Avui us porto el trio per a piano de Piotr Ilitx Taikovski, op 50, interpretat per tres lluminàries mediàtiques, el pianista xinès Lang Lang, el violinista rus Vadim Repin (una mica despistat durant el concert) i el violoncel·lista letó Misha Maisky.
Tots tres varen unir les seves mestrívoles capacitats musicals el passat 20 de maig de 2011 al Royal Festival Hall de Londres , per oferir un concert on van interpretar obres de Rachmaninov, Mendelssohn i Txaikovski.
El Trio per a piano, violí i violoncel de Txaikovski va ser escrit a Roma durant els mesos de desembre de 1881 i gener de 1882 i Txaikovski al va escriure en memòria del gran compositor rus Nikolai Rubinstein. El motiu per el qual va utilitzar aquesta formació concertística és un misteri, ja que ell havia manifestat a la seva confident epistolar, la baronessa Nadezhda von Meck, la seva animadversió per la combinació cambrística entre els instruments de corda i el piano, que considerava tímbricament incompatibles.
Curiosament Txaikovski opinava que el piano tan sols servia per ser tocat en solitari, com a solista d’una orquestra simfònica o bé per acompanyar les cançons. Sorprenent oi?
El cas és que sense que ningú li demanés, ell va decidir provar com seria la seva combinació entre dos instruments de corda i el piano, i l’únic exponent que hi ha en tot el seu opus és aquest trio en La menor, opus 50, dividit en dos grans moviments.
- El primer, Pezzo Elegiaco (Assai Moderato – Allegro giusto)
- El segon, Tema Con Variazioni:. Andante con moto – (B) Variazioni Final e coda
Potser no serà una obra mestra, o així no la consideren els estudiosos de l’obra del genial compositor rus, però és innegable que té l’imponent encís de la melodia passional i tràgica que tant identifiquem amb el seu autor.
L’obra en la versió que jo us proposo té una durada de 46 minuts, però jo per escoltar tan sols us deixaré el colpidor final, els darrers cinc minuts amb l’impressionant coda en forma d’andante con moto – Lugubre, que no té cap missatge soterrat, senzillament és bellíssim en la seva magna teatralitat.
És clar que aquí teniu el tercet complert per a tots aquells que també us agradi la massa sovint oblidada música de cambra.
La interpretació m’ha semblat, si més no, sorprenent. La personalitat impulsiva de Lang i el romanticisme desbocat de Maisky, es van trobar amb un Repin en masses moments discret, per ser particularment benèvol, però la suma dels valors acaben per encisar del tot. Ja m’ho sabreu dir, si es que us decidiu a escoltar la proposta d’avui.
Molt possiblement demà tornarem a Mahler de la ma de la cinquena simfonia.
Bon divendres infernems
IN FERNEM LAND 
Cпасибо, nen!
Txaikovski és un compositor que m’agrada molt, però no coneixia aquest trio. L’acabo de baixar i demà l’escoltaré amb tranquil·litat.
M'agradaM'agrada
Yo lo vi en vivo en medici.tv, creo que fue el año pasado, en el festival de Verbier. No lo había oido nunca y me encantó, vamos, lo puse por casualidad y me enganché hasta el final. Los interpretes eran los mismos, no he oido este aún, pero lo volveré a hacer con gusto, gracias 😉
M'agradaM'agrada
Angels habló en mi casa de esta grabación hace muy poco y localicé este par de videos que me permito añadir: Un precioso fragmento para completar la cata
y este otro, mas largo y con comentarios de Lang (en inglés)
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per portar aquesta obra al blog.
Em va seduir quan la vaig sentir en directe (temporada 2007-08 Euroconcert).
Penso que la presència del piano en aquesta obra de cambra s’entèn com un homenatge a Nicolai Rubinstein, l’amic, pianista sobretot, que havia ajudat a Txaikovski en el Conservatori i que si bé va ser inicialment molt crític amb el seu “Concert per piano, nº 1”, va acabar canviant d’opinió i dirigint-lo i interpretant-lo ell, tal com Txaikovski volia.
Només he sentit el fragment de l’audio… però, no m’acaba de fer el pes. Deu ser perquè tinc a l’oïda versions més contingudes i emocionants.
M'agradaM'agrada
Txaikovsky ès un geni i la seva música commou.
Gràcies per aquest post., que m’ha agradat molt.
M'agradaM'agrada
M’ha sorprès el teu comentari en aquest post on dius : Curiosament Txaikovski opinava que el piano tan sols servia per ser tocat en solitari, com a solista d’una orquestra simfònica o bé per acompanyar les cançons.
No coneixia aquest aspecte de Txaikovski .. i es que per mi aquest compositor ha estat des de l’inici del meu descobriment de la musica clàssica el que he admirat mes…. el seu concert num. 1 per a piano i orquestra sempre m’ha posat GALLINA DE PIEL.
Em baixaré a casa aquest concert que ens ofereixes i segur que passaré una molt bona estona. Gracies Joaquim
M'agradaM'agrada
Jo trobo que aquest fragment és tan intens que fa mal i tot.
Gràcies Joaquim .
M'agradaM'agrada
Joaquim, este é um dos mais belos trios da produção musical européia. Não sei por que é um dos menos executados. Nessa apresentação temos três grandes nomes de cada instrumento. Uma maravilha.
Abraço.
José Carlos
M'agradaM'agrada
Tot va començar amb un concert en que actuaba de solista en Vadim Repin ,i al llegi detngudament el programa vaig assabentarme de aquesta grabació,que enseguida vaig encarregar a Amazon.El dia del concert ,en Repin no estaba tan discret,el que si estaba era molt seriós i segons hem va comentar en José Luis ,en un altre concert que li va veure també ho estaba..Deu ser el seu taranná.Bé anem a disfrutar de aquesta música que promet molta felicitat .Adeu i moltes gracies.
M'agradaM'agrada
Àngels, no volia ferir sensibilitats.
Jo tan sols escoltant el concert, totes tres obres, però a la de Txaikovski també, aprecio unes desafinades impressionants per part de Repin, i és per això que li “salvava” la vida amb el distret, però ara si que l’hem feta grossa Jeroni.
Moltes gràcies a tu.
M'agradaM'agrada
Vaig sentir aquest trio fa molts anys i vaig quedar tant de pedra com quan vaig sentir per primera vegada la seva serenata per a cordes. I és que totes dues obres em feien sentir un Taikovski totalment diferent a l’escoltat fins aquell moment.
Sempre m’ha agradat moltíssim aquest trio, sens dubte un dels meus favorits.
Coneixía la vessant de música de cambra de Repin i Maisky, no aixi de Lang Lang. Agreixo doncs l’oportunitat de poder constatar, un cop més, la solidessa artística i gens artificial d’aquest brillantessim pianista.
Per acabar, us heu i fixat que el violí en mans de Repin sembla una autèntica joguina en miniatura?
M'agradaM'agrada
Benvolguts Assur, Kenderina, José Luis i els seus Youtubes,timatót, joaquim, Miquel, nati, José Carlos, Àngels i Josep, moltes gràcies per respondre amb els vostres comentaris a la proposta de música de cambra, sempre tan minoritària i oblidada i que tantes alegries i satisfaccions ofereix als que ens hi apropem.
Aquest trio tampoc entenc perquè està poc valorat, ja que és bellíssim i de la versió tan sols puc dir-vos que no sempre tres grans talents junts, assoleixen l’exel·lència que hom suposaria.
Però tampoc és menyspreable, tot i que si millorable.
Gràcies per compartir aquesta delicatesssen.
M'agradaM'agrada