IN FERNEM LAND

MAHLER: LORIN MAAZEL I LA CINQUENA SIMFONIA (vídeo)


Lorin Maazel - Orquestra de la Ràdio Bavaresa - Munic 21/05/2011

Seguint amb els apunts dedicats a les simfonies de Gustav Mahler, avui us porto l’emblemàtica cinquena simfonia, amb l’orquestra simfònica de la Ràdio Bavaresa dirigida el passat 21 de maig, per Lorin Maazel.

Mahler va acabar la cinquena simfonia a l’any 1902, però no del tot satisfet, va anar fent modificacions fins el 1910, poc abans de la seva mort.

Els seus cinc moviments tenen la distribució següent:

  • Traeurmarsch. In gemessenem Schritt. Streng. Wie ein Kondukt.
  • Stürmisch bewegt. Mit gösster Vehemenz
  • Scherzo. Kräftig, Nicht zu schnell.
  • Adagietto. Sehr langsam- Attaca.
  • Rondo-Finale. Allegro-Allegro giocoso. Frisch.

És una simfonia de forts contrasts que van des de la immensa marxa fúnebre, a la introspecció lírica del famós adagietto viscontià, per a corda i arpa o a l’impressionant final amb una gegantina fuga inclosa.

Lorin Maazel és un virtuós del so, del refinament dels colors i timbres orquestrals i del control absolut de la planificació, però tendeix tant al preciosisme, que a vegades cau en el perill de perdre la unitat global de l’obra. Si escoltem la simfonia en la versió que us proposo,  de manera fragmentada, moviment a moviment, podria ser que la valoració fos molt millor que si l’escoleu com s’ha d’escoltar, tota seguida.

Pel que fa a l’Orchester des Bayerischen Rundfunks poca cosa puc dir que no vagi associada al seu prestigi i que no aprecieu vosaltres tan bon punt escolteu els primers acords. És brillant en els metalls esclatants, càlida en les fustes i cordes, potent i dúctil en la seva integritat,  en definitiva, envejable en la seva precisa sonoritat germànica.

Hi han altres versions de la cinquena que m’agraden moltíssim, sense anar gaire lluny una dirigida pel mestre Gatti amb l’Orquestra Filharmonica de Viena, que ja va ser motiu d’un apunt a In Fernem Land, o la grandiosa versió discogràfica del mestre Abbado, o la clàssica de Bernstein o…, però la intenció d’aquests apunts arran de la celebració del centenari de la mort de Mahler, es portar-vos versions excel·lents i de rabiosa actualitat, la majoria en commemoració precisament d’aquest aniversari i aquesta no hi ha cap dubte que compleix tots els requisits.

Us deixo doncs el vídeo d’aquesta interessant versió del mestre Maazel amb l’envejable Orquestra de la Ràdio Bavaresa i com a tall de mostra, l’inevitable adagietto, que és el moviment més “fàcil” de pujar al Youtube, sense necessitat de tallar-lo.

No cal que us digui que per unir els arxius de vídeo (format avi), podeu utilitzar el hjsplit.

Desitjo que us agradi i que passeu un bon dissabte, malgrat tots els rebomboris de la sorprenent actualitat.

6 comments

  1. Josefina

    Es un privilegi gaudir d´aquesta música sublim, bressol de l´ànima on t´hi pots adormir abraçat als somnis que no han estat possibles en el pas de la vida…
    Gràcies Joaquim.

    M'agrada

  2. Josep Olivé

    Sents un passatge musical com l’adagietto i què penses? Com el senten diferents oïents? Senten el mateix? És pot arribar a saber tant sols el que pensen? I sabrien explicar el abran explicar-ho? Quan sents una melodia que et colpeix, com ho expliques? No, no s’explica. prou que t’ho veuen i noten! Quan sents un passatge musical que et fa desapereixer d’aquest mon, com ho expliques? No, no s’explica, no es pot explicar, prou que t’ho veuen i noten! El que sentim ens impacta de manera diferent, amb referents diferents, i ens transparta a llocs diferents. Sentim el mateix, però ens arriba diferent, i ho metabolitzem diferent. I no es pot explicar.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Catxis, ha entrat el texte sense el meu permis…jajajaja…els dits que tinc…o més aviat l’adagietto que com és habitual em deixa ben “tocadet”…jajajaj…hi ha una frase que vull arreglar amb el vostre permis: “…i sabrien esplicar-ho?…” Ara m’ha quedat com jo volia. Una música aixi és mereix un texte lo més ben fet possible.

      M'agrada

  3. Jo crec que una música així no requereix de cap text ja que ella per sí sola és un llenguatge i és tanta la seva expressivitat que aspirar a ser paraules seria baixar algun esglaó. Novalis va dir que totes les arts aspiraven a la música i l’Adagietto m’ho confirma.
    Gràcies, Joaquim. Ets un mag tocant la fibra sensible dels teus fidels seguidors. Don’t stop. You can!

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: