IN FERNEM LAND

LICEU: 3 NOVES MEDALLES D’OR


El Gran Teatre del Liceu, després del vessament de generositat que va tenir l’any passat atorgant 10 medalles d’or i així alhora que restablia la tradició truncada, és treia l’espina d’uns quants il·lustres que mai l’havien rebut, ha tornat a anunciar que aquest any n’atorgava tres més.

Els escollits han estat, la soprano modenesa Mirella Freni, que tots vam estar d’acord que era escandalós que no hagués estat una de les 10 de l’edició passada, el baix finlandès Matti Salminen, un il·lustre encara en actiu i que ha deixat impressionants i sobrades mostres del seu art al Liceu i finalment l’actriu i directora teatral catalana Núria Espert, sota el meu punt de vista, la més discutible sense cap mena de dubte.

Mirella Freni va trigar a sovintejar el Liceu. En l’època del empresari Pamias va venir una única vegada per fer la Marguerite del Faust de Gounod (temporada 1971-1972). Quan va canviar el règim de gestió, amb el nou Consorci i el gir espectacular que va agafar el teatre, va fer-se’n un tip i ens va oferir quasi tots els personatges característics de la penúltima etapa de la gloriosa carrera. Un concert a la temporada 81/12, altre cop Marguerite, ara al costat de Kraus i Justino Díaz i la part de soprano del Rèquiem de Verdi (temporada 1983/84), Maria del Simon Boccanegra i el concert a benefici dels damnificats del terratrèmol de Mèxic (temporada 1985/86), Adriana Lecouvreur (temporada 1986/87), Tatiana del Ievgueni Onieguin (inauguració temporada), Adriana Lecouvreur, aquest cop amb Plácido Domingo i Manon de la Manon Lescaut de Puccini a la gloriosa temporada 1989/90, Mimi de La Bohème (temporada 1991/92) i el seu comiat amb Fedora, al costat de Josep Carreras en la inauguració de la temporada 1993/94.

Van ser anys d’una maduresa interpretativa esplèndida i definitivament inoblidables. Ara, com acostuma a succeir-me sovint, me’n adono de la grandesa d’aquesta soprano, quan avui en dia, estem mancats d’una lírica italiana, d’aquesta categoria i intensitat vocal.

Merescut reconeixement que vindrà il·lustrat amb alguns YouTubes de les actuacions liceistes.

In quelle trine morbide (16989). Vídeo gentilesa de ENCOREPAPAGENO

Sola, perduta, abandonata (1989). Vídeo gentilesa de Oneguin

Duo de l’acte 2on de Fedora amb Josep Carreras (1993). Vídeo gentilesa de singercanela.

Grans records del Liceu d’abans, amb aplaudiments i bravos en acabar els actes i els artistes sortint a saludar davant del teló. Ai las!

Al gran Matti Salminen ja fa temps que li vaig dedicar un post (premeu aquí) en motiu del seu aniversari (7 de juliol), on detallava el seu historial liceista. D’ençà d’aquella entrada (2007) no ha tornat i no serà fins el maig de 2011 que ho farà, per cantar el Kaspar del prometedor Der Freischütz.

La carrera d’aquest baix al Liceu és tot un altre luxe, potser no amb l’assiduïtat que haguéssim volgut, però amb actuacions sempre estel·lars i memorables.

Primer el veurem en la impressionant escena de la coronació del Boris de l’any 2003, on no canta però imposa tota la seva autoritat de gran artista. Qui si canta és el malaguanyat Philip Landgridge interpretant un inoblidable Xuiski.

Vídeo del Canal Liceu.

Ara podreu veure’l en el seu sensacional Hagen del Götterdämmerung del 2004, al costat de Polaski, Struckmann, Matos i Treleaven (encara més horrorós del que el recordava).

La tercera medalla és per a Núria Espert. No és que no em sembli bé, ja que l’Espert és tota una institució, la patum més patum del teatre català, amb permís de totes les altres patums, però en el camp operístic ha fet una limitada carrera, de la que al Liceu hem gaudit de tres muntatges emblemàtics. L’Elektra de Richard Strauss, en una producció del Covent Garden, amb una Marton abassegadora i aquella imponent façana de la mansió neoclàssica, el cotxe desballestat, morada de l’Elektra i aquells inquietants cavalls en una atmosfera que vorejava el nazisme de “La caduta degli Dei”. Més tard vindria l’accidentada Carmen de 1993 amb la producció també del Coven Garden i finalment el Turandot inaugural del nou Liceu, que hem tornat a veure dues vegades més i repetidament protestat per aquell final genial, que ella es va inventar i que encara hores d’ara no ha estat acceptat per quasi ningú, malgrat ser una de les produccions més clàssiques que hem vist al teatre des de la re apertura.

De les tres produccions en podem veure dues. Del vídeo del Covent Garden l’inici de l’acte IV de Carmen, de ben segur, la nit i el dia amb el que ens espera amb Calixto Bieito.

I del Turandot, el Gira la cote del primer acte, amb tot el desplegament “chinoise”.

Potser si que els tres muntatges (dos d’ells llogats) ja són un bagatge suficient per donar-li la medalla d’or del teatre, però potser abans caldria, sense voler caure en demagògies barates, reconèixer la llarguíssima carrera d’alguns cantants de la casa, com Josep Ruiz, que ho han fet i donat tot pel Liceu. No sé, segur que l’Espert llueix molt més i que jo estic equivocat.

Esperant que la cosa s’institucionalitzi definitivament i a ser possible, que es doni d’una en una, per donar més rellevància al fet.

Posts relacionats:

Després de 30 anys tornen les medalles d’or del Liceu

La medalla d’or del Liceu: qui la té?

14 comments

  1. Me encantan los dos cantantes elegidos. A Mirella Freni nunca tuve la suerte de escucharla en directo pero coincidió en el tiempo con mi enganché a la ópera y aquellas retransmisiones del Liceu en los 80 y 90 han dejado en mí una huella imborrable. De hecho creo que el fragmento que más he visionado en mi vida de aficionado a la ópera es “In quelle trine morbide” en esa interpretación que has colocado en el post, en su momento grabé la ópera en vídeo y recuerdo que con el mando marcaba el minutaje para que, finalizada el aria, volviera a comenzar de nuevo, y la escuchaba infinidad de veces y a toda hora. Así que estoy muy satisfecho con que el premio se lo haya llevado la Freni.

    M'agrada

  2. Jaume T.

    Bon dia:

    Sembla com si la Freni hagués estat castigada. Un cop cremat el Liceu, algunes dives –la Caballé, la Marton i sobretot la Gruberová– van venir per menys diners en aquelles òperes en forma de concert al Palau. La Freni va dir que ens estimava molt però que el diners eren els diners.
    Va ser curiós, per no dir una altra cosa, que entre les últimes deu medalles no n’hi hagués cap per la Freni.

    M'agrada

  3. tristany

    M’agrada això que tornin a concedir medalles. Justíssimes les de la Freni (encara la vaig poder veure, quina sort!) i Salminen, grans entre els grans.

    Pel que fa a la Sra. Espert, estic d’acord amb tu: trobo que no ha fet prou mèrits. Se m’acut que potser és per la cosa emotiva de la primera posada en escena al nou Liceu. No sé què dir-te. Espero que no se’ls acudeixi donar-n’hi una al Sr. Bieito l’any vinent…

    M'agrada

  4. Repeteixo que segurament tothom està d’acord que la Freni ha de tenir la medalla i que malgrat li donin aquest any, el seu moment era l’any passat, amb aquell entrega massiva.
    Jo no entraré a dir si la Freni, quan les coses van anar malament, no va voler adaptar-se a l’economia de crisi del Liceu i per això va deixar de venir.
    Hem de suposar que la medalla es dona per mèrits artístics o professionals, no pas per la generositat, l’obra social o qualsevol altre característica del premiat, en vers la institució.
    Segurament en la llarga llista de guardonats hi va haver de tot, artistes que s’ho mereixen, altres oportunistes i d’altres…deixe-m’ho estar.
    Les nits de glòria de la Freni al Liceu, són el màxim garant per a ser mereixedora de la medalla.
    Tristany, ara no crec, però tot arribarà i posats a analitzar, de ben segur Bieito ha portat més públic al Liceu i sobretot, totes les produccions, agradin o no, estaven fetes o coproduïdes pel Liceu, cosa que no es compleix en el cas de la gran Espert.
    Salminen, per sort, està net i polit i és un dels grans baixos del darrers anys.
    És una llàstima que el material videogràfic, en el cas de la Freni, sigui de baixa qualitat i en el cas de Salminen, tan poc rellevant vocalment.
    Ho intentaré millorar en el futur, amb l’inestimable ajuda del material disponible a can Colbran.

    M'agrada

  5. Estic contentíssim que li hagin donat un premi a un baix, i que aquest baix sigui Matti Salminen. Quantes nits d’òpera ha salvat per la seva presència? (dic en general, no al Liceu).

    Explica Chéreau que quan estava dubtós sobre si acceptar o no el Tristany de La Scala, va ser l’escolta del Marke de Salminen, la seva manera de dir i cantar el text, el què el va convèncer per tirar endavant. El moment que va construir Chéreau amb Salminen abraçant Meier, i ella repenjada del seu braç amb els ulls plorosos, és de les coses més sensacionals que he vist en òpera.

    M'agrada

  6. El compte

    Jo estic totalment d’acord amb les medalles de la Freni el Salminen: em trec el barret devant d’ells dos!!!
    La Nuria Espert té molts mèrits teatrals, però al Liceu estic d’acord que no s’ha “guanyat” la medalla encara.
    Però això són coses que passen quan s’ha d’escollir i després sempre és criticable el criteri.
    Però en general, m’atreveixo a “beneir” les tres medalles

    M'agrada

  7. joaquim

    Totalment merescuda la Medalla d’Or a la gran
    Mirella Freni. Llástima no haver-ho fet l’any passat.
    Lo mateix per el “gran” en tots sentits, Matti Salmi-
    nen, una de les veus mes impresionants que he
    pogut sentir, acompanyada d’una musicalitat in-
    questionable i de presencia impactant.
    En quant a Núria Espert, honestament crec que
    no tocava, amb tota la admiració que em mereix.
    Al meu modest entendre, crec que hi ha una persona
    entregada en cós i ànima al Liceu, amb nombroses
    vessants, i que se l’estima com pocs, amb una
    dedicació callada i constant, que ens ha fet gaudir
    del seu saber operístic (que és molt) , de manera amena i enriquidora i a qui tots apreciem i respectem:
    El Mestre Apuntador Jaume Tribó.
    Crec que és totalment mereixedor de que se l’hi con-
    cedís la Medalla d’Or del Liceu.

    M'agrada

  8. Vaig enganxar justet a la Freni fent La Bohème. La seva dolça Mimi és per recordar. A Matti Salminen l’he vist més cops i m’entusiasma per veu i per presència escènica. Feia un rey Marke que ha de passar a la història.
    Finalment, en la medalla a Espert, hi veig l’homenatge a la noia de L’Hospitalet que, gràcies al seu prestigi teatral, va ser contractada per la ROH. Poca broma. No és la directora dels meus somnis però se li pot tenir un detall que aquí, a Catalunya, solem menystenir algun dels nostres coterrànis. Espert ha estat reina a Madrid i mireu en Flotats. Ull viu amb els talents!

    M'agrada

    • Olympia no es tracta de la Creu Sant Jordi o un altre guardó global a una carrera, és la medalla d’or del Liceu, i com diu el meu homònim Joaquim (jo no m’he atrevit a dir-ho per raons obvies, que no volia que semblessin forçades), penso que el mestre Jaume Tribó, s’ho mereix infinitament més, que….l’Espert per la feina feta al Liceu, segur!.

      M'agrada

  9. Jaume T.

    Moltes gràcies per les bones intencions però s’ha d’entendre que la vida d’un mestre apuntador és teòricament i real a l’ombra. La seva presència ha de passar, sempre que pugui, desapercebuda.

    A la vida cadascú té les seves satisfaccions. Jo també les he tingudes i les tinc. Dóna satisfacció que els més grans entre els grans hagin de recórrer a un “umile ancella” que no té altra feina que ajudar-los.

    M'agrada

  10. colbran

    Me parece muy bien que hayan concedido la medalla de oro del Liceu tanto a Freni, como a Salminen e incluso a Nuria Espert (sus tres montajes vistos fueron muy bien recibidos por el público), pero, dado que el año pasado hicieron tal derroche de entrega de medallas (alguna susceptible de controversia), no les costaba nada añadir una cuarta para Jaume Tribò i una quinta para Josep Ruiz.. Y ahora que no saquen a relucir lo de la crisis y el recorte de gastos, pues cuando quieren gastan.

    M'agrada

  11. colbran

    Las protestas a Nuria Espert por el final “inventado” de “Turandot” me parecieron injustas en su momento y me lo siguen pareciendo.

    Estos últimos días hemos estado comentando sobre las creaciones y las recreaciones, pues bien Espert consideró que una princesa que ha ordenado cortar el gaznate a diversos hombres que la han pretendido y que no han acertado los tres enigmas y que está llena de frialdad e intransigencia, lo más lógico es que no se derrita por un beso, prefiere morir antes que claudicar ante un hombre por el que ha sentido una atracción, según la citada actríz/directora. Esto comparado con las barbaridades de Bieito (a pesar de su innegable maestría en la dirección de actores) es pura minucia y no desmerece en nada una buena escenificación y dirección escénica global.

    Su montaje de “Elektra” fue avanzado y extraordinario y supo sacar de Eva Marton, principalmente, todo lo que poseía de gran trágica. Fue un éxito rotundo y merecido.

    Quizás su montaje más discreto fuera el de “Carmen”.

    M'agrada

  12. colbran

    Perdonad que siga.

    De todas formas, esta medalla de oro para la Espert me parece una plataforma para suavizar la que le están preparando a Calixto Bieito para el año próximo. Ya veréis.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: