BAYREUTH 2010: DAS RHEINGOLD


Das Rheingold a Bayreuth segons Tankred Dorst

Seguint el ritual estiuenc, tot i que amb unes hores de retard, he procedit a escoltar el Rheingold d’enguany, segurament última edició d’aquesta Tetralogia, que ens mantindrà orfes de Ring al menys durant els dos propers estius.

No hi ha gaires diferencies amb el de l’any passat, és a dir un plaer orquestral sense cap però, un autèntic goig i una demostració de domini i concentració absoluta, amb una orquestra fabulosa.

Però, malauradament sempre hi ha un però, i aquest no és altre que els cantants, que com a molt són correctes, però no genials, ni emocionants i si en alguns casos, pèssims.

Tots sabem que cantants wagnerians genials, no en tenim per donar i per vendre, precisament, però millorets que els que cada any ens encolomen a Bayreuth, si. Ja n’hem parlat masses vegades com per insistir en el tema.

Aquest Rheingold vist in situ, deu fer la seva patxoca, tot i que el meu amic Wolfgang Schmidt, repetint incomprensiblement el Mime, és quelcom que si no és una provocació, no s’entén, però podríem dir el mateix de Lukas (Donner), any rere any allà, fixe en nòmina i martiritzant les orelles dels pacients espectadors.

Entre les bones veus, com sempre cal destacar el Fasolt de Kwangchul Youn, la Fricka de Mihoko Fujimura i el solid Wotan, tot i que més esgotat que altres anys d’Albert Dohmen.

És força incomprensible com veuetes que situaríem fàcilment entre la mediocritat de teatres de províncies, cantant rols secundaris, assoleixin a Bayreuth protagonisme en aquest pròleg, però ja hi estem avesats i serà a partir de demà, amb la primera jornada, on els protagonistes no poden ser mitjanies, quan no es podran donar, al menys teòricament, gat per llebre.

És per aquest motiu que aquest any he decidit deixar-vos un fragment tan sols musical, la impactant baixada al Nibelheim, una mica com a protesta contra el nivell general dels cantants i per no repetir cada any el mateix fragment. En prou feines 2 minuts d’una intensitat sonora abismal.

Aquí us deixo els 2 enllaços d’aquest Das Rheingold, que ja ens prepara pel que ens espera en les properes jornades.

RICHARD WAGNER

Das Rheingold
Conductor Christian Thielemann
Director Tankred Dorst
Stage design Frank Philipp Schlößmann
Costumes Bernd Ernst Skodzig
Dramaturgy Norbert Abels

Wotan Albert Dohmen
Donner Ralf Lukas
Froh Clemens Bieber
Loge Arnold Bezuyen
Fasolt Kwangchul Youn
Fafner Diógenes Randes
Alberich Andrew Shore
Mime Wolfgang Schmidt
Fricka Mihoko Fujimura
Freia Edith Haller
Erda Christa Mayer
Woglinde Christiane Kohl
Wellgunde Ulrike Helzel
Floßhilde Simone Schröder

Das Rheingold 27.07.2010 CD1
Das Rheingold 27.07.2010 CD2

Un comentari

  1. Joanpau's avatar Joanpau

    Servirà, si més no, per la col·lecció de Rings de Bayreuth, que si sóc franc, no m’escolto més després de haver-ho fet la primera vegada.
    Agrait com sempre i a esperar la Walküre d’avui, ja que la cosa té més morbo.

    M'agrada

  2. Vaig començar a escoltar-lo en directe i després de sentir a l’Alberich vaig apagar. No paga la pena. Què passa a Bayreuth? 8 anys de cua i preus d’escàndol per no tenir les millors veus? la peregrinació per més endavant.

    M'agrada

  3. Digo lo mismo de kalamar: Escuchando Walküre… ¡¡grandísimo Thielemann!!.

    Lo de los cantantes, un desastre mayúsculo. Vergonzoso.
    El pobre Dohmen aguantando como puede y muy notable Kwangchul Youn. El resto, p’al gato.
    Lo del primo de Helga (Wolfgang Schmidt), indigno hasta de un Especial Hermanos Calatrava.

    M'agrada

Deixa un comentari