IN FERNEM LAND

RECONCILIACIÓ: FAUST amb Beczala, Martínez i Pape a Chicago


Piotr Beczala, René Pape i Ana María Martínez en el tercet final del Faust de Ch.Gounod a la Lyric Opera de Chicago 2009

Piotr Beczala, René Pape i Ana María Martínez en el tercet final del Faust de Ch.Gounod a la Lyric Opera de Chicago 2009

Doncs si, com em va proposar el Titus, ja tenim un “¡al loro!”.

El dia 5 d’octubre de 2009, a la Lyric Opera de Chicago tenia lloc la primera representació d’aquesta temporada que acaba de començar amb Tosca, de l’òpera de Charles Gounod, Faust.

El cast està encapçalat per tres lluminàries de l’actualitat.

El tenor més actiu del moment, el sempre excel·lent i excitant, Piotr Beczala, en un rol que acaba de fer a Viena (veure l’estupenda crònica del Atticus) i que crec que puc dir sense equivocar-me, que és el millor Faust de l’actualitat.

La cada vegada més consolidada i ‘estel·lar Ana María Martínez es  feia càrrec de la Marguerite i el desitjat baix alemany, René Pape es vestia de Méphistophélès.

Al podi, Andrew Davis, el director titular de la casa i és clar, el resultat no té res a veure amb les funcions esmentades en el post de les decepcions de fa tres dies.

Tres veus idònies per una òpera que si no està ben servida, malgrat les belleses que conté, pot arribar a ser una totxana important.

El Faust de Beczala és immillorable, per l’elegància del fraseig, d’un excitant romanticisme, que no estalvia tocs dramàtics quan el rol ho demana i que en cap moment traeix l’estil francès. Si amb tot això no ni hagués prou, Beczala demostra un domini tècnic en l’emissió de la veu, la respiració i el fiato, envejable. Està en un moment més que esplèndid.

Ana Maria Martinez (Marguerite)

Ana Maria Martinez (Marguerite)

La porto-riquenya Ana Maria Martínez és una soprano lírica amb una veu carnosa que vesteix cadascun dels moments emocionals de la, en principi, bleda Marguerite, fins a l’heroïna redemptora final, amb una gama de matisos expressius fenomenals. A la veu li manca una mica de carisma, però ella ho resolt amb una intensa actuació, que mai decau, ni tan sols en l’escena del jardí, on tantes sopranos es limiten a fer la Castafiore, rematant la feina amb uns pinyols espectaculars. Ella és molt més intel·ligent i demostra ser una gran artista sense obviar les dificultats i resolent-les brillantment.

Piotr Beczala i Rene Pape a Chicago 2009 (AP Photo/Lyric Opera of Chicago, Dan Rest)

Piotr Beczala i Rene Pape a Chicago 2009 (AP Photo/Lyric Opera of Chicago, Dan Rest)

Méphistophélès en l’òpera de Gounod és un rol complicat, entre el dimoni burleta, quasi de pastorets i el esser maligne que arrossega tot allò que toca, cap a l’abisme, que és per altre part la seva feina. No negaré que René Pape, en moltes de les coses que li he escoltat darrerament, no m’acabi de fer el pes del tot, no em feu dir exactament el per què, però no m’acaba d’entusiasmar, tot i reconeixent que és un dels grans, potser és la veu que de mica en mica trobo que va perdent una certa rotunditat de baix i qui sap si això voldrà dir que estem davant d’un baix baríton. Cal dir, pel que s’escolta, doncs ens perdem l’actuació escènica, que la seva interpretació escènica deu ser molt còmica, doncs el públic riu molt sovint, en les escenes que intervé. És un bon Méphistophélès, però no m’ha semblat un gran Méphistophélès, tot i que ja el voldria pel Liceu dintre de dues temporades, on sembla que veurem el Faust, amb Beczala, Fleming (?) i Erwin Schrott.

La resta del repartiment és correcta, amb un Valentin una mica estentori d’un baríton que jo no coneixia, Lucas Meachem i un discret Siebel de Kathryn Lerner. Jane Bunnell fa una bona Marthe i Cory Krieder es fa càrrec del Wagner.

Aquest és un Faust que passa molt bé, gràcies a una cuidada i sempre viva direcció de Sir Andrew Davis, que potser no és genial, però sempre brillant. El tercer acte és esplèndid, amb una direcció molt poètica i on cadascun dels protagonistes exhibeix tot el potencial artístic, que no és poc, de que disposen.

Ana María Martínez i Piotr Beczala al Faust de Chicago 2009 (AP Photo/Lyric Opera of Chicago, Dan Rest)

Ana María Martínez i Piotr Beczala al Faust de Chicago 2009 (AP Photo/Lyric Opera of Chicago, Dan Rest)

Ara us deixaré un tast, començant pel “Salut! demeure chaste et pure” de Beczala, no em digueu que no està inspirat

Tot seguit tota l’escena de la Marguerite des de je voudrais bien savoir…passant per Il était un roi de Thulé, tot acabant amb Ah! je ris de me voir.

Rene Pape  (Méphistofélès a Chicago 2009 AP Photo/Lyric Opera of Chicago, Dan Rest)

Rene Pape (Méphistofélès a Chicago 2009 AP Photo/Lyric Opera of Chicago, Dan Rest)

Ara us deixaré la serenata de Méphistophélès, “Vous qui faites l’endormie”, amb un René Pape molt sarcàstic, no mancat de certa malèfica melangia. Quan canta Pape, el mestre apuntador fa hores extres.

I acabo amb el famós i engrescador tercet final, on tant Martínez, com Beczala i Pape no mostren ni signes de fatiga, malgrat tot el que han cantat, i tampoc sembla que tinguin límits vocals.

Aquesta funció no és gens decebedora i sent com és Faust, una òpera de bons  cantants, hem de suposar que tot el merit és d’ells, de la bona concertació i concentració.

No cal que us digui que si la voleu sencera, tan sols heu de prémer sobre cadascun dels enllaços que us deixo.

A gaudir-ho!

Us recordo el cast sencer:

Faust (Ch. Gounod)

Faust: Piotr Beczala
Marguerite: Ana Maria Martinez
Mephistopheles: René Pape
Valentin: Lucas Meachem
Siebel: Kathryn Lerner
Marthe: Jane Bunnell
Wagner: Cory Krieder

Lyric Opera Orchestra and Chorus
Sir Andrew Davis
5 d’Octubre de 2009

17 comments

  1. perl-marga

    A mi tampoco acaba de convencerme Pape en este papel… Creo que le falta malicia, no acaba de darle vida al personaje y uno no acaba de creérselo. El fallo está más en la interpretación que en el canto.
    Ella me ha encantado (no la conocía). Por lo general, ODIO el aria de la Castafiore (aunque Fausto es una de mis óperas preferidas), pero en este caso, casi casi me ha gustado. Es difícil dar con una cantante que no le de el toque Barbie Princesa… Y esta chica lo consigue. ¡Olé por ella!
    Y Beczala… me descoloca un poco su pronunciación de las vocales en francés (muchas íes): “saliii demegue shastiii i piiire” “on sete povretiiiii” “on se redui que de felicitiii”… Es un cantante que me gusta mucho, pero en este Salut no me ha acabado de convencer. Puede que sea la grabación, pero me da la impresión de que no coloca bien alguna que otra nota (entre ellas, el agudo final).
    De todas formas, me bajaré la ópera entera para amenizarme la mañana.
    Gracias!!!!

    M'agrada

  2. perl-marga

    Noooo, acabo de comprobar que está entera!!!
    Lo que pasa es que en CD1 está invertido el orden de los actos. Están colocados así:
    Acto 3 – Acto 1 – Acto 2
    Con cortar y volver a pegar se arregla. Ahora me pongo a ello…
    El CD2 está correcto.
    Gracias!!!

    M'agrada

  3. alex

    Estoy de acuerdo con Perl, en lo de Beczala: a la que mejore algo su fraseo o más bien dicción francesa, tendremos creo al mejor tenor lírico y elegante actual para el repertorio francés ( junto para mi gusto, a Ramón Vargas).

    Creo lo dije una vez y espero se reconcilie la Dirección Artística del Liceu con Ana Mª Martinez ( ya viene el tema de lejos y cuando Ana Mª era una jovencita debutante que “desertó indebidamente” de un segundo cast de una FLAUTA MAGICA a finales de los 90s en el Teatre Victoria ).
    Eso me dijo ella cuando le pedí un autógrafo después de su Amelia Grimaldi ( S.BOCANEGRA, junto a C.Alvarez en París hace 2 o 3 años) y que tenía muchas ganas de regresar al Liceu, lo cual sería también de mi agrado porque es una espléndida soprano lírica.

    Por cierto, Beczala será Faust en Bilbao, creo que el próximo mes

    M'agrada

  4. Joanpau

    Per el que acabo d’escoltar, ella és la que m’ha agradat més, però sense desmerèixer gens als xicots.
    Què hem de fer amb l’arxiu?, esperem que el rectifiquis?
    Gràcies Joaquim

    M'agrada

  5. dandini

    Gràcies Joaquim ! Aquesta és un obra que estimo moltíssim.Respecte als cantants haig de dir que la palma i amb diferència se l’emporta Ana Maria Martinez .La veu és molt bonica i sembla que gran.La seva impostació em sembla especialment natural.El fraseig es totalment adient al estil francès i la dicció es ben clara.Tot aixó fa que el seu personatge sigui especialment creible al que otorga la benvolguda sinceritat interpretativa.A veur si ve aviat al Liceu doncs faria un gran èxit.És ben curiós la quantitat de bones veus que venen de l’Amèrica del Sud i Central .Sempre acostumen a esser veus vellutades i de timbre càlid per exemple Javier Camarena,Eglise Gutierrez,Arturo Chacón-Cruz , a part està clar dels “archifamosos”. Els altres ,si be son dos grans cantants no assoleixen el mateix nivell.El Piotr Beczala té una veu bonica i saníssima pero el fraseig no resulta al meu entendre massa expressiu , la dicció és força emborronada i l’ estil no acaba d’ encertar.A mí personalment m’agrada més com ho feia Francisco Araiza al Liceu o Roberto Alagna.(a l’espera que el torni a cantar el Jonas Kaufmann) El Rene Pape és un grandíssim cantant pero la seva impostació i l’estil,adequats en un altre repertori aquí no funcionen massa be.La veu hi és i mira que és bona pero em dona la mateixa sensació que el Franz Grunheber cantant el Giorgio Germont o el Rigoletto: veu esplèndida en un repertori equivocat. Les properes funcions tindran com a Mephistopheles al Kyle Ketelsen,un cantant molt admirat al Liceu que crec que fará una millor prestació en aquest rol concretament.Per cert arran del seu Escamillo de Amsterdam el crític de” Opera magazine” diu que Ketelsen és el millor interpret del rol desde Jose van Dam.

    M'agrada

    • Doncs jo gaudeixo molt amb el Beczala, el trobo ideal pel rol i con que Araiza ja no canta i el Alagna no està per fer gaires Faust, trobo que avui en dia és el millor.
      Dandini, ahir varem quedar que res de viudetats i visca la promiscuïtat, oi?
      De la Martínez, tots estem d’acord que LA VOLEM VEURE I ESCOLTAR, JA!
      El Pape certament desconcerta una mica, però Dandini, en la inauguració de la temporada de Chicago, fan una Gal·la de presentació. Si ho recordes, no fa gaire us vaig posar la cançó de la Lluna de la Rusalka, canatda per la Martínez (vaig fer un YouTube), doncs bé, en aquesta gal·la el Ketelsen cantava el tercet del Faust, al costat de Joseph kaiser i la soprano Amanda Majeski.
      Ho volia penjar al blog i vaig decidir que ni parlar-ne, els tres del primer repartiment són infinitament millors que els del segon.
      L’Escamillo no ho sé, però el Méphistophélès, al menys el d’aquell dia, està per sota de Pape. Ketelsen encara em sembla menys baix que Pape i pel torero ja va bé, però el dimoni de Gounod necessita una veu més cavernosa, no et sembla?

      M'agrada

  6. Joaquim, ja saps que en mi tens un aliat Beczalista. L’única pega que li trobe és la pronunciació francesa, en fraseig i intenció em pareix encertadíssim, amb una elegància innata que el distingeix de la majoria de tenors d’èxit de l’actualitat i que li va molt bé en aquest repertori. Tant de bó millore la seva pronunciació, encara que ho dubte.

    Martínez està certament molt bé, tot un luxe de Marguerite i sobre Pape, ja en el seu disc “Gods, kings and demons” les parts dels dimonis eren les que pitjor li quedaven, mentres que el seu Felip II i el seu Wotan eren inquestionables. Però no deixa de ser un gran cantant, que consti.

    Moltes gràcies pels links.

    M'agrada

  7. colbran

    Para gustos, colores.

    A mí de los tres el que más me gusta (me entusiasma) es Piotr Beczala. Canta de maravilla, con seguridad. con una voz hermosísima y una dicción clarísima, motivo por el cual nos damos cuenta de que las “es” de las primeras sílabas las pronuncia como “is”, hábito procedente de su origen polaco y de su familiaridad con la ópera en alemán. Debe mejorar su fonética francesa, por tanto, pero no se le puede reprochar nada más.

    Es curioso que os hayáis fijado en esas “is” de Beczala y paséis por alto las “erres” de Ana María Martínez, cuyos “rrrrrois de Thulè”, “mirrrrroi” y “anges rrrrrradieux”, por poner tres ejemplos, son más propios de un canto escocés que francés. Sin embargo, como esto para mí es “peccata minuta” si su dicción es clara. considero que es una estupenda Margarita, quizás un poco distante, pero con un canto irreprochable. Me gusta mucho esta soprano.

    En cuanto a Pape es el menos implicado y yo le aconsejaría que abandonase este, rol al que no aporta nada de especial.

    Por lo que resecta a Ketelsen, por lo que le llevo visto y escuchado es un señor que me parece mejor actor que cantante y como a mí no me influencian sus peculiaridades extracanoras, no tengo especial interés ni por su Mefistófeles (es un barítono, no un bajo, ni siquiera barítono-bajo), ni su Escamillo. Lucirá muy “ad-hoc” vestido de torero…, pero el registro grave de Escamillo puede jugarle una mala pasada, diga lo que diga ese crítico de Amsterdam que a lo mejor es amigo suyo…

    M'agrada

  8. perl-marga

    Me parece que el problema de Pape es que es demasiado noble y elegante cantando. Esto es ideal para hacer de rey (Wotan o Felipe II), pero le falta la picardía y el pelín de “chabacanería” que necesita Mefistófeles para que nos creamos que es el compañero de juergas de Fausto, con el que se va a la taberna a pillarse una borrachera… Mefistófeles no puede ser noble y serio, tiene que ser malo, rastrero, vil y tramposo.
    Ese puntillo, desde mi punto de vista, se lo da muy bien Bryn Terfel.

    M'agrada

  9. JaumeM

    Darrerament m’he limitat a posar valoracions als comentaris dels infernemlandaires (i el post,naturalment, quasi sempre el màxim), ja que el que diuen jo soc incapaç de dir ho millor, no se si val el mateix o no però per a mi me ho fa mes fàcil.
    A mes me fan molta enveja tant els profunds coneixements del comentaristes com les seves experiències presencials a tantes funcions artístiques.
    Be, ara a aprofitar un altre valor afegit del blog: els enllaços…..
    Moltes gracies a tots

    M'agrada

  10. dandini

    Me encanta el Mephistopheles de Bryn Terfel en el Covent Garden.Creo que el grado de adaptación a las distintos repertorios y lenguas le convierten en casi un genio.Wagner,Mozart,Donizetti,Gounod,Haendel,Rossini,Borodin.Existe en you tube una grabación de” Miei rampolli femminini” de La Cenerentola del concurso de Cardiff que es una maravilla.

    M'agrada

  11. En Piotr Beczala em sembla un dels tenors més bons dels que he pogut escolta en viu i en directe fa molt anys. El seu cant és sublim i fa un Faust extraordinari. La “Salut, demèure etc.” és un autèntic plaer per l’oïda escoltar-la per ell. Sí, l’accent francés l’ha de treballar. En René Pape m’agrada molt però el tinc congelat fent un dels millors Marke que he pogut sentir enregistrat. Excel·lent la Marguerite.
    Salutacions, Joaquim!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: