COM ES MESURA UN ANY?
Impossible mesurar, ahir ja faig fer el meu resumen “infernemlandesc” i no cal afegir gaires coses més, si bé el darrer dia de l’any 2011 el volia cloure amb una cançó ideal, Seasons of love del musical Rent, una versió moderna de la coneguda Bohème que va recollir premis, lloances i èxits merescuts i que quan vaig tenir l’oportunitat de veure’l a Londres, em va emocionar de manera extraordinària.
Possiblement qualsevol director d’aquests que es dediquen a canviar de dalt a baix l’obra de Puccini, es quedaria sense arguments davant d’aquesta intel·ligent modernització del tema, sense necessitat que sigui Mimi qui es mort de la SIDA, amb música de finals del XIX.
Rent es va estrenar fora dels circuit comercial de Broadway en el New York Theatre Workshop l’any 1994, a l’any 1996 va passar al Broadway comercial on va romandre durant 12 anys en cartell. L’autor de la lletra i la música Jonathan Larson va morir de sobte la nit abans de l’estrena a Broadway. L’obra va guanyà 4 premis Tony i el Pulitzer.
El4 de novembre de 1999 es va estrenar la versió catalana al Teatre Principal de barcelona, produida per Focus, dirigida per Abby Epstein i interpretada per Daniel Anglès, Sandra de Victoria, Ignasi Vidal, Manoli Nieto i Damaris Martinez entre d’altres.
Us deixo amb
SEASONS OF LOVE
Five hundred twenty-five thousand
Six hundred minutes,
Five hundred twenty-five thousand
Moments so dear.
Five hundred twenty-five thousand
Six hundred minutes
How do you measure, measure a year?
In daylights, in sunsets, in midnights
In cups of coffee
In inches, in miles, in laughter, in strife.
In five hundred twenty-five thousand
Six hundred minutes
How do you measure
A year in the life?
How about love?
How about love?
How about love? Measure in love
Seasons of love. Seasons of love
JOANNE
Five hundred twenty-five thousand
Six hundred minutes!
Five hundred twenty-five thousand
Journeys to plan.
Five hundred twenty-five thousand
Six hundred minutes
How do you measure the life
Of a woman or a man?
COLLINS
In truths that she learned,
Or in times that he cried.
In bridges he burned,
Or the way that she died.
ALL
It’s time now to sing out,
Tho’ the story never ends
Let’s celebrate
Remember a year in the life of friends
Remember the love!
Remember the love!
Seasons of love!
JOANNE(while ALL sing)
Oh you got to got to
Remember the love!
You know that love is a gift from up above
Share love, give love spread love
Measure measure your life in love
La versió que us deixo és la dels crédits de la pel·lícula del 2005 amb la majoria del repartiment de l’estrena a Broadway.
I ara la magnífica versió catalana traduida com
HORES D’AMOR
Vuit mil set-centes seixanta hores perdudes.
Vuit mil set-centes seixanta hores desperts.
Vuit mil set-centes seixanta hores perdudes.
Com es mesura l´any on estem?
En dies, en tardes, en llunes, en olles brutes,
en bromes, en plors, en quilos, en grams, en…
Vuit mil set-centes seixanta hores perdudes.
Tu com mesures quant dura un any?
Prova amb l´amor…
No tinguis por…
Hores d´amor.
Vuit mil set-centes seixanta hores perdudes.
Vuit mil set-centes seixanta coses a fer.
Vuit mil set-centes seixanta hores que es perden.
Tu com mesures el temps que fem veure que passem?
En coses que aprens o en cops que has plorat,
en somnis desfets o en amics que han marxat.
En dies, en llunes, un any s´acaba sempre.
No cal que ho dubtis més, fixa´t bé i no perdis el temps.
Recorda l´amor…
No tinguis por…
Hores d´amor.
I demà com aquell qui no vol la cosa, 2012
IN FERNEM LAND 
El temps corre, passa volant, “fugit”… però el vivim amb música, i això és un privilegi. Gràcies Joaquim, per dedicar i compartir el teu temps tan generosament en aquest blog. Et desitjo a tu i a tots els seguidors d’IFL una bona entrada d’any i serenitat per viure les 8.760 hores (aprox) del 2012.
M'agradaM'agrada
Nurpamina gràcies per venir. Tota aquesta quantitat d’hores o minuts en la versió anglesa, els podem omplir de coses boniques i positives, d’amor, d’ajuda, de solidaritat, de creativitat, d’alegria i també d’aquesta serenitat tan necessària.
Si ens llevem ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora….ja saps el que diuen alguns (si ens aixequem ben d’hora, i penquem, sense retrets, sense excuses, creieu-me que aquest és unblog imparable 🙂 ).
De tot cor, un molt bon 2012
M'agradaM'agrada
Però aquest de tant en tant a Messi li dona vacances. El fa jugar sempre, que és el pal de paller de l´equip i ha de ser a tots els partits –molts i importants- que tindrem al 2012. Però no cal que hi sigui sempre amb les botes calçades, que s´ha ben guanyat descansar de tant en tant. Que ens ha de donar encara moltes satisfaccions, i volem que ens duri molts i molts anys.
M'agradaM'agrada
Ja s’anirà veient com anirà el 2012. Messi quan no juga s’emprenya 🙂
M'agradaM'agrada
Mestre 😉 : Messi, no sé, perquè es sobrenatural, però els humans hem de dormir encara que sigui perdre el temps, entre altres raons, perquè cal refredar l’olla. I els nens bons, també se’n van a dormir ben d’hora ben d’hora, ben d’hora. Et desitjo doncs 5840 hores de bona canya [8760 – (8×365) = 5840]. Però dorm una mica, nen 😆
A tots els IFL’s, molt bon any, nits de descans incloses. I no agafeu fred si us lleveu tant d’hora.
M'agradaM'agrada
Ja tindré temps per dormir quan sigui (més) gran. Això d’anar a dormir aviat si que no, jo començo a ser persona quan s’amaga el sol. Dec ser vampir.
Gràcies JL
M'agradaM'agrada
Feliç Any Nou per a tothom!
M'agradaM'agrada
Gràcies Roberto, també per a vosaltres.
M'agradaM'agrada
8760 hores d’amor, Deu ho faci!
Bonica cançó que no coneixia, per variar, doncs el món del musical no el domino gens.
M'agradaM'agrada
Bon Any SANTI i si no en lloc de 8760 són 8784 millor ja que el 2012 té un dia més. 🙂
M'agradaM'agrada
un caro augurio di un felice anno nuovo
Pio
M'agradaM'agrada
Grazie Pio, auguri anche per te
M'agradaM'agrada
Joaquim, els teus anys sembla que tenen més hores i minuts que els de la resta de mortals. Que et siguin molt feliços i profitosos aquest 2012. Bon any a tota la família IFL.
M'agradaM'agrada
Hola Allau, tan sols ho semblen, però a vegades si que m’agradaria que el dia fos una mica més llarg, no sé si per dormir, però una mica més llargs, si.
Moltes gràcies, tu també ets de la familia.
M'agradaM'agrada
Uns dies anirem allegro i fins i tot presto,
i d’altres massa largo ens semblarà el tempo,
i intentarem apaivagar amb la tónica,
els moments de tensió de la dominant,
i així seran ben segur, i com sempre,
la majoria de dies del nou any,
del que l’únic que desitjo és,
que per fi, canvii de tonalitat.
M'agradaM'agrada
Renoi quina inspiració, semblen un Jocs Florals.
Tot esperant que el 2012 no sigui molt lamentoso i en una tonalitat menor et desitjo el millor.
Gràcies Josep O.
M'agradaM'agrada
525600 llarg, 5840 no sé, en canvi 2012 és un número ben bonic! tan com la cançó que ja se m’ha ficat a la mollera, aquests de Broadway són incorregibles.
M'agradaM'agrada
i sort en tenim dels músicals, són perfectes per oxigenar-me.
M'agradaM'agrada
Gràcies per la desmesura de caminar junts en aquesta vida que se’ns dóna i se’ns permet. Gràcies per tancar l’any amb aquest desert blanc!
M'agradaM'agrada
De res amic Xavier de l’Hospit
És una cançó ideal per un dia com el 31 de desembre.
La vida que se’ns dóna és tan meravellosa i lliure que podem prendre camins ben dispars, que hagem coincidit en és tot un privilegi.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies per tot, Joaquim. Des del primer post a l’últim, passant per tot el procés que fa a dins teu i com ho saps transmetre. Et tot un luxe haver conegut el teu bloc. Que el 2012 et porti tot allò que et mereixes, que és molt.
M'agradaM'agrada
Doncs posats a anomenar luxes, que me’n dius de la colla de infernemlandaires
Gràcies Eva
M'agradaM'agrada
Bom 2012 para todos e em especial para ti Joaquim, com um grande obrigada pelos presentes que nos ofereces todos os dias.
M'agradaM'agrada
Gràcies Maria per venir des de Portugal a visitar-nos i comentar.
Obrigado
M'agradaM'agrada
Has fet un treball magnífic. No et dones ni un instant de treva per mantenir el Blogus Maximus a la seva habitual alçada.
Moltes hores que rarament duraran el que se’ns ha ensenyat. Hi haurà moments massa llargs i d’altres indiciblement breus. D’una manera o altra els compartirem tots.
Molt bon any a tu, Joaquim, a Mr. Colbran i a tota la germenada infernemlandaire. Que per molts anys!
M'agradaM'agrada
Olympia, això és un no parar, no hi ha treva possible, quan els esdeveniments venen carregats de coses que ens agraden, no hi ha res com fer-vos-en partícips.
El 2012 intentaré que sigui millor, però treva em semble que no ni haurà.
M'agradaM'agrada
Bon Any nou 2012 per tothom!!! Mercedes
M'agradaM'agrada
Mercedes un petonàs per desitjar-li un 2012 feliç.
M'agradaM'agrada
Bon Any Nou a tots els IFLaires.
I per a tu Joaquim que tant ens donas, desitjem que tot els teus somnis i esperançes es converteixin en realitat, perque diuem que ” quién siembra recoge ” y tu siembras mucho cada día.
M'agradaM'agrada
Començaré a fer lloc al graner no fos cas que no pugui encabir tota la collita que m’espera en aquest 2012.
Moltes gràcies amics
M'agradaM'agrada
¡Feliz Año 2012!
M'agradaM'agrada
Pondremos todo el empeño para serlo y transmitirlo.
Gràcies maac
M'agradaM'agrada
Feliz año a todos y que tengamos la suerte de mejorar el año que ya pertenenece al pasado.
La elección de esta pieza me parece fenomenal, especialmente por el texto, pues la música no es otra osa que seguir el estilo de “Hair”, estrenada 27 años antes, con una partitura mucho más diversa e inspirada.
Nunca me ha satisfecho “Rent”, ni en Londres ni en Barcelona, pero esta canción se engancha. El versionar con nueva música óperas superconocidas nunca me “ha hecho el peso” ni “Aida”, ni “Miss Saigon” (seudo “Madama Butterfly”), ni esta ·Bohême” con Sida. Qué necesidad hay de versionar con música rock obras musicales universales que son insuperables? Esta música nueva debe servir para temas nuevos, de actualidad. Otra cosa sería adaptar obras clásicas de la literatura o de la escena con música actual, como hizo por ejemplo en su momento (1957) Leonard Bernstein con “West Side Story”, sobre “Romeo y Julieta”.
Y prefiero no recordar la canción de “Mussetta” sobre la vaca Molly porque es que me entran picores.
Viva 2012!
M'agradaM'agrada
Anem a veure Colbran:
Quan modernitzen les òperes ens queixem i diem que facin música nova, i ara que adeqüen una música a un argument d’aquells que arriben al cor de l’espectador, també ens queixem, Ai Senyor! Rent va arribar a molta gent jove i va omplir els teatres que és el que els productors van buscant, i al seu darrere tots els actors, actrius i musics que durant 12 anys van viure gràcies a aquest musical que es va inspirar en una obra mestra.
Certament la música no era molt original, però vistes i escoltades les coses que hem vist i escoltat després, tant de bo tot hagués estat com aquest Rent.
M'agradaM'agrada