IN FERNEM LAND

EL PRIMER SIEGFRIED DE TORSTEN KERL


Wolfgang Ablinger-Sperrhacke (Mime) i Torsten Kerl (Siegfried) a l'ONP 2011 acte 1er. Producció de Günter Krämer

Paris, com Milà i Nova York està portant a terme el sempre complexe i apassionant projecte de programar una nova Tetralogia. Després del pròleg i la primera jornada, rebudes amb un èxit incontestable en la vessant musical, notable en la vocal i més que discutible en l’escènica (Günter Krämer).

Les representacions de Siegfried, han suposat el debut en el rol del tenor alemany Torsten Kerl i la veritat és que ha superat la prova de manera brillant, veurem com evoluciona en el terreny dels heldentenors, però de moment, ni oscil·lacions alarmants i perilloses, ni cap signe de decadència vocal anticipada. És una veu lírica, amb cos suficient per esdevenir heroica i que amb tot la cautela del món, podria esdevenir el Siegfried solid que estàvem esperant.

Tot i alguna limitació de registre, dubtes i suposo que nerviosisme, el Siegfried de Kerl podria recordar al jove Windgassen, amb la mateixa insolència vocal que tant s’agreix en aquest rol.

El primer fragment que us proposo escoltar és la tercera escena del primer acte, tota sencera, des de “Verfluchtes Licht” (Maleïda llum) que inicia Mime (Wolfgang Ablinger-Sperrhacke), fins al final del primer acte, amb l’espectacular i compromesa forja, que Kerl resolt de manera magnífica. Són quasi 27 minuts amb una direcció de Philippe Jordan, enlluernadora.

Ara us proposo escoltar el duo final amb la gran Brünhilde de Katarina Dalayman, des de “Heil dir, Sonne!” (Salve!, sol). Dalayman és una interpret sensacional, d’acord, mancada d’un registre agut esclatant, però cal recordar que va començar com a mezzo i amb un centre tan generós com el que llueix la soprano sueca, és bastant difícil trobar una soprano capaç d’arribar als aguts amb la solvència que ens agradaria. Li succeïa a la Mödl, un altre mezzo esdevinguda una més que notable Brünhilde. Dalayman supleix aquestes carències amb una intensitat interpretativa, que la situa pel meu gust, al costat de Stemme, com la Brünhilde més rellevant i emotiva.

Pel que fa a Kerl, us adonareu que en aquest duo final, i després de quasi cinc hores d’esgotador rol, continua mostrant una bella línia de cant  i un registre consistent, així com una convincent i lírica personalització del jove Siegfried, quelcom difícil d’escoltar en la majoria de representacions, on els tenors acaben com poden, tot intentant que la dignitat esdevingui un triomf.

M’ha agradat molt aquest primer Siegfried de Torsten Kerl i de ben segur, si no cau en les temptacions de voler cantar-lo a tot arreu i sense els períodes de descans recomanables, pot ser que finalment tinguem un tenor capaç de fer el rol com Wagner volia, sense necessitat de llençar canonades sense control i musicalitat, per simular quelcom similar a un cantant d’òpera, com Bayreuth ens demostra estiu rere estiu, amb els torturants tenors escollits.

Qiu Lin Zhang (Erda) a l'ONP 03/2011

Però no us puc deixar, encara que l’apunt estigui dedicat al primer Siegfried de Torsten Kerl, sense que escolteu la intensa i profunda Erda de la contralt Qiu Lin Zhang, acompanyada del anodí Wotan de Juha Uusitalo. Des de “Stark ruft das Lied (Enèrgica crida la cançó)

Aquí teniu la fitxa sencera de la gravació que Radio France va emetre i que va ser enregistrada en dos dies, aneu a saber el motiu, tot i que és fàcil imaginar que algun dels cantats no estigués del tot bé i optessin per aquesta solució.

Richard Wagner
SIEGFRIED
Paris, Opéra Bastille, 27 i 30 de març de 2011

Torsten Kerl: Siegfried
Wolfgang Ablinger-Sperrhacke: Mime
Juha Uusitalo: Der Wanderer
Peter Sidhom: Alberich
Stephen Milling: Fafner
Qiu Lin Zhang: Erda
Elena Tsallagova: Waldvogel
Katarina Dalayman: Brünnhilde

Orchestre de l’Opéra National de Paris
Direcció musical: Philippe Jordan

I aquí teniu els enllaços per baixar-vos l’òpera sencera:

Siegfried ONP 03/2011 acte 1er
Siegfried ONP 03/2011 acte 2on
Siegfried ONP 03/2011 acte 3er

Avui els fragments que he posat són molt llargs, ja em sabreu disculpar, però he estat incapaç de tallar-los

És una notable versió, ja m’ho sabreu dir.

19 comments

  1. Molt notable.
    Muito bem Torsten Kerl nas cenas finais dos actos I e III.
    De acordo quanto a Dalayman. Boa interpretação, mesmo se os agudos por vezes parecem curtos.
    Também Qiu Lin Zhang está impressionante.

    Esperemos que Kerl amadureça bem como Siegfried nos próximos tempos. Bem precisamos de um em condições.

    M'agrada

  2. joaquim

    Una espléndida versió.en tots els aspectes.
    Sincerament, crec que Torsten Kerl, si es sap dossificar, ès i será un magnífic tenor wagnerià,
    dels que n’estem tant mancats.
    M’han agradat molt Katarina Dalayman i Qiu Lin
    Zhang. Ès un goig sentir aquestes veus actuals.
    Magnífica l’Orquestra i el Mestre Philippe Jordan.

    M'agrada

  3. colbran

    Hace unos 10/12 años que sigo la trayectoría artística de Torsten Kerl, desde que lo descubrí en un DVD dedicado a Waltraud Meier, donde cantaba con ella “Das Lied von der Erde” y siempre me ha gustado, tanto al natural (“Die tote Stadt”-Liceu) como en grabaciones, sean de audio o de DVD.

    Suponía que llegaría el momento que se decidiría por “Siegfried” y aquí está. Magnífico. Si aún mejora en sucesivos empeños mucho mejor. Su voz es clara, natural, sanísima y con un vigor que le permite llegar al duo final con una facilidad e integridad que la mayoría de los tenores que se acercan a ese rol quisieran para ellos. Me ha gustado mucho.

    Sorprendente la Erda de Qiu Lin Zhang. A ver si el ejemplo de Ewa Podlès -que ha sido una estupenda Erda- cunde y aparecen nuevas contraltos que abundan muy poco.

    El barítono atenorado o tenor abaritonado Juha Uusitalo verdaderamente prescindible. Qué réplica más lamentable para la magnífica Erda.

    El Mime de W.A.S. -escribo su nombre en siglas, de lo contrario seguro que me olvido de más de una consonante- me ha parecido bien.

    En cuanto a Katarina Dalayman posee una voz suntuosa y carnosa muy adecuada para Brünhilde y canta espléndidamente, como aquellas grandes y también como alguna de ellas tiene un agudo limitado, pero su canto es intensísimo y también me gustado mucho.

    Por último ahí está Philippe Jordan, fantástico, superando a su padre. Le vimos en “Tannhäuser” en Berlín y me dejó muy sorprendido, con una lectura de la partitura muy original y a la vez muy satisfactoria. Otro gran director wagneriano a tener en cuenta.

    Estupenda selección, Joaquim, de un buen
    “Siegfried” sin Wotan.

    M'agrada

  4. Carlos R.

    Realmente sorprendente.
    Estuve pensando si ir a Paris y lo desestimé, entre otras razones, al creer de manera errónea, que Kerl fracasaría ante las exigencias de la partitura, como ha sucedido con otros tenores líricos que lo han intentado, Lance Ryan el último.
    Terminando de manera exultante la escena de la forja y resistiendo en el dúo final, con frases de un alto contenido lírico, casi nunca escuchadas así, por el agotamiento de sus intérpretes después de una larga representación, cabe esperar grandes cosas de Kerl y como bien dices, si es prudente y no cae en la tentación de creerse imbatible, “Havemus Siegfried”.

    M'agrada

  5. Cuando he leído: “podria recordar al jove Windgassen”, me he dicho: “ahí se ha pasao Joaquim”.
    Pero lo he oído y… ¡Vaya sorpresa!. No me lo esperaba, la verdad. Pensaba que haría un digno Siegfried, pero lo que he escuchado supera ampliamente el nivel de “digno” para convertirse en un muy notable Sigfrido que llega al final de los actos con una frescura imponente.
    Me sumo a los deseos de que no se malogre y tengamos por fin Heldentenor.

    M'agrada

  6. Qui sap si tan sols llegir Siegfried la cosa espanta, però el cas que no hi han hagut “gaires” comentaris en aquest apunt, tot i que el nivell del Sr. Kerl de ben segur els mereixerien. Potser posar àudios tan llargs, poden arribar a cansar i això que com bé diu l’amic Atticus, vaig fer una presumpte “provocació” comparant-lo amb el jove Windgassen.
    Bé, estic satisfet que us hagi agradat a tots i esperarem amb ànsia les noves actuacions d’aquest tenor, tot desitjant que es confirmi aquest esperançador debut en el rol.
    Carlos R, jo també crec que “Havemus Siegfried”

    M'agrada

    • Si Paulo i sembla que de qualitat. Jo recordo que fa uns anys em deien que John Frederic West era un bon Siegfried i jo no vaig creure mai. Era un tenor resistent que clavava tots els aguts (si tenia un bon dia) afinats, però no tenia cap classe, ni distinció, ni musicalitat, era incapaç de donar el mínim lirisme a les frases del duo final i Kerl si que ho fa, i amb una fortalesa vocal molt notable.

      M'agrada

  7. M’ha agradat molt el Siegfried de Torsten Kerl, tant de bó puga cantar molts anys aquest repertori tan dur. En canvi, Katarina Dalayman no m’ha agradat gens, com sempre que l’he escoltat. Veu agra, desafinades constants, aguts cridats, emissió gutural… Serà una bona interpret, però no una bona cantant. De la direcció de Jordan no puc opinar perquè caldria escoltar l’òpera sencera, però aquests ralentandos que fa a l’escena de la forja són prou estranys, no m’han convençut.

    M'agrada

  8. montserrat tur rosello

    Crec recordar que aquest tenor fora el que fá uns anys vara cantar Die tote stadt al liceu; llavors ja ´m’agradá força, ahir després d’escoltar els audios que ens varas deixar i d’altes per youtube penso que es un cantant amb molt bona beu i que a més sap cantar , cosa que no sempre ès així. Tan de bó el sentim aviat a Can Liceu

    M'agrada

    • Efectivament Montserrat, va ser el protagonista del primer repartiment de la fantàstica Die Tote Stadt i va estar fabulós. En el segon repartiment va cantar el Parsifalo d’aquest any, Klaus Florian Vogt, que estant també bé, no va superar al titular.

      M'agrada

      • colbran

        A mí Torsten Kerl me gustó muchísimo en “Die tote Stadt” y ya iba con ganas de verlo porque tenía el DVD grabado con Angela Denoke y el especial de Waltraud Meier que he citado antes.

        El Vogt ni me gustó entonces, ni en Madrid, ni en Bayreuth y en este “Parsifal” de la temporada actual del Liceu, aunque totalmente inadecuado, es donde lo he tolerado mejor, haciendo un grandísimo esfuerzo.

        M'agrada

  9. dandini

    He sentit en directe el Torsten Kerl tres cops.A part de “Die tote Stadt” al Liceu ,Elena Egipciaca al Met i Tannhauser (debut) a Colònia.Crec que la seva musicalitat es força llatina i el seu Wagner em recorda una mica al d’en Plácido Domingo,es per aixó potser que ens agrada tant a nosaltres i potser menys als alemanys.Tanmateix s’ha de dir que a l’agut en forte li manca una mica de projecció per ser espectacular.De la funció del Met vaig sortir dient que cantava Strauss com jo volia senti-ho pero potser les dimensions de la sala jugàven en contra seu.A l’Opera de Colonia aquest factor no existia i es sentia perfectament.Va fer un èxit gran pero no esclatant com jo creia que mereixia.Vaig comentar-ho amb un matrimoni alemany( veins de butaca) que em van dir que no els convencia el so del seu registre agut.Sembla ser que als parisins sí els va convencer com a mí.

    M'agrada

  10. Vicent

    Mangnífica la prestació de Kerl i la teua de posar-la al nostre abast. Caldrà seguir l’evolució d’aquest tenor i esperar, com dius, que ara no li doni per fer Siegfrieds dia sí, dia també. Mil gràcies pel regal.

    M'agrada

  11. tristany

    Acabo de tenir el plaer de veure Torsten Kerl cantant el Siegfried a Berlín i finalment he acomplert un dels meus desitjos (operístics) més anhelats: sentir un Siegfried cantat i no una profusió d’esgarips descontrolats i lacerants. Ara bé, pel que fa a la pregunta del milió que s’ha apuntat aquí, és a dir, “habemus Siegfried?”, la meva resposta només pot ser: “jein”. Un cant noble, elegant, amb matisos i contrastos preciosos, però, ai las! una escassa -sóc generós- projecció vocal que va en detriment del vessant heroic que associem amb el personatge. No sabria explicar a què és deu, perquè la veu no és petita i canta amb empenta. A la cançó de la forja havies de fer esforços per intentar sentir-lo. D’acord que l’orquestra (esplèndida direcció de Donald Runnicles) no anava precisament mancada de potència, però l’altre Siegfried (el de Götterdämmerung) era Stephen Gould i allò, en comparació, era un autèntic tro (per cert, que em va agradar més del que m’esperava). Kerl va arribar apuradet a l’escena final i de poc li va anar de no donar-nos un ensurt. Escènicament va estar molt implicat i es va moure amb molta agilitat (jo diria que ha perdut bastant pes), subratllant el costat més insolent i adolescent del personatge que marca la direcció escènica. Llums i ombres, en definitiva.

    Deixa’m afegir telegràficament algunes impressions desordenades sobre la resta d’aquest Ring: 1.- cada cop que l’he vist (i van tres) m’ha agradat més aquesta veterana producció de Götz Friedrich, amb un Konzept com Déu mana i plena de magnífics detalls (altres han envellit una mica, com és natural) i una molt bona direcció d’actors; 2.- decepció total la pobra Jennifer Wilson, sembla una vella glòria en decadència i és un autèntic estaquirot escènic; 3.- estratosfèric Robert Dean Smith com a Siegmund, la millor prestació que jo li hagi vist, amb uns “Wälse” d’antologia (i de rècord, diria); 4.- quin domini de Hagen té encara Matti Salminen, feia por i tot; 5.- no entenc com la polonesa Eva Wolak no té una presència més destacada en teatres importants, la seva Erda és sensacional.

    No m’estenc més. A sobre va fer una setmana de temps primaveral i va venir el Papa. Què més es pot demanar?

    M'agrada

    • Gràcies per la fantàstica crònica Tristany
      Ja és ben estrany això de Kerl. Segurament per intentar arribar al final dignament, dosificar tant el volum, que no se’l sent. És el mateix retret que feien els que van veure-li a Paris.
      Per això és tan difícil el Siegfrid, ja que crits els sap fer tothom, però cantar i arribar al final indemne, és molt rar.
      D’Eva Wolak ja me’n havien parlat, però mai he pogut escoltar-la.
      Tinc moltes ganes de veure una Tetralogia tota seguida, fins quan haurem d’esperar…..
      Per cert, el Papa et va venir a veure?, hahahahahaha

      M'agrada

  12. tristany

    Mentre l’escoltava (al segon acte va ser una autèntica delícia poder gaudir d’aquell cant exquisit i diria que pràcticament inèdit en aquest rol per a unes quantes generacions) no deixava de pensar que segurament Bayreuth seria el lloc idoni per al seu Siegfied. A més, jo no recordo haver tingut problemes per a sentir-lo a la tote Stadt del Liceu i la meva localitat, salvant les distàncies acústiques, era similar a la que vaig ocupar a la DOB. I tots els altres cantants se sentien (alguns per desgràcia) la mar de bé. No sé.

    Pel que fa a l’altre senyor, resulta que voltava per allí. Els berlinesos, en una nova mostra del seu caràcter civilitzat, el van rebre amb absoluta indiferència. De fet deien els diaris que hi va haver gairebé tanta gent a la manifestació de rebuig a la seva presència com a la missa que va fer a l’Olympiastadion. No m’havia passat mai de compartir estada en una ciutat amb ell (i els seus predecessors); diria que ni a Roma, perquè només hi estat dos cops a l’estiu i em sembla que aleshores devia ser al Castelldelgolfo.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: