Nina Stemme com a Brúnnhilde en el Götterdämmerun a San Francisco, producció de Francesca Zambello
Ja coneixíem la Brünnhilde del Siegfried i més tard la de Die Walküre, i ara Nina Stemme ja ha incorporat la que li faltava per esdevenir la possible referencia en aquest rol en tota la Tetralogia. Els mesos de juny i juliol passats a San Francisco van ser testimonis d’aquest debut esperat i ahir dissabte, la soprano sueca va cantar l’escena de la immolació de Brünnhilde de Götterdämmerung en un concert on es van interpretar fragments orquestrals d’aquesta òpera, amb l’orquestra simfònica de la radio sueca dirigida per Esa-Pekka Salonen.
Ja escoltant les primeres frases “Starke Scheite schichtet mir dort”, ens adonem de la densitat d’una veu destinada a ser la gran hereva de la tradició nòrdica en els rols de soprano dramàtica wagneriana, una veu de la que durant masses anys hem estat orfes.
Intensitat, potencia, intenció, patetisme i heroïcitat conflueixen en aquesta soprano que hauria de ser, si o si, la nova Brünnhilde de Bayretuth.
Us deixo aquesta immolació, que el director ha volgut que fos a velocitat de creuer i que quan s’enfonsa el Walhalla talment sembla que hagi caigut la prestatgeria dels pots i olles de la cuina. Tant se val, Wagner i la Stemme poden amb tot.
I ara l’enllaç per guardar-la, si és que us sembla oportú.
Immolació de Brünnhilde Stemme 03/09/2011 mp3
Berwald Concert Hall d’Estocolm
3 de setembre de 2011
Festival del Mar Bàltic
Nina Stemme, soprano
Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca
Director: Esa-Pekka Salonen
Stemme tornarà a cantar-la al juny i juliol del 2012 al Festival de Munic, entremig d’ambdós capvespres, vindrà al Liceu a fer un recital on cantarà obres de Sjörgen, Berlioz, Weill, Strauss i Schumann, acompanyada al piano per Matti Hirvonen, això serà el dimecres 4 de juliol de 2012.
IN FERNEM LAND 
Clar que si. Ja l’estic baixant. Moltes gràcies. Esperem que a Bayreuth saben que ella existeix.
M'agradaM'agrada
“quan s’enfonsa el Walhalla talment sembla que hagi caigut la prestatgeria dels pots i olles de la cuina.”
🙂
M'agradaM'agrada
Esplèndida Nina Stemme !!
La meva admiració per aquesta gran artista.
Salutacions cordials a tots a l’inici de la nova temporada.
Joaquim, com sempre, gràcies per la teva dedicació i per l’esforç que
aixó significa.
M'agradaM'agrada
Efectivamente, la Stemme ( de la que espero disfrutar dentro de un mes en Paris como la Elizabeth del TANHAUSER, aunque ese role quizá resulte demasiado lírico para su vocalidad), es ya la gran soprano wagneriana actualmente para los roles de mayor fuerza.
Gracias, Joaquim por esta Inmolación. Fantástica!
M'agradaM'agrada
Gràcies pel tall (dir gràcies per la immolació em sembla una mica fort).
Fa anys vam viure la caiguda del prestatge on hi havia tota la vaixella de la Bisbal i puc assegurar que la comparació és molt pertinent.
M'agradaM'agrada
En aquest cas Lluis, la vaixella potser era de Göteborg, però la trencadissa si fa o no fa…Tractant-se d’una versió de concert crec que Esa-PekKa Salonen es va passar una mica, sobretot tenint en compte que amb l’orquestra ni ha prou per simular l’enfonsament de la casa del deus.
M'agradaM'agrada
Hola, per endavant, no en tinc ni idea ni de música ni de cant, peró, ¿ qué m´en dieu de Eva Maria Westbroek ?, a mí, particularment, Stemme té una gran veu, peró falla en la actuació, ( ja que l´ópera per a mí són ambdues coses ), penso que Westbroek ho fa millor. Sisplau, qualsevol que entengui de musica y cant, que em corregei-xi si estic errat.
Salutacions
M'agradaM'agrada
Hola Wotan58 (anyada perfecte, al costat de les del 56 i 57, sigui dit de pas):
No sé si contestar-te, ja que aquest final “Sisplau, qualsevol que entengui de musica y cant, que em corregei-xi si estic errat“(sic) m’hauria de mantenir al marge, però com que no et diré que vas errat, penso que puc dir-hi la meva.
La Westroek és sensacional, què m’has de dir en a mi que sempre que puc la porto al blog!, però encara no ha cantat la Brünnhilde i per tant no puc dir que sigui la soprano dramàtica que tots estàvem esperant, ni tan sols que ho serà, ja que molt prudent i intel·ligentment, no ha començat a cantar el rols de dramàtica wagneriana. Tot sembla indicar que ho podria ser, però quan els afronti en parlarem.
Jo entenc que hi hagi cantants més dotats que altres per l’actuació dramàtica i Westbroek té un especial encert en aquesta faceta, però no em sembla que Stemme sigui un mur, tot i que les seves dots escèniques siguin més limitades que les de la soprano holandesa. Saps que et dic, que tant de bo en tinguéssim moltes com elles dues.
M'agradaM'agrada
He escoltat la “immolació” de la Nina Stemme i francament m’ha agradat molt la seva veu i el to en que canta. Però segons el meu curt enteniment operístic la veu de la Nina Stemme em sembla més de mezzosoprano que de soprano.Potser serà que jo estic acostumat a escoltar les sopranos lleugeres i aquesta és una soprano autèntica d’òpera. Em podeu aclarir la meva confusió?
TEMA ABANDA:
Des de fa temps estic observant que quan parleu de Bayreut ho feu com si fos el teatre més important de món, però mira per on he sabut que Bayreut és el nom d’una població on està ubicat el teatre Festspielhaus el qual supso que realment és el teatre del que en feu els comentaris.
( Si m’equivoco m’ho aclariu)
D’altra banda també em sorprèn que quan comenteu o critiqueu les actuacións del “”Bayreut” el poseu d’exemple com si fos més important inclúcs que l’Sacala de Milan, el Metropolitan de Nova York o altres principals d’arreu del món.
Què té de particular aquest teatre per a distingir-lo d’aquesta manera?
Perdoneu la meva ignorància però m’estic endinsant en l’àmbit opereístic i vull saber moltes coses que desconec
M'agradaM'agrada
Benvolgut Juli:
Simplificant, podríem dir que les sopranos es poden dividir en tres grans grups:
Les lleugeres, que són les que a tu t’agraden
Les líriques, de veu més central
i les dramàtiques, de veu molt consistent, amb un centre i un greu ben poderós que les apropa a les mezzosopranos.
Dins d’aquests tres grups s’accepten variacions a mig camí entre una categoria i l’altre, així podríem parlar de les líri lleugeres, o de les líric dramàtiques o spinto, que serien les que queden entre mig de les categories extremes i la central.
Stemme, que va començar amb rols més lírics, com acostuma a passar en la lògica evolució de la veu, ara ja és una soprano dramàtica, amb una veu molt ferma, un centre molt ample, uns greus consistents i un agut punyent i poderós. A més a més té l’empenta i la força per dotar al seu cant de les característiques que requereixen els rols més dramàtics, no s’acaba tot en la veu, cal la intenció i les capacitats dramàtiques de la interpretació.
Entre una mezzosoprano i una soprano dramàtica verdadera, hi ha poques diferencies i hi ha moltes mezzosopranos a la història, que han envaït el terreny de les sopranos, com son els casos prou coneguts de Grace Bumbry, Shirley Verrett, Marta Mödl o ara Katarina Dalayman, per posar els primers exemples que em venen al cap. És més difícil trobar sopranos dramàtiques que es passin als rols de mezzo, ja que de sopranos veritablement dramàtiques ni ha poques, però Ghena Dimitrova, malauradament desapareguda, era una imponent soprano dramàtica que va fer rols de mezzo, com l’Amneris de l’Aida.
Bayreuth, és la ciutat alemanya on Richard Wagner va decidir que tenia que aixecar el teatre ideal per representar les seves òperes. Cada estiu es celebra el Festival que tan sols programa les òperes d’aquest compositor i sempre, malgrat la precarietat dels darrers anys en els cantants que contracten, és el referent de les òperes wagnerianes, malgrat que molts teatres. com els que tu esmentes i d’altres, superen al propi festival en el nivell assolit en les representacions wagnerianes. Malgrat això, el prestigi, la història i l’aureola mítica del Festival i el que representa, el manté com un referent, sempre però envoltat de la polèmica per molts motius que ara seria més aviat motiu d’un apunt més que d’un comentari.
Així com la Scala, que ha perdut molt prestigi, encara manté el pes de la grandiosa història que té al darrere, és un referent en el repertori italià i el verdià en particular, Bayreuth continua sent la Meca dels wagnerians, tot i que la majoria de vegades ens provoca més disgusts que alegries, però és Bayreuth.
El teatre és més aviat lleig (la foto de la capçalera del blog és la façana principal del teatre), això si envoltat d’uns jardins magnífics i d’un entorn natural privilegiat. Tan sols funciona un mes al l’any, i el nivell de l’orquestra i el cor són de veritable somni.
Els operòfils acostumem a ser bastant mitòmans, i si ets operòfil wagnerià, com és el meu cas, Bayreuth és un lloc ineludible, al menys un cop a la vida. M’agradaria molt tornar-hi, tot i que ara per ara estic bastant lluny de fer-hi la meva tercera visita.
No t’haig de perdonar de res, estic segur que tots els que visiten el blog entendran el teu interès.
M'agradaM'agrada
Resum magnific, jo també vaig endinsar me al mon de l’opera gracies al blog i el seu tarannà
M'agradaM'agrada
M’ha agradat molt.
Gràcies Joaquim, sempre.
M'agradaM'agrada
no la podrem veure al cinema des de la Scala, com l’any passat? com m’agradaria! és una Brunnhilde meravellosa!
M'agradaM'agrada
Nina Stemme està que se surt amb gairebè tot el que toca. Ja ha deixat referències absolutes: Jenufa i Salomé. Ara toca Brühnnilde. I ben segur deixarà el llistò molt alt. Ja l’està deixant, de fet. Interessant tambè lo llegit en relació a la possibilitat de que Eva-Maria Wesbroek encarnés tambè aquest paper. On s’ha de sol.licitar?
M'agradaM'agrada
…encara que sigui una lletra, la “h”, que no soni en moltes paraules, possem-la al seu lloc…o sigui…Brünnhilde…ara si.
M'agradaM'agrada
Preciós
M'agradaM'agrada
Joaquim, tens raó, Westbroek no ha fet el paper de Brúnnhilde, he comés una “relliscada”, xD. El meu problema es que tinc 2 neurones al cervell, a una li vaig donar vacances i encara no la trobo, xD. Ara seriosament, et demano perdó.Jo sé que en saps molt, peró si m´hagués dirigit a tú, ¿ qué en pensaría algú altre que entengués de música i cant també?.I sí, amb la meva modestia, tant de bo tinguessim més cantants wagnerians/es vertaders, llástima que la Meier ja va perdent la veu ( es la meva favorita ),peró es llei de vida. Salutacions
M'agradaM'agrada
La Meier, tot i semblar eterna se’ns està acabant, és cert i una llàstima, ja que cantants i artistes d’aquesta categoria en surten pocs i molt de tant en tant, però ella molt sàvia, mai va voler emular a la gran Mödl i no va caure en les temptacions Brünnhildianes, és per això que em satisfà tant la irrupció d’aquesta Brünnhilde tan autèntica, lluny (per ara i que sigui per molts anys), dels crits, les oscil·lacions, els portaments buscant la nota justa i tots els trucs necessaris per fer passar gat per llebre,
Ah! i quan trobis l’altra neurona no la renyis, no fos cas que tenint-ne dues, una marxi empipada 🙂
M'agradaM'agrada
Et faré cas, Joaquim, amb una vegada per no tindre tot l´enteniment, en tinc prou, es pateix molt, xD
M'agradaM'agrada
gràcies Joaquim!! vaig llegint-te / -vos entre capses de un costat al altre…una mica endarrerida i sense temps per comentar…nomes premo els estels de m’agrada i com sempre molt interessant les teves explicacions i els comentaris dels teus visitans!
M'agradaM'agrada
Muy de acuerdo con tu frase: “Intensitat, potencia, intenció, patetisme i heroïcitat conflueixen en aquesta soprano que hauria de ser, si o si, la nova Brünnhilde de Bayretuth”,
Espléndida Stemme, una voz sin costuras que no araña por arriba, lo que sucede con la mayoría de Brünnhildes actuales.
También me ha gustado la dirección de Esa-Pekka Salonen, en el audio que has colgado no me ha dado la sensación de velocidad de crucero (el tempo es equiparable al que empleaba Thielemann en Bayreuth). Eso sí, en cuanto a los efectos especiales, sólo falta la mediación John Culshaw, se lo podían haber ahorrado.
Gracias por compartirlo, Joaquim.
M'agradaM'agrada
Fantàstica la Nina Stemme! Amb la caiguda del Wallhala tens raó, sembla que hagi caigut l’estanteria de les olles i paelles.
M'agradaM'agrada
Més que la nova Brunhilde de Bayreuth preferiria que ho fos del Liceu! Creieu que hi ha alguna possibilitat o és demanar massa?
D’ençà de la Salome del Liceu sóc un admirador incondicional de la Stemme. Tinc previst veure-la a la Fanciulla d’Estocolm, a veure com es defensa amb Puccini.
Per cert, m’agrada molt la direcció de Salonen, però no entenc que, com a compositor que és, admeti un terrabastall que pot evocar diverses coses, però en cap cas el Walhalla ensorrant-se.
M'agradaM'agrada
excelent
M'agradaM'agrada
Fantàstic! i la direcciò de Pekka – Salonen exceptional!
Gràcies
lluis
M'agradaM'agrada