una veu i emissió gens, però gens lírica, varen fer una versió definitiva.

    M'agrada

  6. colbran

    A ver, amigos. Me parece muy bien que os guste La Jurado, Nati Mistral o quien sea cantando “El amor brujo”, pero no olvidemos que fue el propio Falla quien hizo el arreglo para voz lírica, concretamente para mezzo o contralto, dado que el estreno en su versión original fue un fracaso y su reposición con la misma Pastora Imperio en 1934 fue un éxito, pero yo diría que gracias a la gran bailarina La Argentinita, al genial bailarín Vicente Escudero y al controvertido cupletista Miguel de Molina, más que a las limitadas dotes canoras de la gran Pastora.

    Desde entonces y hasta hace bien poco, tanto en grabaciones como en directo se ha recurrido a las mezzos o a las contraltos; incluso hay alguna soprano
    que se ha atrevido con los cantables de esta celebérrima pieza que es El amor brujo”.

    M'agrada

  7. En una entrada sobre Price vs de los Angeles interpretando El amor brujo 🙄 , maac me ha remitido a este post, bastante más serio… Veo que al final no tuviste tiempo de poner a Ginesa Ortega, y lo he hecho yo en mi casa. Abusando de tu confianza, dejo aqui un enlace también publicitario, sobre todo porque mi entrada es básicamente un “Quien sabe donde” que me interesa difundir…. 🙂

    http://anchaesmicasa.wordpress.com/2011/01/08/falla-el-amor-brujo-de-leontyne-y-el-de-victoria/

    Gracias, rei. (Juru que es la ultima vez)

    M'agrada

    • José Luis, lo puse durante un tiempo en la columna de la derecha y tuvo muchas descargas, pero cuando el posd de origen desapareció de la página principal del blog, lo cambié, como viene siendo habitual.
      No te preocupes, de momento no cobro por hacer de plataforma divulgativa.
      No jures en vano que lo escrito, escrito queda y ya sabes que no soy partidario de eliminar nada.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: