Sant Benet de Bages

Ja em permetéreu amics infernemlandaires que de camí cap a Bayreuth, si altre cop i amb aquella fe que malgrat tot professem els wagnerians, us parli d’una visita al Món Sant Benet, una experiència que us recomano a tots aquells que viviu a Catalunya i a tots els altres, una visita que heu d’apuntar a l’agenda quan tingueu a bé visitar-nos.

El Món Sant Benet, és un complex lúdic i cultural que gràcies a l’obra social d’una coneguda caixa d’estalvis, ara fusionada i amb seriosos problemes per resoldre, va sorgir a partir del 2007, al voltant del monestir benedictí de Sant Benet de Bages i la vinculació de la família Casas, darrers habitants del recinte abans que aquesta entitat financera decidís fer d’aquest espai meravellós un lloc de visita obligada.

Sant Benet de Bages està situat al costat de Manresa, en el terme municipal de Sant Fruitós de Bages a encara no, una hora en cotxe de Barcelona.

El complex que es visita es va inaugurar al novembre del 2007 i gira a l’entorn del magnífic monestir benedictí  consagrat a l’any 972 i que va viure el seu moment d’esplendor al segle XIV. El monestir va ser abandonat amb la desamortització de Mendizabal, després de ser integrat a Montserrat i va passar per diverses mans privades fins que en un complert estat d’abandonament, va ser comprat per 25.000 pessetes, una absoluta ganga al 1907, per la mare del pintor Ramón Casas. Al 1910 el pintor va encarregar la reforma de tot el monestir al arquitecte Puig i Cadafalch, que amb la seva particular cura i respecte per la història de Catalunya, va fer de les dependències del monestir, la casa d’estiueig de la família, dotant-la d’un aire romàntic, a partir de la suposada recuperació de l’esplendor medieval, segons els criteris modernistes del reconegut arquitecte i polític.

Actualment, al costat dels edificis històrics del monestir, l’antiga fàbrica tèxtil, avui recepció del recinte, i de l’antiga casa del amo, s’ha fet un projecte anomenat Fundació Alicia, que consisteix en la recerca científica i gastronòmica liderada per Ferran Adrià i el cardiòleg Valentí Fuster, al voltant del qual també trobarem l’hort de la cuina, on es troben les hortalisses i fruites que ja es cultivaven a la zona durant l’època monàstica i que ara serveixen per nodrir l’oferta gastronòmica dels tres restaurants i l’hotel que complementen a la perfecció aquest projecte singular.

La visita cultural es pot fer a quatre àmbits:

1. El medieval, on s’ens narra la fundació, l’època de creixement i esplendor, l’absorció ja en l’època de declivi, per part del veí i poderós Monestir de Montserrat, fins a la desamortització.
2. La modernista, al voltant de l’adquisició del monestir per la família de Ramón Casas i la transformació arquitectònica de les dependències monacals en la residència familiar.
3. La Fundació Alicia
4. L’hort de la cuina

De les quatre, nosaltres hem fet les dues primeres i l’experiència ha estat una sorpresa fantàstica, gratificant i altament recomanable.

La gràcia de la visita, a part de l’interès arquitectònic, històric i artístic, rau en el muntatge audiovisual que t’acompanya durant els dos recorreguts i que explica de manera amena, àgil i sorprenent, sempre ajudat per els competents guies que donen èmfasi en els aspectes més interessants dels dos circuits i que estan a disposició de les poques preguntes que els embadalits visitants els hi fem, l’apassionant història de l’indret.

La ruta modernista gira entorn a un dia d’estiueig de la família, i en l’audiovisual que es va repartint per les diferents estances que visitem, hi trobarem personatges reals (interpretats per actors) i personatges de ficció, com una minyona o el masover, que se’ns presentaran en una pel·lícula que recrea les filmacions pioneres del cinema de l’època (inicis del segle XX) per els llocs més curiosos i inversemblants del palau. L’originalitat de la proposta en aquesta presentació inesperada sobre els murs de pedra, o els mobles tapats per llençols, on es projectaran petites converses quotidianes que serveixen per emmarcar les situacions, o en una cambra del Marqués de Rocamora , on es projectaran escenes de bany pintades pel mateix Casas i reproduïdes magníficament en una virtualitat sorprenent, fa que el recorregut sigui una veritable sorpresa i que s’acabi fent curt. També assistirem a una tertúlia dels amics de Casas, amb una certa connotació política mentre prenen cafè i conyac o en el estudi del pintor, en un moment especialment brillant, ens parla la seva model, Júlia Peraire, 22 anys més jove que ell, esdevinguda esposa després de molts anys d’escandalosa convivència, ens explica la seva petita i entranyable història, brillantment visualitzada amb projeccions de molts dels quadros on ella és protagonista i on Casas ens mostra la seva exuberant i moderna bellesa.

2 dels 64 magnífics capitells del claustre de Sant Benet de Bages

Tot seguit vam iniciar la segona ruta, que cronològicament hagués hagut de ser la primera (us recomano que en cas que us hagi fet entrar ganes d’anar, reserveu prèviament les visites i així podreu combinar les rutes i el dinar).

Si la ruta modernista té uns quants efectes sorprenents, la medieval, que s’inicia a l’església romànica, ens reserva un cop d’efecte en la visualització de la consagració del monestir. No vull ser més explicit, ja que el factor sorpresa és important, però creieu-me que tot l’audiovisual que s’ens presenta a la nau central, és veritablement una sensació única, resolta amb enginy, plasticitat, rigor històric i espectacularitat tècnica.

Claustre de Sant Benet de Bages

La resta de visita segueix les diferents èpoques del monestir, amb parades obligades al magnífic claustre o a l’imponent celler, on ens esperava un altre sorprenent audiovisual. Després d’estances magníficament ambientades amb un disseny de llum i so molt acurat, la visita acaba en una espectacular gal·leria davant d’una zona enjardinada, d’un regust modernista exquisit i amb la llum esclatant d’un calorós migdia d’estiu filtrant-se entre arcades i els imponents arbres que alleugen l’implacable solejada que de manera sobtada, després de quasi una hora i mitja de passejar-nos per la foscor.

Gal·leria

Dels tres restaurants possibles, no teníem altre opció, si volíem quedar-nos a menjar al recinte, que escollir el més econòmic, La Fonda, on es menja bé i a un preu de menú assequible. Quan les coses millorin haurem de reservar a l’Angle (una estrella Michelin) o al Món.

És un lloc que s’ha de conèixer i gaudir-lo sense preses i l’eslògan que utilitzen per vendre el producte és del tot encertat, “Un món obert als sentits” Un consell, aneu-hi

Tota la informació pràctica:

• http://www.monstbenet.com/ca/

Demà teniu una localitat de privilegi per veure el Lohengrin a Bayreuth