IN FERNEM LAND

COM NO S’HA DE CANTAR o a la recerca d’un apunt participatiu


Franz Nachbaur el primer Walther von Stolzing el 21 de juny de 1868.

M’ho he estat rumiant abans de decidir-me a penjar aquest àudio.

Buscava un nou cantant que ens donés una satisfacció, ja que he trobat una producció de Die Meistersinger von Nürnberg amb cantants desconeguts i molt actual, i he pensat, “mira que si trobes el Walther von Stolzing del futur!” i malauradament no ha estat així, ans al contrari.

He decidit posar-ho al blog, no per mofar-me’n i si en canvi per intentar mostrar l’evidència del que acostuma a passar massa sovint en el món de l’òpera, on cantants joves poc preparats fan front a rols per els quals no reuneixen les mínimes condicions, rols que per a les grans figures ja suposen un parany notable i que per a ells, poden representar el final, tot i que el que ells busquen és justament tot el contrari.

No us diré el nom, que per altre part tampoc us diria gran cosa i si que en canvi busco un bon debat, per la qual cosa he ideat una formula participativa a veure si té una bona resposta.

Escoltem aquest “Morgenlich leuchtend in rosigem schein” del tercer acte de Die Meistersinger von Nürnberg, literalment massacrat

I ara la proposta participativa, us vull deixar el mateix fragment pel tenor hongarès Sándor Kónya en la magnífica gravació de Rafael Kubelik per tal de que sense que jo hi afegeixi res més, s’evidenciïn les immenses distàncies que separen ambdues interpretacions, i per tant aquesta seria la meva proposta per tal de que el tenor ignot s’escoltés la versió del tenor hongarès.

I la vostra?. Es tracta que vosaltres cerqueu la vostra proposta per Internet (ideal YouTube) i la publiqueu en forma de comentari o sinó la trobeu en format vídeo, m’envieu un arxiu en format mp3, que jo ja penjaré en el comentari que deixeu, a veure si entre tots plegats aconseguim que aquest tenor, emmirallat entre totes les propostes, acabi re adreçant la seva carrera.

Per tal de que el YouTube és publiqui de forma correcte en el comentari, heu de posar l’enllaç de la següent manera youtube=l’enllaç del youtube que proposeu, tot el literal tancat entre [ ] 

Espero la vostra participació

56 comments

  1. Xavier C.

    Verge dels dolors santíssima, Joaquim… d´on has tret això?!?!?!? La veritat és que los dels cantants a vegades fa feridura. Anit, sense anar més lluny, uns solistes justets ens van deixar sense el que podia haver estat una gran nit al Palau amb la Missa en Do menor de Mozart. Catxis…

    Com no et podem negar res i demanes participació, apunta´m el Walther de René Kollo. Més que res, que és el que volta per casa (Karajan, 1971) i, com ja sabeu que no tinc oïda, prefereixo anar sobre segur que arriscar-me a descobrir un altre Walther com el que ens has “regalat” avui :-/

    M'agrada

    • Hola Xavier, a mi la de Karajan m’agrada moltíssim, però aquesta és la de Solti de l’any 1976 i ja no era el mateix.
      És a dir, a GAUDIR!, tot i que es tracta de quan la canta a la primera escena del tercer acte. El Sachs és Theo Adam:

      M'agrada

      • Xavier C.

        Ha, ha, ha… Qualsevol us enreda a vosaltres, eh???? Com no acabava de trobar-ho, fins i tot he provat de fer-me jo mateix el youtube, però com avui dia els CD estan tan protegits que has de ser un hacker per poder copiar-los al teu propi ordinador, no me´n he sortit. 😦

        M'agrada

    • Josep Olivé

      Xavier, solistes justets però que molt justets, i calor insoportable en un Palau ple a vessar. Essent la missa l’atracció del concert, els solistes van fer que disfrutes molt més amb la simfonia de Haydn, en la que l’orquestra i director, tots solets, van demostrar la seva gran qualitat. Per cert, vaja lo que s’estosega tambè en el Palau100!

      M'agrada

  2. ¿Piensas hacer llegar la colección al “tenor ignoto”? ¿Te ha hecho algo (más)?

    En fin He encontrado esta, de Johan Botha (nombre que nunca había oido) y me ha gustado mucho, de modo que será mi grano de arena para sepultar al ignoto.

    M'agrada

    • Home fer, fer, res a part de fer-me passar una mala estona, però jo tan sols pretenc que si algun dia ve a parar a aquest apunt, pugui rebre una classe gratuïta de com cantar bé o molt bé aquesta ària i amb Botha té un bon mestre, està magnific.

      M'agrada

  3. Carlos R

    Sin ánimo de querer ser original y suponiendo que otros escogeran versiones más conocidas, me decanto por la de Franz Völker que siempre me ha parecido bellísima, con un punto de heroicidad que la aleja de las versiones demasiado blandas que acostumbran a ser las más alabadas en este personaje.

    En cuanto al ignoto, que siga ignoto, veo dificil que aprenda de la posible lista que salga de esta interesante propuesta. Tiene demasiadas carencias y por otro lado dudo que cantando así, permanezca mucho tiempo en activo

    M'agrada

  4. Glòria A.

    Avui faig una retirada,”por el foro” …. no navego bé dins d’aquest món , faig lo més justet i em portaria molt de temps aquesta reserca, per altre banda, he fet l’intent d’escoltar aquest Walther i Joaquim , no l’he pogut acabar , el bombonet d’avui es “ben agre” es un càstig ? no ens hem portat bé ? tenint en compte que ahir en aquesta mateixa hora preparave la meva entrada al paradís, avui has estat una mica dur…… però com que a la reserva tinc els teus antics bombons de tan bona calitat que mai es fan “agres” m’en faré un bon tip i escoltant-los segurament m’estobaré i fins i tot obtindrás el meu perdó, segur…….

    M'agrada

    • Ho acabes de fer tu mateixa, ho has pogut evitar-ho i t’has acabat posicionant amb en Kaufmann i és que no estaria gens malament que l’ignot intentés aprendre de tota aquesta excel·lent gal·leria de Walthers.
      Vosaltres sempre us porteu bé.

      M'agrada

  5. colbran

    Después de escuchar el desaguisado del tenor ignoto, una vez más vuelvo a mi Walther preferido: el tenor danés Lauritz Melchior. Le tengo en varias interpretaciones de la “Canción del premio”, pero la que se me quedó grabada para siempre es la de la película “Two sisters from Boston” (1946). En el film es un famoso tenor que va a una sala de grabación (la acción se sitúa alrededor de 1910) y pone tánto énfasis en su cometido que los “técnicos” tienen que ir retirándole de la trompa de toma de sonido porque se acerca demasiado. El tema está íntegro, pero sin sin la intervención de solistas y coro. Yo tengo el film completo, pero quizás esté este fragmento en “YouTube”.

    M'agrada

    • El clàssic dels clàssics.
      Colbran, mentre jo et posava el yotube, kalamar deixava un comentari, que he esborrat amb el mateix youtube.
      Atticus ha trobat el fragment de la pel·lícula i és una llàstima, tot i que ja era molt més gran, que no sigui la versió sencera, però Hollywood segur que va pensar que amb un fragment ni havia prou. Són així de simples.

      M'agrada

    • Glòria A.

      Pués me apunto al carro de alguién que hizo el trabajo por mí, como dice Kalamar, Jonasito, ( espero me dejes compartir tu cariñoso diminutivo ) es uno de mis dos preferidos, me queda otro en este inocente duelo……. a ver, a ver si alguién ……..

      M'agrada

    • kalamar, no podia faltar i tan sols esperava a veure qui era el primer/primera a deixar-lo, fins i tot havia fet una quiniela particular.
      Gràcies per deixar també el yotube per a Colbran i perdona que hagi tret el comentari, ja que ens hem creuat.

      M'agrada

        • que el jonasito seria votat per la kenderina, seguida de la kalamar i una setmana més trad l’Hariclea, que sempre arriba atrafegada, amb moltes possibilitats per l’Àngels i la Montserrat, tot això si l’Emilio us deixava, ja que hagués pogut ser ben bé que al cap de micres de segon ja l’hagués deixat ell.
          La meva quiniela particular també creia que en aquest apunt no podia faltar Jess Thomas, Peter Andress, Hans Hopf, Peter Siffert, Robert Dean Smith…i ja veus, però estic molt content de la galeria que ens ha quedat.
          A veure si l’ignot (ara no tant) n’aprèn una mica

          M'agrada

  6. Bueno, pues Colbran me ha pisado mi elección primera. Creo que el fragmento del film al que se refiere es este:

    Siempre me ha parecido inhumano eso de ¿quieres más a papá o a mamá?, hay muchas versiones que por unos motivos u otros me parecen muy notables. Yo, confiando en que otros imprescindibles sigan saliendo, voy a proponer esta versión que realmente es la primera que escuché cuando todavía tenía acné, y que me hizo apreciar la enorme belleza de esta composición al tiempo que valoraba la extrema dificultad del fragmento. Es la de Max Lorenz y Fürt en Bayreuth de 1943:

    M'agrada

    • colbran

      Gracias Joaquim y Atticus por la ayuda que me habéis prestado. Yo aún no sé trasladar clips del YouTube a los comentarios.

      Efectivamente, Atticus, ese es el fragmento al que me refería.

      No siempre puedo afirmar categóricamente qué o quién me gusta más, pero en este caso concreto sí. Nunca he escuchado (en grabación, por supuesto) un Walther mejor que Lauritz Melchior, ni una “Canción del premio” mejor cantada que la suya, con la voz ideal.

      M'agrada

    • Anda que el sustituto no se queda corto. Magnífico Lorenz! y no se trata de decir si nos gusta más papá o mamá, con lo cual, dejando una versión que nos guste y no repetir, ya vale, eso no quiere decir que despreciemos a las demás. De momento, me gustan TODAS

      M'agrada

  7. nati

    Pobret “el ignoto” quin paper més penós …. fins jo que no sé res de música me n’adono … amb això està tot dit .

    Joaquim jo no proposo res. Amb aquesta qüestió tinc un problema : sovint no ser escollir qui m’agrada més . Així doncs escoltaré i gaudiré de les vostres propostes.

    Gràcies a tots .

    M'agrada

    • Efectivament, hi ha molt per gaudir i si no t’atreveixes a deixar-ne un, tampoc passa res.
      L’ignot m’agradaria pensar que no tenia el dia, però les carències són tan grans, que no es tracta que al final s’estavelli, és que ja comença malament.

      M'agrada

  8. Jo com que tinc molt poca traça amb Wagner, em limito a escoltar i aprendre dels que en sabeu. El dia que parleu de Mozart, Verdi, Puccini o Rossini ja hi posaré cullerada, entretant, a escoltar i gaudir.

    M'agrada

    • Josep, vols dir que remenant per can youtube no trobaries una versió que t’agradés? Així de mica en mica, vas escoltant Wagner (aquesta cançó és deliciosa i fa de bon escoltar) i qui sap si amb el temps guanyarem un adepte a la causa….
      Gràcies per ser-hi

      M'agrada

  9. tristany

    Quin apunt més maco, Joaquim, i no precisament pel tenor anònim (no li vull dir “ignot”, que queda massa wagnerià i no s’ho mereix). Per tal de col·laborar i no repetir opcions ja aparegudes, i buscant alguna cosa de Windgassen (per allò d’anar sobre segur) he trobat aquesta rareté. A veure si faig bé això de l’enllaç.

    M'agrada

  10. Josep Olivé

    Buf, sóc un “patata” navagant per internet i you tubes i coses d’aquestes. Si fos cap de setmana t’asseguro que ho intentaria, però avui prefereixo llegir, escoltar i apendre. És lo que toca. I amb molt de gust.

    M'agrada

  11. Lo siento pero mis oídos no han sido capaces de escuchar todo el fragmento. Es insoportable… Me intentaré curar con Kaufmann, que es al que yo hubiese puesto también.
    Debería recuperarse la sana tradición de los tomates y las verduras… algunos especímenes se las merecen y mucho.

    M'agrada

  12. Josep Olivé

    Perdona Joaquim aquesta entrada que va relacionada tan sols indirectament amb el post. Aviam si tu o els col.legues de blog em podeu donar una mà.

    Tinc debilitat per aquesta òpera. Puc dir que Parsifal, que Tristan, que Die Walküre o que Lohengrin són per mi obres més genials, més perfectes, mes trascendents, més quasi de tot, però ves per on, tothom tenim debilitats. La meva es Die Meistersinger… I és que tinc debilitat tambè per Falstaff i per Gianni Schicchi. És a dir, tres mestres més aviat molt “seriosos” es possen a fer comedia i fan autèntiques obres genials i superbes, demostrant que lo seu no és que depengui gaire del gènere. Bé, que m’enrollo ja massa com sempre.

    Resulta que des del passat 15 d’octubre s’ha fet la premiere del Mestres Cantaires “a la ville de”…Nuremberg! Desprès de Bayreuth potser ell lloc mès “adient” per a veure aquesta òpera, això si, sempre que no estigui plantajada com a reclam turístic (com els “Don Giovanni” a Praga, per exemple). I aquesta és la meva por.

    Algú em pot dir (perque és que no conec a ningú dels artistes que ara citaré) si aquest cast és pels “turistes” o pot ser una digna funció wagneriana? Algu ha estat al Staatstheater Oper de Nuremberg?

    Albert Pesendorfer (Hans Sachs), Guido Jentjens (Veit Pogner), Jochen Kupfer (Sixtus Beckmesser), Michael Putsch (Walther von Stolzing), Michaela Maria Mayer (Eva), Leila Pfister (Magdalena). Director musical: Marcus Bosch.

    Moltes gràcies.

    M'agrada

    • Ai Josep! si et contesto desvetllaré qui és el tenor ignot. No em diguis que la teva pregunta és ingènua!
      Jo de tu no m’acostaria a la meravellosa Nürnberg, al menys sent aquests mestre l’objectiu.
      Si t’interessa la gravació sencera….tot és bastant “d’etre pour la maison”, sent benigna.

      M'agrada

  13. dandini

    Bé ja estan tots els habituals agafats(ningú ha parlat de Domingo ,que no está massa bé).Remenant per You tube(cosa que m’encanta)he trovat una versió de so deficient pero de calitat enorme cantada per Jan Peerce(1904),que en aquest fragment está maravellós.

    M'agrada

  14. Els que hi triat ja ho han fet abans però no en conec més (i he deixat
    de banda al JK ) son grandiosos ,encara que están “repes”:Lauritz
    Melchior i Max Lorenz.Potser no valdrán perque son de segona má
    però ” a on no ni ha non pot rajar” Perdona les meves repeticions i
    reb una forta abraçada

    M'agrada

  15. joaquim

    Gràcies a tu, Joaquim, i a tots els participants.
    He gaudit d’unes interpretacions fabuloses i, he après molt.
    Quin orgull poder formar part d’aquest formidable grup de “infermenlandaires”, amb uns coneixements i una sensibilitat
    extraordinaries.
    Una abraçada.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: