Cor del Gran Teatre del Liceu al segon acte de la Pikovaia Dama, producció de Gilbert Defló
L’amenaça feta pels membres del Cor del Gran Teatre del Liceu a la primera funció de Doña Francisquita del dia 23 de juliol, ha trobat el suport majoritari de la resta de la plantilla de treballadors del Teatre.
Cal recordar que la Direcció del Gran Teatre del Liceu, va anunciar mesures per a pal·liar la disminució de les aportacions econòmiques sofertes, principalment del Ministerio de Cultura, però també de les altres administracions públiques i de les empreses que esponsoritzen l’activitat del teatre.
La reducció del 5% del salari dels treballadors, així com la reducció de la plantilla en un 10% (actualment 446 treballadors), són els principals esculls de la negociació.
Esperem, com va succeir en altres ocasions que les amenaces de vaga van posar en perill la representació d’alguna funció (Cristobal Colón, Simon Boccanegra), que s’arribi a un acord que ens permeti gaudir de l’obra i alhora que permeti als treballadors garantir els seus drets fonamentals.
Us deixo el famós “coro de románticos” de la primera escena del tercer acte, que s’inicia amb el cor d’homes cantant ¿Dónde va?, ¿Dónde va la alegría? tal i com va cantar-lo el Cor del Gran Teatre del Liceu, en les representacions del juny de 1988, sota la direcció del luxós tàndem format pels mestres Romano Gandolfi i Vittorio Sicuri.
Ens mantindrem atents als esdeveniments per informar-vos.
IN FERNEM LAND 
Es verdaderamente lamentable que se llegue a estos extremos, pero si el Liceu no reduce la plantilla fija, a la corta o a la larga tendrá que cerrar y entonces aún quedará más personal sin trabajo, pues el déficit se irá incrementando. La solución es difícil y desagradable, pero hay que hacer frente a una situación económica francamente mala y que aún puede empeorar.
También es una pena que la huelga tenga lugar con “Doña Francisquita”, ya que desde haces meses su taquillaje está totalmente vendido, por las ganas que tiene el público de Barcelona de ver zarzuela, después de 22 años de no poder hacerlo en el Liceu, aunque sea con el mismo título que la última vez.
Las noticias que nos habían llegado eran que, aún siendo muy laboriosas, las negociaciones de deducción de percepción monetaria (que todos los pensionistas y funcionarios del Estado Español hemos tenido que asumir) y reducción de plantilla, se iban aceptando sin sobresaltos, pero, por lo visto hay colectivos que se lo han repensado y discrepan y por tanto van a la huelga; los pensionistas no podemos optar por esta acción para protestar, hemos de callar y aguantar, ya que no trabajamos y no podemos reforzar nuestra posición y discrepancias con ausencia del trabajo, mediante huelga.
Ojalá se solucione este problema del mejor modo posible y podamos ver “Doña Francisquita” en paz..
M'agradaM'agrada
Seria una veritable pena que no s’arribi a un acord, però si al Liceu funciona com les altres entitats subjectes a les subvencions públiques, s’aplicarà la reducció sense contemplacions i ens quedarem sense l’estrena.
Som molts els treballadors que des de fa temps, estem patint les conseqüències d’una crisi inexistent, segons el govern de ZP fa tan sols un any.
Sabeu si el Liceu tornarà els diners d’aquesta primera representació en cas de no fer-se?
Bons records els d’aquella Francisquita del 88, però el cor d’homes, tot i tenir els directors que tenia, no us sembla que fa una mica de figa?
M'agradaM'agrada
Apoyo la huelga desde fuera. Es cierto que la reducción de 5% nos ha afectado a todos los que trabajamos en la administración de un modo u otro. Incluso hemos tenido casi un 7% de rebaja. Hasta ahí, pase. Ya sabemos que estamos en un sistema en el que los que tienen menos son los que pagan el pato. Pero reducción de plantilla? Ahí ya topamos con pared.
Si hay que reducir, por qué no se quita a todos los que chupan del bote liceísico sin hacer mucho? Me refiero a muchos altos cargos que están triplicados o cuya aportación a la buena marcha del teatro es mínima, en vez de hacer pagar al coro los platos rotos.
M solidaridad con la huelga de los trabajadores del Liceu!
Saludos a todos.
M'agradaM'agrada
Quan hagin plegat tots els càrrecs innecessaris, els consells assessors i tot l’estol d’endollats, que retallin la part artística, és a dir, el cor i l’orquestra, abans de cap manera.
Solidaritat amb la vaga!
M'agradaM'agrada
Per començar diré que estan en el seu dret de fer vaga. Jo en tota la meva vida laboral (43 anys a la mateixa empresa) he fet varies vagas e inclus he participat en un tancament a la empresa que treballo, ja fa uns anys.
Per altra banda la meva opinio es que en l’actualitat els sindicats UGT i CCOO no son gens de fiar i venen literalment als treballadors rapidament i sense escrupuls, els manipulen per els seus propis interessos i despres els deixan penjats. Ho dic per propia experiencia amb un ERE vergonyos, pactat fa pocs messos amb els sindicats a l’empresa que encara treballo.
En els temps actuals de crisi, i ara parlant unicament del LICEU, sota el meu punt de vista crec que una vaga en aquest cas no els servirá de res i en sortiran encara mes perjudicats perque els diners deuran ser retornats al public i s’incrementará el deficit actual.
Crec sincerament que el millor i mes raonable es pactar DIRECTAMENT els treballadors amb el LICEU (sense intermediar el “sindicats” ), la reducció del 10% de la plantilla amb prejubilacions o indemnizacions justes per els TREBALLADORS que pugui sortir afectats.
I si realment es tracta de reçó mediatic, una manera de fer-ho es el dia 28 de juliol a la plaça del Mar de la Barceloneta, desde on es retransmitirá Doña Francisquita per el canal 33 per tot Catalunya, fer un acte de protesta de tots els treballadors del LICEU, perque tot Catalunya sigui conscient del problema.
Fer vaga cancelant una representació, unicament perjudicará a la aficionats a la Zarzuelaó que han esperat 22 anys a que el Liceu s’enrecordi de que el genere existeix … perjudicats relativament perque económicament segur que es retornaran els imports de les entrades….. i despres la veurem gratis a la Plaça del Mar, al Palau Robert o comodament sentats devant la petita pantalla.
M'agradaM'agrada
En el blog de Mei diu que els del dia 23 els volen reubicar en una altra funciò.El Liceu es tan ronya que abans de tornar els diners cantaràn Marco i Matabosch.COLBRAN el que dius que a la llarga hauràn de tancar no t’ho creguis.Sí que es cert que el Ministerio ha reduit les asignacions però també es cert que els capitostes del Liceu cobren unes morterades increibles que al millor no serian necessaries.Entenc que tothom ha de cobrar per la seva feina i si poden estar molt bén pagats,millor però això em recorda,per exemple el sou desorbitat que perceb o percebia el Director Gral.. del Barça.Doncs el Liceu,les grans empreses,els alts directius de bancs,multinacionals que treballen amb el nostres diners estàn tots dins la mateixa panera.En el Liceu acomiadar 46 persones que es el 10% del total suposa no pensar qué es pot fer per no arribar a aquest extrem.Massa mal de caps,millor els fem fora i plis-plas s’acabat el problema.
M'agradaM'agrada
Están en su derecho. Es una faena para muchos, pero desde luego conseguirán llamar la atención. Sería factible pactar con los capitostes, pero si estos hiciesen su trabajo debidamente, seguramente podrían recortar de otros sitios y capear la reducción de las subvenciones.
Es triste pensar que con un pellizquito del sueldo de los grandes directivos del teatro, podrían salvarse varios puestos de trabajo…
Que alquilen producciones en vez de hacerlas nuevas y que dejen de tirar el dinero en chorradas como el famoso “Trovatore” de Mr.Defló.
También pueden promocionar más la venta de entradas, haciendo descuentos de última hora para cualquiera (no sólo para menores o jubilados). Seguro que es más rentable cubrir una butaca de 140€ por 30€ que dejarla vacía, como sucede en muchas ocasiones.
Y un buen departamento de educación para conseguir nuevo público al que le atrae la ópera pero no se acaba de decidir. A los habituales, nos tienen ganados, pero necesitan gente nueva. Si hiciesen proyecciones, conferencias o cualquier otra actividad educativa gratuita para gente que no tiene conocimientos sobre el tema, seguro que vendían más entradas.
M'agradaM'agrada
Viure un procés de reestructuració en una empresa és quelcom que no ho desitjo per a ningú. Jo ho he viscut a les dos bandes de la taula i creiu-me quan us dic que no és fàcil, ni agradable i més aviat deixa sempre insatisfet, malgrat s’assoleixin els objectius de salvar l’empresa, ja que sempre se sol deixar molta gent vàlida pel camí, tot i que també pot servir per desempellar-se d’algun que altre paràsit, que de tot hi ha.
Tampoc la meva experiència amb les grans centrals sindicals és gaire positiva, doncs al final sempre he vist que en el pacte, no s’acaba de defensar allò que els seus afiliats volen, però sobre aquest tema no vull parlar.
Del Liceu molts tenim l’idea que hi han molts llocs de treballs innecessaris. Potser són les quotes polítiques que s’han de pagar, però és precisament en aquests moments, on aquests han de ser els primers sacrificats. Jo m’apunto a la tesi de la Concep, abans de tocar cor i orquestra ( a no ser que es treguin de sobre elements perniciosos, cosa també complicada d’esbrinar), han de fer una neteja a fons de totes les estructures “poc productives del teatre”. Altre cosa important seria tocar d’una vegada per totes els convenis que es van signar en un moment d’absoluta bogeria, de l’orquestra i el cor.
Jo negociaria el canviament del conveni, absolutament nefast per a un teatre modern i competitiu que es vol situar al capdamunt, amb els acomiadaments. Estic segur que es poden trobar acords molt interessants, però sempre que prèviament el teatre s’hagi desempallegat de personal no operatiu, d’assessors i consells de notables..
És normal que el Liceu, com totes les empreses d’aquest país, s’hagi de reestructurar en funció dels diners que rep, però les direccions general i artística, han de saber que mai ha de ser en detriment de la qualitat del producte, ja que aleshores, els clients, deixarem de ser uns fidels consumidors, malgrat les nostres penúries particulars i esforços per assistir a l’oferta que se’ns dona.
No ho tinc molt clar que reduint els efectius de l’orquestra i el cor, el resultat artístic no se’n ressenti.
Finalment, com ha fet constar la Mei en el seu blog, amb una noticia apareguda a l’ABC, sembla ser que el Liceu no té intenció de tornar les entrades del primer dia, en cas de que no s’arribi a un acord i opta per re ubicar al públic en altres funcions.
Aquesta opció em sembla penosa. Ha de ser el públic qui ho demani, mai l’empresa la que ho proposi o pitjor encara, exigeixi. En aquesta mesura hi deu haver una repercussió important de la tresoreria, cosa que no hauria d’afectar per a res al públic, que si compra la localitat pel dia 23 i aquesta funció s’anul·la, per causa d’una vaga, ha de tornar els diners i si algú pot anar-hi un altre dia, seria una opció del client (s’entén públic) la d’optar per un altre funció, però mai de manera obligada.
Al cap i a la fi a nosaltres ens obliguen a comprar els espectacles a un any vista, cosa inaudita en la majoria de teatres com cal. Aquest “excedent de la tresoreria”, ja que les despeses associades a la compra, és a dir l’espectacle, encara no s’han produït, en aquests moments haurien de tenir cash suficient per fer front a aquest retorn, d’uns diners que jo vaig entregar al teatre ara fa exactament un any, quan vaig comprar les entrades per divendres 23 i diumenge 25.
Ho seguirem amb quelcom més que interès.
M'agradaM'agrada
Son muy listos… Como tienen la mayoría de funciones a medio llenar, reubican a los del estreno para que no se vea tanto hueco libre…
M'agradaM'agrada
M’agradaria donar la meva opinió en aquest tema i EXIGIR que no es toquin ni orquestra ni cor. La base del nostre teatre és aquesta; totes les produccions, més o menys cares, amb càstings més o menys importants, necessiten d’un cor i una orquestra dignes. El nostre cor és magnífic; ja fa temps que demostra una gran qualitat i l’orquestra ha demostrat en el darrer War Requiem unes possibilitats extraordinàries; em semblaria gravíssim que ara en rebaixessin la qualitat o hipotequessin el seu futur, en lloc de lluitar per millorar.
Estic ben segur que es poden reduir despeses en sous i càrrecs innecessaris, en moltes coses, estic ben convençut … però, noi, en aquest país no sé com s’ho fan que sempre reben els mateixos, els que des de la més gran il•lusió i professionalitat intenten donar el mateix d’ells mateixos … mestres, metges … ara músics … no sé com s’ho fan, de veritat … i mantenim una colla de gent que solament saben xerrar i mentir. Menys comissions, menys polítics, menys delinqüents que ni tornen els diners, i més metges, més mestres, més músics, més jutges intel•ligents i imparcials, més artistes, més museus …
M'agradaM'agrada
M’acaben de trucar desde el Liceu per confirmar que queda anulada la funcio del dia 23, i que em retornaran els diners a la tarjeta amb la que les vaig comprar ara fa un any.
M'agradaM'agrada
Gràcies Miquel, a mi també m’han trucat.
És llastimòs que no s’hagi arribat a un acord, no tan sols per aquesta cancel·lació de la primera funció, més aviat penso que ens esperen més mobilitzacions i més tensió.
Pel que fa a la Francisquita, a la resta de funcions hi han forces localitats disponibles.
M'agradaM'agrada
És normal que la cultura estigui dirigida per polítics? És normal que les directives, canviïn cada cop que hi ha un canvi de govern, i que per tant, més enllà de la seva capacitat de gestió, o les vàlues personals de cada individu, aquests llocs de treball responen basicament als interessos d’un partir o de l’altre?
Potser haríem de revisar aquests punts, pel bé de la Cultura.
M'agradaM'agrada
Hola Roberto, benvingut!, ets el segon Roberto que comenta al blog.
La resposta a la teves preguntes és NO. No és normal, no és desitjable, ni convenient, ni productiu, ni positiu-
Arribats a aquest punt de desencís, ens caldria revisar si és bo que els nostres polítics tinguin un grau de intervenció tan gran a les nostres vides, sobretot tenint en compte, que la majoria de les vegades ens la fan més infeliç.
Avui he llegit amb gran preocupació, que una comissió parlamentaria mitjançarà en el conflicte. És a dir la Direcció del Teatre és incapaç de resoldre una situació, que potser els parlamentaris solucionaran?. No m’ho puc creure!
Sembla ser que ha estat la Direcció del Teatre la que de manera unilateral ha decidit anular la primera representació i ara el Comitè d’Empresa, que no en sabia res (!) està pensant en fer accions en les altres funcions. Embolica que fa fort!
M'agradaM'agrada
Roberto … ja veus com anem: la cultura en mans dels polítics; sí, i la justícia, i l’ensenyament, i les subvencions a la premsa, i els museus, i els tribunals de ¿justícia? siguin o no constitucionals, siguin o no “Audiencia Nacional”, siguin el que siguin, calguin o no calguin … ells s’ho fan i s’ho maneguen … Han confós els termes; es creuen que han de manegar-ho tot en lloc de gestionar en nom dels que els han votat. I ara que hem arribat a la bogeria de les subvencions, les reparteixen sense cap criteri ni sentit igualitari, però sentint-se, ells sí, els que envien el “manà” al seu poble.
Si l’orquestra i el cor del Liceu son deficitaris serà perquè no en treuen el rendiment que n’haurien de treure; fan la temporada del teatre i molt poca cosa més … Sap el director del teatre que l’OCB va entre setmana a fer concerts a fora de Barcelona? Sap que el teatre Mravinski i molts més surten de casa seva quasi complerts per a donar concerts i augmentar els ingressos? Ni li cal saber-ho … tot és més senzill: si rebaixen les subvencions, doncs eliminem sis del cor i cinc de l’orquestra, o els que siguin … i ja està … aquesta és la feina que té … no cal ni imaginar, ni ser creatiu, ni imaginatiu … això queda per les persones acomiadades, faltaria més. I si això rebaixa la qualitat, doncs no és culpa seva … la culpa … noi, és sempre dels altres.
M'agradaM'agrada
És tard, i aquest comentari ja és lluny de visites, però m’he enterat que el cor i l’orquestra del Liceu demà dijous 22 de juliol, a les 21.30 del vespre aniran a la Plaça Sant Jaume a expressar les seves queixes de la manera que saben fer: fent música. Jo seré al seu costat, per agrair-lis, modestament, els meravellosos moments que m’han fet passar. És un cor magnífic i una orquestra que ha demostrat magnífiques possibilitats; no els feu malbé.
M'agradaM'agrada
Gràcies raimon, et responc molt tard, tant, que ja ha tingut lloc l’acte de protesta, que ens en podries fer cinc cèntims, d’acord?.
M'agradaM'agrada
Em vaig assabentar tard d’aquest acte de protesta del que no es va fer gaire publicitat. A dos quarts de deu de la nit l’orquestra i el cor del nostre Liceu varen ocupar el bell mig de la Plaça de Sant Jaume representant a tots els treballadors del Teatre i per denunciar una situació laboral difícil. Protesten per el possible acomiadament del 10% de la plantilla; ells creuen que els problemes econòmics del Teatre del Liceu es deuen a una mala gestió. Amb els meus pocs coneixements de la situació que tinc hi podria coincidir; com en molts altres casos, en les èpoques de bonança i subvencions es fan excessos de tot tipus que després no tenen marxa enrere: càrrecs innecessaris, sous per sobre de la realitat, reformes i més reformes poc justificades … situacions que quan arriben els moments difícils no hi ha qui les resolgui.
En l’acte d’ahir al vespre l’orquestra i el cor van interpretar el “Guerra guerra” de Norma, “Lacrimosa” del Rèquiem de Mozart, el “Coro dei mattadori” de la Traviata i, com és lògic, el “Va pensiero” del Nabucco. Va ser un acte molt emotiu, entranyable; els músics i el cor van donar el millor d’ells mateixos i es va produir aquella comunicació entre músics i espectadors que es produeix tants pocs cops, però que quan es viu, deixa un record inoblidable. Mentre els escoltava i mirava al meu voltant no podia deixar de pensar en el què arriba a omplir la música, en com arriba a emocionar, en com pot colpir a gent de totes classes socials i cultures, en la meravella del directe, en el goig de les interpretacions a l’aire lliure, en les possibilitats immenses que dona disposar d’orquestres i cors amb aquesta implicació. En lloc de pensar en acomiadaments i en tallar pel dret, no caldria pensar en rentabilitzar-los? No es podrien fer concerts, representacions a l’aire lliure, sortides fora de Barcelona? … No sé, però … És el de sempre, la manca d’imaginació per donar el pas endavant, per crear, per treure el millor del molt de bo que tenim. En acabar, els aplaudiments de tots plegats i els “bravos” de la gent van emocionar a tothom. Es va repetir el “Guerra guerra” cantat encara amb més força i més ràbia que el primer cop. Un altre cop els aplaudiments, i l’emoció de tots plegats. Esperem que això serveixi perquè la Direcció del Teatre reflexioni i en tregui conclusions positives; però el que és segur es que a la majoria de la gent que érem a la plaça Sant Jaume ens va unir encara més al nostre Liceu, a la nostra orquestra i al nostre magnífic cor. Sisplau, gestors del Teatre, treballeu per millorar-los, no hipotequeu el seu esplèndid futur.
M'agradaM'agrada