IN FERNEM LAND

LA GIOCONDA D’EVA-MARIA WESTBROEK


Concertgebouw, Amsterdam

Abans d’ahir dissabte 15 d’octubre tenia lloc al Concertgebouw d’Amsterdam la versió concertant de l’òpera d’Amilcare Ponchielli, La Gioconda.

Aquesta és una òpera d’aquelles que necessiten a 5 cantants d’autèntica categoria, sinó és molt possible que la cosa acabi sent un mercat del peix.

En aquesta ocasió l’interès es centrava en la Gioconda de la soprano holandesa Eva-Maria Westbroek a la que sabeu que professo una especial devoció i com és obvi, aquesta nova incorporació al seu repertori  no podia faltar a In Fernem Land, tot i que aquesta nova aproximació al terreny de les sopranos dramàtiques, amb el que sembla definitivament aposentada, em continuí  provocant més d’un dubte.

La gravació és esplèndida, amb un so magnífic i una direcció orquestral d’un gran coneixedor com és el mestre Bruno Bartoletti. Hi ha un nou tenor que caldrà seguir, Riccardo Massi, que ja va interpretar uns quants Don José a l’any 2009 a la Scala, alternat-se amb Kaufmann, al costat de la Laura de Luciana D’Intino, tota una garantia i Alberto Gazale que substituïa  a Gavanelli i que no m’agrada gaire. Pel que fa a Luiz-Ottavio Faria, que també substituïa al baix brasiler Diogenes Randes, inicialment previst, té una interessant veu de baix de veritat, però ai! juntament amb Gazale i potser per ser substituts dels inicialment previstos, van una mica contracorrent.

Eva-Maria Westbroek

La Westbroek té les virtuts de sempre i també les limitacions habituals en la zona més aguda, però com és posseïdora d’un gran instint teatral i dramàtic, vesteix de manera admirable aquest rol tan de cartró pedra, però alhora tan suggeridor. El seu italià encara és massa aproximatiu.

En qualsevol cas crec que serà del vostre interès, com ho és del meu i aquí us deixo els fragments més destacats per escoltar, així com no podia ser d’altra manera, els enllaços per baixar-vos l’òpera sencera que s’ofereix sota el següent repartiment:

LA GIOCONDA
Amilcare Ponchielli

La Gioconda – Eva-Maria Westbroek, sopraan
Enzo Grimaldo – Riccardo Massi, tenor
Laura – Luciana D’Intino, mezzosopraan
Barnaba – Alberto Gazale, baríton (substituint a Paolo Gavanelli)
Alvise Badoero – Luiz-Ottavio Faria, baix (substituint a Diogenes Randes)
La Cieca – Elena Cassian, contralt
Isepo – Paul O’Neill, tenor
Zuane – Lars Terray, baix
Un Barnabotto – Palle Fuhr Jorgensen, baríton

Radio Filharmonisch Orkest
Groot Omroepkoor
Nationaal Jongenskoor
Nationaal Kinderkoor
Director musical: Bruno Bartoletti

ZaterdagMatinee Concertgebouw, Amsterdam
15 d’octubre de 2011

la mezzosoprano moldava Elena Cassian (La cieca) a Amsterdam

Començarem per la famosa frase de Gioconda “Madre! Enzo adorato!Ah! come t’amo! on la soprano ha de fer un pianíssim que ens talli l’alè. La Westbroek se’n surt prou bé. Us deixo també tota l’ària de la Cieca “Voce di donna” que precedix aquesta frase tan inspirada i d’aquesta manera escolteu a  Elena Cassian que ho fa prou bé.

Del intens segon acte hem d’escoltar l’intens i famós duo amb Laura “E in anatema… L’amo come il fulgor” on tant la Westbroek com la D’Intino treuen guspires, com ha de ser. Dues lleones lluitant per Enzo Grimaldi. A la Westbroek li manca rotunditat a la zona greu (per això poso en dubte l’adequació al repertori més dramàtic) però la intensitat dramàtica si que hi és i l’esclat final amb la D’Intino fa esclatar en aplaudiments al públic del Concertgebouw.

Riccardo Massi, Enzo Grimaldo a Amsterdam

Tot seguit Gioconda té un altre escena intensa amb Enzo, un cop acaba de salvar a la seva rival per l’aparició miraculosa i poc oportuna, del rosari que la Cieca li regala a l’acte primer i que fa que Gioconda reconegui a Laura com la que va salvar a la seva mare de les ires de Barnaba, el baríton. L’argument té de tot i cal seguir-lo sense pensar gaire, com si fos el culebrot de després de dinar. Escoltem doncs a Westbroek, D’Intino i Riccardo Massi amb aquest final del acte segon.

Del tercer acte no escoltarem res ja que Gioconda intervé poc, malgrat que Ponchielli no la fa descansar abans de fer front al quart acte, una veritable i definitiva prova de foc, amb l’ària del suïcidi a l’inici, el duo amb Enzo que es converteix amb tercet i el duo final amb Barnaba. No es pot demanar més a una soprano.

Aquí teniu la primera escena del acte quart, que s’inicia amb el recitatiu “O pietosi, per quell’amor”, seguit de la famosa ària “Suicidio”, per concloure amb un segon recitatiu després de l’ària “Ecco il velen di Laura” d’una intensitat vocal molt notable que conclou amb la gran frase “Sinistre voci! Illuminata  a festa” abans que entri Enzo.

Ara escoltem el duo inicial amb Enzo “Enzo sei tu” i la vibrant intervenció del tenor amb “o furibonda iena che frughi il cimiterio” que trobo especial “poètica i delicada”, després del que acaba fent Gioconda per ell i Laura, però bé, aquesta òpera és tot vísceres.

Luciana D'Intino

I el preciós tercet on Enzo i Laura acaben “beneint a la sacrificada” Gioconda

El final és de traca i mocador, amb un Scarpia barrejat de Conte di Luna, que és el que sempre m’ha suggerit aquest rol, pensant que finalment podrà beneficiar-se a la prova Gioconda, sense saber que aquesta s’ha begut, a part de l’enteniment, el verí que havia preparat per a Laura i que la portarà a la mort, abans que el tros d’ase de Barnaba es quedi amb un pam de nas, això sí, Ponchielli després de fer-li cantar de tot a la pobre Gioconda encara li reserva unes coloratures que han de reflectir l’estat de bogeria absoluta amb el que acaba aquesta pobre sacrificada, que és una veritable tortura per a les dramàtiques. La Westbroek fa un quart acte magnífic, sense les baixades a l’avern de la Callas, amb algun crit inesperat al final del tercet i unes coloratures tan sols aproximades, però amb moltíssima solvència i dignitat, grans dosis d’empenta dramàtica i una veu que em sembla que ja he dit alguna que altre vegada, que em recorda bastant a Eva Marton, un altre spinto esdevinguda dramàtica, gràcies a una temperamental manera de comunicar-se amb el públic, emprant una veu central de poders catàrtics.

Aquí tenir el duo final i sigueu clements amb Alberto Gazale.

Alberto Gazale

ENLLAÇOS

Espero com sempre que us agradi, si més no, que us interessi.

16 comments

  1. Eternamente agradecido, Joaquim, por permitirme seguir completando mi colección westbroekiana.
    Me sigue cautivando esta mujer, pero cuando hay que reconocer algo,se hace, y creo que no es su papel.
    Es verdad que su fuerza dramática puede con todo y arrasa en el escenario dejándote patas arriba, pero es innegable con la grabación que hay carencias que no pueden ocultarse (abajo y arriba), aunque se compensen con múltiples virtudes.
    Dicho lo cual, reitero que me fascina y que vuelvo a ponerme el “Suicidio!”.
    Más gracias.

    M'agrada

    • Bueno amic, sabia que como mínimo tendría un comentario y me regalas dos. A la Westbroek, estarás de acuerdo conmigo, hay que verla y entonces esos “problemillas” que nosotros vemos y aceptamos (a ver si aprenden los hooligans de otros/as) quedan diluidos ante la emoción y el impacto del directo. Solamente escuchada también me encanta y es que por eso ya tiene altar, o no?
      Me olvidaba, de Gazale he puesto lo mejor, o sea que imagínate el resto.

      M'agrada

  2. Nina

    Disfruté bastante de esta Gioconda radiofónica, me gustó Westbroek – ya me había dado una “sorpresa” parecida en una Wally con un planteamiento similar a éste, y con Carella a la batuta -, incluso en el recitativo que mencionas – Ecco il velen di Laura, que constituye para mí la forma de “clasificar” Giocondas. Bien, pues la holandesa salió con bastante dignidad del empeño.

    M'agrada

    • Bueno Nina, quizás La Wally sea más para su voz de spinto. Me gusta Westbroek porqué es valiente, arriesga y se entrega, aunque su voz no sea de autentica soprano dramática. Es un caso muy parecido a Eva Marton, como ya he dicho. Donde no llega la voz llega el coraje de una interpretación intensa y eso gusta mucho, al menos a mi también.

      M'agrada

  3. alex

    Gracias, Joaquim!
    Sin gustarme habitualmente Gazale que efectivamente está muy sobrevalorado por cierta crítica especializada italiana, diría que no es de los peores barítonos ( o autoproclamados barítonos del repertorio italiano) que corren por el circuito operístico y no hace falta decir nombres, je…je….

    M'agrada

  4. dandini

    Renoi quin desgabell! De debó t’agrada aixó(amic meu no m’ho puc creure).El pianíssim ostentosament desafinat,multitud de frases calades en el registre central i greu i aguts cridats i interromputs de forma abrupta(el duo final fa autèntica pena).Caram li vaig veure una Crisotemis fabulosa a la Westbroek a Berlin el 1999 pero si está tant malament s’hauria de dir…Ja sabeu el meu tarannà: res de santes(si volen la meva admiració que cantin be o que paguin,jajaja) ,infidelitat i promisqüitat(operístiques) a dojo a les devallades de nivell,no dormir mentre sento opera i orelles ben destapades….La teva (enemiga? ji ji)Deborah Voigt que certament té unes “i” força lletjes li podria donar una gran lliçó de cant,afinació i dicció italiana. http://www.youtube.com/watch?v=z-5IglEpauA

    M'agrada

    • Doncs si, m’agrada bastant, la veritat i molt més que la Voigt, és clar que això és bastant fàcil vist l’exitàs que va assolir l’americana amb una Gioconda per l’oblit.

      M'agrada

  5. colbran

    Es que nadie recuerda que de la “Gioconda” del Liceu -con la Voigt- sólo se salvaron Ewa Podlés como La Cieca i Angel Corella y pareja en el ballet?

    Entre la Westbroek y la Voigt, me quedo con la holandesa, sin dudarlo. Los sonidos de la americana podían ir a aumentar el Museo de los Horrores; además, como actríz, la Voigt aquí está sólo discreta, acostumbra a estar mejor.

    M'agrada

  6. Rob V.

    I think everybody should keep in mind that, whatever you might think of how she’s singing La Gioconda here, Eva-Maria is singing these kinds of italian roles mainly because she wants to keep her voice in shape. She has said so repeatedly. I think she deserves some credit for taking some risks every now and then by singing these roles that aren’t necessarily natural to her voice type. As long as it means that she can last longer in her natural repertory, I would welcome her doing this. I want to hear her sing as long as possible. 🙂

    M'agrada

    • Dear Rob V:

      Obviously this is not her repertoire, but she is a very temperamental singer of dramatic caracter. Many other singers have sung Gioconda, although it was far from their usual repertoire.

      Of what I’m not quite sure is her voice being of dramatic soprano. Anyway I think she lacks more work and better coaches to get improved both ends of the pitch range.

      M'agrada

  7. Rob V.

    I wouldn’t say there is much room for improvement in the roles she sings best, in her standard repertoire. Obviously. When it comes to roles like Gioconda, she’ll always be limited by her voice type. But I don’t think she’ll put too much extra time and effort in improving there. As I said, she just likes to sing it mainly because it is healthy to her voice. I don’t get the impression she would get too upset about people like dandini breaking her to the ground for singing it in a less then perfect way. She’s singing for herself, in the first place. To enjoy. By the way, I think her Minnie is excellent, but for a few high notes maybe. Definitely better than Voigt’s Minnie. But that’s just my personal opinion, of course. And, in general, I just admire her for taking on things that are kind of new territory. Like she did with Anna Nicole. I can’t think of any other soprano who would have the guts to take on a role like that.

    M'agrada

  8. Carlos R

    El cuarto acto de Westbroek es muy bueno, con frases de mucho calado e intención.
    Es probable que sea un ejercicio para relajarse, aunque menudo ejercicio.
    La Gioconda está cada vez más relegada en los escenarios internacionales y es de agradecer que de vez en cuando se reponga con las voces del momento, pero de las últimas versiones que yo conozco, ninguna soprano ha podido dar la talla exacta con las exigencias vocales que se le exige.
    Esta versión en su conjunto me parece más satisfactoria que la del Liceu de hace unas temporadas, siempre con puntuales y lógicas excepciones.
    Lo que me temo es que Westbroek dentro de nada quiera cantar Brünnhilde y entonces si que habrá que empezar a preocuparse.

    M'agrada

    • Rob V.

      My (catalan) spanish isn’t exactly what it should be to read this blog in the most accurate way (and the Traductor isn’t always helpful, I’m afraid). But if you’re afraid (in the last sentence of your comment) Westbroek might take on the role of Brunnhilde, I think you shouldn’t. She is convinced Brunnhilde doesn’t suit her at all and, as of this moment, she wouldn’t even consider singing it now or in the future. She is quite determined about it, so I don’t see this happen. Rightly so. It could even destroy her voice. I think, as most singers probably do, she knows her limitations.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: