No és una novetat, me’l van regalar la setmana passada i es va editar fa dos anys. Les peces que l’integren van ser enregistrades en un ampli període que va des de 1992, les més recents, a 1955 la més antiga, totes elles protagonitzades per la gran Victoria de los Ángeles i el disc editat per Columna Música porta per títol Canciones para Recordar.

Jo crec que havia escoltat la majoria de cançons abans, tret d’una d’elles que penso no haver-la escoltat mai interpretada per ella i que és la que us deixaré escoltar al final.

Aquest disc meravellós consta de 20 cançons que abracen variats estils i procedències ben diverses, acompanyades a piano o amb orquestra, en directe o bé en enregistrament d’estudi, però el denominador que les caracteritza a totes elles, és el segell indiscutible de l’art excels que Victoria de los Ángeles imprimia en les seves interpretacions, despullades d’artificis i sempre al servei de la música.

Cal felicitar a qui ha tingut l’encert de fer la tria i escollir  aquestes i no altres de tantes com seria possible, en el vastíssim llegat que la gran cantant catalana ens va deixar, ja que si una és preciosa, la que segueix ho és més i tan sols feria el retret que tanta bellesa junta, acaba per fer mal i provocar una síndrome de Stendhal difícil de superar. Evidentment és un disc per recordar i per tant el títol, en una doble vessant que descobrireu al final, és més que adient.

Les 20 cançons són:

Rossinyol (popular catalana) gravada al 1992
Absence (Les nuits d’été) Héctor Berlioz gravada al 1955
Als Die Alte Mutter (Antonin Dvorák) gravada al 1966
La flúte enchantée – Schéhérazade (Maurice Ravel) gravada al 1957
Damunt de tu només les flors (Frederic Mompou) gravada al 1962
An die Musik (Franz Schubert) gravada a 1987
Cançó incerta (Eduard Toldrà) gravada al 1970
Ständchen (Franz Schubert) gravada al 1986
Auf Flügeln des Gesanges (Felix Mendelssohn) gravada al 1964
El Mariner (popular catalana arranjada per M.García Morante) gravada al 1992
Stornellatrice (Ottorino Respighi) gravació en viu a Lisboa 21/06/1957
Psyché (Émile Paladilhe) gravació de 1976
Maig (Eduard Toldrà) gravada al 1970
Stänchend (Richard Strauss) gravada en viu a Lisboa el 21/06/1957
Ai que linda moça (Ernesto Halffter) gravada al 1976
Azuläo (Jayme Ovalle) gravada al 1964
La Paloma (Sebastian Yradier) gravada al 1964
Canto Negro (Xavier Montsalvatge) gravada al 1962
Sometimes I feel like a motherless child (popular nord-americana arranjada per Harry Thacker) gravada al 1976
El cant dels ocells (popular catalana, glosa de Xavier Montsalvatge) gravada al 1992.

Us asseguro que feia molt temps que no sentia tant plaer escoltant un disc i ahir el vaig escoltar tres vegades seguides. Digueu-me obsessiu però és que resulta molt rar, molt  difícil, trobar tanta música, tant art, tanta sensibilitat i tanta bellesa concentrada en una mica més d’una hora de durada.

Ja us he dit que la majoria de versions són ben conegudes, però la màgia es produeix en reunir-les i constatar que malgrat els anys i el deteriorament vocal evident en alguna de les interpretacions, el nivell musical continua sent d’exigència màxima i l’efecte benefactor a qui l’escolta és immediat.

Jo no us el puc regala, m’agradaria per no disposo de la tresoreria necessària per fer-ho, ni tan sols us puc deixar l’enllaç per baixar-lo, és un disc comercial que forma part de la col·lecció que l’Editorial Columna està traient de la insigne cantant, per tant el podreu trobar a les botigues o al enllaç de la web que us he deixat al principi de l’apunt, però us el recomano fervorosament, tot desitjant que us faci el mateix efecte que m’ha fet en a mi i això sí, tal com us he dit, no em puc resistir de deixar-vos escoltar la cançó tradicional nord-americana que Victoria de los Ángeles va gravar a l’any 1976 acompanyada al piano per Geoffrey Parsons.

Es tracta d’un godspel,  Sometimes I feel like a motherless child, abastament conegut per les versions clàssiques que han fet grans noms, entre elles la de la gran contralt Marian Anderson i sobretot Mahalia Jackson. La cantant barcelonina ens sorprèn amb un registre central i greu propi d’una mezzosoprano i amb una intensitat del cant que commou per el seu estil depurat,  l’expressió sincera, sentida i profunda d’aquesta interpretació. Una autentica meravella, mereixedora del més immens dels reclinatoris.

Aprofito l’avinentesa per “regalar” aquest àudio a tots els Jaumes , Santis, Iagos i derivats del apòstol  que sovintegen In Fernem Land, en conec uns quants i  avui celebren (o haurien de fer-ho) el seu sant, sempre és bo celebrar alguna cosa, no us sembla?.

Sometimes I feel like a motherless child
Sometimes I feel like a motherless child
Sometimes I feel like a motherless child
A long way from home
A long way from home

Sometimes I feel like I’m almost gone
Sometimes I feel like I’m almost gone
Sometimes I feel like I’m almost gone
Way up in the heavenly land
Way up in the heavenly land

True believers a long way from home
Along way from home

Sometimes I feel like a motherless child
A long way from home
A long way from home

True believers a long way from home
A long way from home
A long way from home
A long way from home

Els beneficis d’aquest CD es reperteixen íntegrament entre la Fundació Pasqual Maragall per la recerca sobre l’Alzheimer (aquí el doble missatge del títol i la Fundació Victoria de los Ángeles.