IN FERNEM LAND

BAYREUTH 2011: TANNHÄUSER


Tannhäuser Acte 1er Venusberg:Lars Clevemann (Tannhäuser)-Stephanie Friede (Venus). Producció de Sebastian Baumgarten - Foto: Bayreuther Festspiele/Enrico Nawrath

Ja hi tornem a ser, ja ha passat un any i ahir, diada de Sant Jaume el Festival de Bayreuth va inaugur l’edició del 2011, mancada de Tetralogia i el que és pitjor, de veritable interès, amb una única nova producció, precisament el Tannhäuser inaugural  i com acostuma a ser norma, sense repartiments que elevin fins a l’excepcionalitat el nivell del que es presenta.

La primera pregunta que ara sembla tenir importància decisiva és dir, de qui és la producció i qui dirigeix l’orquestra?, però els cantants, que en qualsevol teatre acostuma a ser un dels puntals imprescindibles de qualsevol representació, queden lamentablement en un grisós segon terme, víctimes del protagonisme exagerat dels directors que intentaran per tots els mitjans, esdevenir el centre d’atenció i els protagonistes de les portades de revistes i diaris.

A tots ells els posaria a cantar el relat de Roma, a veure si aguantaven dos minuts.

En fi, pel que he pogut escoltar en directa (tot el tercer acte) i el que he escoltat a casa he trobat molt poc estimulant la vessant musical de la representació i sembla ser que l’escènica ha estat motiu de sorolloses protestes al finalitzar el tercer acte.

Impossible imaginar a qui amb dos dits de front se li va ocórrer contractar a la soprano nord-americana Stephanie Friede per assolir el rol de Venus i ja vaig mostrar dubtes de la idoneítat del tenor Lars Cleveman per a defensar el rol protagonista.

La primera és decididament una deixalla vocal que no mereix embrutar més i d’aquesta manera, la ja dubtosa historia dels últims 50 anys del Festival, em sap greu dir-ho així, però no ser com fer-ho més suau. Pel que fa a Lars Cleveman, és d’aquella raça de tenors que poden amb una partitura exigent, però que el seu esforç tan sols serveix per massacrar-la, sense cap subtilesa, sense cap emoció i vivència musical digne de ser recordada, més enllà del saber que segurament el Sr. Claveman no morirà en l’intent desesperat d’arribar al final indemne, com si que succeeix a altres col·legues seus  que ho han intentat, ja que sembla ser que aquesta fortalesa sigui l’únic atribut que és capaç d’extraure de la seva vocalitat o potser és per l’únic que s’ha esmerçat al llarg de la seva carrera (recordeu que ja té 53 anys), aguantar fins al final.

L’escena inicial del Venusberg és de les coses més lamentables que he escoltat des de Bayreuth, és clar que si hem de jutjar la foto que encapçala l’apunt, tampoc sembla ser que la part visual/escènica,  sigui per llençar coets, és clar que una única foto pot portar-nos a fer judicis prematurs.

A costat d’aquest panorama tan poc engrescador, tenim a la sempre eficient Camilla Nylund, que òbviament queda molt més enlairada del que en realitat es mereix la seva prestació. És una Elisabeth vocalment correcta però lluny d’Elisabeth ideal.

Tampoc m’ha semblat extraordinari Michael Nagy cantant el bombó de l’òpera, el Wolfram von Eschenbach, però és clar, digníssim al costat del despropòsit de Venus i Tannhäuser.

Günther Groissböck un digne Landgraf i la resta, ves, anar fent, sense gaires ensurts, tret d’un pastor radiofònicament estrident de Katja Stuber, que ja és mala sort, és clar que potser a la producció no és ni pastoret, ni pastoreta, veient les fotografies…..

I que ens queda?, Doncs el de sempre, l’esplendorosa orquestra en mans de Thomas Engelbrook, un director no especialment inspirat  i un cor mític que malgrat els canvis de directors al llarg de la seva dilatada història, continua mantenint un nivell estratosfèric, una ductilitat i un so bellíssim, capaç de fer uns pianísssims d’esgarrifar i uns atacs en forte que sense ser mai estridents i mantenir sempre el so ben cobert i la projecció homogènia, fan esborronar al més insensible dels oients.

Poc bagatge per una inauguració a Bayreuth, però ara ja, curats d’espants, o quasi (per la Friede no estava preparat, francament) i sabent a grans trets que ens espera els propers dies, tan sols em queda fer una novena ràpida, per tal de que la cosa no vagi a pitjor.

Tannhäuser Bayreuth 2011 Acte 1er Producció de Sebastian Baumgarten

I què us puc posar per escoltar? Doncs he cregut adient ser positivista i deixar-vos l’inici de l’acte tercer amb la pregària d’Elisabeth (Camilla Nylund) i el cant a l’estel de Wolfram (Michael Nagy), encapçalats per l’entrada dels peregrins amb l’excelsa intervenció del cor del Festival. No és que sigui el millor que heu escoltat mai però segons el meu criteri, és el millor que us puc deixar.

TANNHÄUSER (Richard Wagner)

Conductor Thomas Hengelbrock
Director Sebastian Baumgarten
Stage design Joep van Lieshout
Costumes Nina von Mechow
Dramaturgy Carl Hegemann
Lighting Franck Evin
Video Christopher Kondek
Choral Conducting Eberhard Friedrich
Landgraf Herrmann Günther Groissböck
Tannhäuser Lars Cleveman
Wolfram von Eschenbach Michael Nagy
Walther von der Vogelweide Lothar Odinius
Biterolf Thomas Jesatko
Heinrich der Schreiber Arnold Bezuyen
Reinmar von Zweter Martin Snell
Elisabeth, Nichte des Landgrafen Camilla Nylund
Venus Stephanie Friede
Ein junger Hirt Katja Stuber

Tot i així, benvolguts amics i amigues, potser perquè avui és el dia del meu sant i òbviament de l’altre Joaquim que ens comenta tot sovint, així com el de les infernemlandaires que es diuen Anna, us deixaré els enllaços d’aquest Tannhäuser que en Colbran em va gravar magníficament, provinent de la retransmissió de Catalunya Música. He editat la retransmissió i no podreu escoltar a la locutora alemanya donant la benvinguda a Catalunya Música, cosa que em fa molta il·lusió, entre les altres habituals emissores de mig Europa.

Avui tornen els mediocres “Meisterpinters” al Festival, ja veurem com anirà, demà us deixaré les impressions pertinents.

38 comments

  1. “Anda si vas” , això que el Sr. Joaquim no es considera un crític, però després d’aquest comentari de l’ópera Tannhäuser no es pot qualificar d’altra manera. Segons aquesta versió la crítica és més que justificable.
    Sr. Joaquim bravo! per la seva sinceritat i ara escolti la meva: Diuen que “en todas partes cuecen habas y en mi casa a calderadas”
    dic això perquè al menys en serveix de consol que moltes vegades critiquem als directius del Liceu perquè ens endollen alguna que altra “Bayreuthada”.
    Suposo que això deu succeir en alguns altres teatres del món més o menys importants.
    De totes maneres m’estranya aquesta desfarorable opinió perque segons l’historial d’ambdós cantants és força afalagador.
    No serà la culpa de la direccio del festival de Bayreuth per voler adaptar-la al seu criteri?
    No sé quina és la coreografia ni els decorats d’aquesta obra, però tal com la tepresenten sembla un es cenificació dels estudis de TV3 amb tantes pasarel·les.
    Ah, el cor em sembla bastant adient tot i que trobo que algunes veus no concorden amb les altres,

    M'agrada

  2. Moltes felicitats Joaquim.
    Esperemos que las futuras crónicas de Bayreuth en el día de tu santo en años venideros sean más esperanzadoras que la de hoy, aunque visto la marcha que llevan las hermanitas…
    Un abrazo

    M'agrada

  3. Marta B

    Encara no he pogut escoltar res, per tant no puc opinar sobre Tanhäuser. Gràcies Colbran per gravar-lo i gràcies Joaquim per deixar-nos els enllaços. Aquests dies serà com si estiguessim a Bayreuth a través dels teus posts i els àudios que ens deixes per a il.lustrar els teus comentaris.
    Avui dia de sant Joaquim i santa Anna us desitjo a tots els Joaquims, començant per tu i a totes les Annes que passeu un bon dia.

    M'agrada

  4. colbran

    Muchas felicidades, Joaquim!

    Stephanie Friede es Venus con ese abdomen? O es que está en estado?

    Sea como sea, cómo un director de escena actual (tan exigentes como son con la estética) se permite este despropósito?

    M'agrada

      • Francesc

        Venus, efectivament, esta embarassada. En aquesta produccio, que m’ha agradat, figura que es mes normal i natural el que ella representa que Elizabeth. Els espectadors a l’escenari, com sol passar, representa que tots estem allá. Es per aixó que molta gent no ho ha compres, o no ho ha vulgut entendre (de fet es una ironia critica) i no ho ha acceptat. Es una bonna producció, mal cantada , i amb una direccio musical discutible. En el Festpielhaus hi habia opinions per a tots els gustos entre els professionals

        M'agrada

      • Gràcies Francesc, però realment cal que ens donin tantes lliçons per fer-nos entendre una òpera que la majoria entenem perfectament?
        Vull dir que fer seure al públic a l’escenari, quin sentit té?, tots no estem allà i jo no sé si aquest era el sentit que Wagner volia per Tannhäuser o és el sentit que el director ens vol fer creure que volia transmetre Wagner. En fi, el de sempre.

        M'agrada

  5. Ramon Ribot

    La meva felicitació, Joaquim, i la meva admiració per la quantitat de temps que dediques a la música i a compartir amb tants d’altres les teves il•lusions, coneixements i emocions. Si em permets, vull regalar-te aquesta bonica cançó de Xostakòvitx, “la bona vida”. L’any 1948 Xostakóvitx va veure a l’aparador d’una llibreria una antologia de cants jueus; li van agradar tant alguns dels poemes que va posar música a algun d’ells; aquest títol, “la bona vida”, és el que us desitjo a tu i als teus “infermenlandaires”…

    M'agrada

  6. Josep Mallol

    Moltes gràcies pel Tannhäuser. Una pregunta: Aquest decorat què c… representa? una destil·leria? A mi, la direcció em va semblar força erràtica, és a dir, al preludi i primer acte anava molt ràpid. Al segon acte, l’escena del torneig de cant hi havia unes pauses que em van semblar inexplicables. Pel que fa als cantants, no sé si alguna vegada podrem sentir un Tannhäuser amb veus joves i fresques i no aquests “matalots” amb un vibrato que fa fredar.
    A reveure
    Josep

    M'agrada

    • Francesc

      Es com una fabrica (la societat actual) on es fabrica i es consumeix (el producte es el de menys). Segons la produccio els consumidors queden com alienats.

      M'agrada

  7. Xavier

    Moltes felicitats, Joaquim.

    Em va semblar que, com a mínim a la represa pel 2on acte, a la primera emissora que la locutora alemanya va donar la benvinguda va ser a Catalunya Música. Va estar realment així o estava jo molt endormiscat? Si és així, se sap quin él el criteri -si és que n´hi ha algun- per esmentar primer una o altra emissora?

    Gràcies i salutacions

    M'agrada

    • Salvador

      Hola Xavier,
      El criteri que segueix la radio bavaresa per donar la benvinguda a les emissores que retransmetren el festival, és simplement l’ordre alfabètic. En aquest cas la nostra era la primera perquè comença per “C”.

      M'agrada

  8. bocachete

    Per molts anys!

    A la segona foto diu alguna cosa de “solucions integrals d’eliminació” d’alguna cosa com l’instit o la líbido… Ni idea. Del Tannhäuser músic, al Tannhäuser pintor, i d’aquest al Tannhäuser “psicòleg” o venedor de tranquil·litzats?

    M'agrada

  9. Montserrat tur

    Moltes felicitats Joaquim que pasis un molt bon dia del teu Sant, tambè vull felicitar a tots els Joaquims i Annas infernemlaires. Referént al Tannhäuser d’ahir nomès vaig sentir un tros del començament i vaig al-lucinar “pepinillos” amb la Venus, de pena, vaig apagar la ràdio i només vaig tornar a conectarla per escoltar el final,del que només salvo el cor.

    M'agrada

  10. Moltes felicitats Joaquim, i espero que alguna de les properes retransmissions d’aquest Bayreuth 2011 siguin més reeixides i més gratificants per a un wagnerià com tu.
    Una abraçada

    M'agrada

  11. Home Juli, dir que el cor de Bayreuth canta descompensat o desenquadrat és filar molt prim, però m’ho tornaré a escoltar amb deteniment. Jo parlo del que vaig escoltar ahir per ràdio, de fet a la senyora Friede vam escoltar-la al Liceu no fa gaire i sense ser res de l’altre dijous, no va ser el desastre estrepitós de la Venus. El senyor Lars Cleveman canta a cops de mall i és incapaç, ni que sigui sense voler, de fer-ho amb una petita o lleugera sensibilitat, com si Tannhaüser fos un descarregador del moll o un conductor de tràilers i estic segur que de descarregadors i conductors, ni han amb una sensibilitat extraordinària, però és per fer us del tòpic.

    Hola Atticus, pues atendiendo a las transmisiones bayreuthianes, pocas satisfacciones me dan en el día de mi onomástica, la verdad, pero siempre es un placer compartir los desaguisados de la família Wagner. con todos vosotros.

    Gràcies Marta per ser-hi i compartir-ho amb tots nosaltres.

    Colbran, recorda les Venus i les Gràcies de Rubens, totes elles tenien plecs i replecs, ara bé, no sé si en aquest cas es tracta d’una provocació més o d’un Venusberg estèticament galdós a jutjar per la fotografia impagable del propi Festival.

    Molt agraït Ramon per aquest fantàstic regal.

    Hola Josep Mallol, a Bayreuth no ho sé, però molts teatres poden enorgullir-se de comptar amb repartiments pel Tannhäuser millors que el que han presentat enguany i és que estic convençut que ells passen dels cantants o més ben dit, la majoria de cantants passen d’anar a Bayreuth.

    repolter, welcome and thank you for comment.

    Gràcies Xavier, si, no t’ho va semblar, la primera emissora que varen enumerar de la llarga llista va ser Catalunya Música i vaig suposar que era per una qüestió purament de caire alfabètic, ja que la majoria d’emissores comencen amb la r de Radio i nosaltres amb la c de Catalunya.

    Bocachete de les fotos podem treure’n conclusions precipitades, pot ser, fins i tot molt pitjor del que has imaginat o no, ja que quan els ninotets es mouen, poden agafar tot un altre sentit. Recordo que quan vaig veure les fotografies de la producció del Parsifal que s’està fent ara i que ha triomfat de manera unànime, vaig pensar, quina bajanada i ves per on, és un muntatge magnífic.

    David, moltes gràcies

    Montserrat ja ho pots ben dir, tota l’escena inicial va ser vergonyant i possiblement la resta va ser molt mediocre. La Merkel, assídua a les inauguracions bayreuthianes hauria de cridar a l’ordre a les germanes, el que varem escoltar ahir, és tan greu com la crisi de les cogombres i hortalisses hispàniques i ja vas veure el perjudici que ens va ocasionar. Molt agraït per la felicitació onomàstica.

    Ai! amic Josep, els wagnerians com jo i altres, ja fa temps que seguim les retransmissions amb gran escepticisme, tot mantenint aquella tradició estiuenca, però el desencís és enorme i tan gran com l’estafa que suposa tenir que assumir uns cantants d’ínfima categoria en obres que necessiten cantants de primeríssima. Els cantants especialistes en aquest repertori, dur, exigent i meravellós, haurien de fer cua per anar-hi a cantar, però la realitat és tota una altra cosa. Per això em fan tanta por les sessions de concert que veurem al Liceu al setembre del 2012. Les representacions, sense les “genialitats” escèniques i tan sols amb la magnificència de l’orquestra i el cor, però amb uns cantants de nivell precari, no m’ofereixen una perspectiva engrescadora, malgrat que a can Liceu ja m’han confirmat les entrades.

    M'agrada

  12. Golaud

    ¡Felicidades, Joaquim!
    Ayer no pude escuchar el Tannhäuser, sólo el final del tercer acto (mitad de la narración del viaje a Roma), eso sí, llegué a tiempo para los abucheos. Tal y como pinta la cosa, creo que no voy a perder el tiempo escuchándolo en diferido.
    La Venus fue un horror en su última y fugaz aparición, no quiero imaginar cuáles fueron los suplicios en el Venusberg. ¿La panza no puede ser un embarazo postizo perpetrado por Tannhäuser? Desconzoco los detalles de la producción…
    En fin, habrá que esperar a la dirección de Gatti para obsequiarte con algo que merezca de verdad la pena.

    M'agrada

  13. Rosa M. Martín i Ros

    La vaig sentir en directa per CR. Em va decebre molt, no l’òpera clar, els cantants. Estic molt d’acord amb el que dius.
    Sembla que la posada en escena era “molt especial”.
    M’ho vaig pensar en sentir els xiulets al final de l’òpera.
    Estic poc animada perl “Mestres cantaires” d’avui.
    Feliç dia

    M'agrada

  14. Leonora

    Solo pude escuchar el último acto y no me pareció hermoso, como a mí me gusta, es mi ópera favorita de Wagner; tal como vamos, por desgracia, es lo que las hermanísimas tienen pensado con el Festival, así que la sonora pitada vaya a ellas también.
    ¡Felicidades Anas y Joaquines!¡Felicidades con esto!

    M'agrada

  15. Salvador

    En primer lloc Joaquim et desitjo moltes felicitats i bona música en el dia del teu Sant. Jo vaig escoltar la retransmissió directament de la radio bavaresa a través de la parabòlica. No m’estranya que l’escenificació no agradés ja que representava una fàbrica de benzina bio a partir de matèries diverses com excrements humans, cosa que per al públic, havent dinat, no devia ser massa agradable. Per primera vegada a Bayreuth uns quants espectadors van tenir el privilegi de poder seure directament a l’escenari.
    En els intermedis van entrevistar els cantants. Em va sobtar que en Lars Cleveman, a la seva edat, es guanya la vida cantant a l’hora òpera i música rock. Segons ell, així pot expressar la passió que sent internament. En el seu Tannhäuser, aquesta “passió” no la vaig sentir en cap moment i em pregunto com són els seus concerts de rock.
    La Friede representava la deessa de la fertilitat i sortia embarassada ja a punt de parir. En la famosa cançó de l’Abendstern, en Wolfram es dirigeix a ella que està ja trencant aigües. Finalment, en lloc de florir-li el bastó a en Tannhäuser, la Venus li pareix un fill que neix orfe ja que el seu pare acaba de morir.
    No sé que en pensaria Wagner de tot això…..

    M'agrada

  16. Paul

    Que decir cuando todo se ha dicho…Lo único es que ayer estuve en el teatro esperando un gran Tannhauser…lo único que salvar son los coros…Los cantantes son de los peores salvando a Nylund (que tampoco es una gran que) y Groissbock…El conductor (aun se dice que es una maravilla) dio un Tannhauser de “escuela primaria”.. Que decir del director…no hay dirección de actor, ni concepto de algo…un vació para asustar a los “bourgeois” que pagan un puesto. Pues ni siquiera esa cosa merecía un solo bu pero una indiferencia total. Las hermanas a lo mejor quieren matar al Padre y al abuelo…cada uno con su neurosis. La pregunta: de que sirve Bayreuth hoy en día?
    Me queda Lohengrin…y adiós!

    M'agrada

  17. Josep Olivé

    Vaig escoltar en directe des de Catalunya Música la meitat del segon acte i tot el tercer. No per brutal i inapelable deixa de justa la teva crítica, sobretot pel que fá referència al Tannhäuser de Lars Clevemann i en especial a la impossible Venus de la Stephanie Friede. He llegit tres o quatre vegadas els tres pàragrafs que els hi dediques i són absolutament contundents i merescuts. No crec que ni el Lars ni la Stephanie t’hagin trucat avui per felicitar-te pel teu sant, i menys per la crònica.

    Quan vaig sentir els crits de la Venus en el tercer acte em deia: “Ostres, com deu haver estat el primer acte! I aixi, amb aquets encants vocals celestials vol frenar la fugida de Tannhäuser del Venusberg?” Desprès llegeixo que el Tannhäuser ha estat tambè ben galdós ja en el primer acte, on precisament ha de lluir-se amb el difícil i gairebé repetit tres vegades (mig to més alt cada vegada) “Himne a l’Amor”. No el vull ni sentir.

    Molt millor el Wolfram von Eschenbach de Michael Nagy, encara que esperava molt més a la “Canço de l’estel”. L’Elisabeth de Camilla Nylund doncs em va agradar molt. Encara recordo la seva Salomé de Les Arts. L’orquestra i el cor molt bé, com sempre, lo millor des de fa anys, sobretot quan es dirigida per Christian Thielemann o Daniele Gatti, per citar dos directors d’actualitat a Bayreuth.

    Jo tambè tremolo pel Bayreuth liceístic del 2012. Tambè he rebut la trucada on em confirmen les localitats, perque un cop que venen és que s’hi ha d’anar, però renoi els dubtes envers la qualitat dels cantants hi són, vaja si hi són. O no és per tremolar que a tot un Bayreuth la Venus sigui una sopranoc que en prou feines faci un discret segon repartiment a “Die Tote Stadt” (Marie/Marietta) o de “Tiefland” (Marta) al Liceu?

    Per acabar, a Catalunya Música podrien comentar una mica la jugada, dic jo. Hi ha professionals que poden fer-ho amb garanties i no entenc que les retransmissions no siguin cobertes amb un minim d’explicacions musicològiques, artístiques i crítiques. O és que qui poden fer-ho estan dins del teatre? O de vacances? Perdoneu.

    Felicitats Joaquim pel teu Sant del dia d’avui i per la teva formidable i impresionant tasca en aquest blog, mai prou agraida. Felicitats tambè obviament a tots el Joaquims i Annas que sovintegin In Fernem Land.

    M'agrada

  18. Lluis

    Tinc masses bons records i gravacions de Tannhäuser, i disculpa, només llegir això em posa nerviòs. Em sembla simplement ESPERPENTIC!!!!

    M’estimo mes escoltar la gravaciò de 1961, a casa, sensa gastar ni5!: Sawallisch/Windagassen, Bumbry, la nostra gran Victoria…, Fischer-Dieskau.

    Felicito amb admiraciò a qui li pugui agradar això que amablement ens has explicat.

    Gràcies i salutacions
    Lluis

    M'agrada

  19. Tampoco lo escuché entero, ni lo he hecho aún… bueno… ni sé si lo haré alguna vez,… el caso es que también me pareció que lo mejor estuvo en Orquesta, Coro y Nylund, que no encarnó una Elisabeth muy mística, pero que cumplió con creces.
    Venus embarazada o embarazosa -se llevó parte de los abucheos-, ¿y eso que hay en el suelo? ¿un renacuajo? jajaja, me parto. Al final se ve que Venus incluso llega a parir en vivo… bueno… estos despropósitos de los directores de escena por lo menos sirven para animar el cotarro, para que en las noticias se hable de Bayreuth y, para que se avive el debate entorno a la ópera, etc. Y no hay mal que por bien no venga, lo digo, más que nada, por ver la botella medio llena.
    Gracias por compartir, Joaquim.

    M'agrada

  20. Per molts anys estimat Joaquim!
    Ja saps que jo a Wagner me’l miro de lluny però el Tann és una de les òperes que m’acosta més al genial músic. És una òpera bellíssima i sento que no hi hagi veus que li retin l’honor que es mereix. Celebro que Camille Nylund, la meva Salome parisenca i la vostra, valenciana se n’hagi, com a mínim, sortit bé.
    Una abraçada forta!

    M'agrada

  21. Golaud, muchas gracias. Antes que nada decirte que me acuerdo de tu encargo y hoy aun más. pronto te envío los enlaces. ¡Vaya diferencia!
    Yo creo que lo que habrá que esperar es que las hermanas Wagner se marchen, esto no es de recibo.
    Rosa, gràcies, amb el mestres el nivell vocal ha millorat una mica, però lluny del que haurien i poden ser uns Meistersinger avui en dia. Glyndebourne ha guanyat la partida a Bayreuth i això que el prestigiós Festival anglès tan sols ha programat dos wagners des de la seva fundació.
    Leonora, gracias por el precioso regalo.
    Paulo, saps el què és molt i molt trist? El què em sap ,més greu?, doncs que els crítics parlin molt més de l’escena que dels cantants, fixa’t que acaben sent una cosa secundaria. Patètic!
    Trepit, moltes gràcies!!!
    Gràcies Salvador. No en tinc ni idea el que pensaria Wagner, era un senyor molt particular, però jo penso que la decadència artística del Festival és total i això no ho perdonaria. Les besnetes a l’atur JA!
    Paul, lo siento. es lo único que se me ocurre. Las decepciones bayreuthianas son antológicas, yo las he sufrido después de tantos años de espera y de idealizar el Festival para lueho asistir a unos espectáculos grotescos en lo escénico y vocalmente ínfimos. Musicalmente la cosa aguanta todo el tinglado que tienen montado los Wagner, pero e lamentable perder el dinero de esta manera.
    Josep, lo de la Friede no és pot explicar, si tens valor, t’ho escoltes i aleshores entendràs el meu comentari, que ara jutjo, lleu.
    benigno! qué ilusión, te debo , como mínimo un e-mail. Un abrazo enorme por estar siempre, aunque escondido,
    Lluis, ja tens raó, ja. És difícil trobar cantants que ens apropin a aquell concepte del cant wagnerià, però molt millors que els del Festival, estaràs d’acord amb mi, que si, que és possible, de fet a tots els teatres de primera i en els de segona també, és canta millor wagner que a Bayreuth.
    maac, gracias por venir, eso lo primero y segundo, si no quieres deprimirte, no lo escuches o también puedes optar por escucharlo y luego cualquier cosa que escuches te parecerá una maravilla. Así estan las cosas en la verde colina.
    Olympia, la Nylund Salome és infinitament millor que la Nylund Elisabeth, tot i així va ser el més salvable del naufragi. Gràcies per els bons desitjos.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      No, no tinc valor, jejeje…no em facis passar un mal rato, que amb els crits del tercer acte t’asseguro que ja en vaig tenir prou…i només em faltava veure-la a la portada del post. Es just i merescut els calificatius que li otorgues i he volgut dir que “literariament” m’ha agradat com ho has expressat: amb un to prou brillant i contundent.

      M'agrada

    • Lluis

      Gràcies per la resposta Joaquim, no he estat mai a Bayreuth, i en he perdut les ganes. Tinc l’impresiò que ha esdevingut “un parc temàtic i simbòlic”.

      Estic d’acord amb el que dius i em sembla mentida que les postes en escena innovadores s’entenguin com un canvi de contingut. Nosaltres encara tenìm la sort de coneixer el que les óperes son…però les noves generacions no se quin concepte s’en faràn.

      Felicitats un cop mes per la teva feina i atenciò personal a cadascùn de nosaltres.
      Cordialment
      Lluis

      M'agrada

  22. Joaquim, dispensa la poca educació per no haver-te felicitat en la teva onomàstica, però jo sóc tant despistat que com exemple et diré que celebro la meva onomàstica el 12 d’abril i mai no me n’enrecordo si no és que em felicita la meva família o els meus amics.
    Però com diuen que tots els sants tene capvuitada et felicito de tot cor amb dos aspectes, pel teu sant i pels teus blogs i comentaris els quals ens permeten tenir aquests canvis d’impressions entre els que hi participem.
    Ah, jo no filava massa prim quan em referia al cor de Tannhäuse, ja saps tu que jo no sóc prou entès en la matèria per discutir aquest tema, simplement vull aclarir que aquesta va ser l’impressió que em va fer a mi encara que solament en alguns compasos puntuals.
    Referent al tenor Lars Cleveman segons les teves referències el comparo gairebé amb el desaparegut Manuel Utor (El Muscalire) que tenia una gran veu però no tenia ni escola ni disciplina tot i havent cantat fins i tot al Liceu.

    M'agrada

    • Hello again, Stuart.
      I dropped the first two files without any problems and I listened well
      I have not had any problems downloading the files and hear them perfectly.
      I do not know what the problem you have, but what is certain is that no problem of my files.
      I’m sorry

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: