IN FERNEM LAND

EWA PODLES AL WIGMORE HALL: L’EXTRAORDINÀRIA PLENITUD D’UNA VEU


Podles Wigmore Hall0001

En el mes de gener de 2008 la contralt polonesa Ewa Podles oferia un concert de cançons del repertori eslau, a la prestigiosa Wigmore Hall de Londres, acompanyada pel pianista Garrick Ohisson.

El proper mes de desembre repetiran l’experiència, en un altre concert on cantaran obres de Karlowic, Musorgsky i Haydn, amb la cantata Arianna a Naxos, que ella canta com ningú, com ha quedat ben palès en la crònica de Pesaro d’aquest estiu.

El concert del any passat ha estat editat, dins el segell de la pròpia Wigmore Hall, en la col·lecció d’enregistraments en directe i ja es pot adquirir. És quasi una obligació, si em permeteu l’imperatiu.

El programa està centrat en Chopin, Rakhmàninov, Txaikovski i Szymanowski, per bé que d’aquest, ella no canta res i és l’excel·lent pianista, qui ofereix l’obra per a piano sol, Màscares l’opus 34 de l’autor polonès de qui aviat veurem al Liceu, l’esperadíssim Król Roger.

L’extraordinària veu, aquest miracle artístic anomenat Ewa Podles, no deixa de sorprendre en cada actuació. Seria molt lamentable que un cop s’hagi retirat, tothom li reconegui la immensa vàlua de la seva veu, una veritable rara avis i la seva potent i sensible capacitat interpretativa.

Dic això, doncs cada vegada estic més convençut que malgrat l’enorme prestigi que ha assolit, no sovinteja les sales i teatres de més anomenada del món, mentre si ho fan altres cantants molt més mediocres, tot i que possiblement més joves, glamurosos i mediàtics, però sense l’enorme vàlua d’ella. Repassant la seva llarga carrera, trobem pocs MET, ROH, Scala, ONP, Staatsoper de Viena, etc. , com podria fer preveure una artista única per vocalitat, varietat a i adequació a una amplia gamma d’estils i intensitat dramàtica.

El concert de la Wigmore Hall s’inicia amb un bloc de 5 cançons dedicat a Chopin, on ella es troba en el terreny més proper a les seves essències. La veu madura i no ho dic en el sentit gastat de la paraula, si no més aviat pel color dens i profund, que utilitza per expressar els sentiments de tristesa tan inherents en la música chopiniana.

La Podles sap com ningú regular el caudal sonor, sent capaç en un moment inesperat, d’omplir la sala amb un esclat sonor que acompanya un cop emocional i alhora conservant l’agilitat vocal d’una veu dúctil i cavernosa, com demostra en la tercera de les cançons escollides Wotaj (el guerrer).

El segon bloc està dedicat a Rakhmàninov amb tres cançons desoladores. La veu s’ha transformat totalment, malgrat la maduresa, en Chopin era romànticament jovenívola i corria àgil entre els arpegis pianístics i les emocions. Ara amb l’autor rus, tot traspua  un dolor profund, una nostàlgia abassegadora, que amb el seu so inconfusible i abismal de contralt es tenyeix d’un dramatisme dolorós en la darrera de les cançons “Ona, kak polden’,khorosha” (Ella és tan bonica com el migdia).

El bloc de tres cançons dedicat a Txaikovski segueix l’ànim deixat amb Rakhmàninov i s’inicia amb “Ya li v pole da ne travushka bïla” (Jo no era un full d’herba) d’un trist dramatisme que comença íntim i poruc per esclatar al final, tot just abans de concloure. Demolidora demostració de la graduació interpretativa d’aquesta gran artista.

Encara no recuperats de la peça anterior, la Podles ens ofereix una delicada interpretació d’una de les més conegudes cançons de Txaikovski, “Nyet, tol’ko tot kto znal” (Només aquell que coneix) que no fa gaire ja va visitar In Fernem Land, interpretada per Vladimir Chernov. Interioritzada versió que a l’artista i a la compungida audiència, per aquest doll de tristesa i melangia a que ens sotmet aquest programa, ens serveix per delectar-nos amb una de les melodies més belles escrites mai pel músic rus.

El bloc acaba de manera intensíssima amb “Pesn’ Zemfiri” (la cançó de Zemfira), abans de que en un descans per la cantant, Garrick Ohlsson ens ofereixi Màscares de Karol Szymanowski, una suggeridora partitura que flueix entre el impressionisme i l’expressionisme, tot submergint-nos entre una amplíssima gamma de colors i textures tímbriques, que potser trenca l’encís vocal de la vetllada al llarg dels vint minuts de durada, però que em descobreix un cada cop més interessant autor, del que no m’havia preocupat mai.

El recital va continuar amb les corprenedores Cançons i Danses de la mort de Modest Musorgsky. Al recital si havia d’anar amb l’ànim ben alt, doncs les peces escollides invitaven amb un estat d’ànim una mica baix, a llençar-se al riu.

Les quatre cançons sobre la mort escrites per Musorgsky reflecteixen quatre moments d’intensa relació amb la mort. La Podles utilitza com  mai, tots els recursos expressius al seu abast, per fer-nos partícips de l’emoció, el dolor, el pànic o la tristesa. La quantitat de registres expressius emprats és espectacular, amb emissions obertes i sons guturals d’un efecte dramàtic devastador i d’altres moments de intensa intimitat i recolliment de la veu d’una desolació punyent.

Escolteu com estremeix la cançó que tanca el cicle, la Polkovodets:

La catarsi del public londinenc amb l’artista va ser absoluta, robant-li amb la insistència, una propina de Sergei Rakhmàninov, “Prokhodit vsyo” (Totes les coses passaran) que clou de manera brillant amb una demostració més, que ens trobem davant d’una artista privilegiada i una fora de sèrie.

No és un recital de fàcil audició, tot i que ella amb la seva intensa emotivitat musical, aconsegueix fer-lo imprescindible.

Frédéric Chopin (1810–1849)

Gdzie lubi Op.74 No.5 (1829)
Pierscien Op.74 No.14 (1836)
Wojak Op.74 No.10 (1831)
Piosnka litewska Op.74 No.16 (1831)
Sliczny chlopiec Op.74 No.8 (1841)

Sergei Rakhmàninov (1873–1943)

Khristos voskres Op.26 No.6 (1906)
Davno v lyubvi Op.14 No.3 (1896)
Ona, kak polden’ khorosha Op.14 No.9 (1896)

Piotr Ilyich Txaikovsky (1840-1893)

Ya li v pole da ne travushka bïla? Op.47 No.7 (1880)
Net, tol’ko tot, kto znal Op.6 No.6 (1869)
Pesnya Zemfiri (1855–60)

Karol Szymanowski (1882-1937)

Màscares Op.34 (1915–16)

Shéhérazade
Tantris le bouffon
Sérénade de Don Juan

Modest Mussorgsky (1835-1881)

Pesni i plyaski smerti (Cançons i Danses de la mort) (1875–77)

Kolïbel’ naya
Serenada
Trepak
Polkovodets

PROPINA:

Rakhmàninov – Prokhodit vsyo Op. 26 No. 15

EWA PODLES, contralt

GARRICK OHLSSON, piano

Wigmore Hall (Londres) 23 de gener de 2008.

8 comments

  1. colbran

    Este disco me tiene subyugado. Lo canta la artista lírica que más admiro de la actualidad y que además es una de las voces más impresionantes que he tenido la suerte de escuchar en mi vida y mirad que he llegado a escuchar, afortunadamente, miles de voces de todos los registros!

    Doy gracias a Dios que me ha permitido poder conocer una contralto coloratura que hubiera vuelto loco a Rossini y que me tiene loco a mí. Siempre creí que nunca llegaría a escuchar una voz de esta magnitud e importancia y cuando la descubrí cantando la Kontchatkovna del “Príncipe Igor”, en una retransmisión por TV desde Varsovia, me quedé petrificado en mi asiento.

    Poco después conseguí su disco de “Arias de Rossini para contralto” y ha pasado a ser el disco preferido de mi discoteca. Luego vino su “Tancredi” de Madrid en el Teatro de la Zarzuela y todo lo demás que ya es Historia con mayúsculas.

    Esta grabación objeto de este estupendo post es un auténtico “MUST” para todo aficionado a la lírica. Está consiguiendo todos los premios y distinciones de todas las revistas especializadas y los que conseguirá! No se puede dejar escapar, ahora que tan poco tiempo duran las grabaciones en las escasas tiendas que nos quedan. Se trata de una grabación gloriosa de una cantante increíble y cuya madurez hace presumible pensar que nos queda poco tiempo para saborearla en persona.

    Aún cuando dispone de una lista importante de grabaciones, algunas curiosas como el rol de “L´opinion publique” de “Orphèe aux enfers”, junto a Natalie Dessay, o la tía/madre de “La fille du règiment”, es una voz que debería estar presente en muchos más títulos, para que los que nos sucedan en la afición lírica disfruten de un fenómeno vocal que se da una o dos veces por siglo.

    Su antecesora, por extensión vocal tanto en el agudo como en el grave, fue la celebérrima Marietta Alboni, a quien Rossini dió lecciones privadas cuando la escuchó con su voz de contralto con tan sólo 12 años y a quien Meyerbeer compuso “Nobles seigneurs” para que se luciera más en el rol de Urbain de “Les huguenots”. Por cierto la Alboni cantó el rol de Carlos (barítono) de “Ernani”
    en su estreno en el Covent Garden, cuando tanto Antonio Tamburini como Giorgio Ronconi declinaron cantarlo…

    Este disco comentado por Joaquim no es una grabación más, es imprescindible, y ha sido aconsejado por los comentaristas de grabaciones de todas las revistas especializadas del mes de septiembre en España.

    M'agrada

  2. Lluís

    Aquest encara no l’he escoltat però de ben segur que serà fantàstic com tot el que fa aquesta gran contralto.
    Per sortal Liceu l’hem pogut gaudir en varies ocasions. ..i que vingui tant com pugui , el altres teatres s’ho perden!
    Ja l’estic esperant en el paper de comtessa (Pikovaia) d’enguany tot i que també m’hagués agradat molt poder veure-la fent l’Azucena.

    M'agrada

  3. assai

    Impresionante y conmovedora la última canción “Todas las cosas pasarán” me ha dejado anudada la garganta, qué final…

    Colbran, entiendo que te apasione, tu comentario podría ser el contenido de uno de esos estupendos librillos de interior de CD, no se puede decir más; es sin duda un “must” como tú muy bien dices.

    Gracias y buena semana!

    M'agrada

    • Assai, te has confundido. La última canción que he puesto no es “Todas las cosas pasaran”, que era la propina que ofreció la Podles. La última e impresionante canción es Polkovodets la última de las Canciones y Danzas de la muerte de Musorgsky.
      Me encanta que te haya gustado

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: