IN FERNEM LAND

EL JUNY SEGONS TXAIKOVSKI


Seguint sota la influència de Txaikovski, avui us invito a escoltar la barcarola Juny del compositor rus, que forma part de Les estacions, el seu opus 37, escrit l’any 1876 per a piano i que consta de 12 peces, una per a cada mes de l’any.

Aquest va ser un encàrrec que va rebre Txaikovski de Nikolai Matveyevitx Bernard, l’editor de la revista musical Nouvellist, que va anar publicant les peces escrites pel compositor, a raó d’una per mes, acompanyades d’un text que va escollir ell mateix.

En l’opus del compositor, Les estacions es situen entre el primer concert per a piano i orquestra i el ballet El llac dels cignes.

Juny està escrita en la tonalitat de sol menor i el text que Bernard va utilitzar per acompanyar la publicació va ser del poeta rus Aleksey Nikolayevitx Pleshxeyev.

Anem a la riba
on l’onatge besarà les teves cames.
Amb misteriosa tristesa
els estels brillaran sobre nosaltres.

Al mes de Juny, Txaikovski li va donar un aire de serenor melangiosa, aneu a saber el perquè, però és tan bonic que no em puc resistir, ara que estem a punt d’acomiadar-lo, de deixar-vos dues excel·lents interpretacions d’aquesta deliciosa miniatura.

La primera està interpretada per Mikhail Pletnev

La segona  és la versió de Vladimir Ashkenazy

Subtils interpretacions que no seria capaç de demanar-vos quina us estimeu més.

Si voleu guardar-les, premeu aquí

8 comments

  1. José Luis

    ¡Bien! ¡Otro concurso! 🙂 Voto Pletnev sin duda (que viene a ser como la mitad inferior de la foto, por cierto también preciosa) y voto sobre todo a Tchaikovsky, rey de la nostalgia y la melancolía. Será una barbaridad, pero algunas frases de esta pieza me recuerdan la (aparente) simplicidad de Satie.

    Gracias por seguir abriendo puertas (y eso que ya estaba yo pensando que este blog era pianófobo…)

    M'agrada

    • Amigo José Luis, tienes unas percepciones no fundamentadas. No encontraras muchas entradas dedicadas a pianistas, pero si pinchas encima de la etiqueta correspondiente, algo encontraras.
      Por otro lado tu afán competitivo no tiene límites, yo no descarto a uno para quedarme con el otro, por eso os he dejado a los dos, aunque está bien eso que dices sobre Pletnev.

      M'agrada

  2. colbran

    Una pieza pequeña pero de una placidez grandiosa. Realmente es bien extraño que adoptara este tempo para el mes de junio, más propio de septiembre u octubre, pero dado el carácter problemático de este gran compositor ruso, con sus luchas internas y su entorno, a lo mejor la pieza correspondiente a diciembre es un scherzo…, todo podría depender de cómo le iban las cosas personales y qué le había escrito la enigmática baronesa von Meck.

    M'agrada

  3. José Luis

    Disculpa, porque no me había fijado yo que en este bosque hay hasta etiquetas y pistas para pasearse… De todas formas no era una crítica, y en cualquier caso, está claro que tampoco esto es pianolandia.

    Respecto a competir… dejémoslo en jugar, porque de lo otro, aquí, poco voy a competir. Y si en vez de Ashkenazy hubieses puesto a Pires o a Lupu, o a Perahia, o a Pollini, o a otros muchos, seguramente tampoco habría descartado ninguno. Pero Ashkenazy no suele emocionarme demasiado, y en esta maravilla tampoco

    M'agrada

  4. Sóc una fernem novella (1 any i mig aprox) i me n’alegro de sentir una delícia pianística com la de Pletnev. El Joaquim s’ho curra moltíssim a fernem land així que, JoséLuís, a veure quan montes el teu propi blog i fiques una interessant pianilàndia, t’atreveixes?? La meva suggerència és que contingui també aquests divertits concursos..Hem de tenir blocs de tota mena i ja hem trobat l’ideal per tú.Segur que et seguirem.

    M'agrada

  5. José Luis

    Kalamar: No estic segur de si em dius això amb segones, però sí de que jo no anava amb la mes mínima intenció negativa. I si ho dius seriosament, gracies per l’honor, però ni de lluny estic capacitat per fer un blog mínimament decent, ni amb pianos ni sense, i amb aquest, en tinc més que suficient tal com es. En tot cas, sembla que a tu també t’agrada mes en Pletnev, oi? 😉

    M'agrada

  6. Tal hi com apunta en José Luis, aquesta bellíssima peça recorda a Satie. No hi ha les pauses tan característiques del compositor francès i la melangia és molt més dolorosa, però jo també hi he pensat.

    M'agrada

  7. Retroenllaç: Piano, piano | Ancha es mi casa

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: