Avui us porto una perla.
“Was du mir bist?“, que ja em perdonareu si m’atreveixo a traduir com “El que ets per mi?”, de Erich Wolfgang Korngold, és un lied preciós amb lletra d’Eleonore van der Straaten, que ja havia escoltat per altres cantants, entre elles Von Otter, però que avui us vull portar cantat per la sumptuosa veu de Renée Fleming, que em sembla especialment ideal per aquest tipus de repertori.
No he trobat una traducció del poema, però jo us deixaré el text en alemany i ja cercareu els mitjans per esbrinar la resposta a la suggeridora pregunta.
Pel que fa a la fabulosa i inspirada melodia de Korngold, tampoc us diré res, vosaltres mateixos escolteu-la i deixeu-vos endur per aquest gran arc de bellesa musical i sobretot pel clima que Renée Fleming sap crear i que tant ens apropa al celebrat lied de Marietta de Die tote Stadt.
La gravació prové d’un recital que la cantant nord-americana va fer el 5 de gener de 2011 al Grand Théâtre de Québec, acompanyada al piano per Hartmut Höll. Sembla ser que va anunciar abans de començar que estava afectada per un refredat i en algun dels lieds que va cantar, si que he notat en la veu alguns símptomes, però en aquest que us porto per intentar fer-vos una mica més feliços en aquest primer dimecres del mes de maig, no he notat altre cosa que felicitat.
Was Du mir bist?
Der Ausblick in ein schönes Land,
Wo fruchtbelad’ne Bäume ragen,
Blumen blüh’n am Quellenrand.
Was Du mir bist?
Der Sterne Funkeln, das Gewölk durchbricht,
Der ferne Lichtstrahl, der im Dunkeln spricht:
O Wanderer, verzage nicht!
Und war mein Leben auch Entsagen,
Glänzte mir kein froh’ Geschick –
Was Du mir bist? Kannst Du noch fragen?
Mein Glaube an das Glück.
“Mein Glaube an das Glück”, és a dir, La meva fe en la sort.
ACTUALITZACIÓ:
La Simone, a qui agraeixo enormement el detall, ens regala una traducció castellana
¿Lo que eres para mí?
La vista de un país hermoso,
donde árboles cargados de frutas se yerguen
y flores florecen en el borde de la fuente.
El brillo de llas que a través de las nubes irrumpe,
El rayo distante de la luz que en la oscuridad habla:
¡O viajante, no desesperes!
Y a pesar de que mi vida fue abnegación,
de que no me sonrió la felicidad
¿Lo que eres para mí? ¿Aún los has de preguntar?
Mi fe en la suerte.
I ara la versió catalana de l’amic Assur, que òbviament agraeixo moltíssim.
Que…, què ets per a mi?…
La visió d’un bell país,
on esponerosos els fruiters s’alcen
i les flors neixen als marges dels rierols.
Que…, què ets per a mi?…
L’esclat dels estels que travessa núvols,
i el llunyà raig de llum que em diu en la foscor:
“Oh, caminant: No et deixis abatre!”
Perquè si en ma vida tot han estat renúncies,
i la fortuna mai m’ha somrigut,
que…, què ets per a mi, encara tu em peguntes?…
La meva fe en la sort!
Us desitjo un gran dia

À Fleming assentam estas linhas melódicas como uma luva. Muito bonito.
M'agradaM'agrada
Strauss, Korngold, Mahler, Zemlinsli … tots els post romàntics li van molt, ja sigui a la seva veu, ja sigui al seu cant.
M'agradaM'agrada
És curiós perquè només sabent el que diu el primer vers i escoltant el to encisat amb què està interpretat aquest preció lied, m’he imaginat què deia la lletra
He posat el text al traductor de Google i, efectivament, poc més o menys encertats els mots traduïts literalment, he confirmat que el poema serveix a una persona enamorada per dir a la persona que tant s’estima el molt que significa per a ella. M’ha agradat molt especialment el darrer vers: “[signifiques] la meva fe en la sort”.
P.S. Avui tinc el dia de les semblances: No trobes que, en aquesta fotografia, Korngold fa pensar una mica en Roger Alier?
M'agradaM'agrada
Efectivament, La meva fe en la sort, és un final espectacular i si, avui tens el dia molt fisonomista i si, Alier hi té quelcom més que una retirada.
M'agradaM'agrada
Pongo un granito de arena al lado de esta perla, a ver si se hace otra, porque la letra es también preciosa
What you are to me?
The sight of a beautiful country
where fruit-laden trees soar upwards
and flowers bloom at the water’s edge.
What you are to me?
The twinkling star breaking through the cloud,
the distant ray of light
which speaks in the darkness:
Traveller, don’t give up hope!
And even if my life were one of renunciation,
where no good luck came my way,
what you are to me?
Do you need to ask?
What you are to me:
My belief in happiness.
Sin ánimo de volver a las andadas, debo coincidir con Assur en el parecido de Korngold con Roger Alier, pero sobre todo en el precioso verso final. Buscando la letra, he leido no se donde que la escritora dirige el poema a su madre
M'agradaM'agrada
Gràcies José Luis, a veure si algú ens en fa una traducció al català o castellà, amb una mica d’alè poètic.
M'agradaM'agrada
Ho intentaré. Però impossible ara. Al cap de setmana ho intentaré.
M'agradaM'agrada
La Simone ens en acaba de passar una que ja he posat a l’apunt.
M'agradaM'agrada
Qué manera tan bonita de empezar el dia !
Gracias Joaquim.
M'agradaM'agrada
O d’acabar-lo, és una manera fantàstica per connectar-se o desconnectar-se, tot depèn, però si, és definitivament, una manera preciosa.
M'agradaM'agrada
Una delícia de lied i no crèc que es pugui superar la interpretació, et podría dir Joaquim que he vist un video , la seva expressiva veu fa que la puguis imaginar amb facilitat i molt plaer…….ha estat un bombonet matiner farcit de tendressa gràcias amic, una abraçada.
M'agradaM'agrada
I no saps pas com me’n alegro de tornar-te a veure sovintejar el blog, tot comentant.
Una abraçada de retorn
M'agradaM'agrada
Exquisites lletra, música, intèrpret. Exquisit el teu gust, Joaquim. Gràcies!
M'agradaM'agrada
Exquisits els visitants, o no?
M'agradaM'agrada
Un altre tresor, que deconeixia i que me ha agradat molt.I per ara encara conserva la seva veu encisadora !que no la perdi mai!. Ja sé que es imposible,per llei de vida ,al igual que envellirá (com tots nosaltres ) però si es pot retrasar una mica !!tant de bó,per a ella i per tots nosaltres !!!
Gracias i una abraçada
M'agradaM'agrada
Els artistes passen, ara podem conservar-los de manera magnífica, però les obres queden per l’eternitat i per ser interpretades per veus tan exquisides com la de la Fleming.
Una altra abraçada que retorna.
M'agradaM'agrada
Desconeixia jo tambè aquest lied i és preciós, i el seu perfum em recorda a la preciosa cançó de Marie a “Die Tote stadt”. I la veu de la Fleming, encara no estant en plena forma, és ideal, esplèndida, magnífica. “Quien tuvo…retuvo” diuen oi? Doncs això.
Estic aquesta setmana a Madrid, i per celebrar lo del Barça d’ahir doncs no penso anar a la Cibeles (no sigui que prengui mal) però si al Teatro de la Zarzuela i marcar-me una Luisa Fernanda, au!
M'agradaM'agrada
Ja ens ho explicaràs això de la Fernanda, aprofita tu que pots.
M'agradaM'agrada
Buenas tardes,
soy uno de los seguidores hasta hoy pasivos del blog. En primer lugar, te felicito, Joaquín, por tu buen hacer y alegría que transmites en la hoja parroquial diaria.
Hoy, tras traer un ejemplo de mi admirado Korngold, no tengo más remedio que entrar al quite. Korngold es un pozo sin fondo lleno de tesoros, con un estilo inconfundible, tanto armónico como melódico, y aún desconocido entre la mayoría del público aficionado. Bienvenido sea todo el Korngold que puedas aportar, y animo a mis cofrades parroquiales a buscar su música (por ejemplo en el canal que Brendan G. Carroll, el mayor especialista en Korngold, tiene en Youtube con montones de rarezas incluyendo improvisaciones al piano del propio compositor).
Un saludo.
M'agradaM'agrada
Bienvenido Korngold (Uf que yuyu eso de dar la bienvenida a Korngold)
Gracias por visitar el blog y ahora gracias mil por comentar y pasarnos esta información.
Espero volver a leerte aunque no se habla de nuestro (somos multitud) adorado E.W.Korngold.
M'agradaM'agrada
gracias por esta perla triste, de reflejos plateados, -la sinestesia también me alcanza a la música-
besos criatura
M'agradaM'agrada
Gracias Pilar por pintarla.
Besos que regresan
M'agradaM'agrada
Una altra meravella de les que sempre ens descobreixes. Moltíssimes gràcies, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Un plaer fer-ho, amic Tristany
M'agradaM'agrada
Tot i que m’ha quedat una versió “molt versionada”, he tingut la gosadia, tirant de diccionaris “on line”, de provar a veure què en sortia, i aquí tens el resultat.
Que…, què ets per a mi?…
La visió d’un bell país,
on esponerosos els fruiters s’alcen
i les flors neixen als marges dels rierols.
Que…, què ets per a mi?…
L’esclat dels estels que travessa núvols,
i el llunyà raig de llum que em diu en la foscor:
“Oh, caminant: No et deixis abatre!”
Perquè si en ma vida tot han estat renúncies,
i la fortuna mai m’ha somrigut,
que…, què ets per a mi, encara tu em peguntes?…
La meva fe en la sort!
M'agradaM'agrada
Assur, me encantaria poderte contestar en catalán, pero de seguro que sería con faltas. Así que me vas a permitir que te felicite en la lengua que domino mejor. No conozco el alemán, pero si sé distinguir cuando un poema conserva su ritmo y estructura, cuando sobrevive a una traducción. Muchas gracias
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies amic poeta, passo a pujar-la on es mereix.
M'agradaM'agrada
Gràcies Assur, m’encantave sensa saber la lletra, imaginava paraules boniques però així traduit, molt millor, gràcies.
M'agradaM'agrada
Exquisit aquest lied del cada dia més admirat Korgnold i la interpretació de Fleming, estupenda.
Gràcies per aquest regal, que desconeixia.
M'agradaM'agrada
Joaquim, portar aquestes coses a In Fernem Land i veure que tenen aquesta acollida em posa les piles, que prou falta em fa.
M'agradaM'agrada
Me he quedado asombrada por la belleza del lied y por la magnífica interpretación de Fleming. Muchísimas gracias ha sido todo un regalo para mi descubrirlo esta mañana y reescucharlo ahora mientras escribo este comentario.
M'agradaM'agrada
Estimada Assai, sabent com t’agrada la bellesa, suposava que t’agradaria molt i veure que m’ho confirmes m’omple de joia,
M'agradaM'agrada
Un lied preciós i cantat magistralment.
M'agradaM'agrada
Una perla per a tots vosaltres, que bé ho mereixeu.
M'agradaM'agrada
Gracies Joaquim por este maravilloso lied que desconocíamos. Ya sabes de mi debilidad por Renée Fleming, que sigue estando magnifica.
Y gracias también a Assur por su poética traducción.
Aunque no he podido escucharlo por la mañana para que me alegrase el día, estoy segura de que ahora conseguirá que sueñe con los angelitos.
M'agradaM'agrada
Estic seguríssim que somiaràs dolçament i jo em sentiré content
M'agradaM'agrada
La melodía es preciosa y el texto muy delicado. Renée Fleming es una cantante ideal para este tipo de canciones, especialmente en esta etapa de su ya larga carrera.
A mi también me recuerda “Mariettas Lied” de “Die tote Stadt”, o será el estilo característico del autor.
Aún nos queda mucho por conocer de Korngold.
M'agradaM'agrada
Renoi, qué bonic!
M'agradaM'agrada
Ya queda todo dicho:maravilla que maravilla.Pura belleza decadentista,Korngold en esencia.
M'agradaM'agrada