Ja tenim la nova temporada, la del inici de la retallada.
He començat, refet i esborrat aquest apunt, no sé quantes vegades. És ben curiós que em costi tant dir el que penso de la propera temporada.
Per una part em sap greu ser molt negatiu i motius en tinc, no dic pas que sigui una cosa horrorosa, in fumable i no sé quantes coses més, en absolut, tret de la gran i immensa pífia, per no dir tifa, de la mala forma d’iniciar-la, la resta està, aparentment en la línia Matabosch, és a dir, fent equilibris per acontentar a tothom, amb una sabia i sòbria barreja entre clàssic i modern, innovació i conservadorisme, i amb una especial cura per portar als millors cantants i directors d’escena i orquestra, és a dir, per no tenir l’orquestra que ens mereixem, comptar amb Albrecht pel preciós programa Zemlinsky, Pablo González, Maurizio Benini, Marco Armiliato, Marc Rousset, Jordi Savall, Antoni Ros Marbà, Edward Gardner i Pierre Valet, entre d’altres, no està del tot malament.
A un primer cop d’ull tot sembla més o menys bé. 13 títols no semblen reflectir una crisi com la que tenim a sobre, però no cal analitzar gaire per veure que el retall de funcions és molt gran, i no tan sols pel més de setembre sense activitat, ja que hi ha títols amb poques, molt poques, representacions. Això significa un canvi del model per les properes temporades?
Matabosch es resisteix i fa molt bé, a cedir a les presumptes pressions que semblarien indicar que allò més convenient seria programar Traviates, Toscas i Il barbieri di Siviglia (per cert! fa moooooooooooolts anys que no es programa), però fixeu-vos que si sumen les funcions de La Bohème, Adriana Lecouvreur (que no és ni popular, ni de repertori) i Aida, sumen 38 representacions i la resta de les 9 òperes programades, 49 representacions. No he comptat el Faust, ja que és farà en versió de concert. D’aquestes 49, 10 són per Linda de Chamonix, imagineu quina desproporció.
Fa molt temps que conec a Matabosch i aquest model no és el que li agrada i penso que de mica en mica li aniran canviant. He vist un fragment de la roda de premsa pel TN, i se’l veia defensant la seva opció de manera vehement, però les xifres canten. S’aprofitarà la crisi, per anar canviant la tendència i fer del Liceu un teatre més del gust “tradicional”, amb menys funcions i cercar l’èxit de taquilla.
Molts pensaran que no són temps per fer experiments o per continuar amb aquesta recerca del temps perdut, la creuada particular del Director Artístic, per recuperar allò que unes temporades com les que penso o intueixo que ens volen tornar a programar, havien evitat i que no és altre cosa que donar-nos a conèixer títols quasi odiats per molta part del públic, però definitivament necessaris per ser una mica més cultes i rics.
Durant el mes de setembre no hi haurà activitat i les funcions del Faust inaugural es faran en versió de concert, cosa que evita pagar els assajos del mes de setembre i tenir al personal en plantilla en un més que probable ERO (expedient regulació d’ocupació), que és l’amenaça que Joan Francesc Marco ha deixat caure, aneu a saber si per atemorir a la Conselleria o al Comitè d’Empresa, o a tots dos.
La retallada pressupostària és molt important i per primera vegada les aportacions privades superen les públiques, això obliga a re estructurar projectes, fins i tot de gires previstes, que és allò que dóna prestigi internacional al Teatre. Hi havia una gira al Japó amb la producció de Carmen de Bieito, que no es podrà fer, car el Liceu no podrà fer front al cost dels viatges.
Hi ha una cosa que no acabo d’entendre i és la inversió que s’ha de fer en les instal·lacions informàtiques, el sistema audiovisual i la maquinària escènica (!). La vella se’ns ha rovellat de no utilitzar-la, i ens hem de gastar diners per renovar-la. Això és realment prioritari?, ens cal?, podem passar uns quants anys més amb la “precarietat” escènica actual? Aquí crec que pel que fa a l’escenari cal dir SI, no ens cal reformar-lo.
Hem viscut amb un escenari nou i produccions d’escenari vell, per allò de ser més barates i coproduïdes amb altres teatres amb escenaris més petits, etc. Ara no ens vindrà d’uns quants anyets més i mentre no agafem l’opció cortines del Deflo, tot passaria, abans que un Faust retallat i en versió de concert (no m’ho puc treure del cap i amb dos repartiments diferents!!!)
Per què aquesta solució ridícula?
Entenc i ho veig molt saludable, que es reposin produccions antigues per rendibilitzar-les, però el teatre ha fet més coses Zauberflöte i Aida. No parlo de Le Nozze, ja que no s’ha reposat mai, però les altres dues si, i encara hem de tornar a veure Un ballo in maschera (seria curiós veure com seria rebuda ara) amb la producció de Bieito (l’aforament esgotat quasi seria assegurat), o Der Fliegende Holländer en la producció de Rigola, que no és precisament una bona proposta, però és un Wagner, dels “econòmic”. Que se’n ha fet de la majoria de produccions o coproduccions estrenades i desaparegudes?, S’han venut?, s’han destruït?
Per fi es programa Zemlinsky i quasi 50 anys després de l’última representació, es torna a fer Pelléas et Mélisande. Això em sembla molt important.
De l’estrena a l’Estat de El Gran Macabre de Ligeti, a part de la natural importància del fet, a mi no em provoca una especial inquietud, la veritat.
Pel que fa a l’absència de Wagner, no puc estar-hi d’acord i tampoc em satisfà que em diguin que al setembre del 2012 tindrem el Festival Wagner, ja que no oblideu que això ho haurem de pagar a part, i ja forma part de la temporada 2012-2013. L’única aproximació wagneriana es produirà amb un concert a l’Auditori de Barcelona, amb direcció de Josep Pons.
No m’agrada gens que El Giravolt de Maig es programi per a dues úniques representacions i al Palau de la Música. Oriol Broggi l’encarregat de la producció escènica, podria fer una gran i senzilla representació a la sala gran, per què al Palau que es tan poc idoni per a representar-hi res?
I El gato con Botas, sola?, sense cap altre programa?
No entenc l’arbitrarietat en el nombre de funcions, que se’m fa difícil imaginar com es distribuiran en els diferents torns d’abonament.
Pel que fa als cantants i seguint la tradició de la casa, veiem a artistes de renom, els noms estel·lars, que en una producció com Linda de Chamonix, Adriana Lecouvreur o Aida, són imprescindibles.
Hi ha debuts importants com Ramón Vargas, que tan sols ens havia fet un recital, Sondra Radvanovsky o Philippe Jaroussky que debutarà amb un concert amb l’orquestra Barroca de Friburg. També tenim (espere-m’ho) a la Gheorghiu, compartint amb Arteta, cartellone per la Bohème (recordo que elles dues fa anys, van tenir problemes de dives castafioresques, crec que al MET o a la Scala, amb aquest mateix títol).
Hi ha molts cantants catalans i de l’Estat Espanyol, amb el debut (per fi!) de Ismael Jordi, que al costat de Mariola Cantarero, que tindran el repte impossible de fer-nos oblidar l’excel·lència del primer repartiment.
El que més em preocupa:
De mica en mica, s’està notant un canvi d’orientació en el teatre. Si bé és cert que la temporada és molt “Matabosch”. estic segur que ell, que mai ho reconeixerà en públic, no està content amb l’evolució que està prenent el teatre i que no estic del tot segur que sigui motivat tan sols per la crisi.
Aquesta tendència que s’està imposant del parell de títols que col·lapsen un mes, i deixen hipotecada l’activitat del teatre, de l’orquestra i el cor, amb títols molt populars, sigui la solució a part de la crisi. Aprofitaran en aquestes funcions, per incrementar el preu de les localitats, pensant que La Bohème esgotarà, però 18 funcions i no totes amb un repartiment amb prou tirada, no em sembla una proposta de prestigi.
Per altre part, aquestes òperes programades, però de manera escadosera
Aquí us deixo la temporada amb les dates i els repartiments, aquests per gentilesa de l’Albert Galceràn (Moments d’òpera)
7, 10, 11, 15, 18, 20, 22, 25 i 28 d’octubre de 2011
Faust, Charles Gounod(fragments en versió concert)
Dir. musical: Edward Gardner i Pierre Valet
Intèrprets: Krassimira Stoyanova, Piotr Beczala, Erwin Schrott, Ludovic Téizer, Karine Deshayes, Julia Juon i altres.
Ermonela Jaho, Fernando Portari, Michele Pertusi, Marc Barrard, Ketevan Kemoklidze i altres.
19, 21 i 23 d’octubre de 2011
Jo, Dalí, Xavier Benguerel
Dir. musical: Miquel Ortega
Dir. escena: Xavier Albertí
Intèrprets: Joan Martín-Royo, Marisa Martins, Antoni Comas, Fernando Latorre, Julio Morales, Hasmik Nahapetyan, Àlex Sanmartí i altres.
19, 22, 25 i 28 de novembre i 1 de desembre de 2011
Le Grand Macabre, Györg Ligeti
Dir. musical: Michael Boder
Dir. escnènica: Àlex Ollé (La Fura dels Baus) i Valentina Carrasco
Intèrprets: Werner van Mechelen, Chris Merritt, Frode Olsen, Barbara Hannigan, Ning Liang, Brian Asawa, Martin Winkler, Anna Puche, Inés Moraleda, Francisco Vas i altres.
20, 23, 27, 28 i 30 de desembre de 2011 i 2, 4, 5, 7 i 8 de gener de 2012
Linda di Chamounix, Gaetano Donizetti
Dir. musical: Marco Armiliato
Dir. escènica: Emilio Sagi
Intèrprets: Diana Damrau, Juan Diego Flórez, Silvia Tro Santafé, Pietro Spagnoli, Bruno de Simone, Simón Orfila i altres.
Mariola Cantarero, Ismael Jordi, Ketevan Kemolidze, Fabio Capitanucci, Paolo Bordogna, Mirco Palazzi i altres.
27, 29 i 31 de gener i 2, 4 i 6 de febrer de 2012
Il burbero di buon core, Vicent Martín i Soler
Dir. musical: Jordi Savall
Dir. escènica: Irina Brook
Intèrprets: Elena de la Merced, Veronique Gens, Patricia Bardon, David Alegret, Paolo Fanale, Marco Vinco, Carlos Chausson, Josep Miquel Ramon i altres.
28 i 30 de gener i 1 i 3 de febrer de 2012
Le nozze di Figaro, Wolfgang Amadeus Mozart
Dir. musical: Cristophe Rousset
Dir. escènica: Lluís Pasqual
Intèrprets: Maite Alberola, Ainhoa Garmendia, Borja Quiza, Joan Martín-Royo, Maite Beaumont, Marie McLaughlin, Marc Pujol, Roger Padullés, Vicenç Esteve Madrid, Naroa Intxausti i Valeriano Lanchas.
27, 28 i 29 de febrer i 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 18 i 19 de març de 2012
La Bohème, Giacomo Puccini
Dir. musical: Víctor Pablo Pérez
Dir. escènica: Giancarlo del Mónaco
Intèrprets: Fiorenza Cedolins, Ainhoa Arteta, Ramon Vargas, Christopher Maltman, Gabriel Bermúdez, Carlo Colombara, Valeriano Lanchas i altres.
Inva Mula, Ainhoa Garmendia, Roberto Aronica, Georges Petan i altres.
Angela Gheorghiu, Ainhoa Arteta, Saimir Pirgu, Àngel Òdena i altres.
Maria Luigia Borsi, Eliana Bayón, Teodor Ilincai, Borja Quiza, Manel Esteve Madrid, Felipe Bou, Luis Cansino i altres.
4, 10, 13, 16, 19 i 22 d’abril de 2012
Una tragèdia florentina
El nan, Alexander Zemlinsky
Dir. musical: Marc Albrecht
Dir. escènica: Andreas Homoki
Intèrprets: Marie Arnet, Isabel Bayrakdarian, Natascha Petrinsky, Klaus Florian Vogt, Cosmin Ifrim, Greer Grimsley i altres.
24, 26 i 28 d’abril de 2012
La flauta màgica, Wolfgang Amadeus Mozart
Dir. musical: Pablo González
Dir. escènica: Joan Font (Comediants)
Intèrprets: Susanna Philips, Albina Shagimuratova, Pavol Breslik, Joan Martín-Royo, Georg Zeppenfeld, Vicenç Esteve Madrid, Ruth Rosique, María Hinojosa, Sandra Pastrana, Inés Moraleda, Mikhaïl Vekua, Kurt Gysen i altres.
14, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 25, 26, 27 i 30 de maig i 3 de juny de 2012
Adriana Lecouvreur, Francesco Cilea
Dir. musical: Maurizio Benini
Dir. escènica: David McVicar
Intèrprets: Barbara Frittoli, Dolora Zajick, Roberto Alagna, Joan Pons, Giorgio Giuseppini, Francisco Vas, Estefania Perdomo, Gemma Coma-Alabert, Eduardo Santamaría, Marc Pujol i altres.
Daniela Dessì, Marianne Cornetti, Fabio Armiliato, Bruno de Simone, Stefano Palatchi i altres.
19, 20, 26 i 27 de maig de 2012
El gato con botas, Xavier Montsalvatge
Dir. musical: Antoni Ros-Marbà
Dir. escènica: Emilio Sagi
Intèrprets: Marisa Martins, María Luz Martínez i altres.
10 i 11 de juny de 2012
El giravolt de maig, Eduard Toldrà -al Palau de la Música Catalana
Dir. musical: Antoni Ros-Marbà
Dir. escènica: Oriol Broggi
Intèrprets: Núria Rial, Maria Martins, Joan Cabero, David Alegret, Joan Martín-Royo i Stefano Palatchi.
27 i 29 de juny i 1, 3, 5 i 7 de juliol de 2012
Pelléas et Mélisande, Claude Debussy
Dir. musical: Michael Boder
Dir. escènica: Robert Wilson
Intèrprets: Yann Beuron, María Bayo, Laurent Naouri, Hilary Summers, John Tomlinson, Ruth Rosique, Kurt Gysen i altres.
21, 22, 24, 25, 27, 28 i 30 de juliol de 2012
Aida, Giuseppe Verdi
Dir. musical: Renato Palumbo
Dir. escènica: Antonio Gutierrez
escenografia: Josep Mestres Cabanes
Intèrprets: Sandra Radvanovsky, Luciana D’Intino, Marcello Giordani, Zelko Lucic, Vitaly Kowaljov, Stefano Palatchi, Josep Fadó i altres.
CONCERTS
Escenes del Faust de Goethe
dies 27 i 29 d’octubre de 2011
Concert Jaroussky
dia 2 de desembre de 2011
Montserrat Caballé: 50 anys al Liceu
dia 3 de gener de 2012
Concert Final Concurs “Francesc Viñas”
22 de gener de 2012
Concert Wagner
dies 27, 28 i 29 d’abril de 2012 (a L’Auditori)
L’altre Pelléas
“En ocasió de Pelléas et Mélisande”
dies 6 i 8 de juliol de 2012
RECITALS
Recital Juan Diego Flórez
dia 3 de desembre de 2011
Recital René Pape
dia 5 de febrer de 2012
Recital Nina Stemme
dia 4 de juliol de 2012
DANSA
Ballet del Teatre Mariinski
dies 21, 23, 24, 26 i 27 de novembre de 2011
IT Dansa
dies 21, 22, 28 i 29 de gener de 2012
Corella Ballet Castilla y Leó
dies 9, 10, 11 i 12 de febrer de 2012
Grupo Corpo
dies 31 de maig i 1 i 2 de juny de 2012
Ballets de Monte-Carlo
dies 7, 8 i 9 de juny de 2012
Les coses que no es diuen i les que s’intueixen són les que em preocupen més. Quin model de teatre volen? en que es convertirà el Liceu si la solució a la crisi és programar moltes representacions d’un sol títol i molt poques d’altres? Com es repartiran els abonaments?. No caben tots els torns d’abonament en títols amb 3, 4 o 5 representacions.
El que veiem, malgrat ser en algun cas un nyap (lo del Faust és imperdonable), és el fruit d’una re estructuració d’urgència, amb les darreres retallades, el pitjor està per venir i aleshores és quan més em preocuparà el model de teatre que volen que sigui i tingui el Gran Teatre del Liceu.
El Gran Teatre del Liceu ha coproduït amb altres teatre títols que no s’han tornat a fer. Penso en l’esmentat Ballo (amb els mateixos cantants de l’Aida seria una funció magnífica), Die Fliegende Hollander, Simon Boccanegra, Rigoletto (molt més popular que altres títols) i no dic el Viaggio a Reims ja que aquesta va ser flor d’un dia i ja no existeix. Cal insistir altre cop amb Aida o Flauta Màgica?
Després del èxtasi del Parsifal, ens topem amb l’inici d’una realitat preocupant.
veurem si en el futur, els grans noms ja no hi tindran cabuda, i l’alerta del Conseller Mascarell, amb les declaracions fetes a Catalunya Ràdio sobre evitar les despeses sumptuoses dels grans equipaments. Caldrà saber el que és sumptuós en el funcionament del Gran Teatre del liceu.
I el tema més delicat i complicat és l’amenaça llençada de la regulació temporal de la plantilla. Quina plantilla?, tota? amb el cor i l’orquestra?, encara més?
He escoltat avui, en algunes tertúlies radiofòniques, arguments d’aquells tàn “populars”, com dir que és normal que al Liceu, un privilegi per uns quants (El Café de la República d’en Joan Barril), es retalli el seu sumptuós pressupost.
Tants anys del Liceu de tots, de arribar a la xifra de rècord mundial de més de 24.000 abonats per temporada, oferint espectacles operístics de primer nivell, amb la inclusió dels grans noms, obrint-lo a la ciutat, a Catalunya i al món, per què ara ens vinguin amb allò que això és un luxe, un privilegi d’uns quants. Què trist, què fàcil, què pobre!
No saben que al darrera hi ha una empresa potent, amb molts treballadors directes i indirectes, algú deia l’altre dia al blog, que per què s’havia d’ajudar al Liceu i no a l’adroguer amb dificultats de sota casa?. Que mou una activitat internacional important, que dona vitalitat cultural a una ciutat perduda entre la brutícia estètica i ètica, d’un turisme denigrant i denigrat, que busca amb 60 € la distracció etílica d’un cap de setmana a tocar d’Africa.
S’ha d’apostar per la cultura, és una necessitat vital, a nivell personal i col·lectiu i el Liceu, ha estat durant els darrers anys un exponent d’aquesta vitalitat cultural de la ciutat i la Nació, si algú ho veu encara com un privilegi de uns quants pijos de ciutat, és que em reafirma encara més, en que cal invertir molts esforços en cultura i òbviament en educació, molt abans i si els que ho diuen son tertulians d’una emissora pública, m’importa un rave.
La setmana vinent tindré l’ocasió de fer aquestes preguntes directament als responsables, us ho faré saber.
IN FERNEM LAND 
Gràcies per citar la font!
M'agradaM'agrada
A tu per oferir-la
M'agradaM'agrada
Todas las preocupaciones que expones Joaquim, las comparto.
Sin entrar en demasiados detalles, solo pienso de entrada como un Gran Teatro de ópera que pretende estar en la élite como el Liceu, no ha retirado de la programación por dignidad artística este mal invento y ridículo que es el FAUST troceado cual “rodajas de merluza”, de arias y duos con además, dos casts diferenciados de cantantes : es una vergüenza que no entra ni por asomo en mi cerebro y que va a provocar el hazmerreir entre todos los aficionados operófilos del mundo entero.
Luego, desempolvar nuevamente la AIDA de Mestres Cabanes que debería estar ya en el museo, ¿tiene ya sentido, por muy buen elenco de cantantes previstos?
Esperemos también que los EREs no afecten a las partes más sensibles del Liceu como son coros estables y músicos de la orquesta y el Sr.Marco piense en reducir más su cupo de asesores y Consells, más políticos y que en nada benefician al auge de o que debe ser un buen teatro de ópera.
Me temo que puede haber una notable reducción en la renovación de los abonos si seguimos así y no solo por razones de ahorros económicos, sino por cabreos en cuanto al funcionamiento de estas programaciones.
M'agradaM'agrada
Estupenda i continguda salutació a la nova temporada que, per causa de crisi, es veu cruelment retallada quan no, directament, producte dels “apaños” que la directiva deu haver negociat.
Coherent en Barril estaria enchanté que Joan Ollé tallés el bacallà en aques propera temporada. I ho podria fer bé. I no sacrficaria els seus sumptuosos emoluments perquè tractant-se d’ell estarien ben pagats. Sí. aixo`és El Cafe de la República.
M'agradaM'agrada
Sempre és impossible complaure a tothom, però
a mi allò que em sap més greu és que Rossini segueix sent l’autor important més maltractat per la direcció artística. Wagner , en canvi, sí es pot prendre un descans!
La repetició de Le Nozze és incomprensible.
I trobo que no es mouen gaire per dur a cantants boníssims, com ara Gerald Finley o Christian Gerhaher.
Però vaja, malgrat la crisi, hi ha -alguns- títols per disfrutar.
M'agradaM'agrada
No és una temporada brillant, per cert, encara que té alguns títols interessants. A Lisboa, però, temem que passi el pitjor.
M'agradaM'agrada
Jo entenc que vulguin assegurar amb aquestes òperes més “populars”, com la Flauta o La bohème (que ja feia temps que no es veia); Aida és inevitable perquè deu ser el muntatge més barat en l’aspecte escènic i té públic assegurat. Realment, però, la desproporció del nombre de títols, si es consolida, pot ser preocupant; també és cert que veure el teatre a un 60 % en alguns títols, com ha passat de vegades, no és de rebut en una situació com la que hi ha, i en un cas així, més val reduir funcions i ajustar-ho a la demanda prevista. Llàstima del Faust: suposo que ha estat per no rescindir contractes; ara, si li posem les cortines d’Il trovattore-Deflo, encara sortiria una producció escènica millor que d’altres que ens posen. Acaba havent-hi propostes molt interessants: Débussy, Zemlinsky… Sorprèn que coincideixin, i gairebé seguits, dos Mozart i un Martín i Soler, que descompensa bastant el conjunt. Això del Palau i El giravolt, suposo que és perquè no es confia en omplir fent-ho al Liceu: és clar que si només són dos dies, sí que s’hi podria; l’excusa deu ser que l’òpera es va estrenar al Palau;. De tota manera és un detall: deu dies abans es compleixen els 50 anys de la mort de Toldrà, més vinculat al Palau que no pas al Liceu, tot plegat. En el fons, no deixa de ser una altra ocasió perduda pel teatre, que no commemorar degudament els aniversaris dels músics més nostrats, i.e. Albéniz (i el centenari de Granados tocarà en plena ressaca de la crisi).
De les funcions d’El gato con botas, penseu que són del torn infantil i que per això no tenen res més: ja és si fa no fa una horeta. De tota manera, és una producció molt ben portada, amb una escena i un nivell d’orquestra i de cant de primera fila, i és l’òpera tal qual: només que la producció és molt colorista (totalment coherent amb el llibret) i pensada per als nens, però, com El retablo de Maese Pedro (que insisteixo que hi aneu si podeu), una proposta totalment vàlida per als adults (això sí: ens hem de contentar que els nens assistents no estiguin callats, però us asseguro que molesten menys que molts adults, que no tussen ni obren caramels en el moment més inoportú). D’altra banda, suposo que ja serà el comiat definitiu de Caballé al Liceu: pot ser?
El preocupant, potser, és això de l’ERO i la precarietat que pot tocar als cossos estables. I la imatge que el teatre continua tenint entre el comú de la població d’elitista i innecessari. Anava a dir que el Barça és més car, però és clar, no es financia amb diners públics…
M'agradaM'agrada
Esperaré a ver que y quién me toca en mi abono….cruzo los dedos.
Lo que ya tengo claro…. es que si me toca otra vez La flauta… de Els Comediants…. tendré que asegurarme un bote de bicarbonato…..
M'agradaM'agrada
Faust: el que es farà es indigne del Liceu i del mateix Faust! Ni el bon repartiment ho salva.
Aida: absolutament prescindible, i una broma la seva repetició constant, amb la mateixa escenografia. Molta gent segurament encantada de que torni aquest titol, sobre tot la gent que pensa que en els dos primer actes l’opera es fantástica i despres decau molt. Es curios. La majoria d’amants de Verdi que conec (i m’incloc) sap molt bé que el veritable Verdi comença a partir del tercer acte.
La Flauta Màgica i la Nozze: de repeticions de Mozart per a mi les que volgueu, encara que sigui a costa de Comediants, que no es que m’agradi massa la seva proposta infantiloide de la Flauta. Possats a repetir, per qué no un Cosí, un Rapte o un Idomeneo?
Bones noticies:
Zemlinsky! Molt bé! Per fi! Impresionant “Una Tragedia Florentina” basada en un brutal conte d’Oscar Wilde.
Pelleas et Melisande, per fi! Magnific!
Ligeti: El Gran Macabre, no la conec i per tant ja m’interessa.
El Giravolt de Maig (però penòs fer-ho al Palau. Es a dir continuem tractant aquesta obra com de genere menor).
Ni fu ni fa:
El Gato con Botas. Espero sigui millor que Babel 84 que no em va agradar gens ni mica.
Jo, Dalí. O sigui, jo, tremolo.
Molt decebedor:
Ni Janacek, ni Britten, ni Strauss. Si es veritat que ha caigut “Die Frau…” del cartell em sembla imperdonable, ja que el considero un titol d’obligada representació en un teatre de primer nivell…i de segon nivell!
Per acabar: que es pot esperar d’un programa de radio del Barril i del Oller? El Sr. Barril te programes a BCN TV, Catalunya Radio i TV3, o tenia, i durant un temps tots tres alhora. Tots tres subvencionats amb diners publics. Tres salaris, tres sous. Però esclar, la seva causa es noble, es una causa de progres i de llibertats, i bla, bla, bla, bla… A mes, es molt agrait amb la mà que li dona de menjar, perque no crec que dels seus llibres en tregui gran cosa. I ja se sap que la causa dels que ens agrada anar al Liceu es burguesa i elitista. En fi, abans la Belen Esteban que en Barril. Al menys per a mi, us ho juro.
Algu sap l’adreça d’en Mascarell i del Marco? Es per envia’ls-hi un DVD amb l’estrena de temporada de l’Scala d’aquest any. Es que m’agradria que escoltessin el que diu abans de començar la funció un tal Daniel Barenboim. De res.
M'agradaM'agrada
Joaquim mercès per tota la informació. La programació és interessant i personalment em sento molt fèliç per un dels recitals del final de la temporada. I és que a casa nostra encara no l’havia anat a veure.
Una abraçada,
M'agradaM'agrada
Joaquim, totalment d’acord amb el que exposes. Jo, tot i no ser wagnerià, trobo a faltar Wagner i un any més Rossini.
La temporada, en general no em sembla malament tenint en compte els equilibris que deuen haver hagut de fer, amb l’excepció del Faust (una gran òpera com aquesta no mereix aquest tracte). Esperem però, que aquest model sigui transitori i tornem al camí marcat en els darrers anys. Encara que sigui a poc a poc, cal avançar, no retrocedir.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb el teu impresionant i documentat post. Es molt preocupant.
Lo del Faust, no té nom. Ridícol i vergonyant.
En temps de crisi, els diners es tindrien que
repartir amb molta cura, prescindint de moltes coses superflues (en aquests moments) i de molts carrecs de dubtosa eficàcia. i apostar amb valentía per conservar i innovar el que dona pres-tigi al Teatre i a Barcelona, i que tanta falta fa.
Indignant el comentari del Sr. Barril. Crec que, en primer lloc, és fruit de l’ignorancia (que trist) i del
desconeixement que ja vé de molts anys, doncs quan en els meus anys joves el anar al Liceu, per moltes persones que ho desconeixien, significava
formar part d’una minoria i a més amb poder economic.
No tenien ni idea de totes les persones que feiem cues de moltes hores (al carrer, a les escales i amb les corresponents corredisses per poguer accedir a un lloc decent). Llavors, com ara, i des de
tots els estatus socials (els que estimem el Liceu)
veiem amb molta preocupació el camí que es veu en l’horitzó. Faltaria més !
Escolto poc al Sr Barril, pero a partir d’ara l’ignoraré.
Manca cultura i educació.
M'agradaM'agrada
No entraré a fer una defensa d’en Barril, ell ja és prou grandet, però si escolto el seu programa (a vegades), no és precisament perquè no m’agradi.
En cap moment he dit que fos ell qui va deixar anar aquesta perla, lamento no poder dir-vos quin dels tertulians del seu programa ho va deixar anar, ja que vaig agafar el programa començat i després vaig atendre una trucada telefònica, però no va sé en Barril.
Ho dic per a tots aquells que en sigueu acèrrims enemics i ja no us calen més arguments, que no utilitzeu aquest per acabar-lo d’adobar i per a tots aquells que no haguéssiu esperat mai una sortida com aquesta, li atribuïu a ell aquesta perla. Potser altres si, però aquesta no.
Espero que hagi quedat suficientment aclarit.
M'agradaM'agrada
qùe voleu que us diga?…als músics ens toca molt d´açò.
Ens venen tots els dies…bo!, ens venien fins a fa “cuatre dies” que el teatre està al nivell mundial. .. .. .. Amb 13 titols?…i poc mes. Ens volen comparar amb teatres de la talla de la Staatsoper Wien, Covent Garden, Scala Milan,MET. En canvi,cap a on ens movem?. Com a treballador em preocupa tot el que pasa a dintre però, com a músic em preocupa que la cultura no arribe correctament al públic.
La meua opinió és innovar i arriscar, està demostrat que el sistema actual no funciona, però l´exprimeixen fins al màxim. Vosaltres com a espectadors teniu una opinió prou coherent i ells com a gerents tenen un altra,els músics un altra…. Masa per a un teatre.
Bo!, el futur és plantetja molt bó per a tots…..si deixen treballar, clar. Tots esperem que les coses canvien i per a bé. A vorem.
M'agradaM'agrada
Més opinions de la “gent” del carrer.
Agafades de l’edició digital d’ARA en l’article que parla de la retallada al Liceu:
#
Indigeta
* Palafrugell
22.02.2011 – 08:37h
És el que te estirar més el braç que la màniga, que arriba un moment que t’has d’aturar i pagar el que has deixat sense pagar, perqué malgrat el que pensen “alguns”, els diners mai cauen del cel. La herencia de terra cremada deixada pel tripartit s’allargarà molt en el temps, ben be tota una generació.
#
jonargm
* Barcelona
22.02.2011 – 09:42h
dit d’altre manera, funcionen a cop de talonari, i faran fora treballadors, com ja ho han fet, per poder mantindre la “qualitat” dels seus privilegis.
P$O€ en estat pur.
Ja ho veieu i el més segur és que aquests dos brillants comentaristes, no han trepitjat la temporada operística del Liceu en la seva vida.
Molt probablement, comentaris d’aquest tipus sovintegen els diaris digitals.
M'agradaM'agrada
Me parecen muy acertadas y lúcidas tus reflexiones, ahora bien… ¡quién pillara esa programación en Les Arts el año que viene!…
Lo de “Faust” pá matarlos
M'agradaM'agrada
Me adhiero a todos los que notáis la ausencia de Rossini en la próxima temporada. Es un autor que no agrada a la dirección artística del Liceu y por lo tanto no se programa. Y no será que no haya producciones circulando por todas partes, incluídos los teatros de ópera españoles, que se podrían alquilar (ya no digo coproducir). Mozart no falta ningún año y Wagner tampoco, aunque esta vez sea en forma de concierto. Supongo que algún día, año o década cambiarán al actual director artístico y el/la que venga sea un poco filorossiniano/a. Con tantas magníficas óperas serias como compuso, cuando se equivocan y lo programan recurren a las menores (“La gazetta”) o a las superconocidas (“La cenerentola”), pero nunca a “Il barbiere di Siviglia”, de entre las bufas y las 26 serias como si no las hubiera compuesto.
Lo de “Faust” es demencial y provinciano, como no sea que supriman la escena de Walpurgis con el ballet y consideren que el resto son “fragmentos”… Si sólo ofrecen “highlights” mejor no programarlo, para no caer en el hazmerreir mundial.
Para mi lo mejor de esta inquietante próxima temporada es “Pelleas et Melisande” y el programa Zerlimsky, el resto me interesa más bien poco, dependerá del empeño de sus intérpretes.
M'agradaM'agrada
Linda di Chamounix amb Damrau i Flórez és el repartiment somiat , quina meravella¡¡¡ Encara no puc creure que escoltaré en una mateixa funció i en una òpera que m’agrada moltíssim, a les dues millors veus que hi han al planeta per a interpretar aquesta òpera.
També és genial que es programi Debussy amb la Maria Bayo que estic segur farà una Méllisande meravellosa¡¡¡
I la bohème, m’encantaria que fos la mateixa producció del 2001 0 2002, amb aquell tercer acte fantàstic¡¡¡¡ i si finalment canta la Georghiu i Arteta juntes, wow, no m’ho perdo¡¡¡¡ 🙂 Crec que al MET una no cantava si l’altra cantava,es veu que no eren el que es podria dir “amiche” osigui que a veure si finalment aquí cantan la boheme juntes¡¡¡
Però bé, canti qui canti, m’encanta que l’hagin programada, ja tocava¡¡¡¡ igual la Traviata, fa molt que no la programen¡¡¡Cantarero va tenir un gran èxit a Sevilla en Traviata, podria fer-la aqui el proper any, no? 😉
és una genial idea que hagin programat Martín i Soler un dia, i el seguent Mozart.Jo com amant que sóc de la música de tots dos, estic encantat¡¡¡
M’és igual si les produccions són ja vistes,al cap i a la fi, jo vaig per la música genial d’aquests compositors, a més les produccions ja vistes estàn molt bé, la de la flauta màgica, m’encanta.
Tenir a la nova reina del Met al Liceu, és una bona notícia; Radvanosky i D’intino ens donaràn uns duos i una escena del jucidi, memorable, com si ho veiés¡¡ Stoyanova ens donarà una meravellosa lliçò d’òpera francesa amb Faust, en Luisa Miller va ser la gran triomfadora, aquí ho tornarà a ser,segur.
Dessí i Frittoli en Adriana , quina meravella, aniré a tots dos repartiments, serà un goig inmens veure aquestes dues grans cantants en aquets meravellós rol.
L’obra de Zemlinsky és l’encert de la temporada, quina meravellosa oportunitat per a descobrir aquesta , ja tinc ganes que arribi el dia¡¡
Jo penso que ens espera una temporada super interessant. sí, potser falten títols, però quan no?
el món de l’òpera és tan inmens que cap temporada pot deixar satisfet a tothom.Jo també estic d’acord amb Rossini, però bé, tampoc és que hagi mancat gaire al Liceu. També estic d’acord amb el que diu Joaquim sobre alternar artistes i obres :podrien programar-se Aida i Ballo junts i així aprofitar els mateixos repartiments.D’intino seria genial com Ulrica¡¡¡
M'agradaM'agrada
Los cromos repes son para cambiarlos por otros, no? y 2012 con mucho Wagner, pero de concierto, ufff… sin mi dosis anual de Wagner escenificado, me desinflo. Pero el cómputo global no está nada mal. Yo me vuelvo a abonar, seguro.
M'agradaM'agrada
Jo la programació no la trobo tan malament amb l’excepció de Faust. També penso que Aida i les Noces de Figaro (serà la tercera vegada que la faran) potser no calien.
Ja sé que és trist que es retallin pressupostos de cultura i que en molts casos s’aprofiten temps de crisis per fer coses que en altres circumstàncies no estarien ben vistes, però la situació actual és molt dolenta (no només per culpa del tripartit) i jo veig persones amb tants problèmes econòmics i de feina, tantes retallades en educació i sanitat, que la veritat és que estic espantada. No m’agrada gens la retatllada del pressupost del Liceu, sobre tot pensant en els seus treballadors, però com a espectadora i dins d’aquesta situació tan complicada, ho trobo un mal menor. Com diria un amic meu “no hay más cera que la que arde”.
M'agradaM'agrada
ho dic de nou..
als hospitals públics racanejen els supositoris i els mocadors de paper pels malalts… mentre hi va haver cava el dia de nadal i any nou a les safates del menjar.. QUI es va embutxacar aixó? potser el problema no són els decorats de Mestres Cabanes…
Per cert.. a la conselleria de la Generalitat on treballo el conseller ha anomenat una secretària personal amb nivell 27 .. que vol dir uns 2500 euros de sou al mes¡
M'agradaM'agrada
Crec que per ser una temporada de crisi el resultat no está tant malament.Jo també preferiria El Ballo de Bieito que un altre cop l’Aida dels paperets evidenment.No em sembla malament que nomes es faijin 3 funcions d’alguns titols que suposará veure el teatre ple i no mig buit(que deu costar caríssim).Respecte als cantants crec que no ens podem queixar massa ,seguim a un nivell excel·lent.Si parlem del repertori es podria argumentar que no hi ha Wagner pero ni haurá tot seguit 3 obres malauradament en versió concert.Jo anyoro sobre tot Richard Strauss.Aixó si lo pitjor és el nyap de sortida amb fragments de Faust en concert.De ben segur que si aixó hagués succeit amb el Burbero di buon cuore i no amb Faust ho haguessim trovat menys dolorós.
M'agradaM'agrada
Coincideixo amb l’opinió d’alguns dels comentaris. En un moment de retallades a la sanitat i l’educació, crec que aquesta temporada no està tant malament.
Penseu que les moltes funcions de Boheme i Aida ajudaran a pagar els títols més minoritaris i, sense dubte, molt interessants.
Sempre hi trobarem a faltar coses, segons els gustos personals.
Crec que el més important es que l’orquestra i el cor no vagin a menys (no sé si està garantit, aquesta es la por!).
El problema es que les temporades d’òpera es preparen amb anys d’antelació i els pressupostos del Govern es d’un any per l’altre (o al mateix any, com aquest).
Es el que hi ha!, i de moment gaudim del Parsifal.
M'agradaM'agrada