Elina Garanca
No us espanteu infernemlandaires.
Avui i per què no?, Luciano Berio el compositor italià nascut el 24 d’octubre de 1925 a Oneglia i que va morir el 27 de maig del 2003.
També és cert que de Luciano Berio us proposo un cicle de 11 cançons d’arrels folklòriques, que ell va orquestrar i arrenjar per a una de les seves muses, la cantant nord americana Cathy Berberian, que va ser la seva primera esposa. El cicle anomenat Folk Songs, va ser escrit originalment a l’any 1964, per a set instruments i mezzosoprano. A l’any 1973 va fer la versió que us proposo avui per a orquestra i mezzosoprano.
És una obra molt assequible, però l’art de Berio llueix en unes orquestracions i en un tractament del ritme i les harmonies, sorprenent i captivador. Ja ho veureu.
Escolteu detingudament com al costat de la veu solista, moltes vegades cantant una melodia ben senzilla, Berio dona un protagonisme molt original als instruments de l’orquestra que l’acompanyen, la majoria de vegades molt descriptius, inserint petites noves aportacions melòdiques.
Luciano Berio (1925-2003)
El cicle està format de les següents cançons (totes elles veritables perles, us ho asseguro):
01 Black is the colour (Estats Units)
02 I Wonder as I Wander (Estats Units)
03 Loosin yelav… (Armènia)
04 Rossignolet du bois (França)
05 A la femminisca (Sicília)
06 La donna ideale (Itàlia)
07 Ballo (Itàly)
08 Mottettu de tristura (Sardenya)
09 Malurous qu’o uno fenno (Auvernia, França)
10 Lo fiolaire (Auvernia, França)
11 Azerbaijan love song (Azerbaijan)
Es creu que les dues primeres, les provinents dels Estats Units, no són realment cançons folklòriques. No està clar si John Jacob Niles, el cantant que les va fer famoses, les va reescriure basant-se en arrels populars o si varen ser totalment obra, de la seva inspiració melòdica.
La bellísima cançó armènia descriu la sortida de la lluna. Berio, un cop més la homenatja a Berberian, doncs els seus avantpassats provenien d’Armènia.
De les dues cançons franceses jo destacaria la siciliana, una cançó que les dones dels mariners canten tot deambulant pels molls, mentre esperen l’arribada dels vaixells, és una cançó molt ètnica. La primera, la del rossinyol, té una acompanyament que es recorda la música antiga, molt evocador.
La lletra de les dues primeres cançons italianes, no són cants populars, les va escriure el mateix Berio als 24 anys, la primera en dialecte genovès.
El “Mottettu de tristura” és una cançó sarda, amb un acompanyament imitant el cant del rossinyol, molt planyívol, fent de contrapunt al trist cant de la mezzosoprano.
Les dues cançons provinents de l’Auvernia ens remunten a Canteloube. M’agrada especialment la segona, La Fiolaire, amb un acompanyament de violoncel molt original.
La darrera cançó, està cantada en l’idioma del Azerbaidjan, tret d’un únic verset en rus. La va descobrir Berberian en un antic disc de la República Socialista Soviètica del Azerbaidjan i la va transcriure de memòria per tal de que Berio en fes l’arranjament.
Us hagin agradat molt o poc els dos fragments que he escollit, us recomano que us baixeu tot el arxiu. M’ha sorprès molt i a part, la versió és magnifica.
A Elina Garanča, l’acompanya ni més ni menys que l‘Orquestra del Royal Concertgebouw, dirigida pel seu director actual, l’impressionant Mariss Jansons.
La veu de la cantant letona s’adapta com un guant, a cadascuna de les onze perles. És sorprenent la ductilitat d’aquesta gran cantant dels nostres dies, que tant sorprèn amb una Cenerentola, el passat mes de maig al MET (deixa el repertori rossinià), com en Mozart, cantant zarzuela, belcanto (properament al Liceu la Seymor al costat de la Gruberova) o Berio. Està clar que estem davant d’un fenomen, capaç d’adaptar-se a tots els repertoris, amb recursos vocals i estilístics, sembla que sense límits.
No sé la data del enregistrament, tan aviat ho esbrini, actualitzaré el post.
Bé amics, espero que ho gaudiu tan com jo, ja m’ho sabreu dir.
IN FERNEM LAND 
La veritat és que Berio em fa una mica de por (a la música hi ha horitzons que encara no he sabut traspassar…) però aquesta selecció que has fet la trobo deliciosa! Ja m’he baixat l’arxiu; demà l’escoltaré.
M'agradaM'agrada
Jo escric el comentari sentint les mostres que ens has deixat i ara em baixaré la resta. No soc especialment amant de “los cantos regionales” pero m’agrada tant l’Elina Garanca que ja em pot cantar el que vulgui.
(Una pregunta: a quin lloc del teclat trobeu aquest “accent” de damunt la C? :-/)
M'agradaM'agrada
thanks for the gift i què guapa està!
M'agradaM'agrada
Hi ha una de les cançons que provoca addició, és la de “La Fiolaire”, és llarga i repetitiva però la melodia és preciosa. M’agrada molt la veu d’Elina Garanca. Gràcies Joaquim.
Salutacions
M'agradaM'agrada
A mi m’encanten els cants de les terres, aquelles cançons que s’han transmés a través del temps i que tenen varians en lletra i música segons on i qui les canti…Així que com que jo tenia a Luciano Berio a la llista d’espera, avui m’el poses en safata, Joaquim. Me’l desarregaré, l’escoltaré i em resrvo el dret d’entrar altra cop i dir el que en penso.
Gràcies una vegada més, amico.
M'agradaM'agrada
Lo único que no me gusta de Elina Garanca es que ya no quiera cantar más Rossini. No se lo perdono! Es broma, pero qué pena que una voz tan hermosa y flexible abandone el bel canto rossiniano! Una lástima.
Esto aparte, todo lo canta bien; yo creo que incluso cantaría bien boleros, como es el caso de la castiza Teresa Berganza que los adora y los ha cantado y, seguramente, aún lo canta.
En estas canciones está espléndida. Yo prefiero la primera de las que facilitado Joaquim. La segunda me cuesta más a una primera escucha.
La sorpresa me la ha dado Luciano Berio, al que tenía arrinconado como “maledetto”. Bueno, tengo que decir que, aunque discutibles por puristas, ciertas orquestaciones como la de las 7 canciones populares españolas de Falla y el final de “Turandot”
no me parecen nada desdeñables. Pero lo cierto es que desconozco sus óperas y su obra en general. Expreso mi mea culpa. Era un gran orquestador, cuando conozca más su propia producción quizás podré decir también que era un gran compositor, fama de tal ya tiene universalmente reconocida.
M'agradaM'agrada
Colbran, tienes toda la razón, además de ser reguapa todo lo canta bien, qué mal repartido está todo en este mundo.
Personalmente me sorprendió su versatilidad, cuando la escuché en directo, por lo estupendamente bien que canta nuestra zarzuela -tan lejos de su cultura- con un desparpajo y una gracia que muchas quisieran; Pues eso, una fuera de serie
Gracias Joaquim
Buenfinde a todos!.
M'agradaM'agrada
Berio no és tan coco com pareix. Recomane la seva obra “Coro”, amb text de Sanguineti i fragments de poemes de Neruda. Podeu trobar fàcilment una gravació del segell Brilliant per menys de 10 euros.
M'agradaM'agrada
Elina Garança es para mi gusto, la cantante operística joven actual de mayor interés , por su versatilidad y por su elegante línea de canto.
Su CENERENTOLA del Met no es su último Rossini, porque salvo cancelación imprevista, tiene programadas 4 o 5 funciones más como Angelina, en el Théatre des Champs Elysées a partir del 29 de enero 2010 .
Asimismo, muy interesado por escuchar su CARMEN ( ROH próximo oct.).
Espero estar presente en ambas funciones ( Londres y París) y que Dña. Elina…no me cancele!
M'agradaM'agrada
Hola Alex, ¿qué tal?
No dije que fueran las últimas funciones rossinianes, si no que quiere abandonar Rossini, para centrarse en otros roles del belcanto más avanzado. Lo dice ella misma a Hampon, que la entrevista en el descanso de su Angelina del MET, para la TV.
M'agradaM'agrada