Catherine Naglestad (Tosca) Orange 2010
Catherine Naglestad, la soprano californiana d’ascendència escandinava va ser la Floria Tosca a Orange aquest cap de setmana passat, tal i com ja us vaig dir ahir.
La Naglestad va ser de lluny, el millor d’una funció anodina i vocalment molt justeta. Potser amb ella i no la Mattila i un altre Scarpia diferent al d’Orange i Munic, haguéssim tingut una Tosca ben arregladeta, però la veritat és que la suma de les dues no és satisfactòria o és l’evidència del signe dels temps.
Prendré allò que em sembla més notable, que és el seu “Visí d’arte”, per apropar-vos altre cop a aquesta soprano, que ja va ser motiu d’un post, arran de la seva Senta a Amsterdam, aquesta temporada passada.
Les tonalitats vocals d’aquesta notable soprano, són dramàtiques i de colors evidentment wagnerians, però no és, ni serà, l’únic cas de soprano més adient als rols més intensos del repertori germànic en fer front a l’heroïna pucciniana.
Us deixo doncs, amb la pregaria del segon acte i ja em direu el què. De fet completarà la gal·leria de versions que varen compondre la tria de la cantant del mes de juliol.
Què tal?
IN FERNEM LAND 
Una cantante sumamente interesante, con buena voz y muy adecuada para Tosca.
No sé quién es el director musical de esta función, pero también tiende a la lentitud. Parece que muchos directores de orquesta dedicados a la ópera se han puesto de acuerdo en ralentizar, dándose a la auto-complacencia y con grave peligro para los cantantes. Esta soprano, sin embargo, no tiene problemas y en este aria incluso va bien alargar un poco el tempo, pero no tanto.
Qué lejos quedan las concepciones de ritmo en la ópera del legendarioToscanini, del extraordinario Tullio Serafin o del gran Riccardo Muti, éste, afortunadamente, aún en plena actividad.
M'agradaM'agrada
Maravillosa voz, llena de sentimiento y de una belleza propia de la oración que expresa.
M'agradaM'agrada
La voz de esta mujer es preciosa. También impone mucho su presencia.
Tengo una pregunta off topic:
¿Cómo le hacen para irse a ver y oír por toda Europa estas actuaciones?
Ya me cuesta mucho trabajo ir al Liceo…y eso que voy puntualmente y no me he abonado desde hace…décadas!
Espero ansiosa la respuesta!
Saludos cordiales.
M'agradaM'agrada
Com a dona es espléndida,m’agradaria saber quàn respira,tè el diafragma a prova de bomba.M’agradat però es el que deiem dies enrere dels cantants passats,he escoltat moltes Tosca i també les he vist i em quedo amb Eva Marton.Faig mal fet en escoltar i recordar altres versions.
Gràcies Joaquim,com sempre encertat en les teves opinions.
M'agradaM'agrada
Gran veu que pot seguir perfectament aquesta lentitut imposada pel director.
Jo em nego a comparar interpretacions i tracto de disfrutar-les totes: unes m’agraden i altres no em fan el pes per alguna raó o altra.
En aquest cas, no em fa el pes la ralentització musical, però ha estat un plaer escoltar-la a ella
Gràcies
M'agradaM'agrada
Ja vaig dir que era la que més m’havia agradat i un cop vista, em reafirmo.
El poder visual de les imatges,reforça la intensitat de la intèrpret.
M'agradaM'agrada
Caram aixó no s’acaba mai.Aquest tempo está lluny del que estem habituats,les paraules acaben per perdre el sentit i el efecte dramàtic resta aigualit.La cantant em sembla molt bona i segura pero potser per les circumstàncies esmentades no resulta massa comunicativa.En Mikko Frank potser s’hauria de pendre un red bull…
M'agradaM'agrada
Si nois, va molt lent això, però ella, malgrat tot, és una cantant a seguir.
M'agradaM'agrada
M’imagino que deu ser com quan ets petit, que només t’agraden els dolços i detestes, posem per cas, el cafè. Jo, com principiant, puc aguantar pocs minuts a a la Naglestad cantant Tosca a Orange, ipso-facto haig de tornar a la Gheorghiu per que em quedi bon gust. Em resulta tan dura la forma de cantar de la Naglestad!
I, si pot ser “e lucevan le stelle” de l’Alagna a Orange era fluixeta i a destemps, en global m’encanta la seva expressivitat, tant de veu com de cos. Per exemple, aquí: (o dolci mani)
Si haig de triar un Mario entre ell i el Kaufmann, per mi sempre l’Alagna!
Pot ser quan “creixi” m’embafi allò que ara em sublima.
M'agradaM'agrada