IN FERNEM LAND

EL COR JOVE DE L’ORFEÓ CATALÀ, UNA AUTÈNTICA SORPRESA


Cor Jove de l'Orfeó Català

Diumenge per la tarda vaig assistir a un concert, que abans de començar em feia més aviat mandra,. Feia poc que havia anat a un concert de l’Orfeó Català i vaig sortir-ne molt decebut i erròniament pensava que si els grans no estan en el seu millor moment, els que van al darrere tenien que estar com ells, i no, però quan dic no, és NO, de cap manera.

El concert era el número 6 del Cicle de Concerts Orfeó Català i comptava amb la participació, apart del Cor Jove de l’Orfeó Català, amb l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 i el pianista Josep Buforn, tots ells dirigits per Esteve Nabona, el director de la formació coral.

A la primera part la formació cambrística i Josep Buforn ens varen oferir el concert per a piano i orquestra núm 9 en Mi bemoll major KV 271 “Jeunechomme” de Wolfgang Amadeus Mozart.

Correcció a l’orquestra, de so un tant apagat i tímid, amb una direcció amb temps excessivament lents i concepció global massa lineal, que no van ser obstacle per tal de que Josep Buforn fes una magnífica versió, tant tècnica com expressiva, amb un andantino d’extremada sensibilitat. De ben segur amb uns temps una mica més lleugers hagués brillat molt millor.

Tot anava com havia previst, concert una mica d’estar per casa, públic escàs i molts turistes més interessats en fotografiar la sala, que pel propi concert, molts nen i nenes movent-se, parlant, avorrint-se i molestant, en fi, allò que alguns diuen un concert familiar, però ves per on, va arribar la segona part i amb ella el Requiem en re menor de Gabriel Fauré i una guspira d’esperança es va encendre.

El cor jove de l’Orfeó Català és un cor nombrós, desconec si reforçat per l’ocasió, amb un bon equilibri entre les cordes femenines i masculines (molt més que a la foto que encapçala l’apunt), que quan va fer la primera intervenció vaig pensar CARAM!, per no ser groller, m’enteneu, oi?

So compacte, homogeni, gens forçat, dúctil, afinadíssims i mai crispats.

Cal dir que com acostuma a passar en els cors joves, les veus femenines, molt més formades, tenen una projecció més segura i potent, mentre que la masculina i sobretot les veus més greus (barítons i baixos) queden més apagats, però això no vol dir pas, inexistents, és una questió de temps i maduració.

Escoltar a les sopranos i mezzos, va ser un goig absolut, sorprenent i engrescador, tant, que ja em perdonaran elles i el mestre Nabona, però totes haurien de passar al primer equip, tan mancat de ductilitat i registre.

Van cantar forte sense crispar, van cantar pianíssim i van ser sempre audibles, van emocionar per l’expressivitat del seu fraseig i l’acurada bellesa de l’emissió. Perdoneu que hi torni, però quin sentit té tenir la primera formació tan orfe de joventut, salut vocal i tècnica, mentre el Cor Jove mostra amb insultant orgull, aquesta fabulosa pedrera?, és com tenir al Messi al Barça B.

Per les parts solistes es va contractar a  Esteve Gascon per cantar la part del baríton i és va recórrer a Serena Sáenz, una soprano del cor per cantar el fabulós Pie Jesu.

Esteve Gascon té una carrera consolidada, però jo vaig trobar que la veu era poc definida, més aviat sembla un tenor, que  a vegades baritoneja lleugerament, però mai vaig tenir la percepció d’escoltar un baríton, ni tan sols molt líric. El timbre és indefinit i el color un tant ingrat. Va cantar amb seguretat, però no em va agradar.

Quan vaig veure sortir de la primera fila de les sopranos a Serena Saenz vaig creuar els dits i vaig pensar, pobre noia quina responsabilitat!, és tan sols un número, però d’una bellesa i espiritualitat tan gran i per altre part tan conegut, que per poc que estigui bé, ja em conformo, al menys que projecti bé la veu.

Ho dic tal i com ho vaig pensar, i també us diré el que vaig sentir tan sols iniciar la seva meravellosa part. Quina sorpresa amics, quina gratíssima sorpresa.

Veu de volum mig i suficient per arribar al segon pis del Palau sense problemes, emissió perfecte i clara, sempre audible en tots els registres i entenedora, timbre preciós una mica angelical, com cal a la part i sobretot amb una sensibilitat musical que fa preveure, sempre que ella vulgui és clar, una possible carrera artística. Cap so fixat, cap emissió ingrata, tot un descobriment!

Esteve Nabona, va dirigir amb extrema dedicació al cor i amb una predominant parsimònia, però va saber crear els climes tan serens, alhora que espirituals, que l’obra requereix.

Em va emocionar molt que el cor, gran protagonista de l’obra i la soprano solista, excel·líssin aquest grau inesperat de bellesa i musicalitat i així com la setmana passada mostrava la meva preocupació per l’esdevenidor de l’Orfeó, al menys ara penso que hi ha una certa esperança si els directors de la institució són capaços d’engrescar als membres del Cor Jove a continuar i nodrir al malmès Orfeó Català de saba nova, fresca i engrescadora, és clar que aquest jovent tan prometedor no es voldran involucrar en un projecte tan poc entusiasmant com el de l’Orfeó actual.

Aquesta transició no és gens fàcil i s’ha de tractar amb guants de seda, però si algú deixa escapar l’oportunitat de fer quelcom amb aquest tresor, serà imperdonable.

Si teniu l’oportunitat d’enxampar-los en algun concert, no us perdeu a aquesta jovenalla, fan molt goig i un fan molt i molt bé.

21 comments

    • Si Nati, vam aplaudir molt i la fantàstica Seran Sáenz va rebre una bona pluja de bravos, suposo que inesperats i de ben segur rebuts amb emoció.
      Va ser un gran i honest concert i són molt joves i tenen molt per fer. És entusiasmant veure el talent que tenen

      M'agrada

  1. Ara m’encantaria poder dir-te “t’ho havia dit”, però no puc perquè no t’ho vaig dir. Se’m va acudir després de l’últim comentari que et vaig fer, quan vaig ficar el dit a la ferida de l’Orfeó. En fi, que tens tota la raó. Jo em vaig endur la mateixa sorpresa quan vaig assistir al concert de Sant Esteve a la tele. Quin so! Sembla un cor tècnicament i artísticament més madur que el “cor dels adults”! Espero sincerament que aquest cor sigui el començament d’una formació sòlida i important; que no li passi el mateix que a l’Orfeó. Això sí: em fas unes dentetes… M’hauria encantat haver assistit a aquest concert!

    M'agrada

    • David, quatre gats, localitats disponibles a dojo i a 6 € les més barates i et diré la veritat, si no m’haguessin regalat l’entrada, no hi hagués anat, però a partir d’ara estaré ben atent a les actuacions del Cor Jove.

      M'agrada

  2. joaquim

    Estic molt content.
    Tant de bó sapiguen administrar amb cura i il.lusió
    aquest tresor, com molt bé dius i poder encarar el
    futur amb l’empenta que tant necesitem.
    Estem mancats de bones notícies i aquesta ens
    anima.

    M'agrada

  3. Manel

    Joaquim has posat el dit a la llaga. Veus joves, ductilitat, técnica. per aquí ha de venir el canvi. I també, naturalment, l’organització, aquells que han d’assumir aquest camí de canvi d’estructura. Poc públic. No ens estarem repetint continuament en els programes dels concerts? i si busquem nous programes? Els mateixos programes en mil cors diferents?

    M'agrada

    • Hola Manel, em sembla que é sla primera vegada que escrius a In Fernem Land i no t’he donat la benvinguda.
      Jo penso que el problema no és precisament la repetició dels programes, més aviat és el poc interès que acostumen a suscitar els concerts que fan els musics de aquí, abans de saber si són regulars, correctes, bons o boníssims.
      El preciós Rèquiem de Fauré hauria de ser un bon reclam, però ni així.
      Hi ha crisi, efectivament, però el preu de l’entrada a aquest concert era molt económic. Espero que el meu apunt hagi servit per alertar a tots els amics, coneguts i saludats, que la propera vegada que vegin anunciat un concert del Cor Jove, ho tinguin en compte.

      M'agrada

  4. colbran

    Qué sorpresa más agradable la que me llevé el domingo con este concierto, a pesar de las insoportables criaturas que teníamos delante y que no paraban de hablar con la mamá, levantarse, revolverse, mirar para atrás… y la mamá informándoles sobre el interior del Palau, como si fuera una guía de turistas, importándoles un pimiento el concierto de piano de Mozart y la ejecución del pianista Josep Buforn y la Orquestra de Cambra Terrassa 48. Afortunadamente había innumerables asientos vacíos y nos cambiamos para escuchar la segunda parte con este entusiasta coro. También había criaturas delante moviéndose sin parar, acompañadas por los abuelitos, pero a cuatro filas de distancia ya no era tan insufrible.

    El Cor Jove de l’Orfeó Catalá es de sorprendente calidad, especialmente la sección femenina. Cantan con ganas y con buena impostación, sin fijaciones y considerable volumen. La sección masculina suena más débil, pero no por ello menos musical.

    Y el colmo de las sorpresas la jovencísima soprano Serena Saenz, con una voz supereducada y controlada, muy hermosa, sin portamentos ni fijaciones y con un volumen notable. Si decidiera dedicarse al canto profesional le auguro un porvenir muy prometedor. Cantó el “Pie Jesu” de forma deliciosa y fue entusiásticamente ovacionada.Yo creo que mereció una segunda salida individual que no le facilitaron, mientras que el barítono (?) tuvo tres y, aún disponiendo de una voz agradable, no me interesó particularmente.

    Una satisfacción enorme poder hablar positivamente de algo que has visto.

    No os perdáis las actuaciones del Cor Jove de l’Orfeó Catalá y tened presente a Serena Saenz..

    M'agrada

  5. Glòria A.

    Totalment d’acord Joaquim, jo vaig tenir la sort d’assistir, no es nou per a mí escoltar al Cor jove del Palau, la meva filla cantava amb ells amb molta il.lusió i orgull fins que per l’edad es clar , i en contra de la seva voluntat la van traspassar al “gran ” i ara no ho faré més llarg…….però ella es molt crítica i ha perdut aquella il.lusió , de moment , té una excedencia però si la situació segueix …. ja veurem, el cantar en un cor i complir, comporta una entrega incondicional ,d’avegades sacrifici en els assajos, més per els que viuen fora de Barna i mentres es fá amb il.lusió visquent els positius resultats tot es més fácil i engrescador, si no es així es fa cada dia més feixuc fins arrivar a fer un pensament….
    Aquest per sort no es el cas del Cor Jove, i sempre hi há un culpable, en aquest cas en Esteve Nabona el seu Director, entusiasta Músic de cap a peus, amb una especial sensibilitat vers la Música i una disciplina aplicada amb molta má esquerra, em consta que el Cor el respecta i l’estima com mereix, i no hi há mes secret….
    Abans de començar el concert jo savía que la soliste escollida per interpretar el Pie Jesu era una noieta molt jove del Cor , 17 anys acabats de complir, conèc prou el taranná del Director i tenía clar que ell no es amic de passar per un risc innecessari, però per a mí aquesta pregària ha de crear un clima molt especial……hi aixó la jove Serena S. fent honor al seu nom , ho va aconseguir , amb una preciosa mitja veu, sense apurar, una tendressa innata, pujant a les notes una mica més altes amb sgura naturalitat, bé ,em va entusiasmar
    de segur li espera gran futur…
    El pianiste em va agradar , força sensibilitat però el vaig sentir potser massa tímid , però era natural sient el seu primer concert i a més en el “Palau”
    Bé , vaig sortir molt satisfeta ,una vetllada estupenda, ( que hagués sigut més rodona sense sorolls ) Felicitats a tots!!!

    M'agrada

  6. tristany

    Quina alegria rebre finalment una bona notícia a l’entorn del Palau! I quina sort que hi poguessis assistir per explicar-nos-ho. Des d’ara mateix seguiré amb molta atenció l’actualitat del Cor Jove i de la Serena Saenz.. 17 anys!!! Déu meu, que tingui sort i seny…

    M'agrada

  7. isabel

    Ostres que bé tenir bones notícies de l’Orfeó.
    Que tinguin sort tots plegats.
    Que no perdin la il.lusió.
    Que la direcció del Palau no deixi escapar oportunitats com aquesta.
    Que la Serena pugui desenvolupar-se professionalment, si vol.
    Que la vida ja és prou complicada com per anar afegint-hi obstacles sense cap necesitat.
    Que l’Esteve pugui seguir treballant cada vegada millor.
    Molta sort a tots!!!

    M'agrada

  8. Noi,mea culpa hem va pasar completament desaperçebut i com amb la amiga que anem sempre i está de canvi de pis si jo no láviso no
    s’en assabenta Avui si que i anem i ni triat un altre
    que amb una mica de sort també.Hem fa molt goig léxit del cor jove que ja hem va cridar l’atenció per
    el concert de San Esteve (per la tele) aquest dia per
    una mestressa de casa ,el que necessita per la tarde ,es pau i tranquilitat després del “follon” de
    aquests dies.Disculpa les meves campanes ,però
    no donc per més.Una abraçada

    M'agrada

  9. Heldentenor

    Comparteixo el tu entusiasme pel Cor Jove. Vaig assistir al concert i discrepo del teu article en uns quants punts:

    a) El Palau estava ple de gom, més tenint en compte la coincidència amb un derbi Barça-Espanyol.
    b) Els tempi del Mozart eren prou correctes i sé de bona tinta que en Buforn i en Nabona els van consensuar. Fixa’t que, de fet, el pianista estava situat per darrera del director, o sigui que d’entrada, no estava plantejat que obeís les seves consignes.
    c) No hi havia reforços al Cor Jove (al contrari del que passa sistemàticament quan qualsevol coral catalana, Orfeó inclòs, aborda una obra d’aquesta envergadura). Això afegeix mèrit a la gesta.

    M'agrada

    • Benvingut Heldentenor:
      Si vols que digui que le Palau estava ple de gom a gom ho diré, però no diré la veritat. Deixa’t estar dels condicionants d’aquell diumenge, el Palau estava mig ple, sent generosos i utilitzant la terminologia positivista, de les dos possibles.
      Els temps del concert de Mozart?, bé poden ser els adequats, els dictats fins i tot per Mozart, però jo crec que si haguessin sigut més lleugers, tot hagués brillat més. És clar que si vols ho canvio, eh? i diré el que vols que digui i no el que acostumo a fer, que és dir el que jo crec. Sempre de bon humor, per això.
      Ja em va dir un membre del Cor Jove que no hi havia cap tipus de reforç. Me’n alegro. Jo ho preguntava, car la fotografia que encapçala l’apunt mostra molts menys membres dels actuals, però ja em varen informar que en el darrer any hi han hagut moltes incorporacions, senyal evident de que s’estan fent molt bé les coses.
      Bé, espero tornar a veure’t per aquí. Estic molt content i et dono la benvinguda.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: