IN FERNEM LAND

LICEU: DOÑA FRANCISQUITA


Hem trigat 22 anys a tornar a veure zarzuela al Liceu i ves per on, hem tornat a veure el mateix títol que la darrera vegada, la genial i bellíssima Doña Francisquita del mestre Amadeu Vives i els llibretistes Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw.

Trobo que 22 anys són molts anys i trobo que per fer tant temps que no es programava aquest incomprensiblement oblidat gènere, que atresora obres cabdals de la lírica, comparables a qualsevol òpera de les que es programen amb regularitat a la majoria de teatres, el Liceu s’hagués pogut esmerçar una mica més.

El Gran Teatre del Liceu és una institució musical de primer ordre, la història lírica del teatre és impressionant i la tradició de més de 160 anys de història, el situen al capdamunt del rànquing de teatres importants, reconeguts i estimats. Dit això, em sembla que el Liceu, pel propi prestigi de les seves programacions, hauria de buscar directors musicals, veritables mestres, per dirigir els espectacles que nodreixen les seves temporades.

La contracció de Miquel Ortega em disgusta i em sorprèn. O bé el Liceu menysprea el gènere i tan li fa qui es posi al davant de l’orquestra i quin sigui el resultat final, com dient, “als sarsalueros ja els hi estarà bé, total…“, o bé s’han begut l’enteniment.

La sensació de descontrol, de no concertació, de no cuidar l’equilibri sonor, de no fer cas al que succeeix a dalt de l’escenari, i el que és pitjor, de no aprofitar ni un dels moments dels bellíssims climes que Vives ofereix en aquesta partitura, és total. El mestre Ortega no mereix dirigir una obra a les temporades del Liceu, em sap greu dir-ho, però és el que penso.

A la primera funció del dissabte, va tenir seriosos problemes per fer quadrar el fossar amb l’escenari i no em va semblar que tingués l’autoritat per imposar el seu criteri, si es que s’ha plantejat un criteri, més enllà de portar el compàs. Em fa molta pena que el Liceu contracti un director de tan poc nivell, que desprestigia un espectacle i al mateix teatre que el programa.

Lluny del que jo esperava, tan sols va tenir una protesta, la meva, malgrat que molta gent amb la que vaig parlar a l’entreacte i al finalitzar l’obra, va coincidir amb mi, en trobar-lo espantós. Estic segur que en una funció operística, aquesta direcció (per dir alguna cosa), hagués estat saludada amb una protesta més notable. Senyal que el public de la zarzuela, maltractat com està pel nivell indigne dels espectacles que es veuen normalment a Barcelona, ho deu haver trobat magnífic, però sota els mateixos criteris que valorem una funció operística, de la qual la Francisquita insisteixo a dir, que no difereix en res, no és admissible.

Una no direcció, desllueix molt un espectacle musical i en molts casos no dona als cantants, la seguretat necessària per cantar, sabent que palplantat allà baix et trobaràs uns braços que es belluguen i poca cosa més.

La sensació general d’aquests dos primers repartiments, és que cada cantant va a la seva, així com el cor (esplèndid), que lluita amb una concertació tan confosa com sorollosa i que tendeix a acabar amb un xim pum, tots els números.

La vaga finalment desconvocada, va fer que la primera funció no es produís el divendres i que fos el segon repartiment, l’encarregat de inaugurar la tanda de Francisquitas.

El principal atractiu d’aquest repartiment del dissabte era poder veure a Maria José Moreno, la magnífica soprano granadina (com la Cantarero) que tan poc s’ha prodigat pel Liceu i que finalment, després d’estar contractada per tres de les set funcions programades, tan sols va cantar la de dissabte. Les dels dies 27 i 29 de juliol aniran a càrrec de la soprano madrilenya Sonia de Munck.

La Moreno va obtenir un èxit clamorós. És clar que no m’estranya gens ni mica, ja que la seva prestació va ser d’alt nivell vocal, dominant les coloratures de la canción del ruiseñor, amb una naturalitat i una frescor envejable. A mi em dona la sensació que la Moreno no és una cantant creativa, amb això vull dir que no aporta res de nou al rol, però allò que aporta és magnífic. El volum vocal és molt generós i els sobreaguts, sobretot a la primera part, van ser espectaculars, guanyant-se de manera unànime al agraït públic del dissabte.

Pel que fa a Mariola Cantarero, en la funció d’ahir diumenge, tot i obtenir un bon èxit, no va assolir les cotes de la Moreno. Ella si que em sembla una cantant creativa, amb detalls personals de gran classe, però la Cantarero posseeix una veu de sons a vegades ingrats i que està en constant i espectacular evolució. Mentre que María José Moreno era i continua sent una soprano líric lleugera, que no ha tingut grans canvis a la seva veu, la Cantarero manté una certa facilitat en els sobreaguts i picats, propis de les lleugeres, però en canvi el centre i la zona greu, l’apropen a una soprano lírica amb un futur proper, destinat a rols molt més dramàtics. Això fa que la seva emissió desconcerti una mica als oïdors i si a aquest aspecte li sumem el vibrato natural de la seva veu, el resultat final, tot i ser bo, no és el que hom espera d’aquest rol. A vegades ella mostrava més centre i greu que la Beltrana, és clar que aquest és un altre problema, del que parlaré una mica més endavant.

La Francisquita, malgrat portar el nom de la soprano, és una zarzuela on el tenor s’endú l’èxit, si és capaç de recrear el “por el humo”, contestar com es degut a la Beltrana en el fantàstic duet i fer un parell de pinyols ben col·locats. La part és agraïda i molt maca, amb moments de inspirada melodia i de lluïment constant.

Dissabte el Fernando va ser Alex Vicens, el jove tenor barceloní, del que tothom parla molt bé i que jo vaig trobar insuficient per un rol important al Liceu. A Vicens se li han de donar oportunitats, doncs veu per assolir primers rols en té, però ha de cantar molt i aprendre a col·locar i emetre la veu amb una homogeneïtat que dissabte, potser fruit dels nervis, no va mostrar. La veu li sonava de Carmona i és clar, tothom sap que el Carmona, tot i que important, és el segon tenor. Em va fer patir una mica, no per la dificultat, que no té, en emetre esclatants aguts, sinó  més aviat en aspectes tècnics que no domina, com la respiració correcta, l’emissió en el pas de la veu, l’escanyament momentani en algunes notes i com ja us he dit, en l’homogeneïtat global d’una prestació amb dalts i baixos. Això si, quan va arribar la romança, en Vicens va ser molt valent i va fer una cosa perillosa que si surt bé, és molt agraïda. Va donar dues passes endavant i va cantar, sense amagar-se, de cara al public, descobert i decidit, donant tot el que pot i malgrat no tenir molta classe, ni un fraseig senyorívol, va saber posar-se al public a la butxaca. El Liceu es va ensorrar, tot i que per a mi, de manera exagerada, però la veritat és que quan veus un artista que ho dona tot i li surt bé, és d’agrair, però una funció no és tan sols una ària i a la resta penso que va demostrar que encara està una mica verd per assolir un rol d’aquesta envergadura, al menys al Liceu.

Molts teníem por de com ens trobaríem a Josep Bros. Darrerament ha donat masses senyals de decadència vocal, amb problemes notables a la zona aguda i el que era pitjor, una oscil·lació molt preocupant, signe d’un esgotament vocal i sota el meu humil criteri, d’un repertori excessiu per una veu que continua sent la d’un tenor líric lleuger.

Acostuma a passar que quan esperes poc, per ser generós en el terme, reps molt i ahir diumenge va ser així. Bros va estar molt bé, potser no amb el grau d’excel·lència d’algunes funcions d’anys enrere, però magnífic, ja que la veu sonava més descansada i l’emissió era més fluida i segura, no tan fatigada, sense oscil·lacions alarmants i amb els aguts (quasi tots) més segurs. Bros té una línia de cant exquisida, això no és novetat, forma part de la casa, és molt musical, utilitza un fraseig elegant i sap dir molt bé. Escoltant-lo te’n adones de la categoria musical del cantant i de la diferència i el camí que li queda per recórrer a Vicens.

Certament Bros, té dificultats en fer sobreaguts extrems, consell, que no els faci, tampoc estan escrits i si el mestre Kraus el col·locava (viva el alma juvenil!), ell no té necessitat d’embrutar una prestació, amb una nota que pot fer perillar una interpretació modèlica. D’acord que jugar amb el risc té els seus avantatges, però si saps que no estàs per orgues, més val ni intentar-ho.

Un altre gran errada, al costat de la garrafal de l’elecció del director musical, és no haver contractat dues cantants importants per fer front a l’Aurora la Beltrana, un rol importantíssim, que de comptar amb una cantant de “rompe y rasga”, fa que la representació creixi moltíssim.

Lo de Marina Pardo (debut i suposo que comiat) no té nom. La veu és insuficient pel Liceu. Res audible a la zona central i greu i el pitjor és que a la zona aguda, la veu sona crispada i envellida. Inadmissible. El públic es va portar molt bé amb ella.

Jo tenia l’esperança que ahir, amb Milagros Martín, cantant veterana i veritable estel del Teatro de la Zarzuela de Madrid, la Beltrana agafés el vol que ha de tenir, però tampoc. La cantant ja no està per aquest compromisos i tot i tenir molt més volum que la Pardo, va estar molt curta en el “Soy madrileña” i amb molt poca intenció vocal en el cabdal duo amb Fernando, on el seu “Entonces porqué me aperreas” va ser esperpèntic. Va millorar en el Marabú, però és clar…després del marabú, s’acaba l’obra.

Pregunta: Maria José Montiel o Nancy Fabiola Herrera, que ho va fer a Madrid, no podien venir al Liceu a fer la Beltrana? Si no tens Azucena és molt complicat voler fer un Trovatore, però el Liceu, penso que una vegada més, deu haver pensat que ja estava bé, total, és sarsuela.

El Cardona és un rol important, no tant com la Beltrana, però té els seus moments musicals, o molts escènics. Emilio Sánchez, amb una veu lletja, però amb sapiència escènica, el dissabte i Julio Morales ahir diumenge, amb una veu més grata, van assolir de manera molt professional el repte, però a ambdues veus, les  vaig trobar mancades de brillantor.

Enrique Baquerizo, assoleix tots els dies el Don Matías. Físicament massa jove i àgil, té el seu moment de lluïment a l’acte segon, amb la bellíssima frase “Pero que te has creído jovenzuelo”, que canta magnificament. Pel meu gust, la seva caracterització és massa gran guinyolesca.

Bé la Doña Francisca d’Amelia Font, tot i que la manera de dir el text, a crits, trobo que és molt encartonada, pròpia d’una manera de fer el teatre i la zarzuela, a Madrid, que aquí, grinyola.

Correctes Artuto Pastor, Isabel Cámara i Juan Matute, en els rols destacats de Lorenzo Pérez, Irene la de Pinto i Juan Andrés.

La resta de múltiples i petits rols, amb intervencions més o menys destacades, han estat ben coberts, sobretot el sereno de Josep Lluís Moreno i l’adobacossis de Xavier Martínez que inicia el primer acte.

Pel que fa al cos de ball, que no para de intervenir en mig de les escenes populars, a part del celebèrrim Fandango del tercer acte, no us puc dir qui són, ja que el programa no els menciona. Han estat bé, amb una coreografia (Florencio Campo) força innovadora, mantenint l’essència clàssica espanyola, tot barrejant-la amb  moviments més propis de la comèdia musical, fent intervenir molt activament als membres del cor.

La nova producció provinent del Teatro de la Zarzuela de Madrid, és de Luis Olmos i s’apunta a la tendència sovintejada per Emilio Sagi, d’apropar la zarzuela a la comèdia musical, tot esporgant el text al màxim i fent el possible per alliberar-la, sense aconseguir-ho del tot, dels aspectes més rancis del teatre madrileny.

L’espai escènic (Jon Berrondo) és molt minimalista i juga amb un decorat esquemàtic que gira, però que acaba per avorrir, sobretot en el tercer acte, amb el famós cor dels romàntics, despullat de qualsevol misteri i embolcall nocturn. És el moment més lleig d’una concepció global que defuig el “casticismo” més tronat, cercant positivament de trobar noves maneres de fer una obra tan feta i coneguda.

El vestuari (María Luisa Engel), és tan original, com xocant. emprant uns models i colors que sobre el paper deuen ser atractius, però col·locats sobre els cantants (sobretot elles) i els coristes, fan una mica de mal a la vista.

No parlaré de la perruca de Doña Francisquita, ni de les sabates roses amb les mitges negres, tot una mica Agata Ruiz de la Prada. Ho juro! no en vull parlar

mariola Cantarero (Doña Francisquita) Josep Bros (Fernando). Producció del Teatro de la Zarzuela de Madrid

El conjunt escènic m’ha semblat vàlid, lluny, molt lluny d’aquells que encara busquen l’estètica Tamayo (el Zeffirelli de la zarzuela), tot i que un certs retocs no li anirien malament.

En definitiva amics, espero que no triguem 22 anys més a veure i fruir d’una zarzuela, espero que la propera sigui de Barbieri, Chapí, Bretón, Marqués o del mateix Vives (per allò de la quota catalana), però no la Francisquita i sobretot espero que el Liceu no pensi que el nivell ha de ser més baix. El preu de les entrades, però sobretot el prestigi de la institució, es mereixia una direcció musical de primera (el mestre Roa, per exemple) i unes Beltranas per enlairar tot allò que es pot enlairar.

Aquesta setmana vinent, entre Bauyreuth i Bayreuth, faré la meva valoració final de la temporada.

104 comments

  1. bocachete

    Llàstima! Em feia molta il·lusió i trobo que l’orquestra, a aquesta obra, és essencial: el Fandango, ben dirigit i amb orquestra plena, és una peça de treure’s el barret. A la de fa 22 anys em va faltar una Aurora bona: al costat de Kraus i Lloris hi havia una mezzo amb poca veu i, sobretot, poc caràcter: pel que dius, tornem a ser-hi. I una Francisquita (paradigma de la bleda) sense el contrapunt d’una Beltrana amb caràcter (no dic que sigui una Carmen, si fa no fa), perd molt. A veure si millora la concertació aquests dies.
    I, ja posats: felicitats (avui, Sant Joaquim i Santa Anna) i per molts anys! I gràcies per aquest fabulós bloc.

    M'agrada

  2. Estoy casi completamente de acuerdo contigo: Bros entró muy inseguro en todos los sobreagudos, pero en el resto estuvo fenomenal, yo creo que nos dio un “Por el fuego” de antología, no indigno del grabado por Aragall, a excepción de ese fallo.Estruvo muy musical y muy centrado.

    A la dicción de Cantarero le falta mucho por mejorar, a ratos parecía que cantaba en chino, aunque la voz es muy bonita; el vibrato que mencionas a veces molestaba. Kraus, en una entrevista con Reverte, decía que no sabía por qué las sopranos tienden a “decir” sin que se les entienda, preocupadas solamente por la belleza del sonido y la Cantarero de ayer hubiera sido un ejemplo perfecto (aparte de que lo dicho por Kraus se aplica también a la divina Anna, a quien nunca se le entiende nada- supongo que en ruso, sí-).

    Me gustaron mucho Cardona (Julio Morales) y el sereno (Josep Lluís Moreno). El sereno para mí tuvo una de las mejores intervenciones de la tarde, con una voz bonita, clara, limpia, que salía fácilmente y con elegancia. La mezzo, como bien señalas, pobre, paupérrima y completamente olvidable, excepto en el Marabú. Y el papá de Fernando, muy bien; guiñolesco, dices, pues el papel lo es. Un viejo verde. Lo guiñolesco le va como anillo al dedo. Al fin y al cabo, se trata de una farsa. El argumento bebe de las esencias de Moratín (El sí de las niñas), tanto como de Lope, y viene de la larga tradición del rídiculo viejo enamorado de una niña, vigente como tema farsesco, en España, Italia y Francia, al menos desde el XVI.

    En cuanto al vestuario, que no te gustó, a mí me pareció muy adecuado: yo creo que se inspiraba en dos fuentes: los figurines de Federico para el teatro y Picasso.

    Disfruté. Y Colbran: no saqué la cacerola! jeje.

    Saludos cordiales.

    M'agrada

  3. colbran

    Para mí “Doña Francisquita” es Aurora La Beltrana y si no hay Aurora no hay obra. Aunque todo el mundo espera “El ruiseñor” y “Por el humo” , romanza ésta que me aburre soberanamente, yo espero “Hagan el favor señores”, “Soy madrileña”, “Las boleras”, “Escúchame!” y el “Marabú”, es decir las páginas de la contralto y si no la hay : apaga y vámonos.

    Tuve la suerte de ver en persona a Pilar Torres y a Marisol Lacalle, dos contraltos de primera, en el papel de Aurora y también a Inés Rivadeneyra (ésta muy desigual) y algunas más que en este momento no recuerdo. Hacían vibrar con su voz potente y sus graves cavernosos y aquél empaque de chula un poco, o un mucho, ordinaria que tan bien le va al personaje.

    En cuanto a grabaciones Cora Raga, la increíble Matilde Vázquez, la extraordinaria Rosario Gómez, la insuperada Dolores Pérez y la excelente Ana María Iriarte, entre bastantes más, todas con voces que van de la mezzo grave a la contralto que es lo que el rol exige. Las Beltranas de estas representaciones ni tienen voz (Marina Pardo) ni son siquiera mezzos (Milagros Martin, otrora estupenda soprano spinto).

    Entonces, si el personaje que me hace ir a ver esta zarzuela no está interpretado como se requiere, qué queda? Pues únicamente la partitura de Vives, claro está. El rol titular es bastante soso, pero María José Moreno lo cantó con muchas facultades. El rol de Fernando es puro cartón piedra, pero Josep Bros estuvo convincente. Cardona es un personaje al que hay que darle elegancia y simpatía, ninguno de los dos cantantes que asumen este rol lo lograron. Ambos estuvieron fatales en las escenas de travestismo.

    El coro magnífico, la orquesta GARRAFAL, por culpa de la impresentable dirección musical de Miguel Ortega, peor que Enrique García Asensio en su peor velada (que ya es decir), a quien tuve el honor de protestar en Madrid, después de una dirección infame de un glorioso título de Chapí: “Curro Vargas”, infrecuente zarzuela, más bien ópera con parlamentos, que el infumable director hizo lo que pudo para destrozarla.

    Es una vergüenza lo que ha hecho el Liceu con estas funciones, con una desgana al contratar cantantes y director de orquesta como para tirárselo a la cara. Yo creo que Matabosch ha pensado que presentando “Doña Francisquita” de este modo a nadie se le ocurrirá pedir otra vez (como yo he hecho durante diez años al propio Matabosch) que se programe zarzuela en el Liceu. Yo ya no se lo pienso pedir más, el aburrimiento que he padecido en estas dos funciones no quiero volverlo a sufrir nunca más en la vida, antes me iré a Madrid, a Bilbao o a Oviedo que allí sí que estiman el género y lo presentan con dignidad.

    Mariola Cantarero no me ha gustado casi nada y lo lamento porque siento una profunda admiración por ella, pero actualmente está evolucionano en su registro vocal, como nos indica Joaquim, y da la impresión de que no sabe por dónde ir. Yo le aconsejaría que, dado su potencial en el centro y en el grave, dejara los roles lírico-ligeros y se adentrara ya en los dramáticos (Joaquim también lo señala). Su futuro está en el Rossini de soprano grave y en las cuatro reinas (y no tres, como se dice) de Donizetti, de momento.

    Qué ocasión tan perdida! Nunca se lo perdonaré al Liceu, ha dado una puntilla (término taurino) a un género que la dirección artística detesta y que a mí me ha dado tantas satisfacciones desde que lo descubrí, allá por el año 1948 y gracias a “La verbena de la Paloma” con Emili Vendrell y la insigne Cora Raga, en disco, claro, y además de pizarra, pero aquél “Ya estás junto a la puerta y ahora qué vas a hacer?” cantado por la maravillosa valenciana dejó una marca indeleble en un niño de apenas 9 años.

    M'agrada

  4. Pues qué pena…

    Lamentablemente la desidia por el género no es exclusiva del Liceu y cada vez es más complicado asistir a funciones de zarzuela medianamente dignas. Como dices, es habitual quedarse con la impresión de que parece que digan “con esto ya os podéis dar con un canto en los dientes”, y padecer unos montajes indignos hasta de Hogar del Jubilado. Y el caso es que hay intérpretes magníficos (tú has mencionado a mi querida María José Montiel).

    En cualquier caso, Joaquim, por la onomástica, que no por la Francisquita, moltes felicitats, amic.

    M'agrada

  5. No he pogut anar-hi però, pel que veig, he fet molt bé. M’ha agradat llegir-te, Joaquim, un post tan detallat, cosa que ja és habitual en tu i de la que s’aprén molt. Tingue’ns al dia de Bayreuth i passa un feliç dia del teu sant.

    M'agrada

  6. Compte, moltes gràcies!.
    Lola, benvinguda a In Fernem Land. Lamento la nostra discrepància, possiblement sigui jo l’equivocat, no ho sé, però no puc dir altre cosa que allò que crec, després tota la resta podeu discrepar obertament de la meva opinió, cosa que succeeix més sovint del que molts pensen. Aquí rau la gràcia del blog.
    Tan sols voldria dir-te una cosa, el ser d’aquí, no és un plus de qualitat. Per la resta la teva concepció de gran director i la meva difereixen i a jutjar per la resposta del dissabte i el diumenge, segurament molts et donaran la raó.
    Per a mi la direcció orquestral és tota un altre cosa.
    Gràcies per portar-me la contraria.
    Olympia, no t’hauries de refiar tant de les mes meves opinions, jo crec que no has fet molt bé, has fet el que creies oportú i has escollit altres coses, però si t’ho repenses i vols constatar si vaig molt errat o no, tens quatre oportunitats aquesta setmana i una d’elles a la fresca, a la platja de la Barceloneta, si és que et fa mandra anar al Liceu.
    Atticus, me gusta tanto La Francisquita, que aún con las grandes pegas encontradas, me emocioné los dos días, claro que había motivos íntimos para que sucediera, pero ese “Canto alegre de la Juventud”, me pone y me llena de agradables recuerdos.
    Bocachete gracias per les teves paraules i una discrepància. No crec que la Francisquita sigui el paradigma d’una bleda (asolellada o no, ja són matisos), més aviat és més llesta que la fam i organitza un sarao que fa trontollar a la mateixa Beltrana, però és discreta i enamorada.
    Gabriela, la inspiración del vestuario está clarísima, pero luego se lo pones a los cantantes, que algunos no son precisamente iguales a los figurines estilizados diseñados por la responsable de los mismos, y el resultado no es exactamente el mismo. Para mi la foto , aún no apreciándose los zapatitos rosas con las medias negras, que me produjeron un sarpullido durante toda la representación, es bastante definitiva, aunque para gustos, no hay nada escrito.

    M'agrada

  7. montserrat tur rosello

    Vull feliçitarte Joaquim en el dia del teu sant i amb tú a tots els Joaquims i Annas que segeixen el teu bloc. No parlaré de la Francisquita perqué no l’he vista peró si que vull dir fer referencia a uns cuans titols que son petitas obres mestres si més no així o penso: Las Golondrinas, Maruxa, Don Gil de Alcalá, El anillo de hierro,El rey que rabió, La tempestat i tantes d’altres que fetes amb els mitjans de un teatre com en Liceu segur que tindriem més d’una sorpresa i tan mateix seria una forma de retallar despesas ja que els cantans podrien ser de casa que en tenim de molt bons.l

    M'agrada

    • Gràcies Montserrat, hi han moltíssimes obres de gran vàlua que podrien representar-se i que de ben segur agradarien, sempre i quan molts, deixessin els seus prejudicis a casa i sempre i quan es retoquessin alguns dels parlats que sonen molt antiquats i que perjudiquen molt a la part musical.

      M'agrada

  8. Tona

    Joaquim, em sembla entendre que ets un entusiasta de D.Francisquita i que has quedat terriblement decebut per la versió del Liceu. Em sap greu, però et diré que jo sóc just el contrari a tu. No coneixia per a res l’obra (bé, això és impossible, clar. A qui no li sona ‘el humo’ o ‘el ruiseñor’), i ara, l’he coneguda, al Liceu, i l’estic gaudint com una ximpleta. Del moviment d’escena no en puc dir res, perquè des d’on sóc no veig l’escenari, però sento la música i m’adono que les veus tenen els seus ets i uts, que alguns solistes fins i tot pateixen, que l’orquestra s’anima sola, que l’escenari, el vestuari, la perruca… tot és molt opinable. Però cal ser tan destructiu amb la crítica? Acostumo a sentir les crítiques de concerts que fan a la ràdio i sempre és igual. Ens fixem en el trino que es va descontrolar, en la trompa que va sonar massa, en l’ensopegada, etc. i no en l’esforç i la il·lusió que suposa qualsevol concert. Et confesso que em dol.
    Bé, doncs, ja està dit. Això sí, des d’on soc jo, sentint D.Francisquita, veig el mestre Ortega dirigir, i t’asseguro que conneix l’obra de d’alt a baix, l’estima, sap què en vol treure i comunica el seu entusiasme als músics.
    Salutacions

    M'agrada

    • Hola Tona, benvinguda.
      Jo no diria que terriblement decebut, com pots copsar en el meu comentari hi han coses que em van agradar i altres gens.
      Jo penso que no sóc destructiu, però això depèn de com es llegeixin les coses o com es vulgui interpretar el que he escrit. Per a mi el destructiu va ser el Sr. Ortega, i ja veus, hi ha opinions divergents. Sota el meu punt de vista, lo seu no és una ensopegada. Potser si que coneix l’obra i l’estima, però el problema és que aquest entusiasme desbordant no té en compte que una de les seves funcions és concertar, donar correctament les entrades, quadrar els concertants, i si és possible intentar donar-li personalitat. En fí, segurament busquem coses diferents, ell, tu i jo, però m’agrada molt que hagis deixat la teva opinió. Torna-ho a fer quan vulguis i et vingui de gust.

      M'agrada

  9. El pitjor pianista del món

    Per molts anys, Joaquim:
    Ahir vem tenir cel·lebració familiar a casa de ma mare; hi havia un munt de nens corrent pel jardí i tot va sortir bé, malgrat tenir tot un caire de “Marx Brothers”. De bojos.
    Com sóc un bon amfitrió, em vaig encarregar de fer el dinar, parar taula, desparar-la i fer dissabte, així que la meva dona, germanes i germans, cunyades i cunyats, sogra i mare fessin la seva. Fins aquí, res nou a sota el sol.
    Per amenitzar la rentada de paelles i olles, vaig posar “a tot taco” Catalunya Música i, oh sorpresa!, radiaven “Doña Francisquita”. Doncs bé, el motiu d’aquesta història és deixar aquí anotat una sensació que em va al·lucinar: ambdues iaies, que anaven xerrant i xerrant de les seves cosetes, de repent me les vaig trobar que anaven cantant tota la partitura. Com si d’un viatge astral es tractés, ambdues eren al Liceu.
    No, al Liceu no.
    Una era a la Barcelona dels anys 40 ó 50 i l’altre el mateix però al seu Madrid.
    No en sé gaire d’escriure i molt menys de crear escenaris, però el que vaig contemplar ahir a una porxada del Maresme em va deixar molt il·lusionat; dues nenes sentint la ràdio. Però no en Radigales, sino alguna Telefunken o ràdio galena de llavors.
    Bon estiu.

    M'agrada

    • Gràcies pianista.
      Fantàstica postal la que acabes de pintar-nos.
      La sento molt propera i puc identificar-la amb cares i tot.
      Gràcies per la felicitació i pels desitjos de bon estiu, que et retorno, amb moltes ganes que practiquis una mica i el curs vinent siguis el una menys dolent pianista del món.

      M'agrada

  10. bocachete

    Tens raó: bleda, bleda, no ho és, però potser algun cop que l’he vist, aquí o a Madrid, sí que l’actriu li ha donat aquest caire més de mosqueta morta que d’una altra cosa. Potser és un personatge que no m’entusiasma: va per darrera, amb segones… aconsegueix el que vol, sí, però no m’agrada com ho fa, jugant amb tothom, inclosos Don Matías i la seva mare. No sé, noi, ho trobo reprobable. Potser és això, que no em cau bé la noia… L’Aurora tampoc és que sigui un àngel, però té un plus de sinceritat que l’honra.

    M'agrada

  11. Leonora

    Otra que estuvo el sábado y escuchó la”Francisquita”, rememorando aquella otra que disfruté(22 años atrás)a Lloris, Kraus, Ruiz…Picardía, frescura es lo que noté que faltaba sobre la concepción dramática; pensaba que me horrorizaría la puesta escénica y no fue así, aunque me gustó más la anterior. En efecto, faltaron Cardona y Aurora la Beltrana, el primero por falta de idea y la segunda de voz. María José Moreno triunfó(aunque realizó esa Francisquita tan aniñada, a mí me gusta esa niña que se aprovecha del resto, la de Enedina, vaya)y su voz sonab y brillaba perfectamente; Álex Vicens me dio cierto miedo al inicio(por el timbre vocálico)aunque solventó(de oficio, pienso)su romanza y los concertantes. Un aspecto, importantísimo en zarzuela: se escuchaban perfectamente los recitados. Otra cosa es que se hayan prosificado y aligerado…A Mariola la escucharé en Sevilla(creo que Bros lo canta también allí), pues como se anuló el 23 no pude comparar.
    Saludos.

    M'agrada

  12. Tona

    No sé, noi, t’entenc, però segueixo pensant que en la teva crítica pesa més el bisturí que el llapis. Vaja, que jo no voldria sentir tant el ‘despiece’ i anàlisi de l’actuació de cadascú, com l’explicació del per què el Liceu no programa zarzueles (no s’escriu així, oi?), o de com ens ha arribat la Francisquita, o dels canvis que s’han de fer per arribar al públic jove, com s’adapten els timbres i els tempos als gustos d’ara, etc. No sé si m’explico. Jo també he notat que les Beltranes van fluixes de veu però no em servei de res enfonsar-les. De fet, fa mesos que roden l’obra, no? Per el meu gust, és avui quan ha sonat tot bastant desangelat, però no crec que sigui el mestre Ortega ni els músics ni tant sols els solistes. Els professors de l’orquestra i els membres del cor estan estan en un moment dur i això també cal dir-ho.
    En fin, sigui com sigui, concertats o desconcertats, el brio del fandango em segueix posant a cent, el solo de violí amb els trinos de la fusta del cant del ruisenyor em posa la pell de gallina i les escales descendents de l’ave maria em deixen esmaperduda.
    Ah! la meva sogra va anar dissabte i va passar el mateix el mateix que explica el pitjor pianista del mon (i el millor descriptor d’escenes)

    M'agrada

  13. miquelputxet

    Em fa fins i tot una certa”por” expressar el que ahir (27/07/2010) vaig sentir a la representació de Doña Francisquita, desprès de llegir tots els comentaris que heu deixat en aquest post, ja que son casi tots negatius.

    O jo no entenc un borrall de sarsuela… o no entenc perquè em va agradar tant i vaig gaudir com un nen petit amb una joguina nova.

    Em va agradar i molt. Poder vaig tenir sort amb el 3er repartiment (que vaig escollir per error), però vaig trobar a Sonia de Munck (Doña Francisquita), molt be …sobretot amb els aguts i especialment magnific al Barceloni Carlos Cosías (Fernando), que va arrencar del public multituds de BRAVOS e inclús peticions de BIS.

    Marina Pardo (Aurora la Beltrana) la vaig trobar mes justeta per un paper tan important , però tampoc al meu parer va estar gens malament.

    La escenografia em va agradar força per la seva senzillesa i si que no em va agradar gaire el vestuari (especialment el de Doña Francisquita que era de jutjat de guàrdia).

    Avui la tornaré a veure per el canal 33 per comparar.

    M'agrada

    • Doncs me’n alegro Miquel, és clar que amb els dos protagonistes completament nous, la cosa canvia. Tot i així, o la Sra. Pardo el dissabte tenia molt mal dia i ahir es va refer, o va aprofitar el diumenge per anar a demanar un miracle que finalment li va ser concedit. D’altre manera no m’ho explico.

      M'agrada

  14. Tiresias

    Dels cantants no goso opinar perquè encara no tinc prou criteri, però del vestuari he de dir que el femení deixa molt que desitjar.

    Fa dues temporades que vaig al Liceu i l’única obra on he disfrutat realment amb el vestuari ha estat a la Dama de Piques i al Rapte. Sincerament, no ho acabo d’entendre, diuen que contracten escenografies “modernes” per cridar l’atenció dels joves, i tant als meus amics com a mi, 16-20 anys, no ens crida gens l’atenció, més aviat al contrari.

    Tot i això, musicalment, que és el que més importa, he tobat que Doña Franciquita és una ópera molt viva i alegre. M’ha agradat bastant per ser el primer contacte amb la zarzuela.

    M'agrada

  15. colbran

    Tiresias, si eres tan joven y te ha gustado “Doña Francisquita”, te aconsejo que escuches los siguientes títulos. Te nombro el autor y luego te facilito títulos. La firma Brilliant está vendiéndolos todos a 4, 95 euros y suenan de maravilla.

    De Barbieri:

    “Pan y toros” (muy actual, no?)
    “El barberillo de Lavapiés” (una auténtica joya)
    “Los diamantes de la corona”
    “Jugar con fuego” (casi una ópera)

    De Chapí:

    “La bruja” (ópera cómica, es decir con texto hablado)
    “La tempestad”
    “El rey que rabió”
    “El puñao de rosas”
    “La patria chica”
    “Las bravías”
    “La revoltosa”

    De Chueca:

    “La Gran Vía”
    “El chaleco blanco”
    “El bateo”
    “El año pasado por gua”
    “Agua, azucarillos y aguardiente”

    De Luna:

    “El niño judío”
    “El asombro de Damasco”
    “La pícara molinera”
    “Molinos de viento”

    De Guerrero:

    “La montería”
    “Los gavilanes”
    “La rosa del azafrán”
    “La fama del tartanero”
    “El canastillo de fresas

    De Alonso:

    “La calesera”
    “Me llaman la presumida”
    “La picarona”
    “La lina tapada”

    De Soutullo y Vert:

    “El último romántico”
    “La del soto del parral”
    “La leyenda del beso”

    De Sorozábal:

    “La del manojo de rosas”
    “Don Manolito”
    “Los burladores”
    “Black el payaso”
    “Katiuska”
    “La eterna canción”

    De Moreno-Torroba:

    “Luisa Fernanda”
    “La marchenera”
    “María Manuela”
    “La chulapona”

    De Penella:

    “Don Gi de Alcalá” (ópera)
    “El gato montés” (ópera)
    “Las musas latinas” (comedia musical o revista)

    De Vives:

    “Bohemios”
    “La villana”
    “El husar de la guardia” (con Giménez)

    De Giménez:

    “El baile de Luis Alonso”
    “La boda de Luis Alonso”
    “La Tempranica”

    Si vas conociendo estos títulos seguro que te enganchas con la zarzuela y luego buscarás:
    “El anillo de hierro” (de Marqués), “El caserío” (de Guridi), “La corte de faraón” (de Lleó, aunque se dice que en colaboración con Falla), “El maestro Campanone” (de Mazza y Lleò), “Los sobrinos del Capitán Grant” (de Fernández Caballero), “La viejecita” (de Fernández Caballero), “Gigantes y cabeudos” (también de Fernández Caballero), “Maruxa” (ópera de Vives), “Las golondrinas” (ópera de Usandizaga), “La verbena de la Paloma” (de Bretón), “La Dolores” (ópera de Bretón), “La cancióndel olvido” (de Serrano), “Cançó d´amor i de guerra”(de Martínez Valls), “La legio d´honor”(de Martínez Valls), “La dogaresa” (de Millán), “El pájaro azul” (de Millán)…
    ……………………………………………………………………………………….
    Hay 10.000 títulos de zarzuela registrados en la Sociedad General de Autores y de ellos unos 125/150 grabados, yo te he nombrado unos cuantos garantizados de calidad y que puedes encontrar, con la excepción de “Las musas latinas” que, probablemente, se reeditará pronto. En los próximos meses, si no está ya a la venta, aparecerá “Cádiz”, la obra más ambiciosa de Chueca y editada por DGG.

    Deseo que disfrutes mucho de la música Y de la ópera y la zarzuela en particular, no sabes cuántas maravillas te están esperando. Salud y mucha suerte.

    M'agrada

  16. Leonora

    De acuerdo en todo con Colbran; es más, esa”Cádiz”es bellísima, se estrenó en el Cervantes de Málaga con Bros, Rey, Frontal y el resultado es una maravilla. Saludos.

    M'agrada

  17. Tiresias

    ¡Muchísimas gracias Colbran y Leonora! Con esta lista seguro que tengo para una buena temporada. Cada vez tengo más claro que la música es un pilar fundamental en mi vida, me gusta el arte en general pero la ópera consigue juntar tanto sentimiento que llega a crear auténticas catarsis, algo que nunca había experimentado. Gracias y un abrazo!

    M'agrada

    • Tiresias, m’hauràs de perdonar. Em penso que no t’he donat la benvinguda.
      he tingut un allau de nous comentaristes en els darrers dies i ara me’n adono que em manca saludar-ne a uns quants-
      Gràcies per comentar

      M'agrada

  18. colbran

    Pensaba que la retransmisión mejoraría mi opinión respecto a la función y la ha empeorado, por unos encuadres tan pésimos como hacía años que no veía en un semidirecto. En qué estaban pensando los cámaras? Están dando el coro de románticos en este momento y todos los enfoques son delirantemente malos. Es que quizás los despedidos han sido los cámaras titulares y los aparatos han sido movidos por los acomodadores?

    El coro sigue siendo lo mejor de la función y Milagros Martín mejora algo vista de cerca y con la voz amplificada por los micros. El decorado es poco fotogénico y se ve feo.

    Por otra parte Bros ha tenido un “accidente” (ahora los gallos los llamamos así) y Mariola Cantarero casi se “accidenta”. Enfín qué poca cosa todo ello.

    Que encuadres Dios mío! Yo que no tengo ni idea de cámaras lo hubiera hecho mejor. Qué desastre! Pero el público amante de la zarzuela es tan agradecido que se conforma con lo que le den, aunque sea tan poco.

    El público se merece mucho más.

    M'agrada

  19. colbran

    Tiresias, se me ha colado un error, no es “La lina tapada”, sino “La linda tapada”. Y me he olvidado de un título muy recomendable “El huesped del sevillano”, de Guerrero, basado en la narración corta de Cervantes “La ilustre fregona”. En dicha zarzuela el propio Cervantes es un personaje de la misma y tiene una locución casi al final de la zarzuela que es realmente hermosa y cervantina.

    M'agrada

  20. pere

    Fèia un any, que tenia l’entrada, i és el 2n. cop que vaig al Liceu, és a dir, “neofito total” al Gran Teatre, però no amb la sarsuela. Tinc 64 anys i punc cantar TOTA la Francisquita, que vaig memoriatzar d’un “cancionero” comprat en una representació a la meva ciutat, quen per vèndre’l pregonàven “argument i cant de l’obra¡¡¡”. Sort d’això, i el sobre titulat, diumenge 25 vaig “poder entendre TOT el que cantàven, ja que hi havia moments impossibles de seguir, tan de la CANTARERO com d’en BROSS, i no diguem de la MILAGROS MARTIN, senyora per la que tinc una debilitat des d’aquella memorable LA DEL MANOJO DE ROSAS d’en Sagi.
    A part d’això,quan parlen, tots ho fan molt malament. Es una interpretació caduca, i a la que sortosament aquí -als nostres teatres- ja no estem acostumats. L’ùnica que s’en sortia, i que donava el tipus va ser la MARTIN, però com he dit, ella tenia en contra el cant.
    El cor be CANTAN, però movent-se és una altra història. poden ser molt bons fent de soldats i gitanes a IL TROVATORE, però fer de “chisperos” els surt molt postís. Segurament és un registre al que no estan habituats.
    No m’agrada el vestuari ni el decorat, potser per l’edat, a la memòria i tinc els montatges de TAMAYO al Grec i JOSE LUIS ALONSO aquí mateix i donàven mil voltes a aquest.
    Tot i això, benvinguda sia la sarsuela, presentada així. M’he queixat per activa i per pasiva però vaig pagar 138 euros per l’entrada, quan la millor a La Zarzuela, és de 40. I això que el Liceu “hi posa” l’orquestra i el cor. Increible. Tinc amics madrilenys que ha vist el montatge PELS 3 REPARTIMENTS. Qui ho podrà fer a BCN?.
    Parlant de sarsuela, avui ja heu vist la decisió presa amb els toros. Res a dir dels que estan en contra per raons de patiment als animals, però al darrera i veig força “anti-espanyolisme”. No pasarà el mateix amb la sarsuela?. Quin Ajuntament s’atraveix a contractar-la?. Ha desaparegut de les programacions dels teatres, i fins i tot els Amics de l’òpera de Sabadell, veuen que quan n’ofereixen, sols són contractats per un o dos municipis. Alerta companys¡

    M'agrada

    • Benvingut Pere.
      La zarzuela ja fa molt temps que està perseguida per la “culturalitat” catalana. No vull entrar en polèmiques molt actuals i per tant em nego a fer paral·lelismes.
      Potser ara no és el moment. No tinc ganes de parlar de toros, m’enteneu, oi?
      Gràcies per comentar i espero que hi tornis quan et vingui de gust.

      M'agrada

  21. El pitjor pianista del món

    Pere, ja ho he reflexat alguna vegada aquí; els cantants que acostumen a venir aquí (parlo del Liceu) no dubto que tinguin una qualitat vocal impressionant, però a nivell actoral són molt i molt fluixos. Amb en Joaquim ja ens hem “postejat” en sentit contrari alguna vegada en aquest sentit. Ell prefereix el cant, res a dir. Uns exemples per a reafirmar la meva opinió:
    Vaig sovint a Sabadell i a Sant Cugat a veure els nois de la Mirna Lacambra (Premi Príncipe de Asturias d’una vegada ja!) i, malgrat les diferències, actoralment una passada.
    Amb les meves filles he anat tres vegades a veure “La petita flauta màgica” i el mateix.
    Tot el teatre musical espanyol i català el mateix; sí, em vinc a referir als “Hoy no me puedo levantar”, “Grease”, “Peter Pan”, etc. Són actors que saben cantar i molt bé, per cert. TE’LS CREUS.
    L’any passat vaig assistir a una de les coses musicals més emocionants que he anat mai (comparat amb el primer concert de “The Police” a Espanya quan ni Déu els coneixia a l’antic pavelló del Joventut de Badalona amb 13 anys, mon pare de carabina inclós); veure la meva filla gran amb un regiment de 1.000 nens més interpretant la “Cantània d’Arió i el Dofí” amb el mestre i vuit músics més amb… TRES actors!
    El mateix, teatre pur.
    I, a més a més, canten. I canten bé.
    Ahir, veient (la primera part, quina són!) de la retransmisió, la meva dona no feia més que dir-me que pèsims actors, que quines veus més engolades, que quins recitatius més fluixos, i que trobava a faltar de quan erem nens… a la María Kosty!
    Estic d’acord amb el Colbran en quan la retransmisió televisiva; en canvi, sense ser rés de l’altre dijous, l’escenari no em va desagradar. Això sí: les dones anaven de mexicanes i els senyors eren els paiassos del Micolor.
    La ventatge és que no hi havia ratolins de colors.
    Ni el Bieito.

    M'agrada

  22. Leonora

    Tiresias, de nada, un placer; te recomiendo vivamente nuestro maravilloso género, la zarzuela. De todo hay, desde luego, pero es que(lo siento, perdonen)es que es una maravilla. Aquí en Málaga vamos a estrenar “La Marsellesa”, otra zarzuela de Miguel Ramos Carrión; esperemos que vaya bien. Los coralistas me dicen que es muy bonita…¡Ánimo y a por Doña Francisquita!Que a mí, personalmente, me maravilla. Un saludo.

    M'agrada

  23. anna

    Jo la vaig escoltar per ràdio el diumenge i ahir la vaig veure pel canal 33. No em va agradar la retransmisió televisiva però si el conjunt de la funció. Em fa patir el Josep Bros perque jo li havia vist molt bones representacions al Liceu i ara té problemes, Ahir el vaig trobar millor que diumenge. M’agradaria que els superés, no sé com, i tornés a ser al tenor lleuger que tan m’agradava. Pel que fa a la qualitat actoral, a vegades es difícil trobar un cantant que, a més a més de cantar bé, sàpiga actuar. Són dues coses molt diferents. Els joves que ara actuen en els musicals moderns no m’agraden gaire. Fa uns mesos vaig anar a veure Hoy no me puedo levantar, i no en va agradar gens.
    No crec que en la sarsuela hi hagi anti-espanyolisme. Jo sóc catalana i m’agrada força, com a molta gent del meu entorn, encara que preferiria que no parlessin. Si la fant en versió concert (la majoria d’arguments no s’aguanten ni en pinces) en gaudeixo molt més..

    M'agrada

  24. colbran

    Miguel Ramos Carrión es el letrista, la música que es lo que más le interesa a Tiresias es del grandísimo compositor murciano Manuel Fernández Caballero, del que ya le he recomendado tres títulos, aunque a mí me gustan mucho “El señor Joaquín” (no grabada), “Chateaux Margaux” y “El dúo de La Africana” (ésta dos últimas sí están grabadas).

    “La Marsellesa” es una zarzuela grande con 15 números musicales, estrenada en 1876, y de la cual no existe grabación. Ojalá esa reposición en Málaga origine un registro en CD o DVD para que la podamos disfrutar todos.

    M'agrada

  25. pere

    Gràcies per l’invitació Joaquim. Disortadament els meus conèixaments d’òpera són molt limitats comparats amb la gent seguidora d’aquest magnific blog. De sarsuela, ja em veig amb cor d’opinar.
    Segurament sabeu, que des del maig a Girona, tenim una Associació d’Amics de l’òpera, de la que em vaig fer soci tan punt va crear-se. De moment han fet viatges a Peralada – Don Pascuale i Tosca-, i tenen ganes de fer moltes coses més.
    Pel que fa a mi, he comprat entrades per PAGLACI i CAVALLERIA RUSTICANA. Serà la meva primera òpera al Liceu.
    Us seguiré

    M'agrada

  26. Leonora

    Saludos, Colbran,tienes razón y es cierto; a ver si nos sale bien y sale adelante…Todo sea por la recuperación de este género tan bello que, al menos, por aquí se ve como inferior a la ópera y me explico. En Málaga se agotan siempre las entradas para la ópera y se suele llenar para la zarzuela, siempre sobran algunas entradas. Así es, por desgracia. A ver si este impulso lleva a buen puerto al género de la zarzuela. Es un repertorio en que hay que cantar y recitar bien. Saludos.

    M'agrada

  27. Doncs a mi em sembla que la retransmissió a través del Canal 33 no va ser altra cosa que el fidel espill del que en tot moment estava passant dalt de l’escenari en directe: un garbuix d’escenes, una rere l’altra, sense que en cap moment tingués la sensació que hi havia un argument, un fil narratiu -ni musical ni dialogat- que aconduís a un clímax. En definitiva: insuls i, per tant, avorrit. Llàstima de música!

    M'agrada

  28. Lorenzo

    Estoy totalmente de acuerdo con la crítica. ¡Qué pena esa Beltrana que parecía una pescadera de Nagasaki en lugar de una madrileña de rompe y rasga!

    ¡Qué vergüenza de decorados!

    Añado simplemente un recuerdo emocionado y nostálgico a un gran Cardona, como es Santiago Sánchez Jericó y a un gran Matías como es Alfonso Echevarría. Dos de los nuestros, con una enorme formación en Alemania, de los que algunos nos acordamos hoy, pero que están vivitos y coleando en Zaragoza y Pamplona respectivamente.

    Loor a los grandes “modestos” de Liceo, que no ocupan las portadas pero que, como ellos han hecho, forman la base de nuestra lírica.

    M'agrada

    • Bienvenido Lorenzo.
      Gracias por comentar y acordarte de todos aquellos cantantes imprescindibles, demasiado olvidados en la mayoría de los casos. Precisamente de los dos que menciones, hace años tuve el placer de conocerlos personalmente y ambos dos, a la par que grandes profesionales, eran unas bellísimas personas.

      M'agrada

  29. Olave

    A pesar de las insuficiencias vocales de algún protagonista, sobre todo, de la mezzo Marina Pardo como Aurora, ha sido todo un placer disfrutar de nuevo, después de esos 22 años de ausencia en la cartelera del Liceu, de este precioso título. La difusión en Canal 33 me ha venido a confirmar lo mucho que me gusta la música escrita por Vives y la alegría y optimismo que me transmiten sus pentagramas.
    A ver si tenemos la suerte de poder ver antes de que vuelvan a pasar otros 22 años algunos de los títulos que has citado tan bien, Colbran.

    M'agrada

  30. maruxa

    Pues señores, yo no pude ir a la Francisquita, pero he buscado en internet a esa pobre mezzosoprano a la que ponen a la altura del betún y he encontrado algunos vídeos en los que ofrece una voz bellísima y una buena línea de canto…

    M'agrada

    • Hola Maruxa, bienvenida.
      Conclusión, a Marina Pardo le va mejor Martín y Soler que la Beltrana de la Francisquita de Vives.
      Te aseguro que en el cuarto piso no se oía nada de lo que aquí se oye y por otro lado el estilo és absolutamente diferente, o sea que la Sra. Pardo ya sabe que es lo que debe y no debe hacer, en realidad estoy seguro que ella es la primera en saberlo.

      M'agrada

  31. colbran

    Maruxa, el problema de Marina Prado no es que cante mal es que no se la oye y sus graves tienen poca consistencia para el rol de Beltrana (contralto) y cuando los ejecuta la voz desaparece.

    Su escaso volumen es ideal para una orquesta barroca (36 profesores?) y para una sala pequeña o un estudio de grabación, donde el micrófono está próximo y se amplifica la voz a placer.

    En este aria de Martín y Soler está correcta y su coloratura, aunque mejorable, es aceptable. Sus dos incursiones en el grave, no obstante, no acaban de agradarme, sobretodo la primera, pero eso es hilar muy fino. Para discos su voz es aparente y se muestra disciplinada. Si ampliara la proyección de su instrumento vocal no tendría problemas para actuar en teatros de la amplitud del Liceu, siempre en calidad de soprano 2 o de mezzosoprano aguda, nunca de contralto.

    M'agrada

  32. maruxa

    Maria José Montiel, a quien sugieren aquí como mejor Beltrana tampoco es contralto, ni siquiera mezzosoprano. Yo he oído su Carmen y también se pierde su voz en el grave. De todas formas ninguna de las Beltranas que he oído en directo convencen porque es un papel con una orquestación densísima y una tesitura muy desigual. En cualquier caso está claro que a la señora Pardo le va mejor Martín y Soler, pero también he escuchado en Youtube su Vida Breve y no me parece desdeñable.

    M'agrada

  33. Seguramente tienes razón Maruxa, aunque a María José Montiel seguramente lo que mejor le cuadra es mezzosoprano, seguramente aguda, pero creo que con más volumen que la Pardo.

    No sé si la Vida Breve es ideal para ella, ya que es un rol para soprano dramática y me pareció intuir en el Liceu, que la zona aguda de la señora Pardo, era muy tensa. En cualquier caso podría ser que estas Francisquitas liceistas no hubieran estado preparadas como hubiera sido menester e insisto que ni ella, ni la Martin daban la talla de Beltrana, un rol para levantar al público de las butacas y eso es lo que menos provocaron las intervenciones de ambas artistas.

    M'agrada

  34. Juli Carbó i Montardit

    Yo no soy un entendido técnico en los pentagramas de las voces de los cantantes aunque creo distinguir i comparar la calidad de las voces líricas.
    Sepan que en mi discoteca particular tengo recopiladas más de 300 obras de zarzuelas entre discos de LP. cassetes, vídeos y DVD. lo digo como referencia de mi fanatismo por este género que desgraciadament está tan vapuleado por una mayoría de persones que se creen más inteligentes que los que somos amantes del “bel canto”.
    La Doña Francisquita en cuestión, la tengo grabada por distintos cantantes, incluso en directo desde el teatro Campoamor de Oviedo con Alfredo Kraus y en el Liceu también con Alfredo Kraus i Enedina Lloris
    ( la mejor Francisquita que he visto y oído).
    De la Francisquita del Liceu de este año estoy de acuerdo con el cronista o crítico en algunas partes pero no en todas por muy cronista que sea.
    Mi opinión es la siguiente: ( si me equivoco ,o siento cada uno es libre de pinar a su cirterio)
    Las decoraciones ambientales parecen salidas de unos cuadros de pinyores abstractos que no tienen ninguna relación física con la obra.
    El vestuario de los artistas parece adecuado para un baile de máscaras (por más que me figuro que han pretendido ensamblentarlo con la vestimenta del siglo pasado), pero aún copn eso loencuentro exajerado.
    La parte orquestal, vista por la televisión no se puede apreciar con detalle los posibles fallos que tuvieron.
    Josep Bros (Fernando) un tenor muy aceptable aunque un poco justo en los agudos.
    Mariola Cantarero (Francisquita) no se de donde ha salido esta soprano pues parece extrangera por su forma de expresarse, su voz es buena pero poco melodiosa.
    Emilio Sánchez (Cardona). No me pareció mal pero muy parco en tablas o sea que le falta mucha más expresión aunque su voz era buena.
    Milagros Martín ( La Beltrana). Esta mujer la he visto en muchas zarzuelas y me gusta mucho pero reconozco que en algunas ocasiones le falta un poco de fuerza sobre todo en los agudos altos, pero como actriz es fantñastica- pocas sopranos y tiples tiene la gracia de compaginar la expresión del rostro con la entonación de la voz. En resumen que actualmente la defino como mejor actriz que cantante (que no es mala).
    Amelia Font (Doña Francisca) A esta actriz la he visto y la tengo grabada en muchas zarzuelas como actriz cómica. Me gusta mucho y en el papel de Doña Francisca la encontré bastante acertada.
    Enrique Baquerizo (Don Matías) que pena de representación. En ninguna de las Doña Francisquita

    M'agrada

    • Hola Juli, benvingut a In Fernem land.
      Estic content i agraït que hagis deixat la teva opinió i espero tornar a comptar amb els teus comentaris quan et sembli oportú, tot i que malauradament la zarzuela no apareix pel blog, ja que com bé saps, les propostes de qualitat i les produccions del Teatro de la Zarzuela no sovintegen ni Barcelona, ni Catalunya, tot i comptar amb un públic potencial, molt important.

      M'agrada

  35. Juli Carbó i Montardit

    (continuando la respuesta anterior)
    En inguna de las presentaciones teatrales, ni en los vídeos, ni en los DVD he visto a este personaje vestido de payaso pues aunque su papel es antagónico me pareció exagerado el modo de disfrazarlo ( supongo que esta fue la idea de los organizadores) además cambiando algunas veves las palabras originales. No se si la improvisó o las tenía preparadas. En resumen lo considere un petrimetre.
    Supongo que la parte del púbico que no había visto anteriormente esta obra, la encontró simpàtica, incluso le gustó. pero imagino que le gustó como espectáculo.
    Para los que no saben como son mas o menos los decorados en las representaciones normales estoy seguro que no sabían ni el lugar donde acontecía la parodia ni que significaba el decorado en cuestión.
    Para mí que soy un fanático de esta obra considero que esta representación se puede aceptar solamente como una variante de las representaciones normales
    pero no aconsejo que la vuelvan a repetir así porque lo que conseguirán será perder la inspiración fantástica del autor que la compuso y de los que nos consideramos “zarzueleros” mayores de edad.
    Ruego que si a alguien le ha molestado mi iponión le pido disculpas, pues como he dicho anteriormente todos tenemos nuestras preferencias y ipiniones.
    Pos data: Me gustari que esta protesta llegara a los oídos de los responsables de las produciones del Leceu, pues en vez de representar espectáculos de flamenco ( conste que no tengo nada en contra) o de cantautores y otros varios podrían tener un poco mas de consideración con las obras de zarzuelas importantes porque al fin y al cabo son hermanas líricas de las óperas, incluso creo que tendrían mas aceptación que algunas óperas porque aparte de las arias más conocidas la mayoría del público que asiste a su representación no entiende las palabras por ser de origen extrangero y además que tienen muchas partes que se las considera “una paja” por lo aburridas que son.
    Encambio las zarzuelas tienen unas partituras musicales mucho mas pegadizas y los diálogos se pueden entender perfecatmente.
    Me gustaría que me explicaran el motivo del encono que tienen a nuestra querida zarzuela inmortal.
    Juli Carbó i Montardit

    M'agrada

  36. Juli Carbó i Montardit

    Benvolgut Joaquim, dispensa que t’hagi contradit una mica en les teves crítiques però jo sóc una persona gran i estic acostumat a veure les coses d’una manera més seriosa.
    Gràcies per contestar-me en català. Yo he fet l’escrit en csatellà perquè si ho pubicaveu ho poguessin entendre les persones que no saben l’idioma català.
    Gràcies per la teva atenció
    Juli Carbó

    M'agrada

    • Cap problema Juli, totes les opinions són benvingudes.
      El català és el idioma “oficial” del blog, però hi ha llibertat absoluta per escriure, comentar, respondre o debatre, amb el idioma que tothom cregui més convenient.
      Sempre hi ha la possibilitat de utilitzar els traductors, que tot i ser bastant nyaps, donen una idea bastant aproximada del que diem.
      Gràcies a tu per participar.

      M'agrada

  37. Juli, disculpa que aprofiti l’ocasió: Cap a 1960 vaig veure una Doña Francisquita al Teatre Grec de Montjuic. ¿Tens idea de qui podia cantar?

    En tot cas, gracies

    (Colbran, si et passes per aquí, la pregunta també podria anar per tu)

    M'agrada

  38. Leonora

    En el Maestranza sevillano repondrán esta “Francisquita” en febrero; el único cambio será la cuerda de tenor con el doble reparto Ismael Jordi/Carlos Cossías. Repiten los mismos(Mariola Cantarero y Montiel, Milagros Martín, etc). Ya veremos qué tal y ojalá haya más zarzuela, es bellísima, tan diversa y hermosa…
    ¡Un saludo a tod@s!

    M'agrada

  39. montserrat tur rosello

    José Luis , disculpa la intromissió doncs crec recordar haber vist aquesta Francisquita del Grec i diria que el tenor va ser Carlos Mungia , de la resta del repartiment no m’hen recordo, !!!!!!!!han passat tans anys!!!!!!!!!!!.

    M'agrada

    • colbran

      Yo no ví esta función y bien mal que me sabe. Según me han dicho el tenor fue Carlos Munguía, pero el resto del reparto lo ignoro. Francisquita podría ser o Ana Maria Olaria o Lina Huarte (yo diría que fue esta soprano) o Conchita Domínguez y en cuanto a La Beltrana (mi rol preferido de esta zarzuela) pudieron interpretarla o Inés Rivadeneyra o Marisol Lacalle (también apostaría por esta excelente contralto) o Dolores Pérez (Lily Berchman).

      Quizás facilitando estas posibilidades os vengan a la memoria las verdaderas protagonistas.

      M'agrada

  40. Montserrat, no et puc disculpar, perque tampoc es cap intromissió: Moltíssimes gracies! Ara ja entenc perque em va agradar tant..

    Colbran, muchas gracias. Tenia alrededor de diez años y no puedo recordar ni valorar nada, salvo que salí fascinado. Pero me suenan los nombres de Ana Maria Olaria y de Inés Rivadeneyra, pero no me hagas mucho caso.

    M'agrada

  41. Juli Carbó i Montardit

    Benvolgut José Luís, he buscat per tots el medis informatius i de difusió la representació de Doña Francisquita de l’any 1960 al teatre Grec de Montjuic,

    Solament he trobat una que segons diu la informació va ser una “Francisquita” excepcional però no diu el lloc on va ser representada, però sí dels seus intèrprets :
    Francisquta …………. Ana Maria Olaria
    Fernando …………….. Alfredo Kraus
    Aurora la Beltrana … Dolores Pérez
    Cardona ……………….. Santiago Ramalle
    Don Matías ……………. Ramón Alonso
    Lorenzo Pérez ……….. Tino Moro

    Ho sento, però no he pogut o no he sabut trobar res més.

    D’altra banda m’extranya que sigui Carlos Munguia el tenor el qual es refereix Colbran perquè tot i ser un bon tenor no me l’imagino cantant a l’aire lliure en un espai tan obert.

    Ja posat a fer vull demanar-vos un favor a tots els que heu escrit en aquest espai: si us assabenteu d’alguna nova edició en DVD d’alguna sarsuela us agrairé que m’ho comuniqueu. Jo, tinc totes les que s’han editat fins ara, inclús las del Festival de la Zarzuela en Canarias.

    Gràcies per la vostra atenció i resto a la vostra disposició.
    Juli Carbó

    M'agrada

    • colbran

      El reparto de esa “Doña Francisquita” es el de un disco Montilla (sello propiedad de Luis Sagi Vela) y corresponde al mismo del debut de Alfredo Kraus en la reapertura del Teatro de la Zarzuela de Madrid en 1956, con la excepción de Dolores Pérez que en el teatro era Inés Rivadeneyra. El Cofrade de la Bulla era un desconocido Pedro Lavirgen, que pertenecía al coro, pero cuya voz es fácilmente reconocible.

      El reparto alternativo del anterior estaba constituído por Carlos Munguía, Lina Huarte y Ana María Iriarte y también se grabó, esta vez para la marca Alhambra, bajo la dirección del gran Ataulfo Argenta, únicamente que en lugar de Lina Huarte para el disco se escogió a María de los Angeles Morales, después de sus extraordinarios éxitos en París, con “La traviata” en el Palais Garnier (al lado de Leopold Simoneau) y en la Opera Comique con “Il barbiere di Siviglia” (en francés).

      Pendientes de publicación hay varias zarzuelas pero las grabadas en DVD tienen difícil aparición porque la firma que las producía ha cerrado. Entre ellas había la esperadísima versión completa de “Los sobrinos del Capitán Grant” , procedente del Teato Arriaga de Bilbao. Hasta que una empresa no se haga cargo de ellas y las publique están en el aire…

      En CD lleva tres años pendiente de publicación “Cádiz”, probablemente la obra de partitura más extensa (15 números musicales) y más ambiciosa de Chueca, grabada en El Escorial en septiembre de 2007, con Josep Bros e Isabel Rey. Los derechos los tiene DGG, pero sigue sin aparecer. Por lo visto pretenden editar varios títulos de golpe, incluída la preciosa ópera “Don Gil de Alcalá” de Penella y la primera versión como zarzuela y no ópera de “Marina”.

      Hay que esperar e ir preguntando antes de que cierren las pocas tiendas de discos que quedan.

      Lo más vergonzoso de cuanto sucede en el campo de los registros zarzueleros es que las producciones del Teatro de la Zarzuela de Madrid no se editan en DVD porque no se ponen de acuerdo con la Sociedad General de Autores (!). Es decir que dos estamentos oficiales están enfrentados…(?) Esto únicamente puede suceder en la Piel de Toro…! Es una verdadera vergüenza, ya que sólo pueden disfrutar de esas estupendas versiones los residentes en Madrid y en Oviedo y alguna otra ciudad esporádica, a donde se desplazen. Si se publicaran en DVD, podría disfrutarlas todo aquél a quien le apeteciera hacerlo.

      Recomiendo las regrabaciones de Brilliant, con un sonido muy mejorado y con alguna pifia: “Châteaux Margaux”, en lugar de comenzar con su obertura , comienza con la introducción y romanza del tenor de “La alegría del batallón” (?).

      Carlos Munguía,con una voz de escaso volumen (yo le ví en la ópera de Barrios “La Lola se va a los puertos” en el Liceu en 1955, al lado de dos voces enormes como eran las de la mezzo Toñy Rosado y el barítono Manuel Ausensi), podía perfectamente cantar en el Grec, dada su extraordinaria acústica. Por esas fechas (1958/1960, creo) ví a Alfredo Kraus, que entonces disponía de un instrumento canoro muy poco voluminoso, en una “Marina” en el Grec y todas las voces fueron perfectamente audibles.

      M'agrada

  42. montserrat tur rosello

    Cuant vaig veure aquesta Francisquita tenia uns 15 anys i recordo que la vaig disfrutar moltissim, segueixo creient que el tenor va ser C. Munguia no pas el sr. Kraus al cual no vaig tenir mai l’oportunitat de sentir-lo en directe. Un altre Francisquita que recordo amb molt de carinyo va ser més o meys per la meteixa epoca per Pedro Lavirgen i Ana María Olaria , quines veus tan magnifiques ,

    M'agrada

  43. Juli Carbó i Montardit

    Apreciado Colbran, no dudo de tu respuesta pues mi memoria me falla constantemente y no puedo recordar si era tal como opinais vosotros, lo que sí recuerdo es que precisamente en el teatro Grec vi por primera vez a Alfredo Kraus con la òpera “Marina” y lamento decir que me dormí en la representación viendo a un Alfredo Kraus que parecía más un muñeco que un actor, porque cantar sí que cantava pero moverse, no hacía ni un gesto de expresión. Claro que era cuando empezaba a darse a conocer y si mal no recuerdo era por el año 1955 o 56,no estoy seguro pero del aburrimiento si me acuerdo, encambio despúes he sido y soy uno de sus más fervientes admiradores, incluso en su larga carrera siempre lo he encontrado un poco parco como actor.
    Para mi Alfredo Kraus por su escuela de canto era el único tenor que no necesitaba la orquesta pues se podía permitir la osadía de cantar a “pelo” sin perder el tono de la partitura musical.
    A Carlos Munguía nunca lo hevisto personalmente solo lo he escuchado en discos pero aún así me parece un tenor poco voluminoso en su tono de voz y escaso en las tesituras musicales intermedias, por eso te dije que aunque el Grec tiene buena acústica
    este tenor me parecía insuficiente para cantar un un espacio abierto donde el mínimo viento que pueda aparecer puede distorsionar la voz de un cantante.
    Lástima que no hayan empresas o instituciones que apoyen a la zarzuela porque en España hay muchas buenas voces tanto masculinas como femeninas pero si no las promocionan llegará un momento que la zarzuela se perderá como arte teatral aunque sigan haciendo conciertos o recitales.
    Te voy a dar mi sincera opinión al respecto: a la zarzuela le pasa lo mismo que a la poesía, siendo un arte universal solo la aprecian unas minorías de personas.
    Encima a los que nos gusta la poesía o la zarzuela nos llaman “Carcas” “carrrozas” o “pasados de moda”
    Bueno, dispensa mi perorata pero hablando de zarzuela me pasaría todo un día completo.
    Un saludo de,
    Juli Carbó

    M'agrada

  44. bocachete

    Hola,

    A l’hemoroteca de La vanguardia podeu trobar-hi les cròniques. El 12 d’agost de 1960 en cita la de Bohemios, i diu que els dos anys anteriors s’havia fet Doña Francisquita, amb producció de José Tamayo, que deu ser la mateixa que es presenta a la Zarzuela en la reapertura i al Volksoper de Viena al juny .

    El repartiment de l’agost de 1958 (a partir del 14), indica Lina Huarte en Francisquita (i els tres últims dies Ana María Olaria), Inés Rivadeneyra de Beltrana, Carlos Munguía, Gerardo Monreal (Cardona), Selica Pérez Carpio i José Luis Cancela. No indica el director, però deu ser Ferrer, com l’any següent. Coreografies d’Emilio Burgos.

    El 8 d’agost de 1959 l’escena es qualifica de “deslumbrante” i “feérica”. Dirigeix Rafael Ferrer i canten Lina Huarte, Rivadeneyra, Munguía, Gerardo Monreal, María Luisa Moneró (suposo que deu ser la mare), Carmen Mayol, Aníbal Vela, José Luis Cancela.

    M'agrada

  45. montserrat tur rosello

    Encara que no recordava la resta d’el repartiment si que tenia força present que el tenor d’aquellas Francisquitas d’el Grec era Carlos Munguia ,per cert que es un cantant que no m’agradat mai la seva veu, pero llavors el vaig trobar fabulós . Un aclariment , la Francisquita que amb un anterior post he comentat de Pedro lavirgen i Ana Maria OLaria no en referia al Grec si no que la vaig veure al teatre i si no falla la meva memória al teatre Calderón . Bona tarde de diumenge

    M'agrada

  46. colbran

    Volviendo al tema suscitado por Juli Carbò sobre grabaciones de zarzuela, puedo anunciar que ya existe grabada y pendiente de publicación también por DGG la zarzuela de Chapí (aunque éste la calificó en su estreno como ópera cómica, es decir ópera con texto hablado, muy poco por cierto) “LA BRUJA”, protagonizada por Nancy Fabiola Herrera que tanto éxito tuvo tanto en Madrid como en Oviedo con esta obra y por la que recibió el premio a la mejor intérprete lírica española hace dos años en el Teatro Campoamor de la capital asturiana.

    Pero, ay Señor!, hoy he hablado con el representante de Universal y me ha dicho que de momento no se publica ni este título, ni “CADIZ” (grabada hace tres ños) ni “DON GIL DE ALCALA”, ni siquiera un recopilatorio de Plácido Domingo que incluía cuatro temas de zarzuela y que debía publicarse en octubre y se ha demorado sine die…Así estamos en España con su producción lírica.

    Llevado por la curiosidad he entrado en Amazon USA para ver si ellos publicaban algo de lo citado y de momento no, pero entrando en el apartado “La bruja” me he encontrado con varias sorpresas…

    De la edición remasterizada de 1991 (se grabó en 1959) de “LA BRUJA” con Teresa Berganza y Alfredo Kraus llevan vendidos hasta hace unos 15 minutos la friolera de 1.389.093 ejemplares y de la nueva remasterización de este año (2010) 907.070, es decir un total de 2.296.163 unidades de un album doble !!! Mientras yo estaba en los almacenes del Portal de L´Angel han traído ayer día 26 para la venta cinco raquíticos ejemplares de cada uno de los títulos “nuevos” de zarzuela: “La leyenda del beso” (Dolores Pérez-Luis Sagi.Vela) y “La zapaterita” (Conchita Panadés-Antonio Medio)…Es decir en nuestro mercado 5 ejemplares de un título y en Estados Unidos 2.296.163!!!

    Pero entonces he querido comparar con títulos de ópera y he escogido “RIGOLETTO” con Joan Sutherland-Luciano Pavarotti (remasterización de 1990) y la versión con Maria Callas-Giuseppe di Stefano (remasterización de 1997) y he comprobado que de la primera versión se han vedido -desde 1990- 5.643 ejemplares y de la segunda -desde 1997- 44.331 ejemplares.

    Resumiendo:

    Número de ejemplares vendidos de “LA BRUJA”, desde 1991: 1.389.093-directamente de Amazon-

    Número de ejemplares vendidos de “LA BRUJA”, en este año de la nueva remasterización de 2010 -de “sellers”-: 907.070

    Número de ejemplares vendidos de “RIGOLETTO”, desde 1990: 5.643-diectamente de Amazon-
    (versión Joan Sutherland)

    Número de ejemplares vendidos de “RIGOLETTO”,
    desde 1997: 44.331-directamente de Amazon-
    (versión Maria Callas)

    Sorprendente no que una obra lírica en castellano y grabada en España tenga tanta venta a través de EEUU y en el país de origen la despreciemos y no la pongamos suficientemente al alcance de quienes les interese…?

    Los datos que he facilitado los podéis comprobar en Amazon.com y es muy probable que todos hayan sufrido un incremento.

    M'agrada

    • Home Colbran, si de La Bruja hi haguessin al marcat tantes versions com de Rigoletto, segur que els interessats pel tema diversificarien l’oferta. A part que Berganza Kraus és un tàndem espectacular.
      Segurament les xifres d’>Amazon fan referència a la venda a tot el món, sorprenent també, però es deuen incloure les edicions venudes per edicions de quiosc, col·leccionables i edicions similars. No vull treure-li valor, ja que el té, però no sé si les xifres que donen Amazon es refereixen a vendes a particulars, en fi, tu ho sabràs millor.

      M'agrada

      • colbran

        No, no. En todo el mundo si, pero a través de Amazon sólo, nada de quioscos, etc. Lo mismo que las versiones que he citado de “Rigoletto”. La versión de Sutherland es de Amazon para todo el mundo y la de Callas de los “sellers” (no Amazon) para todo el mundo.

        Ya hay incrementos:
        “LA BRUJA” (remasterización 1991) 129 ejemplares más.

        “LA BRUJA” (remasterización 2010) 112 ejemplares más.

        “RIGOLETTO” (remasterización 1990) 246 ejemplares
        más.
        “RIGOLETTO” (remasterización 1997) 641 ejemplares
        más.

        Son ventas unicamente de Amazon y sus “revendedores” (sellers).

        M'agrada

  47. colbran

    Lamento profundamente el error cometido, pero las cifras señaladas tanto para las zarzuelas como para las óperas en anteriores comentarios no corresponden a ventas sino a orden de prelación de ventas.

    Un comentario privado de Joaquim al hacerme ver que
    Shakira podía estar por debajo de “La bruja” en ejemplares vendidos me ha alertado. Es decir Amazon no indica el número de unidades vendidas, sino el lugar que ocupan los títulos de acuerdo con las ventas.

    He entrado de nuevo en Amazon y lo he comprobado.

    Tendréis que disculparme, pero la indignación por ver títulos que no salen a la luz y están grabados me ha ofuscado.

    Yo también me equivoco y cuando es así lo reconozco.

    Aparte de las cifras, el contenido de estos comentarios es absolutamente vigente. Existe un gran interés por la música vocal española en todo el mundo, dándose el caso que, por ejemplo, en San Francisco se representan zarzuelas continuamente, ya sea en teatros pequeños o grandes.

    Ruego, de nuevo, que disculpéis mi error.

    M'agrada

    • colbran

      Decìa la entrañable Carmen Molina de Veiga, señora muy querida en mi famlia y abuela de la eminente científica catalana Anna Veiga, que “vale más ponerse una vez colorado que cien veces amarillo”, es decir que cuando uno yerra lo mejor es reconocerlo. Este es un lema que adopté desde muy niño y lo sigo practicando. Antes de pronunciarme sobre algo me cercioro muy bien, pero ayer me ofusqué.

      M'agrada

  48. nati

    En la Grecia clásica se creía que los dioses tenían virtudes y defectos al igual que las personas . Si así era, qué ha de ser de nosotros … ofuscarnos, equivocarnos es absolutamente humano.

    M'agrada

  49. Juli Carbó i Montardit

    Apreciat Joaquim, després de manifestar-te la meva opinió envers la representació de Doña Francisquita en el Liceu el passat mes de juliol, m’he passat moltes estones mirant i escoltant a través de l’ordinador les escenes i els cantants d’aquesta obra per empapar-me de tots els detalls que m’havien passat pr alt.
    Mira, el que més m’ha sobtat ha estat la estrafalaria decoració, doncs els que no l’han vist aquesta obra representada d’una manera més tradicionalcom no tenen idea d’on succeixen les escenes perque els decorats no mostren la imatge ni la referència del lloc on succeix la escena que estan representant.
    Els que tenim la ventatge d’haver-la vist d’una manera més tradicional hem hagut d’imaginar-nos el lloc a que feia referència la part cantada i parlada.
    Això mateix ha passat en la sarsuela Katiusca representada al teatre Arriaga de Bilbao, que no se sap mai on succeix les es cenes que interpreten, excpte en la imaginació dels veterans sarsueleros.
    I per acabar (dispensa la meva obsessió) la Francisquita del Liceu em sembla una astracanada de representació en quan a decoració i un vestuari burlesc.
    Referent als cantants haig de reconèixer que podrien haver estat millor, però tot i així m’agraden uns més que els altres.

    Es pot ser modernista però respectant els valors tradicionals dels autors.

    Joaquim reitero la meva dispensa però és que estic molt indignat amb els presuntuosos directors i escenificadors modernistes.

    Si m’has de renyar, fes-ho tranquilament pero sóc de la opinió que dialogant amb persones professionals s’aprenen moltes coses bones.

    Fins a sempre que vulguis,
    Juli Carbó

    M'agrada

    • Juli, com vols que et renyi per dir el que penses?, puc estar d’acord o no, però renyar-te?.
      La Francisquita que vam veure al juliol, no em va agradar, ja ho vaig dir i sobretot perquè ni la part musical i la vocal em van satisfer.
      L’escènica va ser un nyap, d’acord amb tu, però a mi el que em sap més greu és que els cantants no estiguin a l’alçada del que espero.

      M'agrada

  50. Juli Carbó i Montardit

    Gràcies Joaquim per la teva resposta, ara ja estic més tranquil.

    Quina llàstima que els directius del Liceu no vulguin valorar més aquest tipus de “Bel canto espanyol” amb els nombrosos bons cantants que tenim esperant una ocasió
    Però es clar els interessos són els que predominen.
    Una forta encaixada de mans d’aquest vell sarsuelero.

    Juli Carbó

    M'agrada

  51. Juli Carbó i Montardit

    Després de llegir tots els comentaris i les crítiques que s’esposen aquest espai he arribat a una conclusió. Això sembla una gabia de grills on cadascú diu la seva opinió encertada o no , depèn del seu criteri personal.
    Els que no som crítics musicals estem supeditats als nostres gustos i la manera d’entendre les coses, això ens permet dispensar les diferents comparacions positives o negatives dels temes exposats, però crec que els crítics professionals haurien de coincidir més sovint en el moment d’avaluar les qualitats artístiques i líriques dels cantants en general.
    Dic això perquè tan en Joaquim com en Colbran no coincideixen en alguns punts ( en certa manera és normal perquè moltes vegades depenen de les circumstàncies en què han fet l’anàlisi de la crítica oportuna).
    Una altra cosa són els comentaris dels que hem participat en aquest espai, podem ser alguns més entesos que els altres però sempre depenem de la nostra opinió personal que moltes vegades no coincideixen amb les opinions professionals.
    Tingueu en compte que els cantants són persones sotmeses a reaccions emocionals personals i això fa que un dia cantin millor que un altre.
    Jo he vist alguns cantants que en una actuació han estat insuperables i encanvi en altres m’han dessabut.
    Us vaig a posar un exmple: reconec que Plácido Domingo és molt bon cantant, encanvi jo no el soporto, Josep Carreras també canta bé però em cansa ( això que és català). La Montserrat Caballé és una gran Diva però no se li entenen moltes paraules, i en podria dir algun altre més però això és un exponent del que em refereixo.
    Joaquim i Colbran, quant m’agradaria poder conversar amb vosaltres per poder ser alumne vostre. Crec que a la meva llarga experiència amateur la podria curullar amb la vostra sapiència
    professional.
    Dispenseu la meva gosadia però sóc així de clar i català.
    Fins a sempre.
    Juli Carbó

    M'agrada

    • Gràcies Sr. Juli. Si la Caballé, Plácido Domingo i en Carreras, no li fan gaire el pes, em sap molt greu, poc puc fer per intentar superar aquests handicaps. Ara, una cosa li haig de dir, poques persones han fet tant per la zarzuela com Domingo.
      D’alumne res, senyor Juli, aquí tots aprenem de tots.

      M'agrada

  52. Juli Carbó i Montardit

    Benvolgut Joaquim, vull aclarir-te una cosa: Domingo, Carreras i la Caballé hem de re conèixer
    que són lo millor de lo millor que hi ha al “mercat líric”, Plàcido Domingo sé que ha fet moltes coses bones per la sarsuela i així em consta. El que volia dir que el trobo massa cregut i ara encara més quan li volen o volien nomenar com el millor tenor del món, això és el que trobo una mica exagerat.
    De Josep Carreras l’únic que li trobo és que quan canta se li nota molt l’entonació de la parla catalana, i consti que en aquest sentit no tinc res a dir però això fa que de vegades distorsiona l’expressió de les frases. El que m’agradaba molt era en Jaume Aragall tot i que tenia un estil diferent.
    De la Montserrat Caballé hem de reconèixer que és una de les millors dives mundials, però de vegades no se li entenen les paraules, això és el que mi em preocupa.
    Estic assabentat de les trifulques que tenien entre Placido Domingo i Josep Carreras fins que el propi Josep Carreras va disculpar-se públicament a en Placido Domingo, perquè gràcies a ell Carreras va poder tornar a cantar.
    Joaquim, jo de tècniques vocals i musicals no hi entenc massa però et puc assegurar que si em poso a criticar quedaries bocabadat perquè jo a la meva manera sóc molt exigent.
    M’agradaria que em donessis la teva opinió envers les sopranos Milagros Poblador, Elisa Vélez i Enedina Lloris entre altres, a mi m’agraden molt i a tu?
    Gràcies per la teva paciència en llegir les meves opinions.
    Juli Carbó

    M'agrada

    • Benvolgut Juli, la Poblador semblava que tenia de fer una gran carrera com a soprano lleugera i es va apagar. Jo quan la vaig veure al Liceu em va agradar, tot i que la Reina de la Nit és un rol d’exigències temibles, ella recordo que se’n va sortir prou bé.
      La malaguanyada Enedina Lloris, tenia un sentit del belcanto extraordinari, però segons la meva opinió va estar ,olt mal aconsellada pel seu entorn, que es va capficar en fer-li cantar rols com si fos una lleugera, quan ella era una lírica, amb gran facilitat pels sobreaguts, sobretot a l’inici de la carrera. penso que va forçar molt la veu i van sorgir tots els problemes que la van apartar definitivament dels escenaris. ,algrat tot lo que m’agradava, la trobava una mica ensopida com a intèrpret. Entre les moltes coses que vaig veure-li, recordo la Francisquita i la Amenaïde del Tancredi rossinià.
      A Elisa Velez, no tinc el gust de conèixer-la, he vist en un YouTube que es tracta d’una soprano lleugera, pel que dedueixo que és la vocalitat que més t’agrada. M’agradaria escoltar-la en directa per emetre un judici com cal, ja que el YouTube és una eina molt vàlida però traïdora Sembla que la veu sigui consistent, però hi ha quelcom en el timbre que no m’acaba d’agradar i alguns sons no em semblen gaire afinats, al menys cantant l’Olympia de Les Contes d’Hoffmann de Canàries, que en qualsevol cas hi manquen petits fragments. No et puc dir gaire més.
      pel que fa a la història que ens expliques de Carreras i Domingo, no ho acabo de tenir gaire clar, però m’importa poc, ja que tots dos m’agraden quan canten i la resta forma part de la vida privada. No dubto que es tracta de dos grans cantants i persones.
      La Caballé (la que va cantar fins els 80’s, la tinc en un altar. Després, com diu aquella frase celebre “corramos un tupido…”

      M'agrada

  53. Juli Carbó i Montardit

    Ah, Joaquim, m’havia oblidat de dir-te que si em tornes a contestar no em tractis de “vostè” ni de “Sr.” jo són un home molt humil i senzill .
    Mai m’agaradat que em diguin Sr…… o “Caballero”…
    Jo sóc per a tu i per a tothom en Juli Carbó.
    Gràcies

    M'agrada

  54. Juli Carbó i Montardit

    Amic Joaquim, és un rotllo haver-nos d’escriure a través d’aquest espai entre altres coses pel fet de ser un espai públic les altres persones que el comparteixen podem pensar qualsevol burrada de les nostres converses.

    Estic content perquè coincideixo plenament amb les teves opinions envers les sopranos que et vaig esmentar. És cert que no es pot jutjar plenament a un cantant a través d’un vídeo o disc perquè les discogràfiques o els operadors de la televisió poden ajustar les veus al seu gust i això far que a la realitat siguin diferents de com els has sentit o vist a través de la pantalla.
    És cert que jo tendeixo més per les sopranos lleugeres doncs em semblen més femenines i melodioses ( la majoria).
    Bueno et deixo perquè estic veient per dos centes vint i cinc vegades la meva preferida “Doña Francisquita” i fins que no acabi no aniré a dormir.
    DIspensa i gràcies per les teves atencions
    Juli

    M'agrada

  55. alex

    No quisiera inmiscurime, pero pronto se va a hablar de otra gran intérprete de la zarzuela y lo mucho que está haciendo por ella, sorprendentemente procediendo del noreste de Europa y no siendo de por aquí : me refiero a la letona ( residente en tierras malacitanas), Elina Garanca, de la que espero gocemos dentro de un mes aquí en el Liceu

    M'agrada

  56. Juli Carbó i Montardit

    Amigo Alex, espero sea cierta la aparición de esta nueva soprano aquí en el Liceu, lo que pasa es que si se dedica solamente a la ópera, poco la veremos o escucharemos en la zarzuela porque como tu bien puedes apreciar pocas compañias de zarzuela hay en activo.
    De todas maneras sabes de sobras que en España hay muy buenas cantantes, pero no tienen ocasión de poder actuar por el escaso interés cultural de nuestro país y por lo poco rentable que pueda ser para muchos empresarios.
    Estoy observando que si queremos ver zarzuela tendremos de ir a Canarias, Lima, México a cualquier lugar menos en Barcelona.
    Me refiero a la zarzuela porque es lo que ami me entusiasma, de las óperas como no entiendo los diálogos solo me gustan las romanzas más conocidas i populares reconociendo que algunas son mucho más importantes que la zarzuela.
    Eso es lo que le puede ocurrir a Elina Garanca que si se dedica solamente a la ópera puede ser una estrella fugaz.
    Esperemos tener esta suerte de gozar de su voz.
    Me gustaría me comunicaras cuando va a ser su debut en Barcelona.
    Gracias
    Juli

    M'agrada

    • alex

      Hola Juli,

      Que yo sepa y hasta la fecha, Elina Garanca, excelente cantante operistica y una de las mejores mezzo líricas de la actualidad, solo ha cantado fragmentos de zarzuela en recitales o conciertos como complemento a piezas operísticas. Que yo sepa, jamás ha cantado una zarzuela entera.
      Su debut en Barcelona?
      Ya lo fue en una última función de LA CLEMENZA DI TITO hace como unos 4 o 5 años, y a partir del próximo 20 de enero, cantará como Giovanna di Seymour 7 funciones de la ANNA BOLENA ( junto a Gruberova y Bros , precisamente éste que si cantó las FRANCISQUITA el pasado verano en el Liceu)

      M'agrada

    • colbran

      Elina Garanca ha expresado en diferentes entrevistas, algunas muy recientes (Opera Actual, Diverdi, etc.) su deseo de interpretar una zarzuela completa, para ello está estudiando y mejorando su castellano, siendo ayudada por su esposo, el director gibraltareño Chichón que es un entusiasta de la zarzuela. El matrimonio vive en Benalmádena porque les gusta todo lo español: la música, el idioma, la comida y la forma de vida.

      M'agrada

      • alex

        Exactamente, Colbran.
        Esperando su inmediata estancia en Barcelona para las BOLENAs, voy a tratar de averiguar de la propia Elina si quiere revelarnos algo de sus futuros proyectos incl. la zarzuela.
        Personalmente, tengo una adoración por esta excelente mezzo.

        M'agrada

  57. Juli Carbó i Montardit

    Que casualidad amigo Alex, acabo de ver y escuchar a través de Youtube a la mezzo soprano Elina Garanca en diferentes fragmenos de óperas entre ellas “Carmen” y en la canción “de España vengo” de la zarzuela “El niño judio”.
    Sinceramente te digo que me ha gustado mucho aunque repito lo que le dije a nuestro amigo Joaquim que a través de estos diagramas operísticos de Youtube no se puede valorar correctamente la veracidad de la interpretación aunque sí tener una idea y una visión más o menos exacta de ellas.
    Juli Carbó

    M'agrada

  58. Juli Carbó i Montardit

    Colbran y Alex, perdonadme pero estoy muy atrasado en informaciones operísticas, claro que mi fuerte no es la ópera sino la zarzuela, quizá por eso será que no me entero de las actuaciones ni de los cantantes del momento.
    Lástima que no podamos conversar personalmente porque me gustaría estar al corriente de todo lo referente al Bel Canto.
    Gracias,
    Juli Carbó

    M'agrada

  59. Juli Carbó i Montardit

    Benvolgut Joaquim, em plau comunicar-te que acabo de rebre una “gran reprimenda” d’un tal “BURBUJASDEFREIXENET”, el qual no tinc el plaer de conèixer, per les meves queixes en les escenografies que estan imposant actualment en Doña Francisquita i en Luisa Fernanda.
    El que sí, he comprovat ara, és d’on surten aquests muntatges sarsueleros. Si no penso malament tot això bé dels convenis entre el Teatre de la Zarzuela de Madrid i altres empreses teatrals.
    Tornem a la època dels anys 1900 …. quan gairebé tot venia imposat des de Madrid.
    És una llàstima però questa és la realitat, i no t’explico més coses perquè estic segur que tu en saps moltes més que jo.
    Espero que estiguis d’acord amb la meva opinió.

    M'agrada

    • Hola Juli.
      Una reprimenda?, gran?, d’un tal Burbujas?, a on?, aquí no l’he vist, no sé de què em parles.
      En qualsevol cas, la coproducció amb altres teatres és una solució normal, avui en dia, per abaratir els costos. Si parlem de zarzuela és normal que coproduïm amb Madrid, ja que avui per avui, a Viena, Londres o Paris, per exemple, no la tenen en repertori.
      En aquest cas va ser bastant bunyol, però a La Zarzuela fan coses estupendes. La darrera edició de la mateixa Francisquita, estic segur que t’hagués agradat, era molt clàssica i d’elegant factura.
      Bon any Juli!, que encara no t’ho havia dit.

      M'agrada

      • Juli Carbó i Montardit

        Bon Any Nou, Joaquim.
        L’esmentada reprimenda ha esta motivada perquè a aquest tal “burbujasdefreixenet” li he dit que la representació de la sarsuela “Luisa Fernanda” l’an representat amb el mateix decorat que el de Doña Francisquita y afeixint-ti unes comparses carnavelesques que res tenen a veure amb l’obra.
        El m’ha ha dit que aquesta Luisa Fernanda l’han representat a la Scala de Milan, a l’òpera de Los Angeles de Wasington, al Teatre An Der Wien de Viena i al mateix Teatre Reial de Madrid i que a tot arreu ha tingut un èxit aclaparador.
        Jo no em queixo dels cantants si més no de la manera tan abstracte que les volen representar.
        Quina llàstima no poder haver vist la Francisquita que tu em par-les. Hi hauria alguna manera possible de poder conseguir-la amb CD ?
        Em faries l’home més feliç del món si es que pot ser.
        Gràcies pels teus comentaris. Ben segur que al llarg d’aquests diàlegs hauràs arribat a la conclussió de jo sóc massa tradicionalista oi?

        M'agrada

  60. Juli Carbó i Montardit

    Joaquim, et dono la referència d’aquest tal “burbujadefreixenet” perquè s’apigues qui és.

    Busca a Youtube la sarsuela Luisa Fernanda (parte 6) mazurca i veuràs els comentaris que hem tingut els dos.
    Per cer que els cantants que l’interpreten m’agraden molt, Plàcido Domingo sobretot.

    M'agrada

    • Benvolgut Juli, no puc controlar els comentaris que es fan a canals que no administro.
      Seria impossible estar al corrent de tot.
      No tinc cap gravació de la Francisquita anterior de La Zarzuela, si algun infernemlandaire la tingués, de ben segur l’oferirà.

      M'agrada

    • Benvolgut Juli, aquest espai ha perdut l’actualitat. Fa just un any d’quest a punt fet arran de les funcions de la Francisquita al Liceu, però com hauràs pogut comprovar, si a part d’aquest apunt en visites d’altres, que hi han hagut molts i molts apunts dedicats a l’òpera, a la zarzuela no, ja que no he tornat a assistir a cap espectacle d’aquest gènere, però d’òpera si, molts i molt diferents i us he deixat molts enllaços i moltes músiques per escoltar. No sé, sincerament, a sant de què venen els teus retrets, sobretot quan al Liceu, ens acaba d’oferir tres espectacles ben diferents d’altíssima categoria.
      Ben cordialment

      M'agrada

      • Benvolgut Joaquim,el meu comentari no era de cap retret, simplement que des del mes de gener passat no s’hi avian afegit nous comentaris.
        Referent a la pèrdua d’actualitat penso que vols dir que tots els comentaris anteriors van ser en motiu de la Doña Francisquita del Liceu i ara això ja ha passat a la història, per tant ha deixat de ser actualitat oi?
        Respecte als enllaços i músiques per escoltar que segons dius has deixat m’agradaria que m’indiquessis a on els puc trobar.
        És una llàstima que la meva capacitat intelectual musical no m’hagi decantat per l’opera però ara ja no hi sóc a temps.
        T’haig de comunicar que tot i que no sóc un “forofo” de l’opera he tingut unes converses a través d’Internet amb la Milagros Poblador, fins i tot m’ha dedicat una foto d’ella.
        L’únic consol que tinc és que a través de Youtube vaig seguint el pasos de molts cantants d’òpera, al Liceu no hi puc anar.
        Joaquim, gràcies per la teva atenció i dispensa el meu fanatisme per la sarsuela. Crec que degut a aquests dos conceptes diferents que tenim de la lírica mai no podré comptar amb el teu recolzament.
        Sempre que vulguis comunicar-me alguna novetat o manifestar-me la teva opinió envers a la meva persona ja saps la dreça del meu correu electrònic.
        Rep una abraçada d’aquest romàntic caduc.
        Si vols treure aquest comentari d’aquest espai no m’enfadaré.

        M'agrada

      • Hola Juli.
        Em sembla que encara no saps ben bé com funciona aquest blog. T’explico:
        Cada dia, ho repeteixo, cada dia edito un nou apunt, si prems a dalt de tot a INICI, s’actualitzarà la pàgina i veuràs com des de fa un any cada dia d’ençà La Francisquita, com abans també, he editat un apunt diferent.
        No hi ha cap distància entre l’òpera i la sarsuela i ambdós gèneres no haurien de donar-se l’esquena. Per tant mai és tard per a res. Escoltar una romança de sarsuela del segle XIX i una ària de Donizetti, Bellini o Rossini, no són coses oposades, m’explico oi?
        Mai deixaré de publicar-te un comentari, però escriure a l’apunt de La Francisquita ara ja no té gaire sentit, amb la quantitat de temes que hem parlat i tractat i amb centenars de comentaris.
        Si vols estar al dia, també et pot subscriure al bloc introduint el teu correu electrònic a la columna de la dreta en l’apartat de subscripcions (cap a la meitat de la pàgina).
        En fi Juli, sempre és un plaer rebre’t, però a In Fernem land, es `parlen de moltes coses, fins i tot a vegades, no tenen res a veure amb la música.
        Una abraçada

        M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: