Els mesos de febrer i març del 2011 acolliran a l’escenari del Liceu, 9 representacions de l’òpera Parsifal de Richard Wagner, que tindran com a protagonista del primer repartiment a Klaus Florian Vogt, el tenor alemany que jo anomeno amicalment “l’escolanet”, per ser posseïdor d’un timbre més proper a la veu blanca d’un escolà, que no pas al d’un tenor líric o encara més allunyada d’un heldentenor wagnerià.
Vogt és un cantant molt notable, musical i sensible, però ha de lluitar contra un handicap, sota els meus subjectius paràmetres, quasi insalvable, un timbre impossible per assolir els rols que miraculosament canta, ja sigui el més apropiat Lohengrin (em va agradar molt quan el vaig veure a la Scala), un descoratjador Walther (no em va agradar gens a Bayreuth), un problemàtic Parsifal o per a mi, un impossible Siegmund, per parlar tan sols del seu repertori wagnerià.
Jo avui, decidit a no tancar-me en banda i també a facilitar-vos una proba sonora d’aquesta aproximació “diferent” al heroi wagnerià de Vogt, us proposo la versió de la magna òpera wagneriana, que va tenir lloc en forma de concert al Concertgebouw d’Amsterdam el passat 11 de desembre de 2010, sota el següent repartiment:
Richard WAGNER (1813-1883)
PARSIFAL
Amfortas: Falk Struckmann
Titurel: Ante Jerkunica
Gurnemanz: Robert Holl
Parsifal: Klaus Florian Vogt
Klingsor: Krister St.Hill
Kundry: Katarina Dalayman
Erster Gralsritter: Brenden Gunnell
Zweiter Gralsritter: Thilo Dahlmann
Erster Knappe: Julia Westendorp
Zweiter Knappe: Cécile van de Sant
Dritter Knappe: Jeroen de Vaal
Vierter Knappe: Pascal Pittie
Blumenmädchen I: Anna Stephany, Martina Rüping, Victoria Joyce
Blumenmädchen II: Silvia Vázquez, Ute Ziemer, Barbara Kozelj
Groot Omroepkoor i cor de veus masculines de”Valsts Akademiskais Koris Latvija”
Radio Filharmonisch Orkest
Director: JAAP VAN ZWEDEN
Concertgebouw Amsterdam 11.XII.2010
La versió és prou interessant, amb una magnífica Kundry, un solvent Gurnemanz, un intens Amfortas i una bona direcció, amb una magnífica orquestra i cor, com per deixar-vos, a part de la constància sonora d’aquest discutible Parsifal, de tota l’òpera en format mp3.
He escollit un fragment del segon acte, en l’escena de la seducció de Kundry, per tal de que si us ve de gust, em deixeu la vostre opinió d’aquest tenor en aquest rol. L’escoltem des de Wehe! Wehe! was tat ich?, fins el final de Amfortas! Die Wunde!. L’acompanya Katarina Dalayman com a Kundry, ambdós dirigits per Jaap van Zweden
Esperaré a valorar el Parsifal de Vogt al Liceu (la primera és justament en el torn T), però em manca veu, em manca heroi i em manca força.
IN FERNEM LAND 
Hola, Joaquim:
Com a wagnerià que em sent et dones les gràcies pel temps que li dediques a aquest repertori, pels teus comentaris i els links que ens permeten assaborir tant registres del passat, com ara els d’en Hoffmann, com els de la més rabiosa actualitat.
Wotan t’ho pague amb el Wallhalla.
Rex.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per aquesta interessantíssima proposta. Crec que ja he defensat aquí el Lohengrin de Vogt davant les onades d’entusiasme Kaufmannianes. És un cantant que m’agrada molt
M'agradaM'agrada
Ui, se m’ha escapat abans d’hora. Deia que és un cantant que m’agrada molt, però crec -com tu- que s’equivoca abordant segons quins papers. En qualsevol cas ja tindrem ocasió de jutjar-ho de prop perquè sembla que vindrà molt per aquí els propers anys.
M'agradaM'agrada
Jo estic d’acord. Em sembla musical i sensible, però “em manca veu, em manca heroi i em manca força”.
Aquí també podem veure-ho:
http://intermezzo.typepad.com/intermezzo/2010/12/parsifal-from-amsterdam.html
M'agradaM'agrada
El ressó de la veu em recorda lleugerament a un dels teus predilectes:Vittorio Grigolo(j i j i ).Parlant seriosament confesso que de entrada el color de la veu xoca.Tanmateix despres d`un petit periode d`adaptació te`n dones compte que és molt musical i que amb la seva veu (potser massa lírica )descobreixes facetes de la partitura que amb cantants en principi més adients ens passaven per alt
M'agradaM'agrada
Este tenor de voz angelical sólo me ha gustado con muchas reservas en “Die tote Stadt” del Liceu, pero muy por debajo de la calidad que en la misma serie de funciones demostró su compatriota Torsten Kerl.
En todo lo que le he visto después no me ha gustado nada. Su voz carece de armónicos y me recuerda por su ligereza vocal al entrañable Cayetano Renom, con la particularidad de que se le suelen quebrar los agudos, como pude comprobar en su Walther de Bayreuth y en “Die tote Stadt” en Madrid. Es decir que es un tenor ligero cantando roles de tenor spinto o dramático. Como actor tampoco es nada del otro jueves. Vamos bien.
Quizás haya mejorado y su voz se haya formado y sea ya un tenor lírico ligero o quizás lírico, si es así lo admitiré cuando le vea próximamente en vivo en el Liceu. Sé rectificar cuando procede.
Es probable que le veamos a menudo en el coliseo de la Rambla, su palmito masculino puede favorecer su contratación…
Vocalmente sigo prefiriendo a Torsten Kerl y a Jonas Kaufmann en los mismos roles que él interpreta y lamento tener que verle en un rol que hace bien pocos años bordó Plácido Domingo en el Liceu, dejándome un extraordinario recuerdo.
M'agradaM'agrada
Qué buena la Dalayman.
No es el papel de Vogt, efectivamente. Su: Amfortas, Die wunde, en lugar de “la herida, la herida, arde en mi corazón”, parece que diga: “Amfi, tengo pupita”.
Aunque lo canta con mucho gusto.
Bien que lo siento porque como sabes tengo previsto verle en el Liceu.
Un abrazo
M'agradaM'agrada
Y yo tengo pupita de reirme, Atticus, tienes cada chispazo! Y Espero podamos saludarnos.
M'agradaM'agrada
A ver si es verdad y podemos saludarnos. Si no pasa nada iré el 12 de marzo.
M'agradaM'agrada
Sincerament, crec que no és la veu
adequada per aquest personatge,
cabdal en el repertori wagnerià.
En poques paraules: no és Parsifal, en absolut.
No emociona, ni transmet. Molt fred..
M'agradaM'agrada
Ella es estupenda, pero Vogt canta una nana. Ya no quedan heldentenors?
M'agradaM'agrada
No
M'agradaM'agrada
Por cierto, y hablando del Parsifal del Liceu, que parece ser que el tenor que tenia que cantar el otro cast, Simon O’Neill, finalmente no va a cantarlo, así que va a entrar en juego un tercer cantante. Esperaremos a ver quien es.
Saludos
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquim, una vez más, por dejarnos estos regalos.
Asistí este verano en Bayreuth a una función de Meistersinger. Vogt no es mi Walther soñado, ni mucho menos, pero cumplió. No tiene un àpice de heroicidad en la voz y su canto me parece empequeñecido, al menos en el repertorio wagneriano.
Posiblemente al no existir las voces que todos desearíamos, tenemos que aceptarlo, algo que sin duda nos llena de frustración a todos aquellos que desearíamos una voz robusta, capaz de cantar estos roles con todo el amplio lirismo del que tiene que hacer gala, el tenor que los protagonice.
En Parsifal sucede lo mismo, o quizás no tanto, no sé, pero escuchado no me convence. Tengo entradas para estas funciones liceistas.
De O’Neill no cabe esperar gran cosa tampoco, es muy decepcionante cuando se le escucha al natural.
Ojalá el sustituto sea Kerl o Botha, cantantes con voces mucho más sólidas y con un canto, ya que no excelso, al menos digno. Aunque tratándose de un segundo reparto, dudo que sean estos dos los escogidos.
M'agradaM'agrada
Ya han actualizado la ficha de cantantes para el Parsifal del Liceu del mes que viene y parece ser que finalmente Simon O’Neill sí va a ser el Parsifal alternativo al de Florian Vogt. Veremos que tal…
M'agradaM'agrada