IN FERNEM LAND

JONAS KAUFMANN, “Recondita armonia”


No tenia que ser aquesta Tosca la que tenia que venir a visitar-nos altre cop a In Fernem land, però després del desencís d’abans d’ahir a Orange, m’ha semblat que potser si que que aquest Cavaradosi de Kaufmann pot portar-nos l’harmonia necessària per re establir el to musical a les terres llunyanes.

Escoltant per la ràdio la Tosca en directe des de Les Choregies d’Orange, em vaig tornar a decebre, tant, que la de Munic em va semblar bona, bé tampoc és això, però si millor i sobretot em va saber molt greu que Roberto Alagna estigués tan mediocre i pel que es pot veure de la primera funció del dijous a YouTube, el diumenge no va millorar gaire. No parlaré de la lamentable nit de Falk Struckmann.

Alagna està malbaratant la carrera amb una manca de rigor professional notable. Potser es creia que a Orange tenia guanyat al públic avant match i això ja no passa ni amb els seus chauvinistes compatriotes. Si cliqueu aquí veureu com van reaccionar després d’E lucevan le stelle, és clar que en altres llocs la resposta hagués estat un altre, segur!.

Doncs bé, he retornat a Kaufmann per mantenir l’esperança, que malgrat continuar creient que el Cavaradossi ideal l’hauríem de trobar en un altre vocalitat i que a ell l’esperem el proper diumenge en el debut bayreuthià amb un altre excel·lent Lohengrin, pel que sembla, no hi ha ningú a l’actualitat que pugui fer un cavalier Cavaradossi tan digne com el seu.

Ves per on, espero que aquest “sei tu” final, intens i xiuxiuejat, ens reporti l’equilibri que ahir va perillar, amb una Tosca que tan sols la Catherine Naglestad, va saber defensar amb personalitat i dignitat.

Post relacionat: Jonas Kaufmann, “E lucevan le stelle”

18 comments

  1. Aunque Kauffmann (para algunos, san Jonas), cante técnicamente perfecto, no me acaba de gustar su voz.
    La verdad, no sé ni si comprar entradas para su concierto en el Liceu.
    Saludos cordiales.

    M'agrada

  2. Joanpau

    A mi si, m’agrada, tot sabent que aquesta veu no brilla, però el cant si que brilla, i com brilla!
    Jo no podré gravar el Lohengrin, però espero que si fas coms els darrers anys, pugui baixar-me’l des de l’únic lloc possible, In Fernem Land.
    Gràcies per endavant

    M'agrada

  3. alex

    Lo siento Joaquim, pero no estoy de acuerdo esta vez que Kauffman sea posiblemente el más digno Cavaradossi de la actualidad.
    Particularmente y salvo un Rodolfo (BOHEME) que le escuché a Kauffmam en Zurich y donde estuvo bastante notable , no me convence para nada en ópera italiana y sobre todo en roles de tenor lírico ancho o incluso de spinto.
    ( en la TOSCA de Munich, Kauffman no está bien vocalmente y su centro y sobre todo grave engrosado y engolado, no me gustan; otra cosa es su zona de paso al agudo que se convierte eso sí , en muy brillante).
    Por fraseo, estilo pucciniano y por los defectos ya citados que le encuentro vocalmente a Kauffman y dejando aparte su calidad como actor que sí es espléndida, prefiero todavía como Cavaradossi a Giordani, Armiliato e incluso a Berti, antes que a Kauffman

    M'agrada

  4. Joanpau

    Ep! Em deixava l’Alagna.
    No em va agradar, no es va quadrar mai amb el director, que anava boig, buscant-lo. Està bé que el director acompanyi, però que els cantants no s’ajustin, de cap manera!. Veient o millor, escoltant el vídeo, el dijous va passar tres quarts del mateix
    L’Struckmann no hi havia per on agafar-lo, em sembla que ja era el substitut d’algun altre cantant, el cas és que vocalment va tenir molts problemes per aguantar fins el final. Mai havia tingut tantes ganes de que el matessin.
    Ella si que és una Tosca com cal, però vaig anar a dormir després del trist “E lucevan”, no em vaig esperar fins el final. Senyal que jo havia perdut interès.

    M'agrada

  5. dandini

    La veritat és que m’ha agradat molt.La seva veu i la seva vocalitat no posseixen el pedigrí de l’italianitat pero la seva musicalitat i el seu talent fan que la seva prestació superi i amb diferència aquells que sí la tenen.

    M'agrada

  6. colbran

    Pues a mí sí que me ha gustado Jonas Kaufmann, tanto en “E lucevant le stelle” (tan “a la Miguel Fleta”), como en esta “Recondita armonia”, mucho más afinada que la del Met.

    Quien no me ha gustado nada, a juzgar por estos dos fragmentos, es Fabio Luisi. Con esa dirección orquestal tan alargada y monótona yo creo que es imposible cantar y afinar, a menos de que tengas un control de la respiración a prueba de directores lánguidos como Luisi, a quien creo que “Tosca” no le va. No hubiera podido resistir esta función completa si toda la dirige asi; produce sueño.

    La calidad vocal de Kaufmann queda bien patente y su canto, a pesar de Luisi, me emociona.

    M'agrada

  7. Tosca

    Es, a pesar de ser el menos italiano de los Mario del mundo, un buen Mario.
    No, me lo creo ni yo pero… me ha gustado mucho! ( y no lo esperaba en absoluto) Ese “tu “final…. uff!

    Eso sí, nadie pensó en “fusilar” al tal Luigi en su lugar ???

    M'agrada

  8. Maribel y Victor

    De todas las Tosca que he visto me quedo con la de la temporada del Liceo 1996-1997 que se representó en el teatro Victoria con todas las limitaciones impuestas por el lugar. Pero era mi primera Tosca y cantaba Jaume Aragall y Aprile Millo.
    Probablemete habréis visto muchas mejores, pero creo que comprederéis que E lucevan le stelle cantada por mi adorado Aragall sea una de mis favoritas.
    Dicho esto, esta Recondita armonia de Kaufmann me ha gustado y me quedo con la pena de no poder verlo y oirlo en directo, ya que en esas fechas estaremos de viaje ( nuestras vacaciones )

    M'agrada

  9. KÀTIA

    Segueixo dient el mateix;Kauffmann m’agrada,però estic absolutament d’acord amb Maribel i Victor.Aragall es la veu més bonica del segle passat i amb Tosca,Boheme i qualsevol opera que canti sempre serà una gran veu,deixem a banda les seves pors que Jaume no pot evitar,amb aquest tenor ens hem de conformar,Jaume canta tan bé i té una sensibilitat tan extrema que quàn acaba les funcions li costa tornar a ser el Jaume Aragall del carrer.El que no faria mai es comparar veus,acabaria per no surtir dels grans interprets dels anys 50-60-70 del segle passat.Alguna cosa deuria al mòn perqué aquelles veus ja no es tornaràn a repetir.O aixi m’ho sembla.Bona nit a tots.

    M'agrada

    • Kàtia, pensa que sempre s’acostuma a dir que els cantants del passat eren millors que els actuals. En qualsevol cas has agafat trenta anys, que son molts i que hi ha qui diu que son precisament la decadència del cant i que els cantants notables de veritat del segle XX, son els dels anys 20, 30 i 40 i així successivament, fins la prehistòria operística.
      Con que ens demanes tu mateixa que no comparem, no ho faré, tan sols us donaré la meva opinió sobre els que jo penso que son els grans cantants.
      Els grans, els més grans cantants, acostumen a tenir veus no gaire boniques, aquests, és el que neixen amb el privilegi d’un instrument bellíssim, no s’esmercen gaire a arribar a ser grans cantants, es limiten més aviat, a viure de la rifa de ser posseïdors d’un dot diví i creuen que amb això ni ha prou.
      Una veu bonica pot posar la pell de gallina o deixar-te fred, un seiiiiiiiiiiiiiiii tu, com aquest es pura emoció.
      Jo per sort, i anterior a aquella Tosca del Teatro Victória, que no recordo gaire reeixida, n’he viscut de molt emocionants.
      El post de demà, continuarà girant al voltant d’aquesta òpera tan bella i visceral

      M'agrada

  10. Joaquim,

    Ahir vam assistir a la representació de Tosca a Múnic. En primer lloc, la direcció d’ahir va ser del Marco Armiliato i naturalment la millora va ser notable amb comparació amb la del Fabio Luisi de la transmissió televisada per Arte.
    Els cantants també van estar millor i per sobre de tots un Kaufmann sensacional. També va millorar i força la Karita Matila que el dia 10 no em va convèncer.

    Una abraçada

    M'agrada

  11. Golaud

    Joaquim, los que dicen que la decadencia del canto comienza hace 30 años, no creo que lo hagan apuntado a Aragall, sino a una época.

    No apetece comparar cuando gusta un cantante que crea polémica como Kaufmann, pero cuando sucede al revés, cuando el cantante recibe el aplauso unánime, no hay problema, con el caso de Garança salieron a relucir todas las Carmenes habidas y por haber y no pasó nada.

    M'agrada

  12. Hola Golaud, ¡Qué alegría!
    Sí, estoy de acuerdo, la crisis de los 70 no viene por Aragall, que ya cantaba en los 60 (sus mejores años).
    Yo quería decir que siempre hay quien toma los cantantes de la generación inmediatamente anterior a la actual, para hablar de la crisis sempiterna de la ópera. Los que hablan maravillas de los 50, tenían a aquellos que ponían como ejemplo a los cantantes de los 30, como paradigma de las mejores voces.
    Lo que me parece indiscutible es cada época tiene los suyos y en cada época los hay sensacionales.

    M'agrada

  13. anna

    Acabo de tornar de vacances i en llegir el teu blog he trobat el que dediques a la Tosca d’Orange i concretament al tenor Roberto Alagna. Nosaltres la vàrem veure en directe per la televisió francesa (la funció de diumenge) i no coincidim amb les teves opinions. Ens va agradar molt i va tenir molts aplaudiments (ja sé que la majoria del públic era francés). He quedat sorpresa. A la revista Opera Actual hi ha una crítica d’una Manon que ha cantat no fa gaire i el deixen molt bé.

    M'agrada

  14. Rex

    KAUFFMAN: habemus tenore wagnerianus….

    Estic desitjant les magnífiques cròniques de Joaquim sobre les retransmissions de Bayreuth. Ara em limitaré a dir que compartisc el seu gust per Kauffman. Acabe de sentir el racconto de Lohengrin que dóna nom a aquest blog: IN FERNEM LAND i he de dir que m’ha convençut plenament. Sense dubte, el tenor alemany ja té un lloc d’honor en el món wagnerià, on no fa massa que va entrar. Li augure una estupenda carrera en aquest repertori. Té 40 anys i molt de temps per davant.

    El que sembla una pena, pel que podem endevinar per la ràdio, és que la nova producció és una presa de monyo habitual en aquest lloc.

    Una forta salutació wagneriana.

    Rex.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: