Veronique Gens
La versàtil, inquieta i sempre sorprenent soprano francesa Veronique Gens va oferir un concert el passat 14 d’agost en el Festival de Lucerna, acompanyada per Les Talents Lyriques, sota la direcció de Christophe Rousset.
Molt interessant el repertori que abraçava un ampli període de l’òpera francesa, des de el classicisme de Gluck, Gossec o Salieri, fins a Verdi, sense oblidar als imprescindibles Berlioz i Meyerbeer. De fet seria un complement als dos àlbums gravats per Virgin, amb el nom de Tragédiennes.
Tota una demostració de les capacitats d’aquesta soprano més expressiva que espectacular, més actriu que no pas dotada d’una veu distingida i d’ampli registre, però si d’instint teatral i personalitat dramàtica.
Sempre ben acompanyada per Christoph Rousset, que s’atreveix amb la seva càlida formació de Les Talents Lyriques a fer front a Berlioz, Meyerbeer i Verdi, possiblement amb reticències de més d’un, però que en el seu conjunt penso que us interessarà a molts.
Us deixo el tast més “exòtic”, d’una panera temptadora i farcida d’exotismes, amb el recitatiu i ària d’Andromaque de l’òpera Astyanax de Rodolphe Kreutzer, estrenada al 1801. “Ah, ces perfides… Dieux à qui recourir”
I abans de deixar-vos el detall del concert, no em puc resisitir a deixar-vos la versió de Veronique Gens i Les Talents Lyriques, amb Rousset al capdavant, de l’aria del cinquè acte del Don Carlos de Giuseppe Verdi (versió francesa com és obvi), que canta Elisabeth “Toi qui sus le néant des grandeurs de ce monde”
El programa complert
VERONIQUE GENS
LES TALENTS LYRIQUES
Director: CHRISTOPHE ROUSSET
Lucerna 14 d’agost de 2011
Etienne-Nicolas Méhul (1763-1817)
- Stratonice (1792), obertura
- Ariodant (1799), « Eh ! Qu’ai-je à craindre ?… Mais que dis-je ? »
Christoph Willibald Gluck (1714-1787)
- Iphigénie en Tauride (1779) « Non, cet affreux devoir…« Je t’implore et je tremble »
Antonio Salieri (1750-1825)
- Les Danaïdes (1784), obertura
François-Joseph Gossec (1734-1829)
- Thésée (1782) « Ah faut-il me venger …Ma rivale triomphe »
Rodolphe Kreutzer (1766-1831)
- Astyanax (1801) « Ah, ces perfides …Dieux à qui recourir »
Giacomo Meyerbeer (1791-1864)
- Le prophète (1849) « Ah ! mon fils »
Hector Berlioz (1803-1869)
- Les Troyens : Danses Entrée des Constructeurs – Entrée des Matelots – Entrée des Laboureurs
- Les Troyens : « Ah ! Je vais mourir … Adieu, fière cité »
Luigi Cherubini (1760-1842)
- Médée (1797), obertura
Giuseppe Verdi (1813-1901)
- Don Carlos (1867) Toi qui sus le néant des grandeurs de ce monde
L’enllaç mp3 en format rar (comprimit amb les peces separades)
Espero que el gaudiu
IN FERNEM LAND 
Hola Joaquim!!!
Moltes gràcies per cada una de les entrades d’aquest mes d’agost (de les demés també, clar, però l’agost s’agraeix més…)
No fas MAI vacances?
M'agradaM'agrada
Hola Isabel.
Vacances del blog?. Aquest any tot indica que no, ja que no he sortit i podent posar-me i posar-vos al dia de la frenètica activitat musical estiuenca, no he cregut convenient fer una baixada de persiana.
Curiosament i en contra del que creia, el seguiment dels apunts no ha minvat escandalosament respecte als altres mesos, i això o vol dir que molts alterneu vacances i activitat blogaire, que no han de ser incompatibles, o que molta gent per raons diverses, encara que la crisi de ben segur hi te molt a veure, no s’ha produït la diàspora d’anys enrere.
En qualsevol cas creu-me que ha estat com sempre, un plaer poder compartir amb vosaltres aquest excés de informació i hi han hagut dies que he tingut que triar entre quin bitllet de la infernemairlines oferir-vos, de tanta activitat radiofònica i televisada. Això no vol dir que no ens haguem endut decepcions esperades i imprevistes, sobretot i com acostuma a passar darrerament, en els espectacles operístics, però això potser serà material per un apunt resum, ja ho veurem.
Sobretot, gràcies per ser-hi Isabel.
M'agradaM'agrada
El dilluns ja podré sentir aquest concert des de casa tranquilament, del que desconec als compositors Gossec i Kreutzer. Molt interessant la presencia de Cherubini, que poc a poc està sortint d’un injust oblit, com tambè la de Salieri i Meyerbeer, ambdos casos no sols injust oblit sino que tambè d’injustes fabulacions històriques.
M'agradaM'agrada
Que ho puguis escoltar a partir de dilluns no deixa de ser una mica trist, voldrà dir que santornemhi, encara que comprenc que estar desconnectat durant molts dies et faci agafar un síndrome d’abstinència gegantí. Ves en compte! tens molt per recuperar i els excessos ja saps que produeixen digestions complicades.
Espero que aquest descans hagi estat beneficiós en molts altres aspectes.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim. He pogut seguir moltes retransmissions radiofóniques amb molt bona qualitat i amb la ajuda de CDs i DVDs doncs anem mantenin la forma, i de tant en tant una escapadeta, com la d’avui a Torroella. Però sens dubta, poder estar al dia de l’actualitat musical dels diferents festivals d’estiu (mai ho havia estat tant com aquest any) a través d’In Fernem Land ha estat fantàstic. Moltes gràcies per fer-ho possible!
M'agradaM'agrada
Torroella o Vilabertran?
M'agradaM'agrada
Según se anuncia en Amazon.uk habrá un tercer volumen de Tragediennes que saldrá el 3 de octubre, y el programa seguramente coincide más o menos con éste. Es muy interesante escuchar las arias de Gossec, Méhul y Kreutzer, aunque cada vez desarrollo mayor aversión a los instrumentos de época, cada cual tiene sus irracionalidades y ésta es la mía, si ya me resultan insoportables en Gluck, de ahí en adelante (cada cual tiene sus irracionalidades, ésta es una de las mías)… Aunque Rousset no es de lo más radical que haya escuchado en ese terreno.
M'agradaM'agrada
Hola Nina, era de prever ese tercer disco.
Yo tampoco soy un entusiasta de los instrumentos originales a partir de determinado repertorio, pero al respecto he tenido agradables sorpresas. En el caso que nos ocupa y a pesar de que Rousset no sea lo más radical, ese Verdi…
M'agradaM'agrada
felicidades por tu blog, hace que el mes de agosto sea mas llevadero. felicidades otra vez, no se me ocurre más que decir… y sigue así.
M'agradaM'agrada
Gràcies fafi, la intención era esa y ha sido, como siempre, un placer.
Yo seguiré así siempre que pueda, también me gustaría que a partir de ahora tu también siguieras así y participaras con los comentarios que te parezcan oportunos.
Bienvenid@
M'agradaM'agrada
Torroella, aquesta vegada era Torroella, amb un programa barroc de compositors no massa coneguts. Concert bastant fluix per cert, amb una Maria Bayo pel decebedora (cero en greus i destemplada). No m’ho esperava perque es defensa bé amb el barroc. L’Acadèmia 1750 tampoc em va entusiasmar, i l’acústica de Sant Genís no ajuda gens, tot el contrari, res a veure amb Santa Maria de Vilabertran. (Entro aixi perque no puc amb l’opció de “respon”). Per cert, tots plegats van assajar el concert en el Món Sant Benet, que em va fer recordar un post molt recent.
M'agradaM'agrada
Una delícia.
Gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada