IN FERNEM LAND

LA FONOFERNEMLANDTECA DE LA LUVI


Miracolo a Milano

El 16 de juny del 2008, el dia abans del concert del cinquantè aniversari del debut de Josep Carreras al Liceu, vaig rebre el comentari que us adjunto, en el post El meu tenor: JOSEP CARRERAS.

Aunque soy italiana puedo entender un poco de català. Muchos cumplidos por lo que escribiste: me ha despertado muchas emociones leer estas palabras que llegan tan directas, como la voz de la persona que celebran, al corazòn de quien conoce a Josep, el hombre y el artista.
Soy muy joven pero puedo darme cuenta de quien es un talento extraordinario. El que me encanta màs es Josep Carreras. Escuché en directo el recital del 17 de Junio en el Liceu y lo vi después transmitido por TV3…Fui a su concierto cerca de Milà por la primera vez la semana pasada y todavia no me doy cuenta de que cumplì mi sueño.

Gracias por tu sensibilidad y gracias a nuestro Josep.

Ludovica

Em va sorprendre que una persona tan jove, precisament quan Carreras havia aparcat la l’activitat operística, en el penúltim capítol de la vida artística del meu tenor, demostrés aquest entusiasme.

La Luvi ens ha deixat suficients comentaris al blog, argumentant el seu carrerisme, a mi, em continua emocionant, em sembla un miracle milanès.

Us deixo la seva tria:

Carreras

El motivo por el cual he escogido a Josep Carreras como artista, seguro que no extrañará a nadie.

Escoges una pieza y explicas el porqué, un proceso sencillo, ¿no? No. No es nada fácil, a pesar del montón de criterios de los que uno puede tener en cuenta, pero la verdad es que incluso elegir un criterio, es un problema.

He pensado mucho en eso.

Creo que sería imposible elegir un aria simbólica de la trayectoria profesional de Carreras: ¿cuál podría ser?. Ya sabemos que las dos óperas en las que ha actuado más son Carmen y La Bohème, pero ¿de verdad que “Che Gelida Manina” o “La fleur que tu m’avais jetée” podrían ser la solución ideal? Quizá sí, a lo mejor no.

Otro criterio podría ser pensar en un aria de su ópera favorita, Don Carlos, o favorita para mi… qué aún no sé cuál es, o de un personaje que Josep sentía adecuado a su personalidad… ¿Chenier?,  ¿Un Ballo in Maschera? Todas estas óperas cuentan con unas arias que realmente me encantan, que me emocionan muchísimo, pero la verdad es que no quiero dar la “responsabilidad” de “aria simbólica” a ninguna de esas.

Lo que sí podría hacer, es usar un criterio subjetivo, que no significa escoger mi aria favorita, ya que volveríamos a lo que acabo de explicar, sino a la pieza del momento del “enamoramiento”, me explico: cuando empecé a darme cuenta de lo que es Josep Carreras, de todo lo único y magnífico que podía dar a su público, a mí,  cuando le escogí a ÉL entre otros, fue escuchando su “E Lucean le Stelle”.

Quizás uno se esperaba otra cosa, ya que me encuentro entre “los carreristas más convencidos del mundo”, algo a lo mejor más original, no tan usual, obvio o lo que queráis. Pero fue entonces cuando todo empezó, también es por ese momento que viví, que ahora estoy aquí escribiendo, y que me he pensado una semana volviéndome loca antes de decidir. Y lo repito, incluso habiendo decidido, no es fácil, porque parece que me he olvidado de un montón de otras cosas, pero igualmente es imposible que esa maravillosamente única sensualidad desesperada de Josep Carreras en este momento de la Tosca de Puccini, no te seduzca totalmente, sin remedio. Eso es lo que me pasó.

TOSCA Carreras 001

La meva primera Tosca al Liceu, amb Carreras i Caballé

Em fa especial il·lusió la tria de la Luvi, doncs el Cavaradossi de Carreras va ser el primer rol que li vaig veure en directa, al costat de la Caballé i en Wixell, com en el disc que en aquella mateixa època, acabava d’aparèixer. Inoblidable.

La gravació que ens ha deixat la Luvi prové del enregistrament del any 1976 sota la direcció de Colin Davis, també la meva primera Tosca en disc. Tots, records emotius. Gràcies Luvi

La propera setmana ens cantarà la Isolda, la infernemlandaire i l’altre.

14 comments

  1. Joanpau

    Avui si que m’heu tocat la fibra.
    El Carreras d’aquesta Tosca, és insuperable. Fixeu-vos al inici del ària, com ho diu, ni DiStefano ho fa millor.
    Brava Luvi!, tot i que m’has “robat” la meva opció per la Fonofernemlandteca (no era la Tosca però si en Carreras), és clar que també portem dos Callas.

    M'agrada

  2. Ludovica

    Avui en català.
    Gràcies a tots vosaltres!
    Ha estat molt dificil aquesta triada, la veritat. Però val la pena llegint aquest post!
    M’agrada moltissim i em fa molta il•lusió la sensibilitat amb la que has comentat la meva entrada al bloc, el meu comentari amb tots els errors però també amb l’entusiasme d’una carrerista acabada de néixer. Ja ho vaig dir que aquell post ha estat un dels més meravellós i emotius que he llegit en la meva vida.

    He fet una entrada jo també en què exprés agraïment i emoció per aquesta fonofernemlandteca.

    Gràcies Joaquim i a tots vosaltres!!
    Visca Carreras i el seu Cavaradossi!!

    M'agrada

  3. Fa uns anys, vaig “editar” una sèrie de CDs per a un amic meu valencià a qui no li agradava l’òpera, i entre les àries per a tenor que vaig triar per gravar-li –cada una amb les explicacions pertinents per tal d’ubicar-les-, hi havia aquesta meravella de creació de Carreras. No vaig aconseguir aficionar el meu amic a l’òpera, però sí, segons em va dir, emocinar-lo sobremanera cada vegada que l’escoltava.

    M'agrada

  4. Isolda

    Fantàstic Ludovica haver escollit en Josep Carreras, jo he gaudit molt escoltant-lo i m’ha donat moltes satisfaccions, són tantes les òperes que ens ha cantat al Liceu que no sabria quina ha estat la millor..!!! N’esmentaré dues òperes que crec van ser de les més boniques interpretades en un moment esplendit de la seva carrera. Carmen on vam veure un
    José, jove, guapo i ben plantat, apassionat, amb una veu preciosa, i l’altre la Boheme que va compartis repartiment amb Plácido Domingo, on francament no va haver-hi color a favor de Josep Carreras.
    Gràcies Ludovica, i Joaquim

    M'agrada

  5. Fantàstica tria. Jo l’enamorament el vaig fer amb Che gelida manina. Vaig sortir del Liceu trasbalsada. no vaig tardar a veure Tosca i el seu E lucevan em va entusiasmar. Vaig confirmar que el meu enamorament s’hagués produit sempre sentint la claríssima, bella, inigualable veu del romàntic tenor.
    Joaquim: Cada post és un crak. Com tu!

    M'agrada

  6. Luvi, felicitats i gràcies per la tria. Josep Carreras ens ha seduit amb les seves interpretacions a tots en algun moment o altra. Aquest “E lucevan le stelle” és sensacional, d’aquells que et posen la pell de gallina.
    Una abraçada

    M'agrada

  7. Retroenllaç: Carreras a la Fonofernemlandteca de la Luvi! | JOSEP CARRERAS

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: