Demà deixarem enrere el 2011 un any especialment trist i lleig per moltes qüestions universals i personals, però també ha estat un any ple de coses magnífiques i per tant què millor que treure a relluir tot allò especialment bo i oblidar-nos de les imatges negatives que no farien més que desanimar-nos de cara a un 2012 incert.
Aquest repàs em permetéreu que el centri a l’entorn de IFL en un intent de reflectir en any intens i farcit de fites que intentaré resumir en 12 recordatoris destecats en negreta, un per cada mes i que no tenen altre finalitat que intentar transmetre optimisme i recordar els bons moments que he viscut amb tots vosaltres.
Així doncs, som-hi!:
El gener es va iniciar amb la visita 1.000.000 el mateix dia de Cap d’Any, això ja era un bon presagi que s’arrodoniria amb l’entrevista que em va fer la cadena SER, però d’aquell mes de gener voldria recordar sobretot l’Ievgeni Oneguin a Les Arts, ja sigui per aquell nivell que sempre suposa una òpera a València, com sobretot per l’oportunitat de reunir-nos amb la penya “levantisca”, quelcom que sempre és un privilegi.
Del mes de febrer, presidit per la imponent Kathleen Ferrier i el seu Erbarme Dich triat per vosaltres, recordo l’impressionant Parsifal del Liceu, però no podria passar al març sense recordar que Pa Negre va guanyar una pila de Goyas i que jo vaig tenir uns esmorzars divins gràcies a una confitura de taronja.
El mes de març s’estrenava amb la web de l’Associació liceistes de 4at i 5è i ens portava per primera vegada a Barcelona a Daniele Gatti al front de la ONF en un fabulós concert d’IberCamera que encara recordo.
L’abril va ser un mes especialment emocionant que s’iniciava amb l’esperat retorn de Rolando Villazón al Liceu, però ni Fabio Biondi a Palau 100 ni l’estratosfèric Comte Ory del MET al cinema van desbancar al que sense cap mena de dubte jo recordaré com un dels concerts més importants de tota la meva vida musical, el del Cor de la Capella de Sant Petersburg organitzat per l’Orfeó Català en el seu cicle de Cant Coral.
Maig s’iniciava amb un notable Trovatore novaiorqués i ens reservava la sorpresa del Rèquiem de Fauré pel Cor Jove de l’Orfeó Català, però d’aquell mes vull destacar el concert de l’OBC amb Leonard Slatkin i això que també vam veure l’esperadíssima Die Walküre del MET (al cinema és clar).
El mes de juny ens portava una espectacular sisena de Mahler amb Tilson Thomas al Palau, l’estrena malauradament deslluïda d’Ariane et Barbe-bleue sense la Westbroek al Liceu, i dues novetats discogràfiques que vull deixar com el més rellevant d’aquell mes, Blanc el disc amb música coral de Bernat Vivancos (Neu records) i el DVD de el Gurrelieder de la JONC i la JONDE a l’Auditori (DG).
Durant el mes de juliol vàreu proclamar a Jonas Kaufmann com el cantant dels cantants a IFL, el Cor Madrigal va celebrar el seu 60è aniversari en un concert molt emotiu, però va ser el Liceu qui se’n va endur les alegries més grans, amb un Tamerlano esclatant i una magnífica Daphne.
L’agost va ser un mes atípic, amb un concurs participadíssim malgrat el presumpte període vacacional i amb una activitat sense precedents, amb un viatge luxós i virtual per a molts dels festivals europeus, amb el vídeo de la primera transmissió en directa i per la TV d’una òpera a Bayreuth (Lohengrin) i aquell concert tan festiu de Waldbühne. En qualsevol cas el moment més recordat d’aquell més d’agost no va ser musical i ja que les circumstàncies ens van deixar sense viatge, destacaré la sorprenent visita al Món Sant Benet, com allò més destacable.
Vam encetar setembre amb el premi a Jose Luis i la seva impressionant celeritat trobant i encertant les proves del concurs estiuenc que ens havien de dur al Lohengrin buscat i el vam tancar amb les esperançadores declaracions de Pérez Treviño, el nou Director General de l’Auditori , però l’apunt destacat va ser per la sorprenent, brillant i inesperada aparició de l’Atelier d’Òpera amb un concert inaugural molt engrescador.
I amb l’Atelier i la seva Traviata inauguràvem l’octubre i Ewa Podles ens glaçava la sang amb la seva interpretació de la cantata Alexander Nevski que iniciava la temporada de l’OBC, és clar que pocs dies després teniem l’esperadíssim retorn del mestre Oue dirigint a l’OBC amb la fantàstica de Berlioz , però l’apunt destacat el dedico a l’estrena de Brava Victoria, el fabulós documental que Maria Gorgues amb la col·laboració de la Fundació Victoria de los Ángeles, van estrenar en un emocionat Liceu.
El passat novembre ens va portar la reobertura del Bolxoi de Moscou amb una gala televisada molt remarcable, l’impacte de Le Grand Macabre al Liceu o el Coelo in Terra del Cor Vivaldi en la inauguració del seu cicle de concerts a l’Auditori de la ma de la Fundació Mas i Mas. Peró va ser al novembre quan vaig acabar el Jo confesso de Jaume Cabré i com que també vull que la literatura sigui un motiu d’aquestes satisfaccions de l’any 2011, és per aquest llibre, per Cabré i per qui dedico l’apunt més destacat d’aquest mes. Per cert, Jo confesso ha estat declarat el llibre de l’any per 54 personalitats (crítics, llibreters i articulistes)
I aquest mes de desembre ha sobrepassat la capacitat d’emocionar-me, amb fortes descàrregues que han posat en perill l’espinada, tot començant amb el Concert Jaroussky i el recital de Juan Diego Flórez al Liceu, sense oblidar dos sessions cinematogràfic-operístiques de gran relleu, com van ser la inauguració de la Scala amb el Don Giovanni i el seu vídeo, i el Faust del MET, però el record més punyent se l’endú el tsar Gergiev i l’Orquestra del Teatre Mariinski de Sant Petersburg, amb el concert dedicat als tres ballets de Stravinski, quelcom difícil d’oblidar i que ja vaig qualificar com el concert de l’any.
Repassant aquests dotze mesos me’n he adonat que un any tan dolent com el 2011 ha deixat totes aquestes perles i moltes d’altres més anònimes i més senzilles que m’han ajudat moltíssim.
Comentaris, noves i enriquidores coneixences, tot tipus de regals (dels angelets i d’altres), invitacions que m’han permès en un moment especialment delicat, assistir a molts dels concerts esmentats de forma gratuïta i sobretot, el que m’ha ajudat més ha estat la vostra fidel companyia, sempre encoratjadora, sempre positiva i constructiva, carregada d’energia i d’ànims que han fet possible apropar-me al cinquè aniversari d’IFL, amb unes xifres especialment motivadores i uns ànims enfortits.
Acabar l’any amb Reneé Fleming i Antonio Pappano dirigint la Orquestra de l’Acadèmia Nacional Santa Cecilia de Roma, interpretant Im Abendrot, la darrera de les quatre darreres cançons de Richard Strauss, em sembla apropiat, tot i que una mica sofisticar i decadent, però tan maco que estic segur que us agradarà molt.
Im Abendrot
música de Richard Strauss
Text de Josef Karl Benedikt von Eichendorff
Wir sind durch Not und Freude
Gegange Hand in Hand,
Vom Wandern ruhen wir
Nun überm stillen Land.
Rings sich die Täler neigen,
Es dunkelt schon die Luft,
Zwei Lerchen nur noch steigen
Nachträumend in den Duft.
Tritt her, und laß sie schwirren
Bald ist es Schlafenszeit,
Daß wir uns nicht verirren
In dieser Einsamkeit.
O weiter, stiller Friede!
So tief im Abendrot,
Wie sind wir wandermüde —
Ist das etwa der Tod? —
A l’hora baixa
A través penes i joies
hem caminat agafats de la mà,
i ara reposem dels nostres viatges
en la quietud del camp.
Les valls es vinclen a l’entorn
ja l’aire fosqueja,
només dues aloses encara s’enlairen
en l’aire suau, somiejant.
Atansa’t i deixa-les voletejar,
ben aviat és hora d’anar a dormir,
cal que no ens perdem
en aquest erm.
Oh àmbit extens, pau serena!
tan pregons en aquesta hora baixa.
Com estem cansats de caminar –
és potser això la mort?
Traducció de Salvador Pila
Per demà estic pensant alguna cosa…..
IN FERNEM LAND 
Estimat Joaquim,
et desitjo molt bon 2012 ple de música, idees, salut, sosteniment econòmic, amor (i sexe! estarem arruïnats però satisfets… aquest pudor social sempre el deixa de banda). I que amb tot això ens segueixis donant la tabarra cada dia com ho véns fent amb tant èxit per a tots.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Gràcies noi, ens esmerçarem per fer-ho possible (la tabarra vull dir)
M'agradaM'agrada
Que el 2012 traiga aún mejores momentos,Joaquim,y también un horizonte laboral lleno de posibilidades para todos.¡FELIZ 2012! Un abrazo entrañable.
M'agradaM'agrada
Estoy en ello Benigno, intento construirme o reconstruirme intentando no caer en errores pasados y buscando nuevos rumbos y nuevas oportunidades. Creo que podré.
Un abrazo de regreso
M'agradaM'agrada
una abraçada i pel 2012 només lo milor de lo millor per a totes i tots! com sempre i per variar: gràcies, Joaquim!!
M'agradaM'agrada
El dia 1 de gener us vull puntuals a la cita, QUÈ NO HI FALTI NINGÚ!!!.
Sempre amb el meu agraïment.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joaquim per la teva immensa tasca. Hem de ser positius i hem de mirar amb esperança el nou 2012, malgrat les “retallades”. Et desitjo un MOLT GENERÒS 2012 amb la música i, sobretot, en lo personal. Ho faig extensible a tots els seguidors d’aquest blog fabulós.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
No hi ha un altre manera de fer front al 2012.
No hem d’esperar res dels demés, tot allò que desitgem ho hem de intentar nosaltres, ningú ens vindrà a treure les castanyes del foc i ens en sortirem, no en tinguis cap dubte.
M'agradaM'agrada
Amic Joaquim,
Demos mañana una fuerte patada en el trasero a 2011 y recibamos con esperanza un 2012 que, no sé si será mejor, pero al menos nos pillará mas curtidos.
Desde luego, para quien esto suscribe, entre los mejores momentos del año que se acaba están ese Oneguin de Les Arts y el Parsifal del Liceu, sobre todo porque en ambas ocasiones pudimos gozar de vuestra compañía.
Y sé que no hablo sólo por mí si te digo que, venga como venga 2012, una de las cosas que nos ayudará a hacerlo más llevadero será nuestra cita diaria con In Fernem Land.
Un fuerte abrazo.
M'agradaM'agrada
Nos hemos visto poco, demasiado poco, pero hemos tenido la immensa fortuna de compartir dos buenos momentos, de hecho no sé como nos lo montamos pero siempre que compartimos veladas, acaban siendo buenísimas. Seremos nosotros?
Un abrazo para ti y para la Sra. Finch, mientras esperamos encontrar el momento oportuno para el 2012
M'agradaM'agrada
Estupendo resumen, muchas gracias por este año lleno de música, ánimo y a por un 2012 que será mucho mejor!
Miguel
M'agradaM'agrada
Gracias Miguel, en eso estamos en encontrarle el puntito al 2012.
M'agradaM'agrada
Feliz´, saludable y sobre todo sostenible 2012 que el año puede ser muy complejo
M'agradaM'agrada
A nivel particular nosotros tenemos mucho que decir de lo que será este 2012.
La gran complejidad la arrastro desde el 2010. El 2011 ha sido nefasto, pero donde está escrito que mi 2012 sea complejo?
Si es saludable empezamos bien, lo demás corre de mi cuenta.
Un abrazo Alex
M'agradaM'agrada
Un resum d’aquests va molt bé: recordar bons moments sempre satisfà i, de fet, hi havia coses que ni tenia presents (he hagut de mirar l’apunt del Villazón per recordar si vaig anar-hi, la qual cosa no és bon senyal). Hi ha hagut de tot, i això sí que és bo, però en fi, per tantes altres coses, aquest any no passarà a la història com a un gran any… Demà serà un altre dia, com diria la “señorita Escarlata”, i demà passat un altre any.
Que sigui molt millor per tots i, reafirmant el que altres diuen encertadament, gràcies a aquest bloc ho pot ser. Bon any nou, Joaquim, Fede, i tots els IFLaires! Ens llegim l’any vinent!
M'agradaM'agrada
La senyoreta Scarlata és una supervivent, una emprenedora.
Jo de moment ja he despenjat les cortines velles i m’he fet un vestit per anar a les entrevistes.
Gràcies bocachete i la propera vegada que et vegi a l’Auditori (em fa l’afecte que et vaig reconèixer un dia però no em vaig atrevir a parar-te) et saludaré i si no ets tu tampoc passa res.
Bon Any
M'agradaM'agrada
Bon any 2012 a tots els infernemlandaires!
M'agradaM'agrada
Gràcies Silvia, està bé això d’auto felicitar-se, per què tu ets una infernem, oi?
M'agradaM'agrada
I dotze comentaris que em van fer deixar anar un somriure…
colbran, on 13 gener 2011 at 23:46 said:
donde estábamos, pude ver que unas jovencitas norteamericanas vitoreaban a su ídolo y compatriota Bell con unos sonidos a lo indio (ya lo ha citado Joaquim) entre “Ou, ou, ou” i “Au, au, au” que enseguida me trajeron a la memoria aquella famosa canción de “Peter Pan” que en su versión castellana decía: “Por qué decimos “AU”? Por no decir cómo has “ESTAU”.
tristany, on 18 febrer 2011 at 11:50 said:
Perdó, nou apunts no cal. Volia dir nous, naturalment.
[després de dir ‘Espero amb delit nou apunts parsifalians. Necessito submergir-me en paradisos culturals i obviar la realitat.’ ]
Assur, on 20 març 2011 at 12:39 said:
Nen: Me’n vaig a fer l’arròs, que avui tinc als meus fills a dinar per “celebrar” que ahir va ser el Dia del pare.
Atticus, on 5 abril 2011 at 0:39 said:
Muy bonita la foto del Liceu.
[primer comentari al post Villazón canta Angelo casto e bel]
Josep Olivé, on 19 maig 2011 at 15:21 said:
en la tienda del Liceu está a la venta por si lo quieres comprar
[sobre el DVD de “Der Freischütz” amb la mateixa producció –poc reixida- que es va veure al Liceu]
pfp, on 13 juny 2011 at 14:28 said:
ay Joaquim, no sé que decirte, entré al cine a las 16,30, después de comer con un Rioja Contino que estaba en su punto,… por momentos me pareció que entraba de escpectadora-voyeur en una historia romántica en París, pero cuando salí no sabía si me había dormido y había soñado con Picasso…que cosas tiene Allen…
criatura, nos debemos una caña en París, elige boulevard..
Bernardo, on 10 juliol 2011 at 22:15 said:
l´afany mercantilista el va superar cap al final dels seus dies, però, fins i tot amb això li devem molt…va voler assentar unes bases com les de la SGAE (quin exemple, no?…jejeje).
[sobre Strauss]
villalobos, on 30 agost 2011 at 16:36 said:
А видео не будет?
Lluis Emili Bou, on 5 setembre 2011 at 11:18 said:
Fa anys vam viure la caiguda del prestatge on hi havia tota la vaixella de la Bisbal i puc assegurar que la comparació és molt pertinent.
[sobre el comentari de Joaquim ‘quan s’enfonsa el Walhalla talment sembla que hagi caigut la prestatgeria dels pots i olles de la cuina’]
Joaquim, on 18 octubre 2011 at 23:00 said:
Ai Josep! si et contesto desvetllaré qui és el tenor ignot. No em diguis que la teva pregunta és ingènua!
[quan Joseph Olivé pregunta si paga la pena anar a Nürnberg a veure uns Mestres cantaires Michael Putsch com Walther von Stolzing]
José Luis, on 14 novembre 2011 at 8:41 said:
¿Carmels llepifluix?
[sobre el comentari de Joaquim que la iniciativa dels mocadors Tussifluix ‘no ha evitat que una senyora molt empolainada asseguda just al meu darrere, repartís a tota la comitiva que l’acompanyava uns caramels embolicats, que prèviament esteven dipositats en una bossa d’un plàstic que tenia efectes acústics molt enutjosos’]
kalamar, on 1 desembre 2011 at 8:07 said:
No ens tocava le Gheorghiu? La Marina P, ja m’està bé, com a parella de Jonasito, que sigui ben freda i distant…
[del canvi de Gheorghiu per Poplavshaya al MET, i la seva fama de ‘freda i distant’]
M'agradaM'agrada
Renoi Xavier C, avui si que t’has treballat el comentari. M’has deixat bocabadat. BRAVO! com li feria al Flórez i a la Damrau per les seves magnífiques i ajustades interpretacions a la Linda (calla! que no me’n recordava que no vols llegir res abans de….lalalalalalala
Bon any noi!
M'agradaM'agrada
Estimat Joaquim, com ínfima retribució a tot el que amb In fernem Land m’has aportat durant tots aquests anys, permet-me acabar aquest nefari 2011 dedicant-te (a tu i a tots els infernems) el sonet de Shakespeare que més m’agrada i un dels poemes més magistrals de tota la literatura universal (imho).
És el núm. 29. Traducció -esplèndida- de Gerard Vergés (Columna, 2001)
When in disgrace with Fortune and men’s eyes,
I all alone beweep my outcast state,
And trouble deaf heaven with my bootless cries,
And look upon myself and curse my fate,
Wishing me like to one more rich in hope,
Featured like him, like him with friends possess’d,
Desiring this man’s art, and that man’s scope,
With what I most enjoy contented least.
Yet in these thoughts myself almost despising,
Haply I think on thee, and then my state,
Like to the lark at break of day arising
From sullen earth, sings hymns at heaven’s gate;
For thy sweet love remember’d such wealth brings
That then I scorn to change my state with kings.
Quan, infeliç als ulls de molta gent,
em dolc tot sol del meu estat mesquí
i torbo el cel en va amb el meu lament
i em miro i maleeixo el meu destí,
voldria ser el més ric en esperança,
de rostre bell, d’amics ben conhortat,
i amb l’enginy d’uns, i d’altres la puixança,
i sentir-me joiós, no infortunat.
A menysprear-me em duu aquesta follia;
però, si penso en tu, el cor exultant
s’enlaira com l’alosa a trenc de dia
i a les portes del cel entono un cant.
Que el teu amor tanta riquesa em dóna
que de cap rei no envejo la corona.
M'agradaM'agrada
GLUPS! Tristany que em fas enrajolar com una poncellina.
En Shakespeare estava realment inspirat en aquest sonet, però vols dir que s’escau per l’ocasió?
Gràcies per ser-hi sempre
M'agradaM'agrada
Joaquim , desitjo que aquest 2012 et faci gaudir d’inolvidables experiències musicals, que poguis percebre, l’estima, el calor, la devoció dels teus familiar i amics i l’esperança de que la situació laboral millori .
Als nostres amics d’IFL, a tots, els envio les meves felicitacions i anhels de benestar i els exhorto a que continuiin visitant i comentant els apunts del blog. M’ho passo tant bé amb ells. Un petó i moltes gràcies .
Al Fede, que sempre comparteix els seus coneixements i la seva experiència, especialment, una abraçada molt forta .
No sé com millor expressar el meu agraïment al teu treball, al teu blog , Joaquim. Molts petons i feliç 2012 .
M'agradaM'agrada
nati, ja ho expresses prou bé, cada dia i en cada comentari, ja ho saps.
Bon Any
M'agradaM'agrada
Esdeveniments magnífics i una incommensurable feinada teva de la que aquest “apunt” es una mostra. Gracies i molt bon any
M'agradaM'agrada
La feinada va ser prèvia, en aquest tan sols s’ha tractat de fer memòria i wordpress ho posa fàcil. De fet és un copy paste una mica elaborat.
Gràcies en a tu i també per a tu
M'agradaM'agrada
Mal año ha sido, pero con tu repaso, el simpático “anecdotario” de Xavier C, todos los amigos que te/nos han ido felicitando -y seguirán felicitando- y el soneto de Shakespeare propuesto por Tristany, cuyo contenido me adjudico, sólo puedo añadir que he tenido la fortuna de poder compartir todos esos momentos contigo.
Que 2012 nos sea propicio a todos y muy en especial a tí que te mereces eso y más.
Fede.
M'agradaM'agrada
T’has de llegir el Jo confesso i escoltar el CD de Bernat Vivancos per compartir-ho tot.
A disposar
M'agradaM'agrada
Magnific repàs que dignifica un annus horribilis.
Esperem que el 2012 sigui millor del que pronostiquen
M'agradaM'agrada
Nosaltres haurem de fer molt per fer-lo millor, si esperem que ens ho facin els altres, anem llestos.
Bon Any Concep.
M'agradaM'agrada
Tirallonga, curteta, de monosíl·labs a la manera de Pere Quart:
Bon
Any
Nou
per
tots.
Ei!
si
pot
ser.
Bou
M'agradaM'agrada
serà,
jo
ho
vull
i
en
Guardiola
també.
Gràcies
M'agradaM'agrada
Bon Any 2012 per a tothom. A tu et desitjo puguis realitzar-te satisfactòriament amb tot allò que somnies, que bé ho mereixes per la teva constància i dedicació.
M'agradaM'agrada
Gràcies Isolda.
Els somnis vindran més endavant, de moment trepitjant de peus a terra em conformo. Bon any també per a vosaltres
M'agradaM'agrada
IFL forma part de les meves feines quotidianes. I la tasca de visitar-la i participar-hi em fa oblidar d’altres molt menys agraides. Impossible anar a dormir sense saber de que va el post del dia. Aviat farà un any de la meva primera entrada i us puc dir que he après molt i m’he sentit enriquit, tant musicalment com personalment. Impossible demanar més! Bon 2012 per a tothom!
M'agradaM'agrada
Tu has fet possible que aquest any haguem estat una mica més savis.
Saps que ets l’Infernem que més comentaris has fet en aquest 2011?
Tots t’estem molt agraïts
M'agradaM'agrada
Seguim amb el balanç del 2011…
A més dels concerts i òperes que alguns heu/hem tingut la fortuna de seguir i dels quals has escrit puntualment i a més dels comentaris dels infernemlands, sempre interessants, erudits i, com demostra Xavier C, també divertits , jo vull recordar que també hem tingut uns esplèndids regals amb els enllaços que ens has brindat. Per exemple, porto a l’Ipod un concert de Purcell de Scholl i Jaroussky que escolto amb molt de plaer o el més recent de Victoria Gens… I un cop superades les nostres pífies informàtiques podem gaudir d’òperes que no vam veure al cinema.
Així que un any ple, molt ple!
Que el 2012 sigui també esplèndid i moltes gràcies per la teva dedicació Joaquim i que duriiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
M'agradaM'agrada
Heu pensat que en algun moment o altre hauré de carregar les piles?
M'agradaM'agrada
Bon any nou per tota la familia d’IFL!
Joaquim, a veure si ens veiem prompte, que des de l’Onegin ja ha passat molt de temps!
M'agradaM'agrada
Si Titus, quasi un any. A veure si puc apuntalar una mica l’estructura i fer alguna escapadeta, tot i que hi ha tanta distància de nord a sud com de sud a nord, s’enten oi?
Una abraçada sincera, records i petons a la cort imperial.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim! feicidades y muchos deseos de prosperidad a todos. Que se desvanezcan todos los temores, y podamos afrontar este Año 2012con grandes esperanzas y muchas ilusiones y ojalá, sea un año lleno de prosperidad, salud,trabajo ,y bienestar para todos. Abrazos Mercedes.
P.D.la maravillosa música de RICHARD STRAUSSS me ha trasladado al último cielo.Muchas gracias.
M'agradaM'agrada
Mercedes, sort que aquests últims dies ha tornat a treure el nas. No trigui tant a deixar-se veure.
Ja veurà com en aquest 2012la música que tant ens reconforta, no ens mancarà, d’això ja me’n encarrego jo.
El millor també per a vostè.
M'agradaM'agrada
Me’n adono que per posar-me al dia del que has arribat a publicar, hauries de parar durant mig any. Una tasca titànica la teva, et felicito i t’esperono a seguir-la. No sé si ets veritablement conscient d’aquesta tasca que fas de la repercussió .
Et desitjo el millor 2012 i a tots els visitadors infernemlandaires també.
M'agradaM'agrada
Santi, sóc conscient del que surt de casa cap en fora i de l’enorme feedback que rebo amb els vostres comentari.
Jo també et desitjo el millor.
M'agradaM'agrada
Fantàstic post per despedir l’any.
Només agefir que us desitjo un molt bon ANY NOU a tots i una bona revetlla de cap d’any
FIns el 2012!
M'agradaM'agrada
Aquí ens tindràs a tots, esperant les teves visites i comentaris.
Bon Any!
M'agradaM'agrada
Ola Joaquim, tenho vindo a seguir este blog, trazida pelo Paulo (do blog valkirio), e hoje, quase a acabar o ano, quero agradecer os belissimos momentos de musica e de critica musical e desejar muita alegria para 2011.
M'agradaM'agrada
Obrigado Gi, por suas opiniões e comentários
M'agradaM'agrada
Molt bon any i molta felicitat per a tothom! Almenys una bona part d’aquesta última la tindrem assegurada, si el ritme d’IFL segueix com fins ara.
Repeteixo, gràcies i molt bon any!!!
M'agradaM'agrada
Belvolguda elisenda
No espereu que sempre sigui així, no puc assegurar una continuitat a aquest ritme.
En qualsevol cas CARPE DIEM i un 2012 ben feliç per a tots.
M'agradaM'agrada
Hola Joaquim moltes gracies per tantes hores robades al descans i dedicades a nosaltres, jo si veig i escolto una obra que m’agradat, vaig al teu blog a veure que hi dius per contrastar i la majoria de vegades estic d’acord amb tu.
Be que tinguem tots un millor 2012. Feliçitats.
M'agradaM'agrada
Roser, em satisfà molt el que em dius i les hores robades sempre son ben emprades si aconsegueixen el que pretenen.
El tindrem, ja veuràs com si.
M'agradaM'agrada
Molta salut i molt d’amor (i molta Música!) en l’any 12 que aviat estrenem, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Gràcies Ferran, si tenim salut, podrem amb la resta.
M'agradaM'agrada
Molt feliç any nou, Joaquim! Ja no em sé imaginar la vida sense IFL que és molt més que un blog de música, és quasi una rel·ligió.
Una abraçada !
M'agradaM'agrada
Ai! aquests fanatismes després em porten molts mals de cap.
Cuidat, que saps que et necessito.
Un petonàs
M'agradaM'agrada
Acabes l’any treballant com sempre ho fas: MOLT BÉ.
Un desitjo el millor per l’any vinent.
M'agradaM'agrada
I tu que ho puguis compartir amb tots nosaltres.
M'agradaM'agrada
Jo proposo que quan acomiadem l’any 2011 brindem tots per en Joaquim tot agraint-li aquest fantàstic blog que, no em puc ni imaginar, la feina que li deu donar. Joaquim, em plau molt que hagis publicat una de les meves traduccions i et desitjo un any nou ple de joia, salut i, com no, de bona música.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Salvador, sóc jo que t’haig d’agrair que facis una feina tan acurada i tan útil per apropar-nos al fascinant món del lied.
Jo també et desitjo el millor
M'agradaM'agrada
Un resum del 2011 que demostra clarament que musicalment ha estat un any magnífic. Segur que el 2012, malgrat tot i tots, també ho serà i molt probblement millor. Al menys es el que desitgem, i per descomptat, si no podem ser-hi en directe, llegir-ho al nostre diari digital musical favorit: IFL.
Una abraçada i molt bon any nou!
M'agradaM'agrada
Benvolgut amic Josep, ets amable i generós amb això del diari digital musical, tot hi sonar amb tonalitat major, em fa una mica de basarda.
Gràcies per ser-hi i per mostrar-me sempre la vostra amistat
M'agradaM'agrada
Mil gràcies pel magnífic any fernemlero que ens has donat, Joaquim i per posar en negreta (perdó, blaueta) el disc dels Gurre. Felicitat i bon 2012 als fernemins/ines.
M'agradaM'agrada
L’edicio del DVD dels Gurre ha estat sense cap mena de dubte un dels esdeveniments del 2011 i esdevenir un catxalot en el mar kalamarsià, un altre.
Que el 2012 ens segueixi nodrint de bona música
M'agradaM'agrada
Ara que acabo de tornar d’unes microvacances vull afegir-me a la pila de comentaris d’aquest post mentre escolto aquesta magnífica cançó de Strauss. No se exactament en quin any vaig començar a seguir el teu blog, però per a mí s’ha convertit en un ritual diari el mirar el què has escrit a primeríssima hora del matí. A alguns dels esdeveniments musicals que esmentes he tingut la sort de d’assistir-hi, molts d’altres no, però gràcies a les teves cròniques tant detallades fa que ho visqui quasi en primera persona. La música que penges m’acompanya a diari. Aquest any vaig rostir els capons de Nadal acompanyada del Comte Ory, del MET, van quedar sensacionals i aquest matí al tren de tornada de Madrid, observava el paisatge amb el Lohengrin de Bayreuth 2011.
D’aquí unes hores serem al 2012, deixem enrera un any dur, per moltes persones molt dur. No sabem com serà el 2012, com sempre hi haurà moments de tota manera, uns millors i d’altres pitjors, però hi haurà una constant, la bona música.
Bon any 2012 a tots, Joaquim, Fede i tota la colla d’infernems i fins demà!
M'agradaM'agrada
Doncs gràcies per ser-hi Marta i no sé que hagués pagat per menjar un capó amb efluvis rossinians.
Tornar de Madrid amb Lohengrin és premonitori d’un 2012 esplendorós.
M'agradaM'agrada
Buenos Aires, primer día del año, con un sol precioso, silencio en mi pueblo…todos duermen después de la alborotada noche de brindis y fuegos de artificio…y desde aquí, que es “mi lugar en el mundo” recibe un deseo sincero de un Muy Buen Año 2012, en todos los sentidos, o en el que mas te convenga…Un abrazo .Nilda
M'agradaM'agrada
Gracias Nilda
Que la virtualidad de la red nos una es un prodigio que aún me sorprende, pero que sin duda ha hecho entre muchísimas más cosas, que la música nos hermane más aún.
Un abrazo sincero desde Catalunya.
M'agradaM'agrada
Us desitjo a tots/es sobre tot molta salut. Quan es perd les prioritat,s canvien molt sobtadament….sobre tot si afecta a persones pròximes.
Gràcies Joaquim per la feinada i per la generositat.I que el 2012 sigui com a mínim, una mica millor que el 2011!!! no hauria de ser impossible…
M'agradaM'agrada
Efectivament, la salut benvolguda isabel, ha de ser el primer. No sé si tothom ho té tan clar.
Gràcies per acompanyar-nos sempre.
M'agradaM'agrada