IN FERNEM LAND

PARSIFAL A SIENA


El dia 20 de febrer tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu la primera representació de les 9 programades de Parsifal, el magne festival sacre de Richard Wagner.

Previ a l’apunt que li dedicaré, avui us he fet un vídeo, aprofitant les fotografies que vaig fer fa uns quants estius a l’imponent catedral de Siena.

Conec tres llocs, dels molts possibles, on la música de Parsifal els escau com anell al dit:

Òbviament el primer és Montserrat, on es diu que sorgeix la font d’inspiració wagneriana. La teoria és dubtosa però  és especialment nostrada i perfectament factible. La muntanya i l’Abadia tenen l ‘alè romàntic de la renaixença catalana i quan es visiten, sobretot lluny de les aglomeracions habituals, cap al tard d’una tarda d’hivern, tot pren un sentit.

El segon lloc és la catedral de Santiago de Compostela.

Quan vaig travessar per primer cop el Portal de la Glòria i em vaig endinsar pel passadís central, cap a l’altar major, em va venir immediatament al cap, la música de la transformació del acte 1er.

El tercer lloc és la catedral de Siena, que és la que us porto avui, com a primer tast d’una sèrie d’apunts que dedicaré al Parsifal. Suposo que veient les fotos no us quedarà cap dubte de la idoneïtat i del marc.

Espero que us agradi.

La versió musical és la de la magnífica gravació que va fer Rafael Kubelik, amb el Cor i l’Orquestra de la Bayerischen Rundfunk i amb un gran equip vocal, tret de la discreta Kundry.

Escoltareu a l’inici, a Kurt Moll que interpreta Gurnemanz.

El fragment triat com a banda sonora de les imatges de la catedral italiana, és l’entrada dels cavallers, “Nun achte wohl, und lass mich seh’n”.

Amb aquest YouTube estreno un nou editor que haig d’agrair a l’Enric i Anna Maria i que espero que amb el temps, em faci millorar les presentacions que tant m’agraden fer.

24 comments

  1. joaquim

    Espléndida versió, deguda a un dels meus directors de referencia:Rafael Kubelik.
    Ha estat molt curt !
    Felicitats per la presentació, ja que poder gaudir d’aquestes impresionants imatges de la Catedral de Siena, és un plaer que remou sensibilitats diverses, que augmenten quan hi has estat “en viu”.
    Gràcies una vegada més, Joaquim.

    M'agrada

  2. Glòria A.

    Vaig estar a Siena fa uns quatre anys i mai oblidaré l’impacte i la emoció que vaig sentir quan només entrar vem poguer escoltar un cor de nens interpretant el “Oh paradisso” del Requiem de G.Fauré, van ser uns minuts molt intims i màgics, a mí em va semblar que agú ho va fer possible només que per a mí…. m’imagino que escoltar un Parsifal deu de ser d’infart… gràcies Joaquim després de tants dies de no apareixa per aquí (culpable,una considerable neumonía )em venía molt de gust aquest bombonet teu , gràcies.

    M'agrada

  3. 1.- MOOOOOOOOOLTT MILLOR que la confitura. Francament, a mí m’arriba més.

    2.-Al començament del vídeo, pensava que eres a punt de patir la síndrome de Valerio Lazarov, però veig que ho has controlat, i molt bé. Enhorabona.

    JL IV El sarcàstic

    M'agrada

  4. Molt bonic, Joaquim.
    Espero que et gusti el Parsifal del Liceu. Malauradament non puc i anar a veure-ho. Em gusta que el Liceu sigui el primer teatre on Parsifal va ser representat desprès de Bayreuth.

    Conecs Sintra? El Palácio da Pena? È un altre lloc on imagino el Parsifal, com ho va diure Richard Strauss.

    M'agrada

  5. Carlos R

    Joaquim, maravilloso fragmento.
    Parsifal es una de mis óperas preferidas, me atrevería a decir que es la que me gusta más.
    La he visto en casi todos los grandes teatros, Bayreuth incluido y dirigida por los más grandes directores actuales.
    Estoy ansioso con estas representaciones del Liceo.
    Me parece que el equipo de cantantes es de lo mejorcito que se puede escuchar hoy y en cuanto a la orquesta, la del Liceo se crece con los Wagner.
    Michael Boder no será genial, pero nunca me ha defraudado y ha sacado óptimos resultados.
    La producción ya se verá, nos podemos esperar lo mejor o lo peor y lo que por ahora se ve en la web, me despista.
    El vídeo que nos adjuntas es muy bello ya que la versión musical de Kubelik es espléndida y las fotos de Siena impresionantes.
    Hace muchos años la visité y quedé conmocionado por tanta belleza.

    M'agrada

  6. Kucharón

    Muchas gracias, maravilloso. Parsifal es una de mis óperas favoritas, y es que escucharla nos hace que seamos un poco mejor personas. Estoy convencido de ello.

    M'agrada

  7. El pitjor pianista del món

    Siena és un d’aquells llocs- no gaire massificats- amb força encant; envejo a Glòria A. quan jo hi vaig ser allò m’ho vaig perdre, a l’igual que el Palio.
    De Santiago m’encanta tot llevat de la seva catedral; la trobo un tortell “churriguresco”.
    Monserrat, com diria el Justo Molinero, és ¡”lo nueztro”!.
    Preciosa interpretació de “Parsifal” de part d’un no-inniciat wagnerià.

    M'agrada

  8. Trepit

    Felicitats !!!
    Magnifica presentació música – imatges.
    Som molts els seguidors fidels del teu blog, encara que normalment no hi participem. Endavant!

    M'agrada

  9. bocachete

    Què macos, el vídeo i l’enregistrament! El vídeo, amb un pols de professional: la part de la biblioteca, és de reportatge del National Geographic. Un altre lloc altament “parsifalià” és San Juan de la Peña, a Osca: penjat al mig de la muntanya (les “muntanyes del Nord d’Espanya” del llibret), és el lloc perfecte per als cavallers del Gral. De fet, el Sant Grial de València va passar-se segles en aquest monestir.

    Sintra seria un lloc idoni per a l’acte de Klingsor, amb aquell castell fantàstic.

    M'agrada

  10. bocachete

    Per cert, que l’anunci de Google del vídeo (no sé si va canviant cada tant) és d’allò més poc adequat amb el recinte i la santa castedat dels cavallers del Grial: “Donantes de semen”… : )

    M'agrada

  11. Josep Olivé

    Magnific post que sens dubte serveix d’aperitiu (perdò Richard) per al Parsifal que aviat veurem al Liceu.
    Jo afegiria una circunstancia que encara faria mes emocionant el sentir auqesta ópera en els meravellosos llocs que esmentes: fer-ho en divendres sant!
    La meva fe wagnariana es va iniciar fa bastants anys a Munich, on em vaig empessar (en el millor sentit de la paraula) tot un Parsifal de peu! Crec haver somiat que en Richard m’ho va agreir molt!

    M'agrada

  12. Josep R. Noy

    Gràcies pel regal! Espero força del Parsifal que ens ve. He tingut bastanta sort fins ara amb Parsifal, assistint a magnifiques representacions. Recordo la meva primera en directe al Liceu el dia abans de la vaga general dels 80 amb Uve Mund i un impressionant Anfortas de Estes (quins tremps aquells!…), amb bona escenografia, l’orquestra tirant força bé i un repartiment més que notable. Més tard a la Deutsche Oper a Berlin una gran representació dirigida per Thielelmann, un divendres sant, amb un bon Gurnemanz de Salinen, i la darrera amb Domingo, potser la menys reeixida i no per culpa d’ell. A veure aquesta propera si segueix la sort.

    M'agrada

  13. Marta B

    Joaquim, ets un artista! que bé has conjugat les imatges amb la música.

    El proper diumenge veuré Parsifal per primera vegada en directe al Liceu. El teu post d’avui serveix per anar escalfant motors.

    M'agrada

  14. Wimsey, a mi també m’agrada molt.
    Gràcies Alba, ahir no et vaig donar la benvinguda, ja em perdonaràs, oi?. M’agrada que avui hagis repetit.
    Joaquim, demà una mica més.
    Glòria A, espero que ja estiguis del tot recuperada. M’imagino l’impacte d’entrar a Siena amb aquerlla banda sonora.
    José Luis, t’asseguro que la confitura és de reclinatori parsifalesc.
    sainsbcn
    , a veure si ens veiem diumenge!
    Gràcies Santi.
    Paulo, si que conec la meravellosa Sintra, i si, ideal pel segon acte, no pas pel primer i tercer, com també diu bocachete.
    Carlos R, estoy ansioso por saber en que ránking de tu extensa experiencia vas a poner este Parsifal.
    Kucharon, eso debe ocurrir siempre con las grandes obras, ¿no te parece?
    Home pianista, la Creu de la nau de Santiago, d’un monumental romànic, no em diguis que no t’impressiona?, a mi molt.
    Gràcies Trepit, t’ho agreixo molt.
    bocachete, una mica exagerat, però t’ho agreixo, és la primera vegada que em poso en mans d’aquest editor amb tantes possibilitats. L’anunci de Google jo no el veig, però em fa l’efecte que és aleatori, a part d’una tocada d’allò que no sona.
    Si Josep, un Parsifal ben bé podria suplir les tradicionals audicions de les Passions Bachianes.
    Compte, no sé si vas veure aquell Parsifal de Ponnelle al Liceu, era magnífic i tot respirava romànic.
    Josep R, la de Domingo era la darrera del Liceu?
    Ai Kalamar, la façana, si poso les de la façana veuràs una bastida que ho tapa tot. Si allò que fa tanta il·lussió quan vas de viatge i ho trobes tot tapat per obres de restauració. Per sort a l’interior tota la restauració, amb els impressionants mosaics de marbre del terra redescoberts estaven finalitzats.
    Marta B., a veure si ens podem conèixer i saludar-nos.
    Si Nati, es de gallina de piel total.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: