Schwind von Moritz (1804-1871) - Im walde - Des-Knaben Wunderhorn
Tornem a les simfonies de Gustav Mahler tot apropant-nos a la Quarta, escrita en el període comprés entre l’estiu de 1899 i 1900 i entre Aussee i Maiernigg-am-Wörthersee a Carintia, a la seva casa d’estiueig.
Després de les tres primeres simfonies, on el compositor semblava disposat a trencar tots els esquemes estructurals i formals de les simfonies, va arribar una momentània aturada amb la quarta, estructurada en els clàssics quatre moviments i amb unes dimensions més raonables i una orquestració més reduïda, sense trombons i tubes, per fer-la més lleugera i crear l’atmosfera ideal per explicar-nos un univers infantil.
La quarta és la simfonia més curta de Gustav Mahler
Tot i així, malgrat prescindir del cor, la veu continua estant present en el quart moviment, on una soprano cantarà una tradicional cançó bavaresa “Der Himmel hängt voll Geigen” que es pot traduir com tot és de color de rosa i que per Mahler esdevindrà “Das Himmlische Leben o el que és el mateix La vida celestial. Un lied que si us haig de ser franc i tenint en compte les meravelles que el compositor ens ha deixat, sempre m’ha semblat poca cosa, qui sap si per la seva extrema senzillesa formal, que contrasta enormement després de l’impressionant i magnífic tercer moviment Ruhevoll, Poco Adagio, hereu del sisè moviment de la tercera simfonia.
Tota la simfonia té un caire més aviat planer, jovial i fins i tot ingenu, tractant-se d’una simfonia que recrea l’univers infantil.
La música te un caire plàcid de ressonàncies clàssiques que beu de Haydn i Mozart, i una concepció orquestral quasi cambrística.
Com és habitual en Mahler, trobarem melodies i sons camperols en el primer moviment, on també apareixerà premonitòriament un tema de la cinquena simfonia, iniciat per la trompeta.
El segon moviment és un scherzo on un violí quasi distorsionat ens portarà a una dansa de la mort de caire sarcàstic i preludi del transit que ens haurà de portar al quart moviment al cel. El violí jugarà tota l’estona amb passatges concertants amb el fagot i el clarinet.
L’adagi, situat a la manera clàssica en el tercer moviment, és com ja us he dit, una continuació natural de l’adagi final de la tercera simfonia, amb atmosferes molt similars, tot i que la senzillesa de la quarta ens allunya de la grandiloqüent monumentalitat de la precedent. Podríem dir que és el moviment d’espera al purgatori abans de trobar-nos amb els plaers celestials.
I el quart, aquest lied que em porta de bòlid, amb una desconcertant conclusió. Potser la culpa és del mateix Mahler, que ens va acostumar amb el final de les tres primeres, a èxtasis sensorials extrems.
Els seus moviments són:
- Bedächtig, nicht eilen (Circumspecte, prenent el seu temps)
- In gemächlicher Bewegung, ohne Hast (còmodament impulsiu, sense preses)
- Ruhevoll, poco adagio (tranquil)
- Sehr behaglich (molt confortable)
El quart moviment, el del lied extret del poemari popular que tant li agradava a Mahler, Des Knaben Wunderhorn, té els versos següents:
Das himmlische Leben
Wir genießen die himmlischen Freuden,
Drum tun wir das Irdische meiden,
Kein weltlich Getümmel
Hört man nicht im Himmel!
Lebt alles in sanftester Ruh’!
Wir führen ein englisches Leben!
Sind dennoch ganz lustig daneben!
Wir tanzen und springen,
Wir hüpfen und singen!
Sankt Peter im Himmel sieht zu!
Johannes das Lämmlein auslasset,
Der Metzger Herodes drauf passet!
Wir führen ein geduldig’s,
Unschuldig’s, geduldig’s,
Ein liebliches Lämmlein zu Tod!
Sankt Lucas den Ochsen tät schlachten
Ohn’ einig’s Bedenken und Achten,
Der Wein kost’ kein Heller
Im himmlischen Keller,
Die Englein, die backen das Brot.
Gut’ Kräuter von allerhand Arten,
Die wachsen im himmlischen Garten!
Gut’ Spargel, Fisolen
Und was wir nur wollen!
Ganze Schüsseln voll sind uns bereit!
Gut Äpfel, gut’ Birn’ und gut’ Trauben!
Die Gärtner, die alles erlauben!
Willst Rehbock, willst Hasen,
Auf offener Straßen
Sie laufen herbei!
Sollt’ ein Fasttag etwa kommen,
Alle Fische gleich mit Freuden angeschwommen!
Dort läuft schon Sankt Peter
Mit Netz und mit Köder
Zum himmlischen Weiher hinein.
Sankt Martha die Köchin muß sein.
Kein’ Musik ist ja nicht auf Erden,
Die uns’rer verglichen kann werden.
Elftausend Jungfrauen
Zu tanzen sich trauen!
Sankt Ursula selbst dazu lacht!
Cäcilia mit ihren Verwandten
Sind treffliche Hofmusikanten!
Die englischen Stimmen
Ermuntern die Sinnen,
Daß alles für Freuden erwacht.
Traducció al català gentilesa de Salvador Pila
La Vida Celestial
Nosaltres gaudim dels goigs celestials,
i, per això, podem defugir el que és d’aquest món,
cap mundà tumult
se sent en el cel!
Tot viu en una dolça pau!
Menem la vida dels àngels!
Però d’una manera ben joiosa!
Ballem i saltem,
saltem i cantem!
En el cel, Sant Pere ens mira!
Joan deixa anar l’anyell,
Herodes, el carnisser, el vigila!
Conduïm un plàcid,
innocent, plàcid,
un joliu anyell cap a la mort!
Sant Lluc matà el bou
sense cap escrúpol ni respecte,
el vi no costa ni un cèntim
a les caves celestials,
els angelets fan coure el pa.
Bones plantes de totes menes,
creixen en els horts celestials!
Bons espàrrecs i mongetes tendres
i tot el què volem!
Plates plenes tenim a l’abast!
Bones pomes, bones peres i raïms!
Els hortolans tot ho permeten!
Vols cabirol, vols llebre,
pels carrers oberts
arriben corrents!
Els dies de dejuni,
joiosament, tots els peixos arriben nedant!
Allà Sant Pere ja s’encamina
amb xarxa i esquer
cap a l’estany celestial.
Santa Marta la cuinera ha d’ésser
Cap música de la terra,
es pot comparar amb la nostra.
Onze mil donzelles
s’atreveixen a dansar!
Fins i tot, Santa Úrsula se’n riu!
Cecília i els seus parents
són excel·lents músics de cort!
Les veus dels àngels
estimulen els sentits,
de manera que tot desperta al goig.
Us deixaré una versió de fa uns mesos, malgrat que us he anat anunciat que totes les versions que us volia portar arran de la commemoració mahlerina, serien de molta actualitat. Aquesta és del mes de febrer passat i va tenir lloc a Berlín.
La luxosa Berliner Philharmoniker sota la direcció del seu titular Simon Rattle i la participació una mica seca i escardalenca, tot i que plena de farcides sonoritats infantils de la soprano alemanya Christian Schaefer, son els artífexs de la versió, que orquestralment m’atreveixo a definir com esplèndida.
No us deixaré el lied, com podríeu suposar, i si que us deixaré el llarg Ruhevoll, poco adagio, que de ben segur us donarà la pau que us desitjo.
I ara l’enllaç
Berlín, Sala Philharmonie, 16 de febrer de 2011
Gustav Mahler
Simfonia Núm. 4
Berliner Philharmoniker
Christine Schaefer (soprano)
Director Simon Rattle
A l’estrena el 25 de novembre de 1901 a Munic i dirigida pel mateix compositor, la simfonia va tenir una mala acollida. El públic no entenia les propostes de Mahler i amb aquest gir inesperadament “clàssic” i després de tanta monumentalitat, segurament els va desconcertar, però ell com ja va manifestar sabia que li arribaria l’hora i avui ningú el discuteix o més ben dit, és àmpliament reconegut i admirat.
IN FERNEM LAND 
Vaig tenir un nòvio (en Víctor) que intentà introduir-me en els plaers de Mahler. Vaig acceptar prou bé les tres primeres simfonies, però la trivial quarta se’m va ennuegar. No em vaig recuperar fins el final de la Novena, una pila d’anys més tard. Crec que Mahler s’ha d’escoltar retrocedint a partir d’aquest moviment.
M'agradaM'agrada
També va bé, entre monuments sonors (segona, tercera i cinquena), escoltar aquesta plàcida (com molt bé esmentes) quarta. És exactament això, plàcida. Però alhora és una composició preciosa tota ella, que ens acosta a un Mahler més sosegat, més tranquil, més equilibrat.
M’agradaria destacar a Christian Schaefer, cantant sobria i que no fa soroll escènic ni mediàtic, que pràcticament vaig descobrir en el recital que va fer al Liceu a l’any passat i que va ser una sorpresa enorme per a mi. Vaig disfrutar d’aquell recital, en un Liceu mig buit. Immediatament desprès em vaig comprar un cd amb lieds de Schubert i m’agrada moltissim. Molt. Una meravella! Desprès l’he anat seguint i la veritat és que em segueix encantant.
Bé, vaig a fer una volta per València i les seves arts, o sigui, a Les Arts. Aviam que tal una Tosca amb el dolentissim Scarpia d’en Terfel i un Fidelio, que amb Metha i la sensacional orquestra que ha format alli en Maazel ha de sonar molt bé, sobretot les dues obertures, la normal de l’inici i la ja quasi normal d’integrar en el segon acte, la Leonora III, obertura aquesta que ben interpretada és sensacional. Pels qui us interessi, el dia 22 de Juny, Florestan serà ni mes ni menys que Kauffman. Si, heu llegit bé. I encara hi han entrades. Sens dubte, un dels seus rols estelars!
M'agradaM'agrada
algu s’apunta per anar a Valencia el 22? surt una mica car pero menys que anar a Munic on tambe interpreta el florsetan pero ja no queden entrades!
M'agradaM'agrada
Impossible per molts motius, tot i les ganes. Però un dimecres entre setmana suposa agafar dos dies festius, cosa materialment no justificada per molt JK que canti i la resta del repartiment tampoc és que sigui una cosa inoblidable.
Una llàstima i a esperar que algun dia es digni a tornar-se a acostar a Barcelona per cantar.
M'agradaM'agrada
Es una sinfonia deliciosa.
No he escuchado aún la versión que nos dejas y que te agradezco. Prefiero voces con más cuerpo para los lider de Mahler, aunque viéndolo bajo tu punto de vista, que sea una voz casi infantil como la de Schäfer quien lo cante, no está nada mal.
M'agradaM'agrada
Pues a mi también me gusta mucho, y, después de la Titan, fue la que me entró más prontol, con su paseo en trineo y su vals triste pero no doloroso, y la cosa bucólica… Me parece un regalo, un divertimento, una pausa entre tanta trascendencia, de manera que me sumo a lo dicho por Josep Olivé. Lo que tampoco me gusta nada es como acaba, que parece que falta un movimiento, y efectivamente, es desconcertante. Igual es que el niño se queda dormido de golpe antes de poder dar las buenas noches
La última que escuché era de Tilson Thomas y la soprano, Laura Claycomb, que ni idea, pero me gustó mucho.
M'agradaM'agrada
Ja sé que sóc un perepunyetes, però la soprano en qüestió es diu Christine Schäfer (o Schaefer, que és el mateix, però ella ho escriu amb ” ä” al seu web), i fa -penso- una molt bona versió d’aquest moviment. Per cert que és versàtil com ella sola i té un repertori amplíssim des del barroc (passant pel Cherubino mozartià) fins a la més estricta contemporaneïtat. És una pena que no s’hagi prodigat més per casa nostra.
M'agradaM'agrada
A mi també m’agrada aquesta simfonia. És menys complicada que les altres però prou bonica. La Christine Schaefer m’agrada molt, fins i tot fent de Gilda, un paper que veient-la en el seu repertori germànic, semblaria que no li escau. Té un gust exquisit en el cant liederístic seguint la depurada línia de l’Schwarzkopf.
Salutacions!
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim!!!
Vaig una mica endarrerida… tinc que posar-me al dia amb els posts!Que tingeu un bon cap de setmana llarg!
M'agradaM'agrada