Els plaers de la taula són incommensurables i qui més, qui menys, ha tingut la sort alguna vegada en la seva vida, de seure en una taula i assaborir uns plats que han estat un esclat de sensibilitat culinària, d’amor als fogons i la sublimació de l’art dels sabors, les textures i la fantasia, al servei del bon menjar.
Jo tan sols us anunciaré els plats, com aquelles cartes d’un casori luxós i per molt que us ho pugueu arribar a imaginar, serà difícil que us apropeu a les sensacions que cadascuna d’aquestes perles m’ha produït.
Entrants: mandonguilletes amb ceba, tartaleta de mascarpone i melmelada de tomàquet, cullereta d’escopinyes i taronja, cullereta de bacallà amb tomàquet i olivada i cremeta de camagrocs.
Primer plat: lasanya de verdures amb gambes i mató
Segon plat: fricandó de llagostins
Postres: mousse de mascarpone al cafè amb crema de xocolata al cafè i crumble al cafè
- Per al cafè: roques de xocolata amb fruits secs
Certament els anunciats et fan la boca aigua, però trigaria hores i hores a descriure allò que l’anunciat enllesteix ràpidament amb una terriblement breu, lasanya de verdures amb gambes i mató o fricandó de llagostins.
Fins aquí tot excepcional, res a dir, ans al contrari, però mancava explicar-vos l’embolcall precís i preciós que va revestir aquest dinar, amb una extraordinària acollida, senzilla, propera i regada amb una conversa de més de 6 hores d’un sobretaula tan inoblidable com la mousse de mascarpone o aquella bomba de les roques de xocolata.
-.-
Gràcies Glòria i Josep i ja em permetreu que utilitzi un títol equivocat, ja que no és correcte dir “ah quel diner je viens de faire“, tractant-se d’un dinar, però aprofitaré la divertida ària que Jacques Offenbach va escriure per La Perichole, tot utilitzant un YouTube que ahir per la tarda, mentre xarràvem sense parar, em va enviar l’Alex, amb Elina Garanča enlluernant al personal, de la mateixa manera que vosaltres ho vàreu fer amb nosaltres, tot i que emprant unes altres dots artístiques i sobretot humanes.
I encara vull rematar l’apunt i com no podria ser d’altre manera, amb un Youtube de Rossini i amb en Juan Diego Flórez, una debilitat compartida per tots quatre i que fa dies vaig pujar al canal de Youtube, però que no havia portat a In Fernem Land, es tracta del duo del primer acte entre Zelmira i Ilo “A che quei tronchi accenti?”, de la preciosa òpera Zelmira del compositor pesarés, en la producció del ROF 2009, dirigida musicalment per Roberto Abbado. Zelmira és la magnífica mezzosoprano nord-americana, Kate Aldrich.
Què vagi de gust amics!
Quan penso amb les mandonguilletes se’m humitegen els ulls. I la cremeta de camagrocs? què me’n dius de la cremeta de camagrocs? RECLINATORI!!!
Aquest apunt tenia que sortir abans, però la inesperada mort de Margaret Price l’ha endarrerit unes hores.
IN FERNEM LAND 
No tenías que haber publicado esto, porque ya no nos vamos a atrever a invitarte a cenar a no ser que contratemos al bueno de Adrià y a lo mejor ni así!!!
🙂
Abrazos.
M'agradaM'agrada
Ui! Gabriela, un pa amb tomàquet i una bona xarrada també són un motiu de goig i per fer un apunt a can infernem, això rai, però lo d’ahir va ser com lo del bis d’abans d’ahir a l’Auditori, moments excepcionals, experiències sensorials de plenitud.
M'agradaM'agrada
Yo más que en pa amb tomàquet pensaba en unos sopes, querido Quim… jajaja.
M'agradaM'agrada
Ara mateix tenim les galtes ben vermelles de tants elogis com ens has dedicat!!!. Va ser un plaer compartir taula i conversa amb vosaltres, amb anècdotes, vivències, històries i records durant una sobretaula que va passar volant.
I quines dues fantàstiques perles que ens has deixat!. L’Elina Garança està esplèndida i molt divertida i què dir de la Zelmira?. Que gran que és Rossini i que bé que l’interpreten aquesta parella. Aquesta tarda, tot prenent café, l’assaborirem íntegrament.
Una abraçada i fins la propera, ho repetirem!
M'agradaM'agrada
Gloria, yo ya os dije en persona tanto a tí como a Josep que no estoy acostumbrado a estas exquisiteces y además tan variadas. Por este motivo os estoy sumamente agradecido y os repito que me gustó todo, todo. Me sería muy difícil resaltar una de las múltiples variedades que nos servísteis, pero voy a arriesgarme y optaré por la deliciosa crema, pero también el sorprendente postre y para colmo “les roques de xocolata negra amb fruits secs”.
Enfín hoy no he querido pesarme…
Mis más efusivas felicitaciones y un millón de gracias.
M'agradaM'agrada
Hola ,me es deixat ben garratibada perque !!amb quina moral a la 1 aniré a fer “un rissoto amb bolets” i després pollastre rustit (que ja está cuit) y de postres fruita Meló ,taronjas,y mandarinas.
!Mon Dieu! quin complexe que me agafa. Tindré que anar al café de nit perque me en ensenyin.
Tu força que vas disfrutar !Pájaro! Bé ,!Que te quiten lo bailao! i Una abraçada
M'agradaM'agrada
Te perdono por Garanca y por esta preciosidad de Zelmira, pero esto no se hace. Y a estas horas, menos aún.
M'agradaM'agrada
Nosaltres, per molt que hi esforcem, no assolirem mai aquestes cotes hautecuisières. Bon profit malgrat quedar-me òrfena d’immaginació per tot el que sigui muntar-vos un sopar comme il faut vist el vostre llistó.
Em conformo pensaant que el que dóna el qué pot no està obligat a més.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Saps perfectament, benvolguda Olympia, que doneu el bo i millor, que és molt i per això vos estimem tant.
No és tant el què, sinó el com, no et sembla? Jo n’estic convençut.
M'agradaM'agrada
He volgut dir “hautecusinières”. Je m’excuse.
M'agradaM'agrada
Enhorabona per l’apat i gràcies per la música, Zelmira m’ ha encantat.
M'agradaM'agrada
Tinc gana!!!
M'agradaM'agrada
A “Ca els Noctàmbuls” sempre hi ha garantida la bona cuina, però en aquell pis de Sants hi ha més, moltíssim més que una bona taula.
Com celebro que fos una magnífica vetllada!
M'agradaM'agrada