IN FERNEM LAND

LA PRIMERA MINNIE DE NINA STEMME


Del 17 de desembre al 31 de gener de 2012 l’Òpera Real Sueca ha programat 13 funcions de La fanciulla del West de Giacomo Puccini, que suposen el debut en el rol de Minnie de la soprano dramàtica Nina Stemme.

Aquest rol que tant estimen les sopranos dramàtiques wagnerianes,  no és gaire fàcil. És molt probable que si són molt wagnerianes, els acabi mancant la la seducció llatina imprescindible per cantar Puccini, i si són massa líriques és possible que acabin ofegades per les exigències d’una partitura que demana molta força a una dona solitària que regenta una cantina de miners abruptes i toies, que sigui d’agafar el fusell quan les coses es posen difícils o que en mig del saloon sigui capaç de treure la Bíblia per entendrí a aquella colla de feréstecs enyorats. Si és complicada dramàticament, també ho és vocalment, i si necessita d’una Mimi, també necessita d’una Turandot, i el terme mig el trobaríem en la imponent Tebaldi.

Tal i com succeïa amb la Westbroek a Amsterdam, Nina Stemme ha caigut en la temptació de vestir-se amb les pistoles a la seva terra, Estocolm i malgrat uns crits importants en alguns moments de tensió vocal, mostra una veu molt dramàtica i penetrant, amb una interpretació, tan sols escoltant-la, força exagerada, tal i com demasna aquesta òpera tan de cartró pedra. Una curiositat força interessant, sobretot per a la legió de fans.

Nina Stemme, Minnie a La fanciulla del West a l'ÒPera Real de Sueca. Producció de Christof Loy

A la soprano sueca que canta totes les representacions, l’acompanya el solid tenor rus Aleksandrs Antonenko, que s’alterna amb Torsten Kerl, i en el rol de malvat sheriff Jack Rance, els barítons John Lundgren i el ja conegut Lucio Gallo, dirigits per Pier Giorgio Morandi, que al menys el dia 17, va tenir alguns desequilibris.

Escoltem un parell de fragments?

Començament amb l’ària del primer acte “L’amore è un altra cosa…Laggiù nel soledad”

I ara l’entrada de Minnie al tercer acte i el duo final, i així escoltareu també a Aleksandrs Antonenko i John Lundgren.

Aquí us deixo la gravació del dia de l’estrena, amb un so magnífic i vocalment amb una mica de tot, però prou aprofitable per passar una estona força entretinguda amb aquest gran guinyol de melodies bellíssimes i orquestració brillant i magnificent.

LA FANCIULLA DEL WEST
Giacomo Puccini-Guelfo Civinini i Carlo Zangarini

Minnie:Nina Stemme
Jack Rance:John Lundgren/ Lucio Gallo
Dick Johnson:Aleksandrs Antonenko/ Torsten Kerl
Nick:Niklas Björling Rygert
Ashby:Michael Schmidberger
Sonora:Ola Eliasson/ Carl Ackerfeldt
Trin:Karl Rombo
Sid:Gunnar Lundberg
Bello:Linus Börjesson
Harry:Conny Thimander
Joe:Magnus Kyhle
Happy: Kristian Flor
Larkens: Ian Power
Billy Jackrabbit: Alar Pintsaar
Wowkle:Agneta Lundgren
Jake Wallace:John Erik Eleby
José Castro:Anton ErikssonA
postman: Jon Nilsson

Director musical: Pier Giorgio Morandi
Director escènic: Christof Loy

Opera Real Sueca, 17 de desembre de 2011

ENLLAÇOS

Espero que us agradi i demà crònica de Linda de Chamounix

9 comments

  1. Xavier C.

    Vale: em proclamo a mi mateix guanyador del I Concurs de Nadal d´Infernemland (l´I no és de 1er. És de 1. Això és: que només jugaba una persona. Jo mateix) 🙂 : la imatge correspon a The Perils of Pauline (Las peripecias de Paulina, 1914), de Louis Gasnier y Donald MacKenzie

    Xavier C

    M'agrada

  2. bocachete

    I si la pel·lícula de la insigne Perla Blanca (que aquí es coneixia així l’actriu Pearl White, i que, ves per on, tenia aquest nom real: no és un pseudònim artístic) és de 1914, com és que la Minni en té un cartell a la taberna? Se suposa que l’estrena de l’òpera és de 1910 i, per tant, l’argument és anterior… Ai, aquestes transposicions temporals dels directors d’escena… El millor deu ser que el director no voldria fer jocs temporals i, simplement, no hi ha pensat. És una òpera bonica, certament exagerada i poc creïble en molts moment, però Déu n’hi do… Des d’aquella gran representació al Liceu, fa una pila d’anys, amb una impressionant escenografia de Faggioni, amb una escena de cartes d’una tensió extrema, amb el Carrolli i Zschau, i un Domingo en el seu paper, ja no l’hem tornat a veure. Llàstima.

    M'agrada

  3. Fernando S.T.

    Interesante aportación de Nina Stemme, aunque no del todo satisfactoria, ya que como bien dices, sus agudos son casi siempre gritados.
    Pocas sopranos no lo hacen en este rol, es cierto, pero esta grita demasiado.
    Si era su primera vez, esperaremos que le tome el punto justo. La voz cada vez suena más central y grave, como las verdaderas dramáticas, esta no engaña y en el final del segundo acto está muy convincente.
    Antonenko me ha gustado bastante. Tiende a hacer siempre Otello, pero la voz es muy homogénea.
    El que me ha gustado menos es Lundgren, tiene momentos espléndidos mientras que en otros languidece.
    Entre Stemme y Westbroek, me quedo con la holandesa, pero en su conjunto esta versión de La Fanciulla es mejor que aquella.

    M'agrada

  4. Jo no em sé imaginatr una òpera-western com no em sabria imaginar un western-oratori. És allò que deiem dels límits.
    Crec que mai tindré ganes d’escoltar La fanciulla del West de la qual n’he escoltat alguna aria prou bonica però…no me la crec, és clar.

    M'agrada

  5. Josep Olivé

    Doncs per ser una òpera del western trobo que en Puccini s’en surt prou bé. No és el millor Puccini, això està clar, però possar música i fer-ne una òpera en un gènere que com dius es presta al cartro-pedra i al tòpic més tòpic no era fàcil i el resultat és, al menys a mi, més que acceptable.

    D’altre banda em costa escoltar a Nina Stemme com a Minnie. Jenufa i Salomé són, en la veu de Stemme, un cim massa alt pel moment. I no he escoltat la Minnie de Eva-Maria Westbroek, però em fa pes de que tambè em costaria escoltar-la després del electro-shock del diumenge passat amb Lady Macbeth, la fascinant, impresionant i superba òpera de Shostakóvich.

    M'agrada

  6. Rob V.

    Nina Stemme really has a beautiful voice. I just don’t think it is a ‘Minnie’ voice, to be honest. It doesn’t sound like that to me. She probably shouldn’t have done this. But it is a courageous thing to do, in a way.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: