IN FERNEM LAND

EL MEU CANAL DE YOUTUBE EN PERILL


Avui infernemairlines està en vaga, ho sento, a l’estiu acostuma a passar, que si els controladors, que si el personal de terra o com en aquest cas, el de cabina, decideixen fer vaga, ens quedem a terra o s’endarrereix el vol, ho sento en l’ànima, però és el que ens passa avui i el motiu és una notificació de YouTube que diu:

Hemos retirado el siguiente material tras haber recibido una notificación de un tercero (SOFA Entertainment) que afirma que este material infringe lo siguiente:

If My Friends Could See Me Now (Sweet Charity) Gwen Verdon TV
Esta es la segunda acción de derechos de copyright contra tu cuenta. Una reclamación más contra tu cuenta dará lugar a la cancelación de la misma. Para evitar la cancelación de tu cuenta, retira todos los vídeos para los que no dispongas de derechos y no subas más vídeos que infrinjan los derechos de copyright de otras personas. Para obtener más información sobre la política de copyright de YouTube, consulta la guía de consejos sobre copyright.

Vosaltres no en teniu cap culpa, ho sé, però he decidit publicar-ho per si algú em pot donar un cop de ma o un consell, ja quer a la tercera em tanquen la paradeta i alguns YouTubes, els més personals, em sabria greu perdrel’s, o més ben dit que deixessin d’estar a disposició de tothom, ja que els originals mai els perdré.

El cas és que les dues vegades que m’han cridat l’atenció ha estat per dos vídeos de programes de la TV nord-americana dels anys 60. És clar, algú té els drets, com suposo que també succeeix en tots els altres que he penjat, agafats d’emissions operístiques o de concerts i que em diuen que tenen copyright, però de moment no hi ha amenaça, fins i tot de molts dels que he fet jo, també m’ho diuen, per utilitzar una banda sonora que és d’altri i per tant puc estar infringint la llei. Potser en el proper que decideixi pujar,  jo cantaré la banda sonora que acompanyaran les fotografies fetes per a mi i serà l’única manera d’anar una mica tranquil, tot i que sempre podrà venir l’SGAE i dir que pagui els drets de xiular els encanteris del divendres sant o la pavana per una “infunta difanta”.

El cas és que després de rebre la notificació per e-mail, he entrat al meu compte de YouTube i m’he sentit ridícul i menystingut per YouTube que m’ha obligat a contestar un qüestionari, prèvia visió d’un vídeo on uns ninots em tractaven com si fos un pirata, tot explicant-me el que està bé i el que no, a un nivell que voreja el borderline i atempta contra la dignitat personal. Contestat el test, com dient, estàs avisat i a la propera, a la rue, ja he pogut accedir.

El primer que he fet, passat el vergonyant test,  ha estat esborrar tres YouTubes que em quedaven dels programes d’Ed Sullivan que m’estimava molt i que havien tingut moltíssima acceptació i comentaris. Prèviament a la seva edició vaig mirar que aquest material no estigués publicat en DVD i no vaig trobar-ho. En casos així, trobo que en lloc de denunciar seria millor que m’informessin que aquell material ja no el puc continuar exhibint  i ja està, no?. Els que ja no estan a disposició són: un de Melina Mercouri (el que em quedava,  ja que l’altre va ser el primer pel que em van sancionar), el de Nancy Dessault cantant Make someone Happy i el d’Ethel Merman cantant I Got the Sun in the Morning, tots ells amb grans audiències i acceptació als EE.UU.

Ara, a una denuncia de la clausura del canal, o bé ho esborro tot, que no ho faré o em quedo esperant que algú decideixi denunciar-me per fer utilització indeguda de material de tercers (un percentatge altíssim dels vídeos penjats a YouTube ho infringeixen). Me’n queda un altre? Ah! i sobretot no us podeu imaginar la cara d’inútil integral que m’ha quedat quan he vist i contestat el test que YouTube tant si com no, m’ha obligat a respondre.

Demà quan m’hagi passat l’enuig, iniciarem un nou vol estiuenc que espero que sigui més profitós que aquesta vaga inútil que he fet avui, però si algú em pot suggerir alguna idea o acció, us ho agrairia.

No, no us deixaré sense música, però no serà pas amb un YouTube qui acomiadaré l’apunt, per raons òbvies, no us sembla?. Una vaga és una vaga!

Us deixo la magnífica i cabdal escena del Consiglio (Segona escena de l’acte 1er) del Simon Boccanegra de Giuseppe Verdi, tal i com es va cantar el 5 de Febrer de 2011 al MET, sota la direcció de James Levine, amb els següent repartiment (no recordo que aquesta funció es passés per les ràdios de casa nostra:

Simon Boccanegra Dmitri Hvorostovsky
Amelia Barbara Frittoli
Gabriele Adorno Ramón Vargas
Jacopo Fiesco Ferruccio Furlanetto
Paolo Albiani Nicola Alaimo
Pietro Richard Bernstein

Ben mirat, potser el subconscient m’ha traït amb allò tan maco de “e vo gridando: pace!, e vo gridando: amor!”

Què tingueu un bon dia!

38 comments

  1. KÀTIA

    Doncs si que anem bé,punyeta.No tinc ni idea del qué pots fer apart d’emprenyarte.Hi ha que renoneixer que son pesadets,no sabem qué fer per amoïnar al personal i donar la tabarra.Jo personalment em conformaré amb el que bonament puguis fer,Joaquim,no perdis l’oremus que no val la pena.
    T’agraeixo la nota de l’altre día ón vas saludar-me efusivament després de dies de no apareixer.El que està molt malalt es el meu germà,ja donat d’alta sortosament.Ara a recuperar-se i guanyar temps al temps a veure si es recupera aquesta salut malmesa que té.
    Una abraçada Joaquim i com sempre gràcies per tot.No tens idea de la vida que em dona entrar en el teu blog.
    Bye

    M'agrada

  2. Quina p. Ja veus el mal que estàs fent… I el qüestionari de reinserció social, per calar foc. En fi.

    Jo tinc quatre coses pujades, del Barça, un parell de muntatges amb musica de Wagner i Bach i poca cosa mes. Molts “Bloqueado en algunos paises” i “Coincidencia con contenido de terceros” fins i tot un himne de la selecció alemanya que vaig posar al post del quartet de Haydn, però de moment no m’han dit res. Com ja saps, alguns els detecten immediatament i no es poden veure, cosa que dintre de tot entenc millor que això que t’han fet. A mi no m’han dit res encara, potser perquè els pujo com mig privats, es a dir, que no es poden localitzar entrant a youtube; no surten a les recerques. Nomes es poden veure al meu blog o si tens el link. “Privacidad: Sin clasificar. Cualquier usuario que reciba el enlace al vídeo puede verlo” Si no ho has fet així, podries provar.

    M'agrada

  3. Nina

    Joaquim, lo malo del asunto es que por más que borres los vídeos que han hecho que tu cuenta esté en peligro, la notificación no se borrará. Youtube te marca para siempre y aunque pasen dos años ahí seguirá el aviso.

    M'agrada

    • Nina

      Y sigo que lo he mandado antes de tiempo (!). La verdad es que a este paso sólo vamos a poder subir vídeos domésticos de loros parlanchines, suponiendo que no haya una radio o un televisor encendidos de fondo. Siento ser de tan poca ayuda, lamento lo de tu canal. Youtube pone las cosas cada vez más difíciles. La única alternativa es tener canales de reserva, por si te quitan una cuenta tener algunos vídeos a salvo en otra, aunque nadie te devuelve lo que tardaste en editarlos y subirlos.

      M'agrada

  4. Rosaclasics

    Hola Joaquim, bon día. Hay dos canales en You-tube que los suspendieron y han logrado volver,podrías comunicarte con ellos para que te digan el procedimiento que siguieron:

    http://www.youtube.com/user/Onegin65
    http://www.youtube.com/user/coloraturafan

    Si haces tus vídeos privados no se podrán ver en tu blog.
    También puedes abrir otra o más cuentas para repartir los vídeos y poner allí los que sean conflictivos,
    en caso de suspensión no los perderás todos.Esto del copryrigt tendría que solucionarsede una vez por todas, por ejemplo facilitando obtener el permiso. Yo he comprado discos y dvd graciasa verlos allí. Entretanto, en You-tube sí pueden hacer negocio insertando anuncios en vídeos con supuesta
    infracción, increíble!

    M'agrada

  5. Doncs jo hi veig dues opcions. 1, passar-ho tot a Vimeo, que són un miqueta més “flexibles” i que, com que no són número 1, no reben tantes denúncies. O 2, pujar tú els arxius de video al teu hosting i publicar-los amb un d’aquests players gratuïts…

    M'agrada

  6. saisbcn

    Vaja, quin fastidi Joaquim! No hi ha ninguna possibilitat de negociar amb els de youtube? demanar-ils quines opcions existeixen per continuar penjant videos? de fet no ho fas amb cap intencio lucrativa… quina pena – tota aquesta energia “persecutoria” la podrien dirigir cap a la gent que penja altres videos o imatges fastigosos i denigrants … potser la opcio que diu en Jose Luis. Sort!!

    M'agrada

  7. OLYMPIA

    Ho sento Joaquim. Penso que si Youtube mira tot el que no és considerat legal haurà de tancar la parada. No m’hagués pensat mai que anèssin amb aquests aires. Tant de bo te’n surtis.

    M'agrada

  8. Edipa Maas

    Quin atac de purisme, aquests del You tube! Vés per on, estan convertint en una labor arriscada el que hauria de ser una divertimento d’intercanvi cultural.
    En fi, algun dia caldrà remodelar a fons la legalitat sobre aquests temes, ja que la situació actual, amb els mitjans digitals a tota màquina, és completament
    absurda. Ah… Fantàstica la Salomé de l’altre dia.Mil gràcis per avisar. Cordialment.

    M'agrada

  9. isabel trias

    Ostres Joaquim!!. M’afageixo al condol generalitzat. Tampoc et puc ajudar, sóc una gran analfabeta en aquests temes. Però ja esà bé, a veure si es clarifiquen les normes per tots… Sino això pot acabar sent un caos…

    M'agrada

  10. Bé, Joaquim, tots els que tenim un blog i/o usuari de Youtube ja saps que estem sempre vorejant la il·legalitat, sino directament quasi sempre dintre. Tant sols seria legal “strictu sensu” un blog que només poses videos i audios de producció propia, es a dir, cantants, filmats i enregistrats per un mateix o, com a molt, una colleta d’amics. Tot el que sigui reproduir materials de radio, tv o cinema, no ho és.
    El que pasa es que, per raons obvies, la majoria de blogs musicals o d’opera recorren a aquests arxius per a documentar els continguts. Sería molt trist un post sense una imatge, un audio, un video, d’allò que es comenta ¿no?
    La solució no és senzilla. Ho del Vimeo n’és una, pero deixa la difusió dels videos quasi exclusivament per al teu blog, per que Youtube, en si, es una plataforma de difusió molt amplia, i segurament molta gent accedirà als teus videos directament a través seu, no només del blog, cosa que, de moment, no pasa amb Vimeo. Ho de possar el video directament al WordPress té el mateix inconvenient, en grau màxim.

    A un amic li van tancar directament tot el canal de Youtube, és a dir, d’un dia per altre li van desapareixer tots els videos.
    En el meu cas, tinc avisos de infracció de copyright sense més importància, diversos videos que no es poden veure desde Alemanya (perquè allí les lleis del copyright deuen ser mes estrictes), i me’n han eliminat directament algún (gravacions a teatres, o emissions per canals de pagament)

    Solucions? Doncs, apart del que ja fas de tenir còpia de tots els videos, es pot tenir diversos usuaris, diversificant el risc, i també evitar allò que sabem que és “material sensible”. De fet, esperem que despres dels de Youtube, no es possin “tontos” els de Blogger o WordPress, per que, sino, ja em vec a un terrat de Gràcia, com la Colometa, enviant els post a través de coloms missatgers.

    M'agrada

  11. tristany

    No hi ha dret! Si ets sempre absolutament escrupolós en no penjar mai res que pugui estar sotmès a drets de publicació comercial. No ho entenc. Com si no hi hagués “delictes” més importants a perseguir que la difusió desinteressada de continguts culturals. No se m’acut cap solució, però si s’hi pot fer alguna cosa (correus a youtube, el que sigui) ja saps que pots comptar amb tots nosaltres.

    M'agrada

  12. Los del YouTube si no hay denuncia por medio , no miran absolutamente nada y cuando hay denuncia , no pueden no quitarlo…o se llevan ellos el marrón mas gordo, porque son ellos los que obtienen beneficio por la publicidad. Si por ellos es cuantos mas videos, mejor , que da mas negocio, creo que eso conviene aclararlo.
    Por cierto, todo lo de Ed Sullivan esta publicado en DVD y lo venden en su propia página (o de sus herederos) http://www.edsullivan.com/ .

    Lo mas susceptible de ser “sensible” siempre proviene de los Estados Unidos ( porque son los que mas denuncian) o , en el caso de Europa, cosas recientes que estan editadas en DVD porque son las discograficas las que andan a la caza. Los teatros también se lo miran…pero eso es mas ocasional de aparecer ahí.

    Yo con los videos que son “sensibles”, los pondría directamente en el blog. En Vimeo te pueden durar algo mas, porque lo tengan menos controlado, pero si lo encuentran, pues es lo mismo, la ley es la misma para todos 😉 Si se te quejara alguien (sería mas raro que encontraran un blog en catalan 😉 ) lo quitas y en paz, no hay mas problema.
    Lo que dice Rosaclasics es una buena idea, ponte en contacto con Coloraturafan u Onegin y que te cuenten como lo resolvieron.

    M'agrada

  13. Gràcies a tothom, sou molt amables.
    No sé el que faré ja que la solució és impossible. Com bé dieu, la utilització que fem de material d’emissió televisiva, radiofònica i fins i tot les fotografies “robades” a Google són material sensible i per tant possiblement denunciable.
    Si em tanquen el canal de YouTube, intentaré penjar alguns vídeos “meus” a altres plataformes, però a YouTube no, me la fan una vegada però dos no.
    Pel que fa a wordpress, si algun dia em criden l’atenció o reben una denúncia del que estic fent és fraudulent o delictiu, també plegaré de fer el blog tal i com ho estic fent ara o potser definitivament.
    És clar que em podrien posar una denuncia les emissores de ràdio o les de TV i també alguna discogràfica (quan penjo algun àudio d’un disc), però en aquest darrer cas, me’n guardo prou de fer-ho en discs que no m’agraden i tal sol faig propaganda gratuïta, amb mostra sonora d’allò que m’agrada que coneixeu vosaltres.
    Si, juguem amb foc, però el que em molesta més d’aquest afer de YouTube són les maneres. Alguna vegada m’han dit que allò que vull penjar no és legal i aleshores ho evito, o senzillament, ells no em deixen, però que per tres denuncies, després de tant temps d’ells lucrar-se’n, m’amenacin amb tancar-me el Canal, és el que trobo intolerable, ja que seguint les “instruccions” que em deixen, haig de treure tots els vídeos que siguin denunciables i no estic segur que amb la llei a la ma, ni hagi algun que no ho sigui.

    infernems, el millor de tot, com sempre, sou vosaltres i el vostre suport, consells i ànims.

    Si hi ha novetats, us ho faré saber.

    M'agrada

    • Alex

      Es una pena Joaquim, pero las normas o leyes que tratan de proteger los derechos de propiedad intelectual o de imagen o de derechos de autor son así si no han prescrito la vigencia de tales derechos.
      Estoy de acuerdo con lo que te ha recomendado Rosaclasics y haria lo mismo que hizo el bueno de onegin65 con toda su colecciòn.
      Por lo que respecta a colgar audios o videos recogidos de retransmisiones en directo, sea de radio o de tv , SON PERFECTAMENTE LEGALES y lo puedes seguir haciendo sin ningùn problema ni te lo pueden impedir; otra cuestiòn distinta son reproducir grabaciones comerciales hechas en estudios de grabaciòn privados y con copyrights en vigor

      M'agrada

      • Hola Alex, lo que me han hecho borrar son programas de la televisión americana de hace 60,50 o 40 años. Estoy de acuerdo, si hay derechos sobre ellos, yo los quito, pero que no me digan que me cierran el canal por haberlo hecho, ya que la gran mayoría de los vídeos de opera que se han colgado en YouTube tienen también el copyright de las TV que los transmiten y los que son piratas, ni te cuento el delito que supone entrar en un teatro y grabar. Si es así, dime que quedará. Vídeos domésticos y poca cosa más. Unas televisiones ejercen sus derechos y otras no, ¿Cómo y cuando saberlo? Delante de esa duda que no me amenacen con quitar el canal, simplemente que me quiten los vídeos, uno a uno, los denunciados y basta. No soy un niño malo.
        Los vídeos de las retransmisiones televisivas de la Berliner Philharmoniker están muy protegidos, yo ya lo sé y no los cuelgo, es más, si lo haces, antes de publicarlos, YouTube te avisa que no está permitido, que lo hagan con todos y se les acaba su pastel, pero en vez de hacer eso, esperan la denuncia de los terceros y mientras se lucran del trabajón que supone darles vida, porqué hay que ver lo que me cuesta subir vídeos a YouTube.
        Y en el fondo, sin utilizar YouTube, igual tendría más tiempo para mi.

        M'agrada

  14. Rosaclasics

    Ánimo, Joaquim, que no cunda el pánico!
    Mira la frase que he encontrado buscando información sobre el dichoso copyright:
    “Sólo una cosa es imposible para Dios: encontrarle algún sentido a cualquier ley de copyright del planeta (Mark Twain en su cuaderno de notas, el 23 de mayo de 1903)
    Tu página es ya patrimonio cultural y no puede desaparecer, si acaso en un futuro puede convertirse en una web y contar con un equipo de colaboradores y seguir adelante cuando ya seas muy viejecito

    M'agrada

    • No exageremos y a viejecito con esto, no me veo, la verdad. 😀 🙂 y de momento el blog no ha sido ni amenazado ni recriminado por la utilización de contenidos susceptibles de ser punibles o directamente delictivos.

      M'agrada

  15. Entenc que s’hagi de protegir d’alguna manera l’artista mentre viu, però 70 anys després de la seva mort? quin xollo per la família! Ets a l’ull del huracán perquè tens moltes visites.Si s’ha de aplicar la llei no existiria cap bloc. Les imatges que posem també tenen drets.

    A mí m’han recomanat fer servir noms canviats i abreviatures dels artistes pq no et trobin amb facilitat, no sé, no ho he provat. I els títols de les entrades, els menys generalistes possibles.

    M'agrada

    • Aleshores kalamar, YouTube ha de plegar, ells són els primers en admetre que gran part dels continguts penjats són susceptibles de ser denunciats per terceres persones. Jo això ho accepto, el que no estic d’acord és amb l’amenaça de tancar el Canal si hi ha una tercera denuncia. Ho trono farisaic i humiliant.
      Pel que fa al blog, jo segueixo exactament igual que com ho faig fins ara i si el que fem està tan malament, que ens ho diguin, i ens dedicarem a un altre cosa.
      A mi el blog no em reporta ni mig cèntim d’euro de benefici dinerari i si que me’n costa diners mantenir-lo, pago el domini a wordpress per tal de dipositar els arxius de música que escolteu (per cert m’han augmentat la capacitat sense demanar-ho i sense pagar més diners, aquests són de moment els més enrotllats), pago a RapidShare per baixar arxius de manera ràpida (bé a aquí ja intervé Telefónica i això ja és un altre guerra) i pujar els que us deixo per descarregar. Ho faig amb il·lusió, però amb la Llei a la ma, tots ells saben que en qualsevol moment ens pot caure una de grossa o potser no, jo no ho sé del cert, no ho vull saber. Si jo cobrés per tot el que dic, penjo o regalo aleshores em podrien demanar un impost, però per regalar?
      Puc encriptar noms i continguts i passar-vos un diccionari per desxifrar-ho, si ho hem de fer així, no creus que és millor deixar-ho?

      M'agrada

      • res de deixar-ho, Joaquim, potser estem salvats!, he consultat uns apunts que tinc:

        límits dels drets d’autor:

        – reproduccions en Braille
        – dret a cita a l’ensenyament
        – informacions d’actualitat
        – investigació cultural
        – paròdia, sense risc de confusió.

        podem considerar que els nostres blocs segueixen tres d’aquests punts,no? Serviria pel canal YT?

        M'agrada

        • isabel trias

          Joaquim i Kalamar, aquest tema sempre ha estat molt confús. Quan es vol fer difusió de coneixements inclús en l’àmbit científic la cosa no està clara. El copyright està molt controlat. Per exemple si en el context d’un congrés o un curs es vol aportar un article publicat en una revista com material docent, no es pot fer lliurement i els preus són diferents depenent de l’us que se’n fa. Es més barat pagar el copyright de fotocòpies per repartir-les (o PDF per afegir-ho a qulasevol suport de memòria externa) que penjar-ho del web de la societat o del congrés en qüestió, cosa que a vegades està totalment prohibit. M’imagino que els videos de produccions culturals deuen estar sotmeses a normes semblants. La diferència és que en el cas de les revistes les normes són molt fàcils de trobar ja que sempre s’ha de demanar permís per obtenir el material i aleshores, per força, les trobes.

          M'agrada

  16. Rosaclasics

    Con permiso de Joaquim, voy a añadir algunos datos que como usuaria tambíen afectada he reunido:

    Todo el trabajo de identificar los vídeos y aplicar sanciones lo realizan automáticamente con programas “robot”.
    Muchos vídeos son marcados por error o injustificadamente. (ver como ejemplo esta página y lo que explica):

    http://decodetransmission.blogspot.com/2010/08/possible-scamfraud-music-publishing.html

    La clave está en impugnar la sanción, con razones a favor que en la mayoría de los casos deben existir, pero que los usuarios desconocemos.
    Para impugnar se debe contar con el asesoramiento de alguien muy experto en el tema, ya que como You-tube informa puede comportar la pérdida del canal si no nos dan la razón.

    M'agrada

  17. JaumeM

    ¡Que n’és de complicada la vida moderna! Tothom vol fer un euro a costa del que sigui.
    Gracies a la nostra meravellosa ADSL jo als YTubes me’ls tinc que passar per el forro (no tinc paciència per esperar que es carreguin, de vegades tarden mes de 10 minuts els que ne duren un o 2 !!!!)
    Per això el meu gran interes per el BLOG (en majúscules) es deu al contingut escrit (fonamentalment per els texts del XIMO, però també i molt per els comentaris, especialment del enciclopèdic COLBRAN) .
    Aixi que per a mi els de yutub QUE ES FOT…………

    M'agrada

  18. Hola, Ximo. Sóc en Xavier, i fa temps que et segueixo en silenci. Tinc un canal del YouTube on penjo estrictament els vídeos de concerts de l’Orfeó Vigatà, i vaig rebre una d’aquestes demandes per un lied coral de Brahms. Jo comptava que amb el temps que fa que és mort, no hi havia cap problema, però imagino que les lleis de copyright no són iguals a tot arreu. Em repassaré l’enllaç que dóna Rosaclasics, a veure que hi trobo.
    Ah, i felicitats pel bloc. Bona música en bona companyia.

    M'agrada

  19. Mercedes Parera

    Hola Joaquim, estoy consternada,furiosa,es increíble todo lo que pasa, cuanto lo siento por ti,querido amigo mio y yo misma me siento como una pieza defectuosa,por no saber o no poder ayudarte en esta situación tan dolorosa para ti.Naci demasiado pronto para saber poco o nada para ni siquiera aconsejarte,cuanto lo siento!!!! Lloraría de rabia! por lo menos tienes (porqué te lo mereces) grandes y doctos amigos que te apoyaran en todo ellos tendrán esta satisfacción de hacerlo.En cuanto a mi se refiere,por favor,no os riais de mi por lo que voy a decir,cosas de viejecitas,le voy a rezar una novenita a santa RITA PATRONA DE LOSIMPOSIBLES.Es mi pobre aportación.Animo,adelante,con esperanza,SALUDOS INFERNEMLANDISTAS! SOIS TODOS UNOS GRANDES COMPAÑEROS! SOIS LOS ASES DEL BLOC,y lo digo en MAYUSCULA.Abrazos para todos para ti Joaquim el más entrañable.
    Mercedes

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: