Christopher Maltman
Aquest diumenge tindrà lloc un dels esdeveniments de la temporada que tot just acaba de començar, i cal dir que amb bon peu.
És tracta, si és que encara algú no se’n ha assabentat, del recital de lied que el tenor Jonas Kaufmann farà acompanyat del pianista Helmut Deutsch.
Interpretaran un dels cicles referencials del lied romàntic, Die Schöne Müllerin de Franz Schubert amb poemes de Wilhelm Müller (1794-1827), escrit durant l’any 1823, en el mateix període de gestació de l’òpera Fierrabras i les simfonies núm 7 i núm 8.
Aquest viatge desesperadament romàntic que es clourà amb una cançó de bressol que el riu cantarà a l’enamorat que si ha llençat desesperat, és una obra mestra, tot i que l’impressionant Winterreise, sempre s’emporta els honors del cicle de lied per excel·lència.
Darrerament m’haureu vist manifestar la meva predilecció per les veus de baríton alhora de fer front al lied en general, això no vol dir que no aprecii i molt, les versions que molts tenors han fet de les gran obres del lied, però la predilecció inexplicable, sense motius empírics, és la predilecció. Potser la veu més rodona, amb sons més obscurs que cerquen en les profunditats sonores, les profunditats de l’ànima, s’escauen més en aquest intimisme imprescindible. No ho sé, però és així.
Estic convençut que Kaufmann ens farà una excel·lent versió, si tenim en compte els precedents del tenor alemany en el camp del lied i la magnífica i sensible gravació que ha fet d’aquest cicle, però avui em perdonareu si porto un baríton anglès a In Fernem Land. S’ha presentat aquesta temporada al Liceu, amb aquell “avorriment” d’òpera ballada, segons els paràmetres de Pina Bausch i on assumia en la penombra massa discreta d’una llotja de prosceni, el rol d’Orest. No em va tocar en l’abonament i la naturalesa de l’espectacle em va fer desestimar una segona visió, és a dir que em vaig perdre el seu debut. Per contrarestar aquesta malifeta, avui el convido a compartir el dia amb nosaltres.
Christopher Maltman va néixer l’any 1970 i a l’any 1997 va guanyar el premi al millor cantant de lied del prestigiós concurs de Cardiff. Des de aleshores ha desenvolupat una intensa i prestigiosa carrera a les millors sales de concert i teatres europeus.
En aquesta versió que us deixo, del passat 2 de juny de 2010 al Festival de Schwetzingen, penso que no arriba a les cotes de compenetració i perfecció tècnica d’un Goerne o la colpidora complicitat d’un Quasthoff, per anomenar tan sols a dos col·legues d’ara, que m’agraden molt, però el cant honest i colpidor, senzill i sentit, gens artificiós de Maltman, em sembla digne d’elogi i de ser escoltat.
És tracta d’un baríton líric, d’aquests que ara sovintegen tant, però no m’atreviria a dir que és un tenor curt, en tot cas m’estimo més que l’escolteu en el lied núm 4 d’aquest cicle, el que porta per títol Danksagung an den Bach, és a dir, Agraïment al rierol.
War es also gemeint,
Mein rauschender Freund?
Dein Singen, dein Klingen,
War es also gemeint?
Zur Müllerin hin!
So lautet der Sinn.
Gelt, hab' ich's verstanden?
Zur Müllerin hin!
Hat sie dich geschickt?
Oder hast mich berückt?
Das möcht ich noch wissen,
Ob sie dich geschickt.
Nun wie's auch mag sein,
Ich gebe mich drein:
Was ich such', hab'ich funden,
Wie's immer mag sein.
Nach Arbeit ich frug,
Nun hab ich genug
Für die Hände, fürs Herze
Vollauf genug!
Aquí em volies portar,
bon amic remorós?
El teu dring, el teu cantar,
tenien aquesta intenció.
Fins a la molinera!
això deia el teu dring,
oi que no m'erro?
fins a tocar del molí.
Fou ella qui va enviar-te,
o ets tu qui m'ha seduït?
Prou delejo per saber-ho!
per ella m'has conduït.
D'una manera o de l'altra,
em rendeixo aquest destí.
He trobat el que cercava,
m'és igual com hagi estat.
Jo buscava alguna feina,
ara en tinc abastament,
per a les mans, per al cor,
em serà ben suficient!
versió catalana de Jordi Llovet.
FRANZ SCHUBERT (1797 – 1828)
Die schöne Müllerin
Cicle de lied amb poemes de Wilhelm Müller per a veu i piano, D 795
Das Wandern
Wohin?
Halt!
Danksagung an den Bach
Am Feierabend
Der Neugierige
Ungeduld
Morgengruß
Des Müllers Blumen
Tränenregen
Mein!
Pause
Mit dem grünen Lautenbande
Der Jäger
Eifersucht und Stolz
Die liebe Farbe
Die böse Farbe
Trockne Blumen
Der Müller und der Bach
Des Baches Wiegenlied
CHRISTOPHER MALTMAN Bariton
JULIUS DRAKE Klavier
sala Mozart del Schloss de Schwetzingen, 2 de Juny de 2010
Si amb el tast que us he deixat no en teniu prou, sempre podreu prémer l’enllaç que us deixo al final i esperant el temps preceptiu que faci falta, obtindreu el cicle sencer, de franc, en format rar i cada lied separat, paga la pena, no us sembla?
Espero que ho gaudiu! i si em dieu que us estimeu més per interpretar el lied en general; si un baríton, un tenor, un baix, una soprano, o una mezzo, podem encetar un debat distret.
Podeu votar l’opció que més us agradi
IN FERNEM LAND 
Por lo general, barítono pero, en este caso, la voz de Kaufmann es lo bastante oscura para darle el toque cálido necesario. Las voces agudas, tenor y soprano, me parecen más frías a la hora de interpretar lied. Opinión personal, subjetivísima y poco firme.
M'agradaM'agrada
Creo que te has olvidado de una cuerda: la de contralto.
No hay que olvidar que Marian Anderson, Kathleen Ferrier y Maureen Forrester fueron estupendas liederistas y que actualmente Nathalie Stutzmann, Ewa Podlès y Nicole Lemieux (creo que se escribe así, pero no estoy seguro) dedican gran parte de su tiempo al Lied.
Esta es la voz que yo prefiero para el Lied. De las indicadas me quedo con la de barítono.
M'agradaM'agrada
Joaquim…… estoy en la casi ruina…..
Me lo he gastado todo en valerianas, tranquimacines y baños ralajantes……
Este 10/10/10 se hace esperar.
Aunque a mi Die schöne Müllerin no me mata y remata, espero que Jonás tenga una tarde maravillosa y nos deleite con unos bises esplendidos. Imaginate que cante In Fernem Land, aunque sea con piano, Ay!!!
Has preparado la pancarta ??
Saludos a todos/as.
M'agradaM'agrada
Bueno, yo prefiero la versión de Fritz Wunderlich. Pero esa voz era única, de modo que no me atrevo a decir que el ciclo está mejor cantado por un tenor-tenor. Tampoco votaré.
En cuanto a Jonas, ya sabéis que no me gusta su voz, que lo oigo siempre engolado y no soy la única. De todos modos, iré a escucharlo sin prejuicios, abierta a la posibilidad de que me convenza. Por supuesto, no será nunca Wunderlich (y menos Fisher-Deskau), pero eso no quita que pueda ser una linda experiencia si sale bien.
M'agradaM'agrada
Christopher Maltman em sembla un cantant interessant, ja sigui cantant òpera o lied. Per si us interessa, el mes vinent el tornem a tenir per aquí.
Sobre la veu preferida pel lied, aquests dies en parlàvem per altres llocs dedicats al gènere. Jo, baríton, sens dubte; les interpretacions dels barítons les sento més properes, més tocant de peus a terra, em diuen moltes més coses (això no vol dir que no escolti altres cordes, és clar ;-))
I sobre Jonas Kaufmann… en parlem després del recital.
PD Gràcies per l’enllaç 😉
M'agradaM'agrada
Colbran, no és que l’hagi oblidat és que és una vocalitat tan escasa, que he cregut que dient mezzo, amb tot l’ampli aspectre, es podia incloure. Dir contralt que avui canti lied vol dir, segurament parlar de Podles i Stutzmann, la resta si és que hi han veritables contralts, que no crec, es dediquen al barroc. De la mateixa manera no he inclòs als contratenors, ja que no acostumen a cantar lied, al menys en públic, tot i que alguns han fet alguna gravació notable com podeu comprovar a Arbre de foc.
M'agradaM'agrada
en general, m’agrada el lied cantat per barítons, però la Müllerin per un tenor com Wunderlich és ideal.
M'agradaM'agrada
Joaquim:
Una curiositat: suposo que al concurs del cantant del mes d’octubre no vas votar perquè coneixies els intèrprets, però si ho haguessis fet, a quin dels 9 meravellosos barítons hauries votat? Si és que ho vols dir, és clar… Eren nou versions esplèndides i tinc curiositat per saber quina t’agrada més.
M'agradaM'agrada
Josep Grau, la meva tria era molt complicada, ja que per un motiu o un altre, m’agradaven MOLT, 7 de les 9 versions i les altres 2 m’agradaven.
La terna de finalistes, eren el 3, el 7 i el 9 i si, vaig votar, quan ja no venia d’un vot, ja que no hi havia empat i al cantant que no decidia, és a dir a Thomas Quasthoff.
M'agradaM'agrada
Yo, en la intimidad, siempre mezzos y baritonos 🙂 En serio, son los que más me gustan para lieds, quizá porque son las voces que me parecen más naturales y a la vez especiales, un poco por debajo y un poco por encima de la media. Y las canciones son para oir en casa, cerca del fuego… Voto barítono, y esta vez arrasaremos.
Maltmann, muy agradable.
Me supo a la petición de Josep Grau: 3, 7, 9… o 1?
M'agradaM'agrada
Estic totalment d’acord amb el Jose Luis :mezzos i baritons sobre tot els barítons.
Com que encara hem dura el refredat vaig amb el cap molt espés i ara amb calma escoltaré en Maltmann.
Adéu i fins aviat.
M'agradaM'agrada
Angels, pren-te el que vulguis (apart del Paracetamol per el cap, es clar) 🙂
M'agradaM'agrada
Seré poc original, baríton.
Aquest Maltman m’agrada del tot i en aquesta fotografia sembla que te digui, vine que t’espero i no em feria res anar a fer-li una visita.
M'agradaM'agrada
Per el lied m’agrada la veu de bariton , es la que he votat pero vull dir que aixó sempre que no els canti Kaufmann , llavors ja “es harina de otro costal “o una cosa així
M'agradaM'agrada
Jo he trobat aquesta interpretació molt delicada. M’ha agradat força.
Joaquim no puc contestar a la teva pregunta : no tinc prou formació musical per saber en quin tipus de veu m’agrada més un lied.
Ara bé m’agrada saber que’n opineu vosaltres per aprendre.
Gràcies a tots.
M'agradaM'agrada
Si me lo preguntas hoy digo barítono (Quasthoff tiene la culpa)
Si me lo preguntaras el lunes, diria tenor (espero que Jonas tenga la culpa)
M'agradaM'agrada
Tenor.
Ho sento, no ho puc evitar; tal i com tu dius, és la meva predilecció.
Un amic que quan era (més) jove cantava en una coral al seu poble, em va explicar que dins del “mundillo” del cant les veus de tenor “estaven malt vistes”. És evident que era una conya entre colegues, però fins ara la tesitura de baríton arrasa en aquesta petita mostra de posts.
No, no ho puc evitar. I dic tenor no per arribar uns tons més alts, si no en quant a “claretat” (sento no saber el nom tècnic, demano excuses). Moltes vegades escolto veus que tots vosaltres us entusiasmen i jo, pobre de mi, les trobo fosques. Estimo que per a fer un Wagner cal varonilitat, no ho dubto. Però per a interpretar un lied romàntic, he de menester puresa tímbrica.
Ah!, una altre cosa: com el lied és molt directe, l’accent és per a mi molt important. Lied alemany precisa una fonètica precisa, de la mateixa manera que la “seguidiya” té la seva pròpia. Pot ser pocs de nosaltres parlem l’alemany, però sentir cantar en anglès algú amb un bonic accent “king english” fa goig.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Joaquim. Valoro molt la teva opinió. A mi em va agradar molt TOT Quasthoff -que vaig reconèixer-, em va impressionar la FORÇA BRUTAL d’algunes frases de Terfel i la increïble manera de JUGAR AMB EL TEMPO, fins a quasi deturar eks rellotges, de Dieskau, tot i que no em va agradar el seu fraseig. No vaig saber valorar Goerne a la primera. Quan vaig saber que era ell el vaig tornar a escoltar i és clar: evidentment era una meravella.
M'agradaM'agrada
Ara m’adono que encara no he contestat la pregunta que ens feia el Joaquim. Els lieder els prefereixo amb un baríton, sense cap mena de dubte. Moltes vegades expressen un gran sofirment, sobretot si són schubertians, i els escau una veu obscura.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Habíamus OBC, Habemus Pablo | Ancha es mi casa