IN FERNEM LAND

JONAS KAUFMANN, VERISMO ARIAS


Internet ja ens permet comprar el nou àlbum de Jonas Kaufmann

Amb aquest incomplet passeig pel repertori verista, excloent a Puccini entre d’altres i incloent a Ponchielli que no és ben bé verista, el tenor alemany ens fa un nou regal, que porta per títol Verismo Arias.

Jo no trobo la veu de Kaufmann inicialment idònia pel repertori italià. Em passa amb altres il·lustres tenors de la història. Potser és una fixació estèril que inicialment em priva de gaudir-lo amb la naturalitat indispensable i tan sols al cap d’una relativa adaptació a la sonoritats fosques i engolades de la seva emissió, puc gaudir-lo sense complexes i restriccions. Això no em passa quan canta el repertori francès, ni molt menys amb el que li és més propi, l’alemany.

És tanta la sensibilitat del tenor, que sap guanyar a l’oïdor amb la varietat expressiva, la intensitat dramàtica del seu recitat, mai monòton, sempre intencionat, mai superficial i amb una gamma de recursos vocals tan notable i variada, com sorprenent.

Si, és veritat, sovint la veu queda enganxada a la gola, com aturada, sense que corri amb llibertat, però per contra, Kaufmann es mostra sincer, mai afectat en un repertori tendent als personatges de cartró pedra, que ell dignifica amb una amplia paleta expressiva, d’aquesta manera sap donar tot el sentit a les situacions extremes i al lirisme més encès.

Si bé en el Canio de Pagliacci no m’ha acabat de fer el pes, ja que penso que no li calia forçar l’emissió vocal, ja que amb la intenció dramàtica ni havia prou, té moments veritablement gloriosos com la poc sovintejada “Ombra di nube” de Refice, “L’anima ho stanca” de Cilea i un “Cielo e mar” de Ponchielli molt notable i que ara us deixo escoltar, com a primer tast.

Com a segon i ultim, no fos cas que…us deixaré la delicada ària de Lucino Refice, una demostració més del domini tècnic i l’exquisida sensibilitat del tenor combinada amb l’aristocràtica emissió.

Volia, però no ho faré, deixar-vos el “Vicino a te” de l’Andrea Chènier, amb l’exuberant Westbroek de luxosa acompanyant. Diguem que la meva especial sensibilitat, al menys avui, no està per aquestes explosions sonores i el seu “Viva la Morte” final, que sempre m’ha semblat més propi de la cabra de la Legió, que d’una òpera.

És un disc definitivament emocionat, que  demostra que la intel·ligència, la tècnica i el cor no estan renyits i que un tenor com Kaufmann, pot fer front a un amplíssim repertori amb totes les garanties per situar-lo, avui per avui, al capdamunt de tots els rànquings tenorils.

Acompanya al tenor i invitats, la fantàstica Orchestra e Coro dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma, sota l’espectacular i experta direcció d’Antonio Pappano.

Un disc molt recomanable, és clar, amb alguns fragments que són d’agrair, com I Lituani de Ponchielli, la Giulietta e Romeo de Zandonai (he trobat a faltar la meva estimadíssima Francesca da Rimini), l’ària esmentada de Refice i la gravació de les sovint oblidades i magnífiques àries del Faust del Mefistofele de Boito. La resta no per menys conegut, menys plaent, sobretot si ho canta un tenor com Kaufmann, que sap extreure del verisme, tot sovint tan primari, ressonàncies d’elegant escola i de seducció assegurada.

Track 1 RICCARDO ZANDONAI (1883–1944)
Giulietta e Romeo

Libretto: Arturo Rossato

“Giulietta! Son io!” (Romeo)
Track 2 UMBERTO GIORDANO
Andrea Chénier

Libretto: Luigi Illica

“Un dì all’azzurro spazio” (Andrea)
(Improvviso)
Track 3 “Come un bel dì di maggio” (Andrea)
Track 4 FRANCESCO CILEA (1866–1950)
L’Arlesiana

Libretto: Leopoldo Marenco

“È la solita storia” (Federico)
(Lamento di Federico)
Track 5 RUGGERO LEONCAVALLO (1857–1919)
La Bohème

Libretto: Ruggero Leoncavallo

“Testa adorata” (Marcello)
Track 6 Pagliacci
Libretto: Ruggero Leoncavallo

“Vesti la giubba” (Canio)
Track 7 PIETRO MASCAGNI
Cavalleria rusticana

Libretto: Giovanni Targioni–Tozzetti & Guido Menasci

“Viva il vino spumeggiante” (Turiddu, Lola)
(Brindisi) amb
ROSA FEOLA Lola
Track 8 “Mamma, quel vino è generoso (Turiddu, Lucia)
(Addio alla madre) amb
CRISTINA REALE Lucia
Track 9 ARRIGO BOITO (1842–1918)
Mefistofele

Libretto: Arrigo Boito

“Dai campi, dai prati” (Faust)
Track 10 “Giunto sul passo estremo” (Faust)
Track 11 UMBERTO GIORDANO (1867–1948)
Fedora

Libretto: Arturo Colautti

“Amor ti vieta” (Loris)
Track 12 FRANCESCO CILEA
Adriana Lecouvreur

Libretto: Arturo Colautti

“L’anima ho stanca” (Maurizio)
Track 13 “La dolcissima effigie” (Maurizio)
Track 14 I Lituani
Libretto: Antonio Ghislanzoni

“Sì. . . questa estrema grazia” (Corrado)
Track 15 AMILCARE PONCHIELLI (1834–1886)
La Gioconda

Libretto: Tobia Gorrio (Arrigo Boito)

“Cielo e mar” (Enzo)
Track 16 LICINIO REFICE (1883–1954)
Libretto: Emidio Mucci

“Ombra di nube”
Track 17 “Vicino a te s’acqueta” (Andrea, Maddalena)
amb
EVA–MARIA WESTBROEK Maddalena


Gràcies Emilio

19 comments

  1. Papagena

    Yo sólo he escuchado, aparte de lo que nos pones hoy, las muestras que hay en la web de la discográfica, y me ha gustado él, pero lo que más Pappano… Tony, siempre Tony ayss. Desde luego cuando llegue a las tiendas me lo compraré.

    Eso sí, el photoshop de la portada es criminal. Pero si casi no se parece a sí mismo!!! Y el de verdad es mucho más guapo…

    Petons maco! 😀

    M'agrada

  2. colbran

    Lo que es innegable de Jonas Kauffmann es su enorme musicalidad. La aplicación de sus recursos es susceptible de algún reparo, pero se adhiere a la melodía con una maestría que subyuga, al menos a mí. Me gusta mucho su forma de cantar, me ha gustado siempre, desde hace diez años, pero en la actualidad se permite apianar con una dulzura magistral y su ascensión al agudo es clara y pletórica.
    Tengo muchas ganas de verle otr vez en vivo. Ya falta menos, Emilio!

    Lamento la falta de fragmentos de Puccini. No sé por qué han optado los de DECCA por esta decisión, a no ser que piensen dedicarle todo un CD al compositor de Lucca, a cargo del propio Kaufmann.

    M'agrada

  3. Emilio-Bcn

    Aunque yo a Jonás lo prefiero en alemán, este cd salvo algún pasaje, demuestra que puede cantar casi todo ……lo hará perfecto o bien ….pero casi todo.
    Es mi opinión y como tal la expreso, a quien no le guste él, pues no le gustará y punto.
    El Pagliacci como ya no me gusta de por sí, no lo aguanto. Cilea, lo borda. Pero su Mamma….. de Cavalleria Rusticana, de las mejores o no la mejor versión que yo he escuchado.
    Las fotos es otro cantar…. La portada de photoshop total , que manía con quitarle quijada, …
    Las fotos del interior en una palabra… no es él….. una pinta de quinqui que si te lo encuentras en un callejón de noche .. hace los 100 m vallas sin vallas…. Porque digamoslo de una vez…. si es guapo para que tanta tontería en retocarlo.
    Una vez más Jonás nos ha dado un bombón para degustar y disfrutar…….
    Y os recuerdo quedan…ti, tic ,tic … 18 ….días, tic tic tic.
    Feliz día

    M'agrada

  4. montserrat tur rosello

    Jo també estig contant els dies que falten per poder gaudirlo en directe, pero el que hem pregunto es cuant ho podrem, fer amb una ópera al Liceu? . Com m’agradat la segona ária que canta “Licino Recife” no habia sentit mai aquesta opera , desconec si n’hi ha cap gravació , agrairé molt si algú pot donarme aquesta informació. !!!!!!!!!Que gran ets JONAS !!!!!!!!!

    M'agrada

  5. colbran

    Montserrat Tur Roselló, Licinio Refice fue compositor y sacerdote y escribió música religiosa, oratorios, cantatas, música coral, poemas infónicos, etc.

    La página que nos ha faciliado Joaquim, y que yo desconocía hasta ahora, se titula “Ombra di nube” y puede pertenecer a algún oratorio/cantata o es un pieza suelta. Es muy suave y hermosa.

    La obra más conocida de Refice es “Cecilia”, oratorio/cantata de cuya obra grabaron fragmentos Renata Tebaldi y Renèe Fleming.

    M'agrada

  6. José Luis

    Si no existiese habría que inventarlo. Canta muy bien, tiene una voz preciosa, interpreta y tiene fuerza. ¿Falta algo? Va a ser un lujo poderlo oir en directo. Gracias por las dos espléndidas tapas de aperitivo.

    M'agrada

  7. tristany

    Doncs jo us portaré una mica la contrària, per posar-hi un granet de pebre… (m’ho permets, oi, Joaquim?)

    No es pot negar que JK és un cantant extraordinari i d’una musicalitat exquisida, però aquí no m’acaba de convèncer. No us puc donar arguments, és una qüestió de feeling. I el seu Lohengrin (sempre parlo de discos o retransmissions, no el veuré fins el mes vinent al Liceu) tampoc no m’acaba de fer el pes (a banda dels “apurillos” que va passar a Bayreuth el dia que el van donar per la ràdio). Quan em va deixar absolutament noquejat va ser amb el Werther de París que vam poder veure per internet. Allò (amb l’ajut inestimable de la Koch) va ser per a treure’s el barret i el que fes falta.

    M’agrada molt també el seu enregistrament de Die schöne Müllerin (que alguns crítics han menystingut, per cert), la qual cosa encara em fa venir més ganes que arribi el 10 d’octubre. En fi, com diem sempre, tot és qüestió de gustos. Això sí, tant de bo n’hi hagués uns quants més com ell sobre qui discrepar.

    On coincideixo plenament és en que hauria de despatxar és el seu assessor d’imatge, perquè li foten unes portades de cd i fotos promocionals que n’hi ha per apretar a córrer… Salutacions

    M'agrada

  8. montserrat tur rosello

    Et dono les gracies Collbran per la informació que m’has donat del que jo (ignorant de mí) pensava que era una òpera, en aquest bloc sempre s’aprèn quelcom. Sr. Matabosch sis plau , porti’ns en una òpera a Jonas Kaufmann, crec que fórem molts els que l’hi quedaríem agraïts. Bona tarda a tothom

    M'agrada

  9. Ens dona una lliço de com s’ha de cantar,perfecte.Tot i que de entrada no sembla una veu per cantar verisme italiá ,per aixó encara no he comprat el CD,però no trigaré a ferho.
    Em sembla que tota la penya ens trobarem al Liceu el dia 10 .Crec que disfrutarem.Adéu i bona resta de tarda.

    M'agrada

  10. KÀTIA

    Ostres,m’ esteu pòsant dels nervis cada vegada que llegeixo que teniu localitat pel recital del Liceu.L’aria m’agradat molt,aquest noi arriba a dalt a l’agut de la mateixa manera que jo estornudo,quina facilitat,senyor.
    El de la cabra m’ha fet tronxar de riure,tens sortides divertides,Joaquim.
    Bé,he d’anar per feina i entrar al Liceu i veure si tinc sort.

    M'agrada

  11. Antes de leer el post en si , una aportacion de info ;-))) Ombra di nube es una cancion, no parte de ninguna opera en si, escrita como muchas cosas de las que escribio Refice para su cantante preferida, la soprano italiana Claudia Muzio.

    Como elemento curioso, la Muzio fue muy famosa por sus pianis esquisitos.. y que mucha gente en su dia se dedico a criticar parece 🙂 Coincidencias.? Yo diria q no. La eleccion de esta cancion fue de Pappano y Jonas y esa una de las favoritas de el en el disco.
    A mi la version que acaba de cantar en una funccion benefica en Munich me gusta todavia mas, ya que asi, solo con piano me parece casi mas adecuada:

    Ecco lo prove
    http://www.zdf.de/ZDFmediathek/beitrag/video/1142762/Jonas-Kaufmann#/beitrag/video/1142762/Jonas-Kaufmann

    En cuanto a fotos, siento contradecirlos, pero la de la portada no esta fotoshopeada en lo absoluto,. Si la vieras en mas grande notarias q todas las arrugas ahi estan y no hay siquiera sombra de maquillaje, La foto se hice el ano pasado en Baden Baden por una fotografa muy talentosa y amable que dejo al sujeto hacer lo que le apetecia y lo unico q hay anadido a como entro por la puerta del estudio es gomina en los pelos, q el mismo trajo ( es que lo conto con detalles en en una entrevista y esplico lo mucho que aprecio el q le dejaran en paz con arreglos y demas). Las demas fotos del book son de otro fotografo, contratado por Decca y esas se hicieron en circumstancias diferentes, las miradas os dicen creo todo de lo contento que se encontraba el sujeto en la situacion ;-))) Pero la foto de la portada le encanta y es el, le visto yo vestido asi muchisismas veces. El otro dia hizo una entrevista en radio y conto eso mismo q la foto se hizo con intencion seria y un poco menazante, q en definitiva mucho de los personajes representados en el disco son asi, aventurosos, peligroso, inestables pero muy intensos. Tal como la foto. El que en persona suele ser sonriente y amable, no quiere decir q su personalidad no pueda tener este toque tb, especialmente en el escenario.

    La esclusion de Puccini tambien fue intencionada, no por Decca, sino por Pappano y Jonas mismos. Justo porque Puccini es muy conocido y querian dejar relucir un poco mas a sus contemporeanos y las obras que mas han tenido exito pero son quiza menos conocidas al haberse quedado en la sombra de Puccini. Ademas claro q habra mas cosas de Pucci con Jonas ya q le encanta cantarlo y a Tony tocarlo, nada mas lejos que el julio del ano q viene creo q se hara un DVD de la Tosca en ROH, donde el director va ser el mismo Pappano. Y seguro habra mas.

    Este repertorio es especialmente querido por Pappano, cuyo padre era tenor y el conoce estas arias desde su infancia. En un video de las grabaciones cuenta lo mucho q le dio gusto poder revivir estas piezas con Jonas. Parte de esta info se encuentra aqui http://www.deccaclassics.com/html/special/kaufmann-verismo/index.html

    M'agrada

  12. Papagena, a mi me gusta mucho pappano pero decir que es lo que más te gusta del disco, es muuuuuuuuuuuuuuuuuy fueeeeeeeeeeerte.
    Solamente por ese final hiroshímico del dúo de Andrea Chènier con timbales más cercanos a al Dies Irae del Requiem de Verdi, ya pondría en discusión su apasionada declaración de amor.
    AWAKE!!!! quina il·lusió tornar-te a llegir i tot gràcies a la cabra de la Legión. ME PARTO!
    Con que Hariclea ja ha fet l’aclariment iniciat per Colbran, no insistiré amb la procedència d’aquesta preciosa cançó de Refice.
    a la Tosca i a tots els que assistireu al concert del 10/10/10, no estaria gens malament fer un encontre de Infernemlandaires, tot recordant que en el concert de reaparició de Villazón ja vam fer una cosa similar i molts ens vam posar cara després de tant de temps no tenint fisonomies. Quan falti poquet ja donarem més detalls.
    Kàtia espero que trobis una entradeta.
    Tristany, comprenc que no t’acabi de fer el pes, no ets l’únic, però noi jo li trobo moltes (no totes) les gràcies.
    nati, m’ha quedat un dubte, t’ha agradat el que has escoltat?
    Gràcies Hariclea una vegada més pels enllaços que ens deixes.

    M'agrada

  13. Papagena

    Jajajajajajajajaja Joaquim, es que yo ya que entro, entro a hacer declaraciones fuerrrrrrtes jajajajajaja
    Que el disco no lo he escuchado! Sólo tus fragmentos y los de la web… aún así, no le toques los timbales a Tony, que él sabrá por qué los ha hecho así… jajajajajajaja

    Más besitos 😉

    M'agrada

  14. Jo també penso que no és repertori per ell però l’ària de Recife, cantada tan obscurament, m’ha agradat força.
    Estaré a l’aguaït del cd.
    Estupenda l’aportació d’Hariclea.
    Gràcies a tothom i, sobretot, a tu, Joaquim per això de la cabra. Ets boníssim!

    M'agrada

  15. Jo no se si el “verisme” es el més adequat per a la veu de Kaufmann, però la veritat es que ho broda, i ho vam poder comprovar en la Tosca de fa un parell de mesos. La veritat es que a Jonas Kaufmann, nosaltres també li trobem totes les gràcies, ja que tot el que fa, ara per ara, ho fa molt i molt bé.
    Em sembla una gran idea la trobada d’infernemlandaires del proper 10 d’octubre, ja només queden 13 dies!!.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: