Fotografia © Copyright Kammer-Solisten Zug.
Avui ens visita altre cop la Podles, que amb la seves prodigioses i profundes sonoritats ens cantarà la part que Gustav Mahler va escriure per la contralt, en algunes ocasions baríton, de la simfonia per a tenor i contralt i orquestra (basada en el La Flauta China de Hans Bethge) Eine Symphonie für eine Tenor- und eine Alt- (oder Bariton-) Stimme und Orchester (nach Hans Bethges “Die chinesische Flöte”), o el que és el mateix La Cançó de la Terra (Das Lied von der Erde)
La versió és deu al director estonià Neeme Järvi (Tallin 7 de juny de 1937) al front de la Detroit Symphony i amb la contralt polonesa Ewa Podles i el tenor nord-americà Anthony Dean Griffey, que va tenir lloc el 2 de maig de 2002, és a dir ja fa 9 anys, a Detroit.
L’exuberància de la raresa de registre i tímbrica de la gran contralt, pot sorprendre i fins i tot desagradar a tots aquells que teniu com a referent la meravellosa versió de Ferrier o la més lleugera de la Ludwig, però us asseguro que escoltar el seu “Der Abschied (El comiat)”, és tota una experiència catàrtica que no me’n puc estar de deixar-vos escoltar, malgrat la profunda tristesa que desprèn aquest gran lied.
Colpidora interpretació de la gran Ewa Podles
Ewa Podles
Die Sonne scheidet hinter dem Gebirge.
In alle Täler steigt der Abend nieder
Mit seinen Schatten, die voll Kühlung sind.
O sieh! Wie eine Silberbarke schwebt
Der Mond am blauen Himmelssee herauf.
Ich spüre eines feinen Windes Wehn
Hinter den dunklen Fichten!
Der Bach singt voller Wohllaut durch das Dunkel.
Die Blumen blassen im Dämmerschein.
Die Erde atmet voll von Ruh und Schlaf,
Alle Sehnsucht will nun träumen.
Die müden Menschen gehn heimwärts,
Um im Schlaf vergeßnes Glück
Und Jugend neu zu lernen!
Die Vögel hocken still in ihren Zweigen.
Die Welt schläft ein!
Es wehet kühl im Schatten meiner Fichten.
Ich stehe hier und harre meines Freundes;
Ich harre sein zum letzten Lebewohl.
Ich sehne mich, o Freund, an deiner Seite
Die Schönheit dieses Abends zu genießen.
Wo bleibst du? Du läßt mich lang allein!
Ich wandle auf und nieder mit meiner Laute
Auf Wegen, die vom weichen Grase schwellen.
O Schönheit! O ewigen Liebens – Lebenstrunkne Welt!
El sol s’acomiada darrera les muntanyes.
El capvespre baixa a totes les valls
amb les seves ombres plenes de frescor.
Oh, Mira! La lluna està suspesa en el llac del cel
com si fos una barca d’argent.
Sento com bufa un oratge suau
darrera els foscos avets!
El rierol canta ple d’harmonia a través de la foscor.
Les flors empal·lideixen en la llum crepuscular.
La terra respira plena de tranquil·litat i de repòs,
tots els anhels volen ara somiar.
Els homes, cansats, tornen a casa,
per, en el somni, poder experimentar de nou
la felicitat i la joventut oblidades!
Els ocells s’arrauleixen en les seves branques.
El món s’ha adormit!
Venteja fredament a l’ombra dels meus avets.
Sóc aquí i espero amb afany el meu amic;
espero fins al seu últim adéu.
Desitjo, oh amic meu, gaudir la bellesa
d’aquest capvespre al teu costat.
On ets tu? M’has deixat sol massa temps!
Camino amunt i avall amb el meu llaüt
per camins plens d’herba tendra.
Oh bellesa! Oh vida eterna — món ebri de vida!
Traducció catalana de Salvador Pila
Si ahir acabàvem amb “La meva fe en la sort”, avui no em digueu que “Oh bellesa! Oh vida eterna — món ebri de vida!”, no és ben bonic.
Avui no us descobreixo cap perla, aquesta és prou coneguda, però de ben segur i tot i no ser una invitació al més gran del optimismes, no deixa de ser una obra profundament plaent i per a mi, una versió colpidora i sincera.
Si, us deixo tot Das Lied von der Erde, per si us ve de gust escoltar-la sencera. El tenor no és un dels grans i la veu no pot amb les exigències de la partitura. He llegit que l’orquestra se’l va menjar, però aquí si que l’escoltareu. la direcció de Järvi és un riquíssim esclat de mil i una tonalitats, penso que també us agradarà molt.
DAS LIED VON DER ERDE Detroit 02/05/2002 Järvi (mp3-format rar)
Aquest apunt està especialment dedicat a Colbran, l’admirador número 1 de la gran Podles.
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Doncs amb el permís del amic Colbran, m’agradaría adjudicar-me el número 2 com admiradora d’aquesta gran Senyora , per a mí es única, per el color de la seva cálida veu, i per la seva musicalitat, no es fácil en una contralto, des de el primer dia que la vaig escoltar em va seduïr, ha estat un encisador principi de dia, ara hauré de baixar del més enllá, però que bé m’he trovat….gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
Cada vez que escucho “Das Lied von Erde” descubro matices nuevos, gracias a los diferentes directores e intérpretes, es por esta razón que me gusta tanto; siempre me parece nueva.
Ewa Podlès es un caso extraordinario de cantante muy difícil de repetirse.Una contralto tan contralto aparece cada 100 años. En el siglo pasado Marian Anderson reinó como máximo exponente de su cuerda hasta que decidió retirarse y entonces unos años más tarde aparecio La Podlès, que a las características de La Anderson añadió las agilidades de las que carecía la eminente contralto norteamericana, recogió su cetro y sigue reinando hasta nuestros días, ocupando el lugar que la gran
Marietta Alboni ostentaba en el siglo XIX y que dejó boquiabierto a Gioacchino Rossini con sólo 13 años, por lo que se decidió a darle clases particulares, convirtiéndose en su única discípula.
El grandísimo compositor de Pesaro se hubiera vuelto a sentir sobrecogido, si hubiera podido escuchar las agilidades vertiginosas, potencia y rigor de esta auténtica contralto coloratura, peculiaridad vocal que no precisa demostrar en esta sobrecogedora composición.
Sí, Gloria, con tu permiso, me considero el admirador número 1 de este extraordinario fenómeno vocal, cuya durabilidad comienza a dar signos de caducidad, para pena mía y de cuantos hemos tenido la inmensa suerte de verla al natural, pues, indudablemte, impresiona aún más
en vivo.
M'agradaM'agrada
Por desconocimiento nunca puedo entrar en los detalles técnicos pero das Lied von der Erde siempre fascina!! Gràcies Joaquim i Fede per compartir els vostres coneixements!
M'agradaM'agrada
Si Fede, es cierto, tuve el placer de verla por primera vez podría ser en 2007 ? no recuerdo bien el año ,con la OBC l’ Orfeó Catalá en un programa de música rusa , “canciones y danzas de la muerte de Mussorgsky “me equivoco ? pude ir a los ensayos y al concierto…la memória me empieza a hacer jugarretas , pero la voz de la Podles desde aquel dia no la he olvidado,la escucho siempre que tengo ocasión pero no la he disfrutado en directo nunca más desde aquel dia, se comenta que ha perdido facultades, pero a mi me encantaría volverla a ver, cuando esté por Barna y os entereis por supuesto antes que yo, os agradecería lo señalaseis en este mismo blog,eso si ,con tiempo para no quedarme sin entrada, gracias.
M'agradaM'agrada
¿No fué con Prokofiev (“Alexander Nevsky”)? En dos palabras: im….presionante! Estoy de viaje y no puedo revisarlo pero creo que fué con esa obra.
M'agradaM'agrada
Con el permiso Colbran, te puedo responder yo mismo: la podrás ver el 30 de Setiembre y 1 o 2 de Octubre en el Auditori con la OBC y la misma obra que te he citado en mi anterior contestación.
Concierto imprescindible para el cuerpo…y el alma!
M'agradaM'agrada
Admiradora número 3 .
Gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
Es una voz muy teatral y en este fragmento final de das Lied von der Erde, inicialmente emisión me produce un efecto extraño, de rechazo, pero no hay duda alguna de la categoría que Podles ostenta en cuanto a musicalidad e interpretación y acaba ganando ella.
Realmente las frases finales
“Ich wandle auf und nieder mit meiner Laute
Auf Wegen, die vom weichen Grase schwellen.
O Schönheit! O ewigen Liebens Lebenstrunkne Welt!” conmueven y la oscuridad de esa voz excepcional se transforma en belleza.
M'agradaM'agrada
Bueeeeeeeeno…ja m’agafo el num 4…
però la resta a la cua!
M'agradaM'agrada
A mi no m’importa el número que me toqui pero M’AGRADA
M'agradaM'agrada
Impressionant la Podles cantant aquesta obra mestra.
M'agradaM'agrada
A mi la Podles m’agrada, com no, pero el que em sembla maravellós es la simfonia de Mahler.
Quin començament, la musica descriu la posta de sol veritablement !
Encara recordo el gran impacte emocional, quand la varem gaudir en directe a l’Auditori al 2006.
I si Joaquim les dues frases, la d’ahir i la d’avui son ben bonicas i optimistes.
M'agradaM'agrada
Gosto muito de Ewa Podles desde que assisti a um recital dela em Lisboa já há largos anos. O seu Handel e o seu Vivaldi foram maravilhosos. Impressionante também aqui, na “Canção da Terra”.
M'agradaM'agrada
Cheguei agora de vê-la como Madame de l’Haltiere na Cendrillon de Massenet em Londres. Continua impressionante. Perto dela a estrela DiDonato apaga-se…
M'agradaM'agrada
Jorge bem-vindo ao blog.
Lamento, si no he entendido mal, que DiDonato no estuviera demasiado bien, pero decir que es una estrella que se apaga, me parece prematuro. Creo que ha estado enferma y a pesar de ello, ha cantado.
M'agradaM'agrada
Has entendido mal, Joaquim. Lo que Jorge ha dicho es que cerca (perto) de Ewa Podles (dela), la estrella de DiDonato se apaga. Es una simples comparación. Non significa que la estrella Didonato se estea apagando 🙂
M'agradaM'agrada
Gràcies Paulo, ja m’estranyava.
M'agradaM'agrada
Fa exactament 7 dies vaig publicar l’apunt de la nova temporada 2011-2012 de l’OBC i com que la inauguració anirà a càrrec de Ewa Podles cantant l’Alexander Nevsky de Serguei Prokofiev, vaig posar-vos el fragment de la contralt tal i com va cantar-la la gran contralt també amb l’OBC, però dirigida per Martínez Izquierdo a l’any 2004. També us vaig deixar la possibilitat de baixar-vos tota l’obra sencera.
Serveixi doncs aquest comentari per aclarir el dubte de la Glòria A. i per recomanar-vos cues de pansa que van molt bé per la memòria.
Per a tots aquells que no ho recordeu, us facilitaré l’enllaç i ho trobareu al final de tota la llarga llista dels concerts
https://ximo.wordpress.com/2011/04/30/obc-la-temporada-2011-2012/
M'agradaM'agrada