IN FERNEM LAND

OBC: IMATGES PER ORQUESTRA


El concert número 28 de la temporada 2010-2011 de l’OBC ens ha portat al director francès Emmanuel Krivine que ja l’havia dirigit al 2008 i que ahir diumenge oferia el tercer concert, amb resultats esplèndids.

El concert es va iniciar amb l’obertura de Die Fledermaus, la genial opereta de Johann Strauss Jr., que malgrat el milió de vegades que l’haurem escoltada, encara ens fascina i ens fa moure lleugerament la cama tot seguint el ritme, mentre l’escoltem, senyal inequívoc que estem parlant d’una obra mestra.

Brillant i efectiu inici, amb un cert toc de decadència vienesa gràcies a uns lleugers ritardandos que el mestre Krivine va fer al final i que enllaçaven a la perfecció amb la decadència molt més evident del concert per a oboè i orquestra en re major (1945) de Richard Strauss, que completava la primera part.

Per a la part solista el mestre Krivine “ha imposat” al seu fillol Victor Aviat i potser corresponia per deferència a la pròpia orquestra i com a estalvi evident,  que ho hagués interpretat Disa English la solista d’aquest instrument a l’OBC, però ara no entraré en aquesta guerra i menys si la versió d’Aviat m’ha semblat tan bona que m’he quedat casi sense arguments per defensar la meva, tot i que penso que tinc raó.

Richard Strauss quan es mostrava inclement era terrible, i en aquesta obra posa al límit de la capacitat pulmonar al solista, que ahir va fer frases lligades i llarguíssimes, farcides de notes i aparentment sense xarxa, ja que l’orquestra reduïda a dimensions mozartianes, el deixa casi sempre al descobert.

Per un oboista estic segur que deu ser un repte temptador, ja que l’obra és preciosa i ens retorna a l’univers orquestral d’Ariadne auf Naxos, malgrat estar ja a les darreries de la seva creació i com és lògic emparentant-la a les darreres quatre cançons o el magnètic final de Capriccio.

Magnífic Aviat i el minuciós i precís acompanyament de l’OBC, dirigida amb elegància i delicadesa pel mestre Krivine.

El plat fort i farcit de subtileses, ritmes, colors i atmosferes viatgeres, vindria a la segona part amb les magnífiques Imatges per a orquestra (1905-1912) de Claude Debussy.

L’OBC al complert va oferir una brillant interpretació del tríptic orquestral de Claude Debussy, sobretot en la darrere de les Imatges, Ibéria, on el mestre Krivine em va convèncer plenament, quan va fer esclatar el potencial sonor de l’orquestra, amb mil i un detalls i subtileses que van fer lluïr totes les seccions, que es van repartir els mèrits d’una interpretació magnífica.

El públic més nombrós que la setmana passada, tot i que no va omplir l’Auditori, es va mostrar satisfet però no entusiasmat i jo penso que el concert es mereixia algun bravo. Vaig creure oportú no llençar-ne ni un i ja sabeu que fins que un no comença…

Potser el programa no era engrescador?, no ho sé, són misteris que mai arribaré a esbrinar, però l’obra de Debussy és d’aquelles de traca i mocador i en canvi no estic del tot convençut que satisfés de manera sincera al públic de diumenge.

S’accepten opinions al respecte.

Us deixo la tercera de les Imatges debussianes, Ibéria, que alhora es subdivideix en tres parts, “Par les rues et par les chemins”, “Les parfums de la nuit” i “Le matin d’un jour de fête”

I si voleu tota l’obra, també us deixo l’enllaç per baixar-la

Demà us parlaré d’una experiència musical molt esperançadora viscuda ahir per la tarda al Palau.

Que tingueu un bon dilluns

13 comments

  1. El programa és molt maco i el concert per oboè d’Strauss el trobo d’una audàcia increíble. També és bonica la història d’aquest concert.
    Gràcies per les Imatges per orquestra. Fa molt temps que no escolto Debussy.
    Salutacions, Joaquim i públic en general!

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Desconexia aquest fet. Doncs és bon director, i amb compositors tant compromesos com Zemlinski i Debussy ho ha demostrat. Bé, hi han bons directors i no tant bons gerents…

      M'agrada

  2. Dissabte jo vaig sortit content i satisfet, pero no entusiasmat. M’agradan molt les Imatges per orchestra d’en Debussy i aquestes em van semblar nomes correctes. El programa, molts n’hi haguessin com aquest, bo i equilibrat.

    M'agrada

  3. imma

    Crec que el programa era engrescador tot i que el oboè no es un instrument solista massa popular (opinió particular) però crec que la manca d’entusiasme es mes deguda al tipus de públic que assisteix desde fa unes setmanes a la sala, a mi en particular em sorprenen las famílies amb nens petits (en algun cas molt petits) i la quantitat de nois i noies joves que si observes (nosaltres ho podem fer des.de l’amfiteatre) miren arreu del Auditori menys al escenari i es van xiuxiuejant cosetes, ensenyant els mòbils, remenant en els seients ……. no es possible que aquest nou públic no tingui encara la capacitat d’entusiasmarse ??? També he de dir que a mi en particular, el concert d’ahir no em va omplir, vaig sortir amb la sensació de que li mancava alguna cosa.

    M'agrada

    • Imma, tens molta raó, ahir a l’Auditori, però també al Palau, al concert que vàrem anar per la tarda, hi havia molt públic infantil, inquiet i que feien molt brogit.
      Potser aquest nou public (moltes invitacions a l’Auditori) expliquin aquesta manca d’entusiasme, és clar que també podria ser que tan sols hagués estat bé i prou,
      Pel que fa a la canalla, jo els limitaria l’accés i per suposat a una criatura de menys de 2 anys a part d’esbroncar als pares, mai el sotmetria a un concert com el d’ahir i també caldria fer una queixa a l’Auditori per permetrel’s entrar, ja que és comdennar als que seuen al voltant a patir i no gaudir del concert

      M'agrada

      • El pitjor pianista del món

        Tenint la raó tots dos, opino que cal “donar una mica de peixet” a la canalla; el mateix pasa a les esglésies, quan hi ha un nen petit que fa nosa a l’avi del costat. Hem de ser puristes-puristes o hem de permetre que (dins d’un ordre, mòbils a part) una nena ensopida serà demà una melòmana?
        El concert d’ahir va ser òptim, especialment per la tria del programa.

        M'agrada

  4. Josep Olivé

    Efectivament atmósfera operística en l’obra de Strauss, strausiana (com no!) i mozartiana alhora, tant en el format de l’orquestra com en la línea compositiva. Un encant d’oboè liderístic.

    “Imatges” de Debussy es una composició preciosa, impresionisme pur, i és de destacar que en la part dedicada a Ibéria, el substracte folcloric ibéric hi és, però no de manera explícita. Quina pàgina “Le matin d’un jour de fête” més inspirada, quin ritme tant màgic, etèri i alhora captivador!

    En Krivine doncs molt bé, en tots els detalls, en totes les entrades, el gest precis, ni poc ni massa, el just per a dirigir amb claritat a l’orquestra.

    Si en el programa no hi han els grans noms, tant en compositors com directors o solistes, es pràcticament impossible que l’Auditori s’ompli. Tambè, i per lo mateix, l’entusiame baixa proporcionalment encara que l’orquestra hagi estat força bé. No és una opinió, és un fet. Només cal esperar una setmana per constatar-ho en la que hi ha una obra de ganxo: la Simfonia del Nou Mon de Dvorak. I amb la tercera de Mahler que vindrà després doncs idem de idem. I es una autèntica llàstima, ja que aquesta temporada ha estat farçida de molts bons concerts, que ben segur molta gent s’ha perdut per a considerar-los a priori poc atractius.

    M'agrada

  5. Maribel i Victor

    El concierto de ayer nos gustó. La obertura de El Múrcielago produjo en nosotros y en casi todas las personas que teníamos cerca, la misma sensación, todos movíamos la pierna, la cabeza o la mano. Hasta la bebé estuvo quieta.
    El concierto para oboé y orquesta de R. Strauss ya fue un poco mas difícil de digerir para la bebé que no paró y a la que su madre tuvo que salir a buscar al pasillo cuando se escapó.
    En la segunda parte ya no estaban ni la bebé ni su madre y pudimos disfrutar de la música de Debussy.
    Había en un lateral de platea un grupo de niños pequeños y al salir un acompañante nos dijo que se trataba de una escuela de música. Nos parece muy bien que den entradas cuando las hay libres a las escuelas de música, pero l’Auditori debería comprobar las edades de los niños, ya que no creemos que este fuese un concierto adecuado para niños tan pequeños, aunque se comportaron bien en general.
    Quizás l’Auditori podría invitar a los abonados a los conciertos de los otros turnos cuando hayan muchas entradas libres. Sería un gesto que todos agradeceríamos y que no daría la sensación de que tienen que llenar los asientos vacios a toda costa.

    M'agrada

  6. Per mi el plat fort, dissabte, va ser el concert d’oboè d’Aviat. A les Imatges mancava emoció en general i precisió en algun percussionista. Vam veure molt bona connexió entre Krivine i els músics.

    M'agrada

  7. colbran

    Cierta indisposición transitoria durante el concierto que pude subsanar con específico me impidió estar totalmente atento al Debussy que me es bastante familiar, por lo que no me atrevo a emitir juicio.

    La obertura de “Die Fledermaus” es una auténtica gozada y la opereta en si una auténtica obra maestra. Yo creo que con “Die lustige Witwe” , de Franz Lehàr constituye el binomio más perfecto de la opereta vienesa. La versión ofrecida el domingo pasado estuvo bien dirigida y la OBC sonó espléndida aunque desde mi localidad los violines quedaban algo apagados y el sonido global era algo mate.

    A mí me gusta el “Concierto para óboe” de Richard Strauss, pero comprendo que es una prueba de fuego para el solista que no para y para el público si no lo ha escuchado con anterioridad, sea en vivo o en grabaciones. Yo lo descubrí hace unos 45 años gracias a la grabación dirigida por Rudolf Kempe para EMI. Victor Aviat estuvo convincente y la orquesta sonó muy bien.

    Emmanuel Krivine me parece un director muy solvente y muy sonriente con los componentes de la orquesta, pero no creo que disponga de aquél plus que uno espera de los grandes, quizás por ello su nombre no me sea tan familiar como otros. De todas formas nada que objetar a sus versiones del pasado domingo.

    El público aplaudió poco, como va siendo habitual en los últimos conciertos y abandonó rápido la sala. Yo creo que el concierto merecía más aprobación por parte de los asistentes.

    M'agrada

  8. Leonora

    Escuché por radio el concierto y me pareció soberbio(me perdí la obertura de Fledermaus),además de gran calidad,de los mejores que he escuchado.Me vino bien ayer por la tarde,¡gracias!

    M'agrada

  9. Retroenllaç: - Concert Simfònic de l’OBC – Strauss i Debussy (***) | Voltar i Voltar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: