Rosabel Morrison en Carmen (a l'entorn de 1896)
Felicitats a totes les Carme i/o Carmen, també a la de Merimée i és clar, a la més Carmen de totes, la de Bizet.
Con que la cosa és llarga, molt intensa i de visió i escoltada obligatòria, no m’enrotllaré gaire, aquí us deixo tota la Carmen de Bizet, en còmodes YouTubes que podreu anar mirant, gaudint i repetint, tantes vegades vulgueu, en una versió que en el seu format àudio ja va tenir lloc a In Fernem land, però avui, per tal de regalar a totes les Infernemlandaires que s’anomenen com l’òpera, ho gaudirem en un format visual.
La versió és l’explosiva de John Eliot Gardiner al capdavant de la Orchestre Revolutionnaire et Romantique i amb una producció d’Adrian Noble va ser filmada el juny de l’any 2009 a l’Opéra-Comique, amb el següent repartiment:
CARMEN de Georges Bizet
òpera en 4 acts
Libretto : Henri Meilhac et Ludovic Halevy basat en l’obra de Prosper Merimée, estrenada a l’Opéra Comique (Salle Favart) el 3 de març de 1875
Director: Sir John Eliot Gardiner
Escena: Adrian Noble
Decorats i vestuari: Mark Thompson
Disseny de llums: Jean Kalman
Coreografia: Sue Lefton
Carmen, Anna Caterina Antonacci
Don Jose, Andrew Richards
Micaela, Anne-Catherine Gillet
Escamillo, Nicolas Cavallier
Le Dancaire, Françis Dudziak
Le Remendado, Vincent Ordonneau
Zuniga, Matthew Brook
Morales, Riccardo Novaro
Frasquita, Virginie Pochon
Mercedes, Annie Gill
Lillas Pastia, Simon Davies
Un guide, Lawrence Wallington
The Monteverdi Choir
Maitrise des Hauts-de-Seine (Gael Darchen, cond)
Orchestre Revolutionnaire et Romantique
Doncs aquí ho teniu gràcies a la gentilesa de ssiroe
ACTE 1er
ACTE 2
ACTE 3er
ACTE 4at
Què ho gaudiu, la versió em sembla esplèndida!
IN FERNEM LAND 
1r acte vist, calor i sensualitat i més per tota l’escena. Un disfrute encara que m’agraden les Carmens amb veu un pèl més fosca. Els altres videos més endavant, que ens hem de refrescar! Espero que a l’octubre, la Carmen de Bieito sigui tòrrida i no un plat de carn crua. Moltes gràcies i Felicitats a les altres Carmes 😉
M'agradaM'agrada
La vaig veure al canal mezzo el dimecres passat i estic d’acord en que la versió de Gardiner és espectacularment bona, ara bé, els cantants no em van apassionar gens ni mica. La Micaela, amb una veu de timbre molt interessant, sembla una estudiant de conservatori (per les febleses en l’emissió i la falta de control), el Don Jose una mica palplantat i abusant de falsets (que no mezzavoces o pianos) i l’Antonacci recreant bé el personatge en l’escena però amb moltes febleses vocals (amunt i avall).
El resultat, en la meva opinió, sembla més del que és gràcies, repeteixo, al magnífic treball d’orquestra, cor i director.
M'agradaM'agrada
Caram aquesta vegada coincideixo més amb els altres comentaris!Totalment d’acord amb en Rodrigo respecte al rendiment del cor ,director i orquestra que són de llarg lo millor de la representació.Respecte al cantants a mí m’agrada molt i de forma destacada Anne Catherine Gillet(fantàstica Sophie).La seva veu sap transmetre candor i inocència al personatge i el seu fraseig és preciós i intencionat.Andrew Richards és un notable tenor que s’en surt prou be malgrat la manca de carisma.Nicolas Cavallier és un correcte Escamillo d’escasos matisos.El cas d’Anna Caterina Antonacci és ben curiós.S’ha de reconeixer que se sap el rol “al dedillo”, que el seu treball actoral és esplèndid i pel que sembla encara conserva la seva voluptuosa figura pero totes aquestes virtuts no poden amagar una vessant vocal correctíssima i alhora discreta.Els moments sensuals en zona greu passen a ser parlats i recorden una classe de spelling.El resultat vocal dona la sensació que ens dona gat per llebre.A mí desde el punt de vista vocal m’agrada més Beatrice Uria Monzón,Elina Garanca, Rinat Shaham,Christine Rice,etc.Os deixo un regal especialment dedicat al Colbran que li entusiasmen les veus amb greus.Jo ho definiria com un luxe asiàtic(perdó nordamericà)
M'agradaM'agrada
Lo siento, Dandini, pero no puedo tener acceso a ese YouTube, esta en blanco y para poder acceder a él tendría que estar la referencia en azul.
M'agradaM'agrada
Colbran, ja ho he arreglat, ja el pots veure.
M'agradaM'agrada
Fantásticos graves los de esta gran mezzo/contralto que es Stephanie Blythe. Qué pena no haberla visto en persona! El dìa que venga al Liceu, si viene, ya estará acabada. La voz es hermosa y rotunda, lástima que el físico la limita, para los standards que hoy se llevan y se aceptan.
Estoy viendo los YouTubes de esta “Carmen” y estoy alucinado. Sólo con los dos primeros ya estoy que me subo por las paredes. Por fin escucho los couplets de Moralés, siempre suprimidos. Por fin me entero que después de la riña que Don José tuvo en Alava con un increpador (aquí no se dice que lo mató y por eso tuvo que huir), su madre y Micaela se fueron a vivir a un pueblo a diez leguas de Sevilla, por eso “la route n´est pas longue”, ya que en la “Carmen” tradicional parece que Micaela venga de Lizondo y si eso no es “longue”…
Qué pena que se haya suprimido que Carmen no es ni andaluza ni gitana, sino navarra y de Etchalar, un pueblo a cuatro horas de Elizondo caminando y que se vino a trabajar a la fábrica de tabacos para poder enviar dinero a su madre que vive en la pobreza. Se ve que han considerado que vende más que se siga creyendo que es andaluza y gitana…Por tanto tampoco es esta la versión auténticamente original, sigue siéndolo la versión de Solti con Domingo y Troyanos, aunque falten los couplets de Moralés.
Me gusta todo de esta “Carmen”, de lo que llevo visto. Dirección musical, coro, escena y cantantes. Para mí la Antonacci tiene todo el calor y sensualidad que nunca tendrá Elina Garanca, aunque esta tenga mejor voz.. Cuando escucho a la italiana comprendo el personaje, cuando escucho la letona no. Es cierto que no tiene los graves tan contundentes, pero los tiene; tampoco esa rotundidad de la zona grave es obligatoria hasta la escena de las cartas, entonces sí . Veremos, cuando llegue, cómo lo soluciona Anna Caterina Antonacci. En la versión del Covent Garden resuelve esa escena con toda dignidad.
A mi también me gusta mucho en este rol Beatrice Uría Monzón.
M'agradaM'agrada
Gracies a les Carmes! i gracies a tu Joaquim!.Cuant que m’agrada esta senyora Antoniacci. No se que passa amb la Carmen,es com una epidèmia , fins i tot Gardiner, havía sentit alguna cossa sobre instruments històrics, pero a mi m’ha agradat y el cor Monteverdi, quina meravella.
M'agradaM'agrada
No sé si tindre temps de veure-la tota però, igualment, te l’agraeixo.
La meva Carmen actual és, precisament, Anna-Caterina Antonacci. Ella i en J.K. fan una parella amb molta química a l’estupenda versió d’Antonio Pappano.
M'agradaM'agrada
Una opera apassionant.L’estic escoltant a petites dosi perqué estic feinejant i es que encara que la puc escoltar també m’agrada mirar-la.
Joaquim per Santa Kàtia posa’m si pots i t’en recordes un pasatje de Kabanova,una opera tremenda,dramàtica de totes totes però bonica de veritat.
Com sempre,moltes gràcies
M'agradaM'agrada
gracias Joaquim!! perfecte per preparar la visió i audicio de la propera Carmen al Liceu amb el meu fill! una abraçada.
Simone
M'agradaM'agrada