IN FERNEM LAND

COM HO FA EL VENT


Avui, entre Die Walküre i Falstaff, una declaració d’intencions escrita l’any 1969 per un jove Joan Manuel Serrat, “Com ho fa el vent“.

La vaig escoltar ahir per la ràdio i de cop i volta em vaig recordar d’ella. La tenia completament oblidada i va ser un retorn tan inesperat com plaent a un passat molt llunyà, quan tota la música m’arribava per la ràdio i encara era un infant incapaç d’assaborir una lletra com aquesta, però que ja quedava atrapat per unes músiques d’impacte directa i per una veu de sincera claredat.

Jo vaig néixer com neix la brisa a la vora del mar,
amic del sol i de la pluja, vaig aprendre a volar.
Com ho fa el vent,
és així com jo vull viure.
Com ho fa el vent,
el vent que es mou i que és lliure entre la gent.
I vaig créixer buscant uns versos que van tapar la pols
arrossegant les fulles seques mortes per la tardor.
Jo no he nascut per llosa de marbre ni per jeure al damunt d’un mort,
la terra sols atrapa l’arbre, jo vaig de port en port.
Obre’m nina, la teva porta, obre’m i deixa’m passar,
res no ha de saber ningú. Escolta: me n’aniré demà.
I així sense mirar endarrera, m’heu de veure passar:
res no us deixo, ningú no m’espera…, me’n puc anar i tornar.

La versió original de 1969:

Com ho fa el vent, es va publicar l’any 1969 i era la primera cançó d’un LP que integrava ni més ni menys, que aquests títols:


Paraules d’amor, La Carmeta, De mica en mica, En qualsevol lloc, Saps, Camí avall, L’olivera, Marta i Canço de matinada.

L’arranjament de tot el disc i òbviament de la cançó que avui us he portat a In Fernem Land, és del pianista Ricard Miralles, que no amaga les arrels bachianes d’un piano jazzístic, que sembla inspirat en un preludi del clavecí ben temperat.

Aquest va ser el tercer LP que va editar EDIGSA, amb cançons d’un Serrat molt inspirat, que començava a molestar al règim franquista, ja que l’èxit de vendes va ser enorme a Catalunya i a la resta d’Espanya, no oblidem que era un èxit enorme d’un disc integrat en la seva totalitat, per temes cantats en català.

Qui se’n recorda d’Edigsa? La valuosíssima tasca que va fer durant molts anys no estaria malament que algun dia fos reconeguda, homenatjada i a poder ser, copiada.

Per acabar, us deixo un YouTube de Joan Manuel Serrat cantant la cançó 34 anys més tard, en un concert al Palau Sant Jordi, on el noi del Poble Sec, va presentar un programa amb arranjaments simfònics, de les seves mítiques cançons, acompanyat per l’estimada OBC (entre els pocs musics que es veuen, cares amigues).

Per aquesta cançó, i crec que de manera molt encertada, és va optar per un acompanyament intimista, el millor possible, el piano en solitari tocat pel mateix pianista que la va arranjar i dirigir en el famós disc, Ricard Miralles.

Una delícia que dura amb aplaudiments i tot, una mica més de dos minuts.

Estic segur que us agradarà.

Bon dijous!

20 comments

  1. Serrat me ató al catalán tempranamente. Lo escuché en el Palacio de Bellas Artes de México hace más de cuarenta años, y la madre de una compañera mía de la Preparatoria (el bachillerato mexicano) me tradujo las letras. Amalita era catalana, hija de un ferroviario catalán, y toda la familia se había exiliado en México. Antes de llegar aquí, Serrat me había aberto las puertas de esta tierra. Un buen comienzo para este día en que vuelvo al trabajo.
    Saludos y gracias.

    M'agrada

  2. También yo tenía muy olvidada esta estupenda canción y su letra. ¡Qué grande es Serrat! ¡Y cuánto tiempo ha pasado!

    Aunque es lo de menos, salvo por el timbre de la voz, me gusta menos la interpretación nueva, y a lo mejor es problema del audio pero ¿no te parece como si ese día tuviese problemas de salivación?

    Por lo demas, seguiremos mentalizándonos y recordando también que hoy puede ser un gran día. Gracias por la parte que te toca.

    M'agrada

  3. Roberto

    Acabado de llegar de allende los mares a finales de los 60, mi primer gran descubrimiento en Catalunya fue Joan Manel Serrat, y se puede decir que con sus primeros discos me sumergí de lleno en un idioma nuevo para mí en aquel entonces. Leía una y otra vez las letras y poco a poco fuí conociendo el significado de las palabras y lo que querían decir. ¡Maravillosa época de Serrat y estupenda canción!

    M'agrada

  4. GLORIA. A.

    J.M.Serrat, no tindrem mai prous paraules per definir-lo, el nostre gran poeta, gran músic,gran persona amb una gran dosi de modestia, molt savi per reservar la seva intimitat sensa deixar de ser afable amb tothom, autor de les cançons mes boniques que mai ,avans que ell, jo havia escoltat, la major part d’aquestes no morirán mai, J.M.Serrat d’alguna manera també formará part dels nostres clàssics .Tens raó Joaquim ,potser que “Com ho fa el vent” no sigui una cançó de les que més s’escoltin dença uns anys, ell mateix , suposso que per el deteriode obvi de la veu, fa anys que no canta, i vet aquí que jo tenía un antic disc com el que mostres i al trobar el teu bombonet d’avui m’han vingut moltes ganes d’escoltar-lo ( encara no tinc so) i he anat al meu “bunker” a buscar-ho i NO EL TINC!!!, i ara ves a investigar amb la quantitat de gent ( vull dir fills i derivats…) que passen per casa, i ara Joaquim encara t’agraïexo més el post d’avui doncs em fa tenir cura i control dels meus petits tresors., gràcies de nou Joaquim,un petó.

    M'agrada

  5. Carme

    Feia molt de temps que no escoltava aquesta cançó. Aquest era un dels LP que més escoltava en aquells temps. Serrat sempre m’ha agradat molt, les seves lletres i la manera de cantar-les.

    M'agrada

  6. Maria v/d Bent

    Olá Joaquim,
    Sou uma assídua visitante do seu blog desde há algumas semanas. Espero que consiga (assim como os outros leitores) compreender português. Para nós o catalão soa um pouco “estranho” ao princípio, porque estamos mais habituados a ouvir o espanhol, mas acaba por não ser muito difícil, especialmente para quem também fala francês. Pessoalmente comecei a interessar-me pela língua catalã, depois de ter lido o livro “Casa de Misericórdia”, do poeta Joan Margarit, que foi publicado aqui em versão bilingue (português/catalão). Gostei muito dos poemas, o que me deu vontade de conhecer melhor a língua.

    Queria dar-lhe os parabéns pelo seu magnífico blog e agadecer os excelentes posts e downloads. Há alguns anos tive também um blog sobre música (junto com o meu filho que é musicólogo), por isso sei avaliar bem a dedicação necessária para manter este ritmo e nível de posts. É notável! Nós, infelizmente, tivemos que desistir por falta de tempo.

    Quanto a Joan Manuel Serrat, assim como o grupo Aguaviva, foram muito ouvidos em Portugal nos últimos anos da ditadura. Apesar de existir censura, houve uma pequena abertura (a chamada primavera Marcelista) que permitiu à rádio e à televisão transmitirem canções de determinados intérpretes (franceses, espanhóis, portugueses). Lembro-me de várias canções desse tempo, mas não conhecia esta “Como ho fa el vent “. É lindíssima. Gostei mais da versão original, onde ele a canta de maneira emocionante.

    Mais uma vez obrigada/gràcies,
    Maria

    M'agrada

    • Obrigada Maria, seu comentário me enche de alegria e muito para me encorajar a prosseguir com a tarefa de executar cada dia.
      Que uma pessoa que não sabe o catalão fazer o esforço de ler um blog que está escrito nesse idioma e também deixar um comentário, é um orgulho que eu sou muito grato.
      Por esta razão, usando o tradutor do Google, vou mostrar o mais profundo respeito e gratidão para com você e todas as pessoas sem saber a minha língua, siga-me.
      Estou muito feliz
      Desculpe-me se o meu comentário há muitos erros ortográficos, mas acho oportuno para tentar respondê-la, em Português, é o mínimo que posso fazer para dar graças.

      M'agrada

  7. colbran

    Ese Lp lo toqué tantas veces que llegó a ser inaudible porque Edigsa no disponía precisamente de un buen sonido y las copias salían habitualmente mal prensadas. Tuve ocasión de conocer al propietario o gerente, que era tambien el primer accionista de la firma y el director artístico, se lo dije y me contestó: “tal como están las cosas es un milagro que podamos publicar y tenemos que conformarnos con los medios de que disponemos”. Algunos discos salían bien, pero otros tenían un “refrito” muy molesto. Con lo medios actuales podrían hacerse unas remasterizaciones magníficas.

    Los primeros Lps de Serrat eran una pura gloria y en este están: “

    M'agrada

  8. colbran

    Se me ha ido el comentario antes de terminar.

    Bien decía que en este Lp están: “L’ olivera”, “Paraules d’ amor”, “Cançó de matinada”, “Marta”, Camí avall”…, enfín todas inolvidables, como el tema que nos propone Joaquín para recordar. Aquél Serrat era el mejor, ahora sigue siendo un excelente poeta, pero su música la encuentro muy reiterativa y apenas consigue cubrir el cúmulo de bellas palabras que se le ocurren o que adapta. Por no hablar de su voz que apenas tiene fuelle. Para muestra el vídeo que comparándolo con la grabación de 1969 es pura sombra.

    Esta canción, como la inmensa mayoría de sus primeros 20 años de dedicación profesional es una joya, pero para mí aún sigue siendo mi preferida “La tieta”. Cada vez que la oigo me entran ganas de llorar, me conmueve extraordinariamente tanto su letra como su música.

    M'agrada

    • Donde tu dices 20 años yo diría 30, hasta el 95, por no excluir discos como Bienaventurados, Material Sensible y Utopia. Luego ha hecho muy poco, y muy poco bueno.

      La tieta es sensacional. Siempre que la oigo pienso que a Jacques Brel le hubiera gustado cantarla.

      M'agrada

  9. Es molt bonica pero jo no la recordo,potser perque en el any 69 tenia 5 fills que cabian en un cistell i
    apart de un dia a la setmana que venia un cangur i se estaba tota la nit (anavem al liceu ).
    Durant el dia no hi habia manera de poguer sentir
    cap disc.
    Bé ara ja fa anys que me he emancipat i puc fer de tot.Molt bé per en Serrat,i gracies

    M'agrada

  10. nati

    Siempre me ha gustado Serrat, como poeta y como cantante.
    Es cierto que escucharle en directo, en la actualidad, te hace sufrir porque dista mucho del que, en otro tiempo, cantaba en el escenario. Ahora bien, nos queda su obra con canciones, que, cuando menos para la las personas de mi generación , permanecerán siempre .
    Me sumo a las palabras de Colbran cuando dice que la música que presenta en la actualidad es reiterativa .

    M'agrada

  11. En Serrat ha fet molta música de la qual jo en descartaria una bona part. Quan va començar vaig quedar, com tanta gent, hipnotitzada per les seves delicades i vívides composicions. No em va importar que cantés en castellà i vaig ser una admiradora del seu “Mediterráneo”. També se li ha d’agrair que portés al carrer poetes com Machado, Miguel hernández i Joan Salvat Papasseït. D’aquest últim, el seu disc “Res no és mesquí” és el meu preferit d’ entre tots.
    La preciosa cançó que avui has portat, Joaquim, em feia sentir així: Lliure com el vent!
    Gràcies!

    M'agrada

  12. GLORIA. A.

    teniu raó amb lo del vibrato jo fa uns anys el vaig veura en una desafortunada aparició “serrat-tarrés” i i ja el patía, el vibrato es fruit de la edad, encara que genéticament hi han uns cantants que el pateixen abans que altres,també es veritat com sabeu els “opereros” que un vibrato controlat es necessari i guarneix especialment a una veu femenina que d’avegades peca de massa llisa, en el cas d’en Serrat es molt senyalat però en cap moment ell ho pot evitar, i potser aquest sigui el motiu que últimament canti amb orquestra, pensant que sempre l’acompanyament es més encobridor que una guitarra o bé un piano., però aixó es cosa meva…… la veritat es que a mí tot i amb exagerat vibrato, sempre m’emociona veure’l inclús escoltar-lo doncs “diu ” les cançons com pocs , em fa pensar en els millors chanssoniers françesos, tot cor ……

    M'agrada

  13. Per a mi, aquest disc del Serrat és extraordinari, amb cançons com “saps” o “de mica en mica” (pel meu gust del millor de tota la seva discografia). També crec que el Serrat actual, com a cantant, desmereix molt del que va ser. Jo particularment, ja fa uns quants anys que prefereixo recordar-lo com era i pel que va fer, especialment durant els primers 25 anys de la seva carrera. Per què no sabrà la gent retirar-se a temps?, Llach, que està molt millor de veu ja fa un parell d’anys que ho va deixar.

    M'agrada

  14. Maria v/d Bent

    Joaquim,
    Obrigada pela resposta. Não se preocupe com os erros.
    Com um pouco de boa vontade e alguma ajuda do dicionário, penso todos nos conseguimos entender muito bem.
    Boa noite para si. Maria

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: