Robert Schumann
Els propers 27 i 29 d’octubre el Gran Teatre del Liceu ha programat Les Escenes del Faust de Goethe de Robert Schumann (1810-1856), un oratori dramàtic estrenat al 1862 quan el compositor ja havia mort, aprofitant el que tenien que ser les representacions del faust de Gounod i que s’han acabat fent companyia concertant.
Aquesta obra bellíssima està considerada per molts, com l’aproximació més notable de Schumann a l’òpera (més que la seva Genoveva) i en la tercera part d’aquest oratori podríem fer una el·lipsi que es portaria fins al Mahler de l’agosarada vuitena simfonia. La combinació del dramatisme i el lirisme, és un dels trets d’aquest oratori que va portar de cap a Schumann durant un llarg període entre 1844 quan va iniciar-la aprofitant una gira de Clara per Rússia i la va concloure al 1853, tres anys abans de la seva mort, amb la composició de la famosa obertura.
L’obra s’havia interpretat de manera parcial al 1848 (escenes tercera i setena). L’any 1849 es va tornar a interpretar a vàries ciutats alemanyes i a Weimar Franz Liszt en va ser el director. Animat per l’acollida favorable, Schumann va escriure les dues primeres escenes.
L’oratori no té cap lligam dramàtic i es limita a musicar diferents escenes del poema en set escenes, que recullen parts del primer i el segon llibre de Goethe.
La primera escena ens portarà a la seducció de Gretchen per part de Faust, la segona és una pregaria de Gretchen i en la tercera la veiem enfrontada amb les temptacions a l’església. A la quarta i cinquena escenes l’esperit alegre dels esperits amb Ariel al capdavant intentant enlluernar de la plàcida bellesa de la natura a Faust, mentre que a la sisena assistirem a la mort de Faust i Schumann ens reservarà per a la setena escena l’apoteòsica transformació.
L’obra d’un exaltat esperit romàntic és un cim musical i conté fragments que podrien ser considerats com la millor música que va escriure Schumann, amb especial menció a les parts corals que finalitzen l’obra.
La calidesa de l’orquestració alhora que l’extrema efusió lírica contrastada per moments dramàtics i teatrals, atorguen a aquest oratori gran interès.
En un altre moment potser s’hagués pogut pensar fins i tot en un muntatge visual “furero”, però tal i com està el pati, més val conformar-se amb la versió concertant, que no ha sovintejat gaire en cap de les temporades concertístiques de casa nostra.
Per tal d’anar preparant les audicions liceistes, jo us proposo una versió interessant, efectuada l’any passat, el 26 de febrer de 2010 a Berlín, sota la magnífica direcció de Ingo Metzmacher i amb el baríton “resident” Christian Gerhaher com a Faust i la soprano Camilla Nylund com a Gretchen, encapçalant un interessant repartiment.
ROBERT SCHUMANN (1810-1856)
Szenen aus Goethes “Faust”
Philharmonie Berlin, 26 de febrer de 2010
Christian Gerhaher – Baríton (Faust)
Camilla Nylund – Soprano (Gretchen)
Georg Zeppenfeld – Baix
Mojca Erdmann – Soprano
Ingeborg Danz – Alto
Werner Güra – Tenor
Marina Bartoli – Soprano
Ulrike Helzel – Alto
Niklas Björling Rygert – Tenor
Solistinnen des Rundfunkchors Berlin
Rundfunkchor Berlin, director: Stefan Parkman
Staats- und Domchor Berlin, director: Kai-Uwe Jirka
Deutsches Symphonie-Orchester Berlin
Director: Ingo Metzmacher
He escollit de l’escena setena, la bellíssima ària amb cor que canta el Doctor Marianus “Hier ist die Aussicht frei”, interpretat també per Gerhaher, amb la meravellosa música que Schumann va escriure per la transformació després de la mort de Faust, tot i que he estat dubtant entre l’obertura, el duo inicial, molt operàtic, entre Faust i Gretchen, l’escena de l’església o tants d’altres fragments que conté aquesta partitura massa desconeguda, però m’ha semblat que per engrescar-vos a anar al Liceu, aquest meravellós fragment podia ser un bon reclam.
DOCTOR MARIANUS
Hier ist die Aussicht frei,
Der Geist erhoben.
Dort ziehen Frauen vorbei,
Schwebend nach oben,
Die Herrliche mitterin
Im Sternenkranze,
Die Himmelskönignen,
Ich seh’s am Glanze,
Höchste Herrscherin der Welt!
Lasse mich im blauen,
Ausgespannten Himmelszelt
Dein Geheimnis schauen!
Bill’ge, was des Mannes Brust
Ernst und zart beweget
Und mit heil’ger Liebeslust
Dir entgegen träget!
Unbezwinglich unser Mut,
Wenn du hehr gebietest;
Plötzlich mildert sich die Glut,
Wenn du uns befriedest.
DOCTOR MARIANUS, CHOR
Jungfrau, rein im schönsten Sinn,
Mutter, Ehren würdig,
Uns erwählte Königin,
Göttern ebenbürtig.
Dir, der Unberührbaren,
Ist es nicht benommen,
Daß die leicht Verführbaren
Traulich zu dir kommen.
In die Schwachheit hingerafft,
Sind sie schwer zu retten;
Wer zerreißt aus eig’ner Kraft
Der Gelüste Ketten?
Wie entgleitet schnell der Fuß
Schiefem, glattem Boden!
ENLLAÇOS
En tornarem a parlar a partir del 28 d’octubre, mentrestant no deixeu d’escoltar aquest oratori, si no el coneixeu estic segur que us sorprendrà.
IN FERNEM LAND 
Hola Joaquim; aquesta obra es una de les meves preferides, quant vaig veure que la programaven al Liceu, em va consolar de la temporada tan light..Depen de com sigui la primera funció, aniré a escoltar la segona també. Salutacions.
M'agradaM'agrada
A veure. D’entrada el mestre Pons és una garantia i Michael Volle també.
M'agradaM'agrada
¡Gracias, Joaquim,qué bien! Pregunta,¿se retransmite? ¡Saludos!
M'agradaM'agrada
En directo no creo. Habrá que esperar
En Catalunya Música y Radio Clásica no lo he visto.
M'agradaM'agrada
Segons la Mei, a RNE el 27 d´octubre a les 20h; i a Catalunya Música el 29 d´octubre a les 20h [http://gtltornt.wordpress.com/retransmisiones/]
M'agradaM'agrada
Correcta Xavier, el 27 a Rádio Clásica, però a la web de Cat Música no surt ni el 27 ni el 29.
M'agradaM'agrada
Imagino que al programa “Els concerts”, que està previst a la graella de 20:00 a 22:00 d´aquell dissabte 29. En aquestes coses la Mei acostuma a estar ben informada (jo li dono l´habitual vot de confiança)
M'agradaM'agrada
Solucionat, al web del mateix Liceu: Escenes del Faust de Goethe 27 d’octubre radio Clásica i 29 d’octubre a les 20h Catalunya Música.
Gràcies Xavier
M'agradaM'agrada
Gracias Joaquim, una obra muy poco interpretada y un aria (la del Dr. Marianus) francamente bellísima. Me he decidido a ir a verla.
M'agradaM'agrada
Y hay otros fragmentos también de gran belleza. Seguro que te encantará, es música muy selecta y de alta categoría.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
De res nati
M'agradaM'agrada
No podré asistir ninguno de los días, ya nos contarás.
Me interesa esta versión que nos regalas, yo tenía una antigua dirigida por Britten con Fischer Dieskau, Peter Pears y una fabulosa Harwood bellísima, pero era en vinilo. La moderna, de hace ya algunos años con Abado, Terfel Mattila y Bonney es tambien muy buena.
M'agradaM'agrada
Cuando dispongamos del áudio ya lo colgaré.
La versión de Britten fue la primera que escuché, pero ya no me acuerdo. La de Abbado me encantó y hay otra de Harnoncourt con Gerhaher, que debe ser muy interesante, pero no la conozco.
M'agradaM'agrada
No ho tenia previst però si tan bo és potser aniré a la del 29, una vegada llegida la teva crítica
M'agradaM'agrada
Penso que valdrà la pena
M'agradaM'agrada
Gràcies per l’apunt
És una obra que no coneixem i el fragment que has posat m’ha agradat molt. A mi m’ha fet pensar desseguida en Das Pafradies un die Peri, obra que ha estat a casa “banda sonora”.
M’ha agradat molt la pulcritud en la dicció del baríton. He seguit la lletra, però al minut 3:43 m’he perdut, hi és tota?
M'agradaM'agrada
Volia dir Das Paradies und die Peri
M'agradaM'agrada
Meravellosa!!!
M'agradaM'agrada
Efectivament timamót, mancava un fragment, gràcies per fer-m’ho veure.
M'agradaM'agrada
Bellíssima aquesta ària que el barñiton broda. És una obra que desconec perquè Schumann és força difícil per mi exceptuant algunes coses.
Gràcies pels arxius, generós Joaquim!
M'agradaM'agrada
És el que us mereixeu, estimada.
M'agradaM'agrada
“Barñiton” NO eh?: BARÍTON.
Sorry.
M'agradaM'agrada
Jo, hi seré….
uff!, casi sona a Jo, Dalí…
vull dir doncs…que ens vorem!
M'agradaM'agrada
Doncs a veure si espavileu, perquè si Schumann us sona com Berenguel teniu i tenim un PROBLEMA
M'agradaM'agrada
Moltíssimes gràcies!
M'agradaM'agrada
A disposar
M'agradaM'agrada
Doncs si, una escenificació furera seria força interesant, i no seria la primera vegada que han tocat el mite del Faust operístic. Per a recordar la sensació causada a l’estiu del 1999 en el Felsenreitschule de Salzburg la versió furera de “La dammation de Faust” de Hector Berlioz, a mig cami tambè aquesta obra (preciosa per cert) entre l’oratori i l’òpera. Impresionant va ser i altament recomenable el DVD que es va editar.
Molt bona noticia sens dubte aquesta que molt oportunament ens avances i que ja estava anotada en agenda però que la subratllo per si de cas, no sigui que ens despistem (que quasi…). A més, no conec l’obra, o sigui que hi ha un plus d’interés per la meva part, i el fragment que ens proposes és sencillament meravellós.
Ben segur encabat de escoltar-la pensaré el mateix que en el seu dia vaig pensar al sentir l’ultima nota de “Das Paradies und die Peri”: Com es possible que no sigui més coneguda, interpretada i divulgada???!!! Agrair doncs al Liceu l’oportunitat que ens brinda, i ja que s’ha endut el teatre molts pals per lo del Faust de Gounod, i ben merescuts, no estarà de més donar una mica de caliu quan s’el mereix. 🙂
M'agradaM'agrada
Jo crec que ens agradarà molt i hauria de ser per altre part una declaració d’intencions del mestre Pons, que ens ha de captivar en uns moments complicats, molt complicats.
M'agradaM'agrada
A mitjans de setembre vaig haver de canviar l’entrada que havia comprat pel dia 27 per una pel dia 29 i em va sorprendre que quedessin tan poques, ha tingut molt bona acollida 🙂
M'agradaM'agrada
Arran d’aquest comentari, benvolguda Silvia he anat a la web una mica esverat i he vist més zones verdes que als carrers de Barcelona, i això que els dos dies són torns històrics A i C.
M'agradaM'agrada
I dels vermells encara hem de descomptar els abonats que no hi aniran (ells s´ho perden!). Al final, hi serem quatre gats.
M'agradaM'agrada
Hahahahaha…jo tambè, jo tambè vaig anar correns a la web d’entrades del Liceu, i mentres hi anava em deia: “Com es possible? El Liceu ple amb una obra i autor extranys al teatre?” Un cop a dins lo que he vist era lo esperat i m’he tret l’entrada sense dificultat. Susto ja calmat. Gràcies per l’avis de totes maneres que ha fet que no hagi d’esperar fins l’ultim moment i trobar-me sorpreses. 🙂 PD: És cert que de tant en tant la web pinta més llocs ocupats dels que realment hi han, i de sobte un dia surten força clapes. Per anar en compte.
M'agradaM'agrada
Sí, rectifico, teniu raó: quedaven molt poques de la zona 5, que era on tenia l’entrada que volia canviar.
He anat a mirar com estava ara i realment no fa sensació de ple 😦
M'agradaM'agrada
No la conexia i per tant no la había sentit mai Hi aniré a escoltar-la (si las circunstancias ho permeten) espero que aixi sia.
Ara miraré els dies i les dates per estar preparada.Gracies i adeu
M'agradaM'agrada
Hola Àngels:
Demà dia 27 i dissabte 29.
Espero que puguis anar i també que ens agradai, l’obra és magnífica.
M'agradaM'agrada