IN FERNEM LAND

Alphons Diepenbrock: Hymne an die Nacht


Alphons Diepenbrock

Alphons Diepenbrock (2.9.1862 – 5.4.1921) és un compositor holandès. Això ja és prou exòtic doncs no acostumem a saber-ne gaires coses de la música d’aquelles contrades.

El cas de Diependrock encara és més peculiar doncs la seva formació va ser autodidacta des de ben jove. Va créixer immers en una educació catòlica i malgrat les grans aptituds per la música, el seu pare no va accedir a que entrés al Conservatori. Finalment va matricular-se a la Universitat d’Amsterdam on es va doctorar, obtenint cum laude en estudis clàssics.

Malgrat no haver estudiat al Conservatori, de ben petit ja tocava el piano i el violí i va començar a escriure música amb clares referencies wagnerianes, en un llenguatge tonal emmarcat en el post romanticisme tardà. Amb els anys evolucionà apropant-se al llenguatge impressionista de Claude Debussy. La manca de formació musical acadèmica, l’envoltà d’una permanent inseguretat, que feia que estigués tot sovint refent les seves obres, que per altra part sempre van ser molt ben acollides per músics professionals, directors i intèrprets.

Amb els anys abandonà la docència i la càtedra a la Universitat, per dedicar-se íntegrament a la música.

Les atmosferes straussianes i mahlerianes que emergeixen de la rica orquestració de la seva obra, li treuen part de l’originalitat, d’una música tan atractiva com poc personal o original, però sempre interessant i molt suggeridora.

La producció de Diepenbrock és eminentment vocal, buscant sempre com a font d’inspiració, els texts clàssics que tan bé coneix, en el cas que avui ens ocupa Georg Philipp Friedrich von Hardenberg, conegut pel pseudònim de Novalis, de qui Diepenbrock va musicar el segon dels famosos i críptics Himnes a la nit, que Novalis va escriure en motiu de la mort de la seva promesa Sophie von Kühn.

A ell es deu el terme de cançó simfònica per a molts dels seus lieds. Ell era del parer que la música emanava de les paraules i el mateix ritme musical, venia condicionat pel llenguatge parlat (tempo por vocali)

Avui us deixo per escoltar aquesta interessantíssima obra, que estic segur que sorprendrà a més d’un infernemlandaire i que com és habitual, us podreu descarregar per escoltar tantes vegades vulgueu, sense necessitat d’entrar al blog, tot i que sempre sou molt benvinguts.

La versió que escoltareu va ser gravada al Concertgebouw d’Amsterdam el dia 9 d’abril del 2010

Alphons Diepenbrock

Hymne an die Nacht II (16:59)

Christianne Stotijn (mezzo-soprano)

Koninklijk Concertgebouworkest
Markus Stenz, Director.

Concertgebouw, Amsterdam 9/04/2010

Christianne Stotijn Photo: Marco Borggreve

HYMNE AN DIE NACHT

Muß immer der Morgen wiederkommen?
Endet nie des Irdischen Gewalt?
Unselige Geschäftigkeit verzehrt
den himmlischen Anflug der Nacht.
Wird nie der Liebe geheimes Opfer ewig brennen?
Zugemessen ward dem Lichte
seine Zeit und dem Wachen-
Aber zeitlos und raumlos
Ist der Nacht Herrschaft,
Ewig ist die Dauer des Schlafs.

[ Heiliger Schlaf!
Beglücke zu selten nicht
Der Nacht Geweihte
In diesem irdischen Tagewerk.
Nur die Toren verkennen dich,
und wissen von keinem Schlafe,
Als dem Schatten,
Den du in jener Dämmerung
Der wahrhaften Nacht
Mitleidig auf uns wirfst.
Sie fühlen dich nicht
In der goldenen Flut der Trauben,
In des Mandelbaums
Wunderöl,
Und dem braunen Safte des Mohnes.
Sie wissen nicht,
Daß du es bist,
Der des zarten Mädchens
Busen umschwebt,
Und zum Himmel den Schooss macht;
Ahnen nicht,
Daß aus alten Geschichten
Du himmelöffnend entgegentrittst,
Und den Schlüssel trägst
Zu den Wohnungen der Seligen,
Unendlicher Geheimnisse

Per baixar-vos l’arxiu mp3 premeu AQUI


8 comments

  1. assai

    No lo conocía y me ha gustado mucho, qué descubrimiento.

    La música envuelve y se adapta al poema, que como tengo la desgracia de no saber aleman, he buscado una traducción no sé si muy afortunada para entenderlo.

    Inevitablemente recuerda a Strauss y a Mahler, pero no creo que por eso se pueda decir que no sea original, qué más da.

    Debe de ser que me falta el café ¿Pero dónde se descarga?

    M'agrada

  2. Jose Luis

    Gracias por este descubrimiento, muy apropiado para esta melancólica mañana (que pronto pasará)

    Me sumo a assai: Botón para café, por favor.

    M'agrada

  3. Jose Luis

    O jo he malentés a Assai, o tu no ens has entés als dos, o no se veure el link per descarregar café (de sucre una cullereta, gracies). I una mica de Handel per aixecar els anims, si us plau. 🙂

    M'agrada

  4. Jo tampoc coneixia aquest músic però, en canvi, si li hauria vist el reflexe d’una època sense concretar si recorda Strauss o Mahler però, aixó sí, inequívocament wgnerià. Els Wesendonk em venen a la memòria escoltant aquest lied misteriós i subtil.
    Moltes gràcies Joaquim.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: