IN FERNEM LAND

OBC: VÍCTOR PABLO PÉREZ i JULIAN RACHLIN


El concert número 24 de la temporada 2010-2011 de l’OBC ens reservava, sota la direcció de Víctor Pablo Pérez, una cita amb Beethoven i el seu fabulós concert per a violí, tot i que originalment el concert que s’havia d’interpretar fos el d’Alban Berg i aneu a saber per quin motiu ens hem quedat sense ell, la Simfonia (?) número 3, anomenada “Collages” de Robert Gerrhard i la Simfonia núm. 4 en la major op.90, aquesta anomenada “Italiana” de Felix Mendelssohn.

La versió que ens ha ofert el fabulós violinista lituà Julian Rachlin, m’ha desconcertat una mica. Ja diu el programa de ma que aquest violinista és caracteritza per les seves versions enèrgiques i refrescants, però si per refrescant entenem diferent, si, hi estic d’acord, ara, tampoc diria que la versió m’hagi semblat especialment enèrgica i si en canvi, molt personal, lírica i quasi manierista, amb un treball en profunditat del so i que arriba a emetre amb una puresa delicadíssima, juntament amb un virtuosisme tècnic sorprenent, però, i sí hi ha un però, aquest recerca de nous sons l’allunya del Beethoven més ortodox que Victor Pablo Pérez imposava, sota el meu punt de vista amb molt bon criteri i també acompanyant-lo amb la cura que el solista necessitava. En aquest sentit ha estat especialment inspirat en l’acompanyament del deliciós Larghetto, on l’orquestra l’ha acaronat de manera precisa, amb uns duos amb el solistes de les fustes de màgiques sonoritats i on sobretot Silvia Coricelli ha extret un so bellíssim del seu fagot, en un acompanyament en piano per recordar.

Aquí us deixo l’àudio del larghetto

Rachlin, com heu pogut comprovar si heu escoltat el fragment, també ha arribat a desafinar i això deixeu-me dir que ja m’ha semblat greu, sobretot tractant-se d’una eminència (com diuen) i perquè el seu posat durant el concert ha pres uns certs aires de divo, mentre feia o pretenia fer “una direcció a l’ombra” de l’orquestra, marcant les entrades dels primers violins, les violes i violoncels, com si el mestre Víctor Pablo Pérez no hi fos. Molt maco no ha quedat i m’hagués estimat més que hagués estat del tot encertat, per poder dir sense cap però, que la seva interpretació del concert de Beethoven havia estat un 10 sobre 10, però agradant-me molt, com m’ha agradat, no li he llençat cap bravo, com si que han fet altres persones (no gaires) del públic. En qualsevol cas els aplaudiments han estat grandiosos i unànimes, i ell ens ha regalat un Bach de precisió i aires romàntics, tan discutible com encisador.

La segona part ha començat amb la tercera simfonia de Robert Gerhard, anomenada “Collages” i que us diré sense embuts que m’ha semblat una llauna de difícil digestió. Si Gerhard, a part de demostrar-nos un domini abassegador de la instrumentació i de l’experimentació sonora, pretenia fer passar una mala estona a l’oïdor, amb mi ho ha aconseguit. M’he sentit malament, potser no tenia el dia, però Gerhard no m’ho ha posat precisament fàcil, amb aquella orquestra incisiva i la banda magnètica que recordava una banda sonora per una pel3lícula de terror, ambientada en un vaixell, on sentíem el grinyolar de les fustes, el vent i la remor del mar.

El concert ha acabat amb la simfonia número 4 en la major “Italiana” de Felix Mendelssohn i la veritat és que el canvi entre el llenguatge críptic i profundament dens de Gerhard i aquesta jovial simfonia, ha estat brutal. No és una obra que m’entusiasmi, però la versió enèrgica, àgil i lluminosa de Víctor Pablo Pérez, m’ha servit de teràpia i m’ha retornat a un cert equilibri i amb ganes de viure el radiant i estiuenc dia que va fer ahir a Barcelona.

L’OBC amb el mestre Víctor Pablo Pérez sona magnífica i que voleu que us digui, malgrat que té els seus “detractors”, jo me’l hagués estimat més que el mestre Pablo González que s’està fent amb l’OBC i en canvi ell ja porta un llarg bagatge i experimentació amb orquestres que ha pujat a un niverll més que notable i crec sincerament que a l’OBC li convenia més. Escoltant el Saltarello presto final, amb l’energia que li ha donat el director i la resposta que els musics han sabut interpretar magnificament, no m’ha quedat el més mínim dubte.

Us deixo els enllaços per poder baixar-vos el concert sencer, amb la propina inclosa

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya – Concert núm 24 temporada 2010-2011

Ludwig van Beethoven (1779-1827)

  • Concert per a violí i orquestra en re major op. 81 (1806)

Allegro – Larghetto – Rondó: Allegro

Julian Rachlin (violí) toca amb un exLiebig Stradivari (1704) decit per la Fundació privada Angelika Prokopp.

Robert Gerhard (1896 – 1970)

  • Simfonia núm 3, “Collages” (1961)

Felix Mendelssohn (1809 – 1847)

  • Simfonia núm. 4 en la major op 90 “Italiana” (1833)

Allegro vivace – Andante con moto – Con moto moderato – Saltarello: Presto

Director: Víctor Pablo Pérez

Diumenge 10 d’abril de 2011(matinal)

L’Auditori (Barcelona)

http://rapidshare.com/files/456835793/01_Concert_per_a_viol___i_orquestra_Lv_Beethoven.mp3

http://rapidshare.com/files/456835794/02_JS_Bach__propina_.mp3

http://rapidshare.com/files/456835795/03_Robert_Gerhard_Simfonia_n__m_3_Collages.mp3

http://rapidshare.com/files/456835796/04_Felix_Mendelssohn_Simfonia_n__m_4_Italiana.mp3

Us desitjo una bona setmana

14 comments

  1. isabel

    Estic d’acord abm la teva opiniò sobre el violinista però , en canvi, el Gerhard em va agradar força. Haig de reconeixer que és un autor que, en general, m’agrada. També d’acord amb el director. Transmet energia i entusiasme.

    M'agrada

  2. El pitjor pianista del món

    És curiós el que dius del solista; a mí em va semblar que, de forma sistemàtica, li variava al director el “tempo”. Comença el concert, metrònom alegret, s’inicia el concertant i patapam!, lent. El director a empassar-s’ho. I amb el tercer moviment, a l’inrevès.
    Cal dir, però, que ho va fer molt bé i em agradar força la cadenza: semblava una jam de jazz!
    Per cert; si tu felicites la fagot, jo voldria demanar si hi hauria alguna manera que els professors de les trompes sonèssin una mica més fluixets. Destacaven massa.
    A mi el Gerhard em va agradar. Només li sobrava, precissament, la gravació. Feia nosa. Suggerent la combinació entre les cordes i la percusió.
    Respecte la “Italiana” penso com tu: és una postal d’Stendhal.
    En el concert d’ahir vaig compendre el que sempre has dit del director Víctor Pablo Pérez: és un senyor absolutament solvent.

    M'agrada

  3. Ramon Grau

    Estic molt d’acord: la versió del concert de violí de Beethoven va ser emocionant, d’una manera una mica paradoxal, perquè el solista té un so petit, més apropiat per les parts líriques (Berg li hauria anat millor) que no pas quan havia de projectar força i autoritat: les entrades van ser totes pobres, gairebé inaudibles, i de falles, n’hi va haver moltes (tot, sobretot, en el primer moviment). A parer meu, hi va haver un punt d’inflexió cap amunt: la cadenza. Els dos moviments finals, més lleugers, van resultar molt millor, sempre a parer meu. Això pel que fa al solista.

    Pel que fa a l’orquestra i a la direcció, em van semblar molt bons, gairebé modèlics… i molt didàctics. Això ho faig extensiu a la Simfonia Italiana, on no comparteixo el criteri: més enllà de les al·lusions “pintoresques”, és una obra formalment molt perfecta. I trobo que Víctor Pablo Pérez en va treure més el suc veritablement simfònic que l’aspecte programàtic, més trivial.

    Pel que fa a Gerhard, trobo que la seva programació entre dues obres com les esmentades no ho posava especialment fàcil. Sempre a parer meu, la cinta magnètica ha fet que l’obra envelleixi una mica: sempre passa això amb les coses que volen ser d’avantguarda! Però no en va Víctor Pablo Pérez creu en Gerhard i el seu simfonisme. Crec que la interpretació va ser molt bona, tot i que l’angoixa és el sentiment que hi troba una expressió més clara. Entre les llums de Beethoven i Mendelssohn, el resplandor solar de les trompetes ens portava a una visió tràgica del món que potser no era el més agradable de sentir en aquell moment…

    M'agrada

    • isabel

      Estic totalment d’acord amb tu en el que dius de la programació. Gerhard va patir d’una “mala” posició estratègica entre Beethoven i Mendelssohn. També del fet que la música “electrònica” ens soni a tots plegats com cosa caduca. Però a mi em va entrar bé, potser per la sensació d’angoixa general que transmet que coincideix amb la crispació ambiental actual (treballo en el món de la sanitat…).
      M’hagués agradat escoltar a Berg, però Beethoven va sonar prou bé. També em van semblar una mica fallides algunes de les entrades del solista però en conjunt va ser un gran concert.
      En quan a la polémica del director crec que l’actual titular, tot i tenir uns resultats desiguals, és honest en els seus plantejaments i traspua un treball de fons que no sempre s’acaba de materialitzar en el moment del concert. De tota manera quan ho consegueix (com en la 6 de Mahler) els resultats són prou bons.

      M'agrada

  4. He escuchado al violinista, y no sé si es por el instrumento o por su forma de tocarlo, ha aligerado el adagio de una forma muy bonita e interesante para mi gusto. La propina es la Sarabande que yo creí que nos había regalado Hilary Hahn, la de la Partita Nº 2 que puse en mi casa y que por si quereis comparar dejo aquí con tu permiso. No sé si tiene algún apoyo histórico, pero ella la acorta muy sustancialmente

    También me gusta como la interpreta Rachlin, pero no creo que os emocionase como Hahn, que casi nos mata. El que está muy afinado y a tiempo es el señor de la tos, como es habitual.

    La orquesta suena suntuosamente, con unas cuerdas que me empiezan a recordar a las de las inglesas. Las dos veces que vi a Victor Pablo tuve la misma impresión: Un tio muy serio, muy puesto y muy bueno.

    M'agrada

  5. colbran

    Me agrada comprobar que haya quien le agrade este “Collages” de Roberto (que no Robert) Gerhard porque yo lo detesto. No encuentro suficiente que haya una estupenda orquestación, la obra no me interesa absolutamente nada. Me pasé todo el tiempo repasando los rostros del público porque lo que oía me destrozaba los nervios. Han pasado 50 años de su estreno y no veo que haya adquirido solera en absoluto. En realidad de cuanto conozco de Gerhard sólo me gusta su ópera “The dueña”. La grabación que acompaña la partitura la encuentro innecesaria y una auténtica “boutade”. Como dice Joaquim, música ideal para banda sonora de una película de terror. A olvidar.

    El magnífico concierto de violín de Beethoven estuvo muy bien servido por la orquesta y el solista, divismos y fallos aparte, y Victor Pablo Pérez me demuestra siempre que lo veo que es un gran director. Su dirección musical de “Manon” en el Liceu fue espléndida, lo mejor de aquellas funciones.

    La “Italiana” de Mendelssohn es una sinfonía de
    agradables melodías y buena construcción, pero yo la encuentro algo blanda, por supuesto no llego a detestarla como Richard Wagner, pero sólo me interesan de verdad los tiempos primero y cuarto, especialmente este último. La orquesta siguió sonando magnífica y Victor Pablo Pérez coronó una excelente dirección musical.

    Una mañana de concierto muy agradable y satisfactoria, a pesar del tostón de Gerhard, y un
    estupendo nuevo encuentro con nuestra orquesta y con el maestro Pérez.

    M'agrada

  6. Jordi C.

    Encantat d’haver-te pogut saludar en persona. Per fi!. I molt d’acord en les teves apreciacions, tant del violí com del tema de la direcció d’en Víctor Pablo Pérez. Aquest hauria estat un gran director a la mida de la nostra orquestra sense dubte. Per cert, el canvi de programa, he sentit que ha estat a causa de les retallades culturals (?) també a l’OBC i els preus de les partitures per tothom.
    Fins aviat

    M'agrada

  7. montserrat tur rosello

    Estic completament d’acord , Victor Pablo Perez hauria estat un molt bon director per l’ O. B. C ., només cal sentir com l’hi respón l’orquestra,

    M'agrada

    • Ramon Grau

      D’acord amb l’excel·lència de Víctor Pablo Pérez, però Pablo González, més jove, està fent molt bona feina. D’aquesta temporada vull remarcar-ne Petruixka (programa 06), la simfonia número 6 de Mahler (programa 13) i la segona de Schumann (programa 17). Està bé celebrar els convidats, però val la pena de reconèixer (a temps) la tasca dels que tenim a casa.

      M'agrada

  8. Jordi C.

    Ramon, els que tenim a casa no són necesariament de casa pel sol fet de tenir-los, i, de fet, sense consens. Jo particularment al de casa el trobo bastant pla, mancat de vida, color, llum, imaginació, i xispa, entre altres coses. Em posa de mal humor sovint i m’ha fet trontollar l’expectació amb que anava a l’Auditori, la veritat.
    Crec que l’OBC mereix alguna cosa més important d’acord el seu nivell.
    De totes maneres Colbran te absolutament tota la raó, estem parlant de diumenge passat.

    M'agrada

  9. No vaig anar al concert però estic escoltant el “larghetto” i em sembla d’una bellesa i d’un refinament mai escoltats així. Sembla inspirat en el “larghetto” original i no sé si és ortodox però el so és colpidor.
    Sempre gràcies, Joaquim

    M'agrada

  10. Josep Olivé

    No em vaig fixar massa amb les gesticulacions d’en Rachlin i per tant no puc opinar. Hi han obres que sento sempre amb els ulls tancats. No em pregunteu el per què. Si el nivell de la interpretació es suficientment satisfactori (en cas contrari aleshores obro bé els ulls per veure el creti que me l’està destrossant) em fico dins d’aquest meravellós i sublim op.61 i crec que si passes un tren pel meu costat no m’en assabenteria. Musicalment la seva versió em va agradar i satisfer. En la cadenza va estar molt bé, la vaig disfrutar molt. I per descomptat, amb Bach un altra tancada d’ulls i au, a levitar.

    Però és que en Gerhard en té de tots colors. De molt bones i de molt indiregibles, depenent de l’estil que conreava en aquell moment. La setmana pasada va tocar una de calenta, la suite de la música per a dansa “Pandora” que em va agradar força, i ara ens ha tocat una de freda, aquesta mena de simfonia (?) que sembla ser que em escoltat, o millor dit, sentit, i aquesta vegada amb els ulls ben oberts, al menys jo. Veurem els dos Gerhards que queden si desfan l’empat o si tot continua igual…

    Molt bé la “Italiana” de Mendelssohn i molt bé en Victor Pablo Pérez. Tota ella, però remarcable sens dubte el Saltarello i Presto final. Les fuses o semifuses o el que fossin anaven en el presto d’una secció a l’altre de les cordes com en una cursa de relleus amb trasicions perfectes. Las frases de cada corda estaven molt ben accentuades i va ser un brillantissim final d’una simfonia que sempre complau escoltar.

    Per què no s’informa de la raò del canvi de programa? Es que resulta que tenia moltes ganes d’escoltar el violí de Berg. Moltes. M’agrada. No crec que sigui per falta de partituras o pel seu cost tal com s’ha dit, no sé si amb conya. No fa pas massa temps en Kremer el va interpretar al mateix auditori i amb l’OBC. I resulta que home, el programa original era molt més equilibrat i raonable. En canvi, possar aquella simfonia (?) enmig del violí de Beethoven i de la simfonia de Mendelssohn la veritat grinyola per tots cantons. Crec que és una petita (siguem templats) falta d’educació cap a l’abonat no informar-li d’aquets canvis, dic jo, no sé, perdoneu, i és que, a lo millor, ja dic, no sé, a algún abonat li va fer il.lusió veure’l programat.

    Jo tambè hagués apostat per en Victor Pablo Pérez per a director si es tracta d’escollir dins del panorama musical més proper. De fet fa molts anys que jo ja el desitjava per a la OBC. Dit això, en Pablo González, si bé un tant irregular, m’ha sorprès positivament amb concerts força reixits i convincents. Millor un Gatti? Home! I salvant les distàncies millor un Pablo Perez? Si, clar, però una cosa no treu l’altre.

    Ah, i com molt oportunament expliques, molt bé la Silvia, com sempre! 🙂

    M'agrada

  11. Joaquim, estoy muy agradecida y emocionada por tus piropos! No comentaré sobre el concierto por ser parte interesada, coincido contigo en muchas cosas y en algunas no.
    Gracias por tu constante apoyo a la OBC y sobre todo por tu honradez e independencia en tus críticas, las buenas y las malas.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: