Ahir ja us anunciava que teníem entrades pel Festival de Lucerna, per tant deixem el Brahms de Haitink i Ax en els PROMS londinencs i marxem cap a la ciutat suïssa on ens espera Claudio Abbado, que com cada any, ofereix amb l’orquestra del Festival, unes sessions d’alt voltatge musical i artístic.
El concert que us ofereixo avui va tenir lloc el passat dia 19 d’agost a l’Auditori del Palau de Cultura i Congressos i va estar integrat per la simfonia núm 35 de W.A.Mozart i la cinquena simfonia d’Anton Bruckner.
El programa és dens, i no sé si esteu prou mentalitzats per un simfonia bruckneriana, més propicia per una tarda de tardor o hivern, que no pas per una de les darreries del mes d’agost, però l’experiència, com sempre que el mestre Abbado decideix dirigir, és magnífica i altament recomanable.
Sé que el mestre milanès té una legió de seguidors entre els infernemlandaires i em penso que no m’equivocaré si us anticipo que gaudireu molt.
Sense gaire més dilació us deixo les dues simfonies, en enllaços separats i un tast mozartià. és clar que si.
De la simfonia Haffner de Mozart crec que us sorprendrà la vital energia que el mestre Abbado desprèn i encomana a una fantàstica orquestra del festival.
Pel que fa a la catedral bruckneriana, tan sols dir-vos que el mestre, davant de la complexitat estructural d’una obra com aquesta, fa una interpretació nítida, pulcra, absolutament controlada i fora dels temptadors excessos sonors que una simfonia com aquesta invita a fer. Com sempre Abbado s’implica a fons, malgrat que en Bruckner no pot deixar anar els sentiments de la mateixa manera que amb les seves antològiques versions que ens ha deixat amb aquesta mateixa orquestra, de les simfonies de Gustav Mahler. Estic segur que no us defraudarà, i la calidesa de la interpretació i del magnífic so de l’orquestra, amb una corda de somni, us transportarà més enllà de les sempre reiteratives i genials simfonies brucknerianes.
L’experiència, en qualsevol cas és fabulosa.
El tast, per engrescar-vos, el darrer moviment de la simfonia mozartiana, el presto que de ben segur us carregarà d’energia
Els enllaços sonors que us deixo estan extrets d ela retransmissió televisada pel canal ARTE.
FESTIVAL D’ESTIU DE LUCERNA 2011
Lucerne Festival Orchestra
Director: Claudio Abbado
W.A.MOZART
Simfonia núm 35 en Re major KV 385, Haffner
1. Allegro con spirito.
2. Andante.
3. Menuetto.
4. Finale (Presto).
https://rapidshare.com/files/1170001725/01_WA_Mozart_Simfonia_núm_35_Haffner.mp3
ANTON BRUCKNER
Sinfonía n º 5 en Si bemol mayor, WAB 105
Introducció (Adagi) – Allegro. En si bemoll major.
Adagi. Sehr langsam. En re menor.
Scherzo. Molto vivace. En re menor.
Finale (Adagi) – Allegro moderato. En si bemoll major.
Palau de Cultura i Congressos de Lucerna, 19 d’agost de 2011
https://rapidshare.com/files/1561176351/02_Simfonia_núm_5_Anton_Bruckner.mp3
No ens queden gaire dies d’aquest apassionant periple estiuenc. El viatge ens ha portat algunes decepcions, no cal insistir, però el que no podrem dir mai és que la part simfònica hagi resultat especialment negativa, ans el contrari, ens ha proporcionat, al menys en a mi, grans satisfaccions i aquest concert ho corrobora.
Encara tenim pendent tornar a Salzburg, als PROMS, i alguna que altre sorpresa. Aquest serà el primer mes d’agost, des de que existeix In Fernem Land, que hauré publicat tots els dies i no m’ha semblat especialment carregós, sobretot perquè també haurà estat el mes d’agost amb més visites i m’he sentit molt ben acompanyat.

..i nosaltres molt ben pilotats!
M'agradaM'agrada
I tant !
Un plaer haver pogut fer amb tu aquest magnífic periple que has volgut regalar-nos tan generosament (perversitats concursals a banda, brrrrr).
M'agradaM'agrada
Viatjar amb aquest bloc a Lucerna per aquestes dates sempre és d’agrair, ja que en la vessant concertant i simfònica el festival és de la qualitat més absoluta, i si oficía la ceremònia el mestre Abbado aleshores hem fet un dels cims de l’estiu.
Queden en efecte pocs vols donat que es van acaban els festivals. De totes maneres si Infernemlandairlines obris alguna nova ruta cap a Edinburgh prou que m’hi apuntaria, ja que té per aquestes dates un festival interesentíssim (amb preus ben accesibles). Aquest any un “Die frau ohne schatten” amb Gergiev i la Mariinsky Opera i una “Semiramide” amb Zedda i la Vlaamse Opera. Ha d’estar força bé (encara que Zedda no sempre em complau prou).
M'agradaM'agrada