IN FERNEM LAND

PESARO 2011: LA SCALA DI SETA


Seguint el periple dels festivals estiuencs, avui acomiadarem Pesaro (no crec que la RAI retransmeti la funció en forma de concert que es farà el dia 22 al Teatro Rossini i retransmesa a la Piazza del Popolo de la ciutat adriàtica en pantalla gegant de Il barbieri di Siviglia), amb la representació que La scala di seta, en la mateixa producció que es va estrenar al 2009 i de la que ja us vaig deixar un apunt, que si voleu recuperar tan sols heu de prémer AQUÍ  i per tant no m’allargaré, com he fet en les dues òperes anteriors, en aspectes històrics de la composició.

El gran encert de la reposició d’aquesta farsa, recau en la producció de Damiano Michieletto, d’un gran enginy teatral i que a Les Arts han vist de manera imprevista, aquesta temporada passada. L’única justificació s’entén en el marc de les restriccions econòmiques que els teatres i festivals italians estan sotmesos i si bé és una òpera agradable, no es compren que tan sols després de dos anys de l’estrena es torni a programar.

Tampoc el cast del 2011 ho justifica, ja que ens trobem més o menys on érem en el 2009, tot i que tan sols del de l’estrena repeteix Paolo Bardogna en la hilarant interpretació del criat Germano.

La radiofònicament irritant veu de Hila Baggio no m’ha fet gaire el pes, tot i que la hiperactivitat del personatge en escena és clau per triomfar en aquesta producció. Simone Alberghini tampoc em fa oblidar Carlo Lepore en el rellevant rol de Blansac, al qui en aquesta producció se li ha afegit una ària que en la partitura original no existeix, però la rellevància del personatge i l’adequació del text a la situació dramàtica de l’òpera li dona prou sentit, tal i com ja us explico en l’apunt del 2009 i ves per on, aquesta ària és un dels moments musicalment més reeixits d’aquesta producció. Alberghini queda curt en els greus i una mica brusc en la coloratura.

Escoltem a Alberghini cantant “alle voci dell’amore”

La direcció musical de José Miguel Pérez-Sierra,  és ben rossiniana però va tenir algun seriós problema de concertació i quadratura en el quartet “Si che unito a cara sposa”, que és el moment diguem més complicat de concertar. Tot i així la direcció és briosa i lleugera com correspon a aquesta farsa.

Suposo que permetre a la soprano acabar tots els finals en un sobreagut gens habitual en l’època, no deu formar part de l’edició crítica a càrrec d’Anders Wiklund, però a vegades queda la sensació que si a aquestes sopranos els treus aquesta oportunitat, no recordaríem gairebé res de la seves actuacions i així com a mínim, ens queda un solc trepat al cervell.

Escoltem ara “Vedró qual sommo incanto”, la bonica ària de Dorvil tal i com la va cantar Juan Francisco Gatell el passat 12 d’agost al Teatro Rossini de Pesaro. La veu és molt lleugera i en la zona més aguda passa per algun petit problema, però flueix amb la facilitat i l’elegància estilística d’una línia de cant i unes coloratures ben resoltes. De ben segur Gatell s’anirà consolidant en un repertori idoni per les característiques d’una vocalitat tan lleugera com la seva i esperem que no caigui en temptacions de voler assolir rols de moment inabastables.

La scala di seta Pesaro 2011 Baggio, Gatell, Bordogna i Algerhin en el quartet "Si che unito a cara sposa" Foto Studio Amati Bacciardi per a GBOpera

Per acabar els tasts, us deixo amb el quartet “Si che unitoa cara sposa”

Teatro Rossini
12, 15, 18 e 21 agosto 2011, ore 20.00
La scala di seta
Farsa comica di Giuseppe Foppa

Edizione critica della Fondazione Rossini, in collaborazione con Casa Ricordi,
a cura di Anders Wiklund
Direttore José Miguel Pérez-Sierra
Regia Damiano Michieletto
Scene e Costumi Paolo Fantin
Progetto luci Alessandro Carletti
Interpreti

Dormont John Zuckerman
Giulia Hila Baggio
Lucilla Josè Maria Lo Monaco
Dorvil Juan Francisco Gatell
Blansac Simone Alberghini
Germano Paolo Bordogna
Orchestra Sinfonica G. Rossini

ENLLAÇOS DE LA RETRANSMISSIÓ DE LA RAI DEL DIA 12/08/2011

Demà, després de tres dies sense agafar l’avió, tornarem a viatjar, destí….

4 comments

  1. Benvolguda Maria Teresa me’n alegro que t’agradin o com a mínim t’interessin i ja intueixo que la d’aquesta scala di seta, una mica més. He anat mooooooooooooooooolt en compte.
    Un petó, bon estiu i molt encert amb el concurs

    M'agrada

  2. colbran

    “La scala di seta”es una de las farsas menos interesantes para mi gusto de los trece títulos que compuso Rossini para el género buffo, pero contiene una de las oberturas más deliciosas escritas por él.

    Esta producción de Pésaro, repuesta al cabo de dos años de estrenada (!) es un logro auténtico y permite seguir con agrado la juguetona música que contiene, aún no siendo ésta de altos vuelos. El aria añadida para esta versión es el mejor momento musical de la partitura -obertura aparte- y Carlo Lepore sacó más substancia de la misma que el actual Alberghini.

    Ya no te puedes fiar ni de las versiones críticas. Permitir el final de un número musical en agudo o sobreagudo no corresponde a la música de Rossini, máxime cuando el propio “cisne de Pésaro” se consideraba un epígono de Mozart, el cual nunca concluye un número cantado de esa manera. Pero por lo visto si no es así el público queda insatisfecho.

    Sin ver la producción no se puede valorar la labor escénica de los intérpretes, especialmente de Paolo Bardogna, tan acertado y simpático en su parte hace dos años, pero como cantantes no encuentro ninguno destacable, simplemente correctos o menos. La dirección musical apropiada, salvo alguna salvedad ya apuntada por Joaquim.

    Efectivamente estamos invadidos de recortes presupuestarios por todas partes, de lo contrario no se entiende esta reposición a los dos años de estrenada.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: